IMMIGRACIÓ
Europa tanca els ulls al drama del Mediterrani
Itàlia rep amb horror els detalls del nou naufragi massiu d’immigrants
SANDRA BUXADERAS Roma |
Una nena que neix sota els estels, enmig del mar: podria
ser poètic si no fos perquè navega en una barca vella i bruta,
sacsejada per les ones i el vent, que, dramàticament, acaba enfonsant-se
i s’emporta 400 vides. La petita té sort: no és un dels cadàvers i
acabarà salvant-la la nau Orione de la marina militar italiana,
juntament amb 677 passatgers més que lluiten per arribar a Europa i que
han estat 24 hores en alta mar. Poques hores abans, dimarts, un noi mor
asfixiat per les inhalacions de benzina que escup el motor de la llanxa
motora on s’amunteguen més d’un centenar d’africans amb poca cosa més a
sobre que una ampolla d’aigua. És nigerià i els seus compatriotes el
volen portar a Itàlia per enterrar-lo dignament, però acaben tirant-lo
al mar per falta d’espai i presencien, aterrats, com els taurons s’hi
acosten per devorar-ne el cos.
Degoteig de morts constant
Són històries de desesperació que mouen centenars d’italians del sud a
ser solidaris amb qui arriba a les seves costes, després de sobreviure
gràcies a l’ajut de valerosos militars, policies i treballadors o
voluntaris d’ONG que sovint s’hi juguen la vida. Amb tot, el degoteig de
morts és tan constant que ja quasi només atrau l’atenció de l’opinió
pública quan és en massa, com els almenys 400 immigrants morts de
dimarts. Els supervivents van ser desembarcats al port de Reggio de
Calàbria, mentre que a Sicília la policia va aconseguir detenir el
traficant de la llanxa on va morir el noi devorat pels taurons.
En només cinc dies han desembarcat gairebé 8.500
persones a les costes d’Itàlia, el país que, de bon tros, rep més allau
de refugiats. La majoria embarquen a Líbia, on el desgavell polític posa
les coses fàcils als traficants. Els delinqüents fan negoci amb la
desesperació de milers de persones que marxen dels seus països fugint
sovint de situacions de persecució i que viuen autèntics calvaris fins i
tot abans de pujar a la barca.
Un supervivent de 17 anys, Bherane, va parlar amb
l’organització Save The Children: “A Trípoli hem viscut quatre mesos en
una fàbrica de sardines més de mil persones que menjaven un sol cop al
dia. Si algú parlava, li pegaven. Per obtenir més diners, [els
traficants] t’obligaven a trucar a casa i dir que estaves a punt de
morir; mentrestant, et pegaven perquè els familiars sentissin els
crits”.
Les màfies de vegades arriben a transportar persones
en els patrullers que han robat a la marina líbia, com va passar
dimarts. Els traficants, a més, van obrir foc contra la nau de Frontex
que rescatava els immigrants per impedir que els detinguessin, i van
fugir després amb la barcassa. A hores d’ara potser ja estan treballant
en un altre embarcament d’immigrants.
L’any passat
van arribar a Itàlia prop de 170.000 refugiats i immigrants sense
papers, i enguany s’estima que arribarà com a mínim el mateix nombre de
persones. Una mica més de la meitat acaben marxant cap a altres països
europeus, Alemanya i Suècia sobretot, mentre que la resta es queden a
Itàlia, que està desbordada.
Alguns polítics se n’aprofiten per mirar de guanyar
vots: “He demanat als alcaldes de la Lliga que no acullin cap immigrant
clandestí”, afirmava ahir Matteo Salvini, el líder del partit xenòfob
Lliga Nord.
Es calcula que des de principis d’any han mort
almenys cinc immigrants al dia de mitjana. La situació, com expliquen a
l’ARA fonts de la marina militar, ha empitjorat des que el govern italià
va abandonar el programa Mare Nostrum, que mobilitzava grans
embarcacions amb militars i personal mèdic que, per socórrer persones en
dificultats o per perseguir traficants, arribava de vegades fins a les
costes de Líbia. El govern de Renzi, que reclamava ajut europeu, va
desactivar-lo quan es va crear el programa europeu Tritó, de vigilància
de fronteres. Però com explica a l’ARA Berardino Guarino, director de
programes del Centro Astalli, promogut per jesuïtes italians, el nou
programa “és clarament insuficient, i ho diu tothom, començant per les
Nacions Unides”. “Té molts menys mitjans que Mare Nostrum i el personal
és inadequat perquè el seu mandat és controlar fronteres, no salvar
persones”. “La UE, amb l’absència de normes, obliga els demandants
d’asil a embarcar-se en un viatge irregular molt perillós, quan es
podria trobar una manera legal de fer-ho. Així sempre tindrem morts. I
cal que els països de la UE es distribueixin el flux de refugiats de
manera equitativa”, afegeix.
El director europeu del Servei de Refugiats dels
Jesuïtes, Jean-Marie Carrière, deia fa poques setmanes: “Itàlia va
demostrar amb el Mare Nostrum que salvar vides humanes és possible.
Imaginem què es podria aconseguir si els 28 estats de la UE treballessin
junts de debò a favor dels refugiats. Hem d’obrir canals d’accés segurs
i legals per a qui demana protecció internacional i, alhora, ampliar
molt la nostra capacitat de recerca i socors al mar”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada