El canvi climàtic atura 18 segles de refredament del mar
Segons els autors l'activitat volcànica va ser clau en les passades èpoques fredes.Un estudi confirma que la temperatura de l'aigua va estar baixant fins al segle XIX
EL PERIODICO
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
Dimarts, 18 d'agost del 2015
L'aigua dels oceans feia almenys 1.800
anys que s'anava refredant de manera suau però constant, fonamentalment
per efecte de grans erupcions volcàniques, fins que l'escalfament
global sorgit de la revolució industrial va revertir la tendència i
actualment la temperatura augmenta a un ritme mai vist en tot el
període. A aquesta conclusió ha arribat un estudi internacional que ha
reconstruït la història climàtica dels oceans a partir de 57 anàlisis
parcials portades a terme en els últims anys a diverses regions del
planeta. Els detalls d'aquesta investigació es van publicar ahir a la
revista Nature Geoscience.
«La Terra s'escalfa avui en dia gairebé 20 vegades més ràpid del que es va refredar durant els últims 1.800 anys», escriu Michael Evans, coautor de l'estudi i professor associat a la Universitat de Maryland, als EUA. «Aquest estudi posa de relleu verdaderament els efectes profunds que estem tenint en el nostre clima actual», afegeix.
Els treballs de reconstrucció són complexos perquè, òbviament, en èpoques passades no hi havia termòmetres i molt menys al mar, de manera que els resultats s'obtenen a partir d'anàlisis de sediments. Els autors calculen que la temperatura de la capa superficial del mar va disminuir entre 0,4 i 0,5 graus en el mil·lenni anterior al 1800.
En comparació amb l'atmosfera, els oceans poden absorbir molta més calor sense que la seva temperatura variï de forma acusada. I és justament per aquesta capacitat per esmorteir tendències del clima a curt termini i altres efectes passatgers que les seves aigües resulten molt interessants a l'hora d'observar tendències. Si ara la temperatura de l'aigua està pujant tan ràpid, insisteixen els autors, és perquè algun fenomen realment important està tenint lloc.
Per aclarir les causes del refredament detectat abans del 1800, els investigadors van recórrer a models (simulacions informàtiques) i van analitzar com afectaven la temperatura superficial del mar diversos factors. Així, van descobrir que només les erupcions volcàniques mostraven una tendència al refredament que coincidia amb la hipòtesi que plantejaven. Ni tan sols les variacions en l'òrbita solar.
REFLECTIR LA RADIACIÓ / Les petites partícules que els volcans expulsen a l'atmosfera tenen la capacitat de reflectir la radiació solar, de manera que funcionen com a mecanisme de refredament. El 1991, per exemple, arran de l'última gran erupció del Pinatubo, a les Filipines, la tendència a l'alça de la temperatura mundial va canviar i es va observar l'any següent un efecte negatiu d'unes quantes dècimes. Això sí, les erupcions solen ser fenòmens d'una influència limitada en el temps.
Ara, no obstant, els autors expliquen que quan les erupcions s'agrupen en un període relativament curt, la seva força és tan gran que poden arribar a tenir efectes prolongats. «L'estudi demostra que quan les erupcions són més freqüents produeixen un refredament de l'oceà a llarg termini», explica Helen McGregor, geòloga de la Universitat de Wollongong (Austràlia) i principal autora de l'estudi.
L'anàlisi ha observat una tendència general al refredament abans del segle XIX, però amb un moment àlgid entre el 1600 i el 1800, coincidint amb l'anomenada Petita Edat del Gel, cosa que avala que aquesta època freda, documentada profusament a l'Europa continental, va ser un fenomen d'escala planetària.
Evans conclou que el coneixement de les causes que van forçar certs canvis en les temperatures dels oceans en el passat pot ajudar «a entendre els canvis del futur». «Necessitem més estudis que combinin l'observació i la simulació de models climàtics per entendre millor el paper dels oceans en l'escalfament global», puntualitza. I pel que fa a la possibilitat de reactivar artificialment l'activitat volcànica per acabar amb el canvi climàtic, els autors són clars: «Això va molt més enllà de la nostra experiència. Podria ser una cosa impredictible i incontrolable».
Sediments amb fòssils usats per a la reconstrucció climàtica.
«La Terra s'escalfa avui en dia gairebé 20 vegades més ràpid del que es va refredar durant els últims 1.800 anys», escriu Michael Evans, coautor de l'estudi i professor associat a la Universitat de Maryland, als EUA. «Aquest estudi posa de relleu verdaderament els efectes profunds que estem tenint en el nostre clima actual», afegeix.
Els treballs de reconstrucció són complexos perquè, òbviament, en èpoques passades no hi havia termòmetres i molt menys al mar, de manera que els resultats s'obtenen a partir d'anàlisis de sediments. Els autors calculen que la temperatura de la capa superficial del mar va disminuir entre 0,4 i 0,5 graus en el mil·lenni anterior al 1800.
En comparació amb l'atmosfera, els oceans poden absorbir molta més calor sense que la seva temperatura variï de forma acusada. I és justament per aquesta capacitat per esmorteir tendències del clima a curt termini i altres efectes passatgers que les seves aigües resulten molt interessants a l'hora d'observar tendències. Si ara la temperatura de l'aigua està pujant tan ràpid, insisteixen els autors, és perquè algun fenomen realment important està tenint lloc.
Per aclarir les causes del refredament detectat abans del 1800, els investigadors van recórrer a models (simulacions informàtiques) i van analitzar com afectaven la temperatura superficial del mar diversos factors. Així, van descobrir que només les erupcions volcàniques mostraven una tendència al refredament que coincidia amb la hipòtesi que plantejaven. Ni tan sols les variacions en l'òrbita solar.
REFLECTIR LA RADIACIÓ / Les petites partícules que els volcans expulsen a l'atmosfera tenen la capacitat de reflectir la radiació solar, de manera que funcionen com a mecanisme de refredament. El 1991, per exemple, arran de l'última gran erupció del Pinatubo, a les Filipines, la tendència a l'alça de la temperatura mundial va canviar i es va observar l'any següent un efecte negatiu d'unes quantes dècimes. Això sí, les erupcions solen ser fenòmens d'una influència limitada en el temps.
Ara, no obstant, els autors expliquen que quan les erupcions s'agrupen en un període relativament curt, la seva força és tan gran que poden arribar a tenir efectes prolongats. «L'estudi demostra que quan les erupcions són més freqüents produeixen un refredament de l'oceà a llarg termini», explica Helen McGregor, geòloga de la Universitat de Wollongong (Austràlia) i principal autora de l'estudi.
L'anàlisi ha observat una tendència general al refredament abans del segle XIX, però amb un moment àlgid entre el 1600 i el 1800, coincidint amb l'anomenada Petita Edat del Gel, cosa que avala que aquesta època freda, documentada profusament a l'Europa continental, va ser un fenomen d'escala planetària.
Evans conclou que el coneixement de les causes que van forçar certs canvis en les temperatures dels oceans en el passat pot ajudar «a entendre els canvis del futur». «Necessitem més estudis que combinin l'observació i la simulació de models climàtics per entendre millor el paper dels oceans en l'escalfament global», puntualitza. I pel que fa a la possibilitat de reactivar artificialment l'activitat volcànica per acabar amb el canvi climàtic, els autors són clars: «Això va molt més enllà de la nostra experiència. Podria ser una cosa impredictible i incontrolable».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada