El juliol va ser el mes més càlid a la Terra des del 1880
El 2015 també va camí de batre el rècord de temperatura mitjana anual. Bona part d'Europa, Sud-amèrica i l'Àfrica van superar tots els registres
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
Divendres, 21 d'agost del 2015
El mes passat, recordat a gran part
d'Europa per una calor excepcional, també va ser en el conjunt del
planeta el juliol més càlid des que fa 136 anys van començar els
registres instrumentals moderns. I ja va passar una cosa semblant el
2014. De fet, després d'un inici de segle amb un cert estancament de les
temperatures -l'hiat tan repetit pels escèptics del canvi climàtic-,
l'escalfament global sembla estar prenent nova empenta.
Segons les dades publicades ahir als Estats Units per la NOAA, una de les tres institucions meteorològiques que es dedica a computar i processar les mitjanes mundials, la temperatura a la superfície terrestre va ser de 16,61o, cosa que suposa 0,81 graus més que a principis del segle XX i 0,08 més que en l'anterior rècord del juliol del 1998. A més a més, tenint en compte que febrer, març, maig i juny ja van ser els mesos més càlids de les seves respectives sèries, l'any en curs té tots els números de convertir-se en el més càlid des del 1880 i superar el rècord del 2014, possiblement de forma distanciada. Si és així, 15 dels 16 anys més càlids des de l'inici dels registres moderns correspondran al segle XXI.
La magnitud del rècord destaca en el context històric: com que el juliol és el mes més càlid de l'any en el conjunt del planeta -l'hemisferi nord pesa més en el còmput perquè és on dominen les terres emergides-,
la NOAA recorda que mai hi havia hagut un mes igual en els 1.627 mesos transcorreguts des del 1880. Per si això no fos prou, mai s'havia viscut un període de set mesos tan càlid com el passat gener-juliol, que va superar en 0,09 graus el mateix període del 2010. En canvi, i de forma curiosa, el juliol no va ser el més càlid de la sèrie en el conjunt de les terres continentals d'hemisferi sud, si no només el sisè.
ESTACIONS A TOT EL MÓN / La NOAA, sigles en anglès d'Administració dels Oceans i l'Atmosfera, realitza les mitjanes a partir de dades subministrades per més de 2.500 estacions terrestres i marítimes repartides per tot el món, encara que lògicament es veu obligada a realitzar extrapolacions per cobrir les zones menys proveïdes. Els resultats no són totalment idèntics als que obtenen el
MetOffice del Regne Unit i la GISS-NASA, les altres dues institucions que processen les temperatures mundials, però en línies generals sí que són similars.
Com que les temperatures fluctuen en funció de fenòmens regionals, el ritme d'increment no és igual a tot arreu. Els mars, a més a més, s'escalfen a un ritme inferior a causa del seu volum, i per aquest motiu la seva temperatura mitjana superficial només ha pujat 0,75 graus des del 1900, fins a situar-se en 17,15o.
Pel que fa a terres continentals, aquest juliol va ser el mes més càlid des del 1880 a bona part de l'Àfrica, l'Amèrica del Sud, la conca mediterrània -inclosa Espanya-, Europa central , costa oest dels EUA i l'Índia, però, en canvi, va tenir un comportament més fred que la mitjana a Escandinàvia, sud de Groenlàndia i parts de Rússia i Àsia oriental.
EXEMPLES DE CALOR / Entre els exemples de calor citats per la NOAA destaca Àustria, amb el mes més càlid des del 1767 (i tres graus per sobre de la mitjana 1981-2010). Espanya també va viure el juliol més calorós des del 1961, any que es va començar a computar una mitjana de tots els observatoris. I al Pròxim Orient, acaba dient l'informe, l'observatori iranià de Bandar Mahshahr va marcar una màxima de 46o amb una espectacular sensació de xafogor de 74o, a prop del rècord absolut de 81o a Dhahran (Aràbia Saudita), que data de l'any 2003.
Un grup de persones es refugia bajo els arbres a les Drassanes, el mes passat.
Segons les dades publicades ahir als Estats Units per la NOAA, una de les tres institucions meteorològiques que es dedica a computar i processar les mitjanes mundials, la temperatura a la superfície terrestre va ser de 16,61o, cosa que suposa 0,81 graus més que a principis del segle XX i 0,08 més que en l'anterior rècord del juliol del 1998. A més a més, tenint en compte que febrer, març, maig i juny ja van ser els mesos més càlids de les seves respectives sèries, l'any en curs té tots els números de convertir-se en el més càlid des del 1880 i superar el rècord del 2014, possiblement de forma distanciada. Si és així, 15 dels 16 anys més càlids des de l'inici dels registres moderns correspondran al segle XXI.
La magnitud del rècord destaca en el context històric: com que el juliol és el mes més càlid de l'any en el conjunt del planeta -l'hemisferi nord pesa més en el còmput perquè és on dominen les terres emergides-,
la NOAA recorda que mai hi havia hagut un mes igual en els 1.627 mesos transcorreguts des del 1880. Per si això no fos prou, mai s'havia viscut un període de set mesos tan càlid com el passat gener-juliol, que va superar en 0,09 graus el mateix període del 2010. En canvi, i de forma curiosa, el juliol no va ser el més càlid de la sèrie en el conjunt de les terres continentals d'hemisferi sud, si no només el sisè.
ESTACIONS A TOT EL MÓN / La NOAA, sigles en anglès d'Administració dels Oceans i l'Atmosfera, realitza les mitjanes a partir de dades subministrades per més de 2.500 estacions terrestres i marítimes repartides per tot el món, encara que lògicament es veu obligada a realitzar extrapolacions per cobrir les zones menys proveïdes. Els resultats no són totalment idèntics als que obtenen el
MetOffice del Regne Unit i la GISS-NASA, les altres dues institucions que processen les temperatures mundials, però en línies generals sí que són similars.
Com que les temperatures fluctuen en funció de fenòmens regionals, el ritme d'increment no és igual a tot arreu. Els mars, a més a més, s'escalfen a un ritme inferior a causa del seu volum, i per aquest motiu la seva temperatura mitjana superficial només ha pujat 0,75 graus des del 1900, fins a situar-se en 17,15o.
Pel que fa a terres continentals, aquest juliol va ser el mes més càlid des del 1880 a bona part de l'Àfrica, l'Amèrica del Sud, la conca mediterrània -inclosa Espanya-, Europa central , costa oest dels EUA i l'Índia, però, en canvi, va tenir un comportament més fred que la mitjana a Escandinàvia, sud de Groenlàndia i parts de Rússia i Àsia oriental.
EXEMPLES DE CALOR / Entre els exemples de calor citats per la NOAA destaca Àustria, amb el mes més càlid des del 1767 (i tres graus per sobre de la mitjana 1981-2010). Espanya també va viure el juliol més calorós des del 1961, any que es va començar a computar una mitjana de tots els observatoris. I al Pròxim Orient, acaba dient l'informe, l'observatori iranià de Bandar Mahshahr va marcar una màxima de 46o amb una espectacular sensació de xafogor de 74o, a prop del rècord absolut de 81o a Dhahran (Aràbia Saudita), que data de l'any 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada