Dimarts
07.04.2015
06:00
Pendents i preocupats per l'aire tarragoní
El parlament insta el govern a emprendre mesures per a controlar els contaminants que emeten les indústries del Camp · Un estudi de la UPC alertava dels alts nivells de butadiè i benzè
El polígon nord del complex petroquímic del Camp de
Tarragona emet contaminants cancerígens a uns nivells que superen de
llarg els límits de qualitat de l'aire recomanats. És la principal
conclusió d'un estudi independent encarregat l'any passat per uns quants ajuntaments de la zona a la UPC i que la plataforma Cel Net ha mirat de difondre al màxim en nombroses xerrades. Justament la setmana passada van aconseguir que el parlament aprovés una resolució
que instava el govern a crear una taula territorial que tracti dels
problemes de la qualitat de l'aire i les emissions atmosfèriques al Camp
de Tarragona.
Havien estat els batlles de Constantí, el Morell,
Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp els qui havien encarregat
aquest estudi per tal d'esbrinar el nivell real de la qualitat de l'aire
en aquesta zona del Camp de Tarragona, desconfiats que mai no s'hagués
posat en dubte. L'estudi va analitzar la qualitat de l'aire d'aquests
quatre municipis entre el desembre del 2012 i el maig del 2014.
Alts nivells de butadiè i benzè, contaminants cancerígens
Si bé fa anys que veïns i plataformes alerten dels riscs
de les emissions de la indústria petroquímica, l'estudi del Laboratori
del Centre de Medi Ambient (LCMA)
de la Universitat Politècnica de Catalunya va resoldre dubtes i també
va fer saltar alarmes: als municipis del Morell i de Perafort-Puigdelfí
els nivells de butadiè --un contaminant cancerigen, derivat del
petroli-- multiplicaven per deu els límits de qualitat de l'aire
establerts per recomanacions internacionals, a causa de les emissions de
la planta química de Repsol. També va detectar a Constantí nivells molt
elevats de benzè, un altre contaminant cancerigen.
Una primera reacció a aquestes conclusions és demanar-se
com pot ser que això passi sense control ni conseqüències. 'Perquè ningú
no ha identificat els nivells de qualitat de l'aire, i no hi ha cap
legislació a l'estat que determini què i com s'ha de controlar', lamenta
Francesc Xavier Roca, director tècnic del LCMA. No hi ha cap norma que
determini ni obligui a uns nivells concrets de qualitat de l'aire. Els
controls es basen en les directives marc de la Unió Europea sobre quatre
o cinc composts de les desenes que s'emeten, entre els quals hi ha
contaminants irritants, tòxics o cancerígens. 'Però aquestes directives
han de ser reforçades per les normatives de cada estat, que han de
centrar-se en la complexitat dels impactes sobre les àrees urbanes.'
Manca de legislació
I aquestes normatives són inexistents, de manera que molts
components tòxics no es controlen. 'Es fa el mínim que diu la UE. Cada
estat té una legislació específica per als diferents composts que es
poden emetre i tenen uns nivells màxims d'emissió. Això no passa al
nostre país. S'hi fan controls globals, però sense identificar els
compostos que s'emeten. Això vol dir que no sabem com impacten en les
àrees urbanes aquests compostos que no tenim identificats', alerta Roca.
Ni tenim aquesta informació ni tampoc cap legislació que
obligui o sancioni les empreses responsables d'aquestes emissions. Amb
la llei a la mà, ni Repsol ni la resta d'empreses del polígon, com ara
Bayer, BASF o Ercros, no fan res d'il·legal. 'Hi ha la qüestió de ser
conscients que emeten contaminants cancerígens i que això pot tenir un
impacte sobre la població, però a efectes legals no fan res
d'incorrecte', admet el director de l'estudi sobre la qualitat de
l'aire.
El govern es compromet a revisar els procediments
El Departament de Territori i Sostenibilitat assegura que
el govern 's'ha compromès a revisar les condicions per a reduir les
emissions de benzè i 1,3 butadiè de les instal·lacions' i que durant el
primer semestre de l'any 's'analitzarà quin és el mètode més adient per a
avaluar el contaminant, es buscaran les ubicacions més idònies per a la
seva determinació i s'iniciaran les actuacions necessàries per a
implantar els sistemes de mesurament, que hauran d'estar instal·lats
durant el segon semestre del 2015'.
Per Francesc Xavier Roca, l'actual model de control és de
mínims i ni tan sols té en compte les característiques de cada zona. La
resolució del parlament podria ser un primer pas per a encaminar la
solució, atès que pot ser el començament per a implantar una nova
legislació que controli de manera més estricta les emissions; incorporar
criteris de qualitat que ara no hi ha; i incidir sobre les activitats
industrials que poden generar aquesta mena d'emissions. A més, insta el
govern a crear una taula territorial formada per agents socials,
administracions, centres de recerca i empreses per a tractar dels
problemes. Uns problemes que, per Roca, es basen en la manca
d'estructura i control.
Si és qüestió de control, vol dir que considera que tenir
tota aquesta indústria és compatible amb un aire no contaminat? 'Sí, i
tant. Nosaltres no anem en contra de cap activitat, sinó que mirem
d'aportar elements i treballar per fer compatible les activitats amb les
àrees urbanes. L'impacte zero no és possible, però sí que s'ha
d'aconseguir un impacte assumible que se situï per sota dels nivells de
qualitat', explica Roca.
Cap estudi sobre la relació causa-efecte amb el càncer
Una darrera mancança important té a veure amb la
incidència dels contaminants d'aquesta indústria en l'aparició de càncer
entre els veïns. Mai no s'ha fet cap estudi per esbrinar si n'hi ha.
'No s'ha fet mai cap estudi epidemiològic, perquè implica molt anys de
feina i, per tant, inversions de diners importants', diu Roca, que troba
necessaris estudis d'aquest tipus: 'Sobretot tenint en compte que
l'impacte de les emissions no té un efecte immediat. Poden passar deu
anys o quinze! També seria interessant de situar geogràficament els
tipus de càncer, això permetria de deduir si hi ha una correlació de
causa-efecte.'
De moment, la deducció no pot emparar-se en cap conclusió
científica, però les relacions i sospites existeixen. De fet, l'any
passat un jutge de Tarragona va demanar que s'investigués la possible
relació entre la contaminació ambiental i la mala qualitat del semen,
després d'un estudi presentat per entitats ecologistes que concloïen que
el 53% dels homes tarragonins tenien un semen que no complia els
paràmetres establerts per l'OMS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada