dijous, 30 d’abril del 2015

Hi Hitler! by Gavriel D Rosenfeld review – is Nazism being trivialised?

Hi Hitler! by Gavriel D Rosenfeld review – is Nazism being trivialised?

A critical account of how contemporary culture is re-evaluating the Nazi past is absorbing but ultimately misguided

2004, THE DOWNFALL
Bruno Ganz in The Downfall: Hitler and the End of the Third Reich. Photograph: Sportsphoto Ltd./Allstar
Hitler is everywhere. It’s impossible to escape him. You just have to look online. There are websites with images of “cats that look like Hitler” and “things that look like Hitler”; you can play a game called “Six Degrees of Hitler”, where the winner is the person who can go from a randomly chosen Wikipedia entry to the article on Hitler in the fewest possible moves; and YouTube now has a vast collection of parodic versions of Bruno Ganz’s rant in the movie Downfall, when Hitler concedes final defeat and rages against those he believes have betrayed him (“Hitler Doesn’t Like How Harry Potter Ends”; “Hitler Reacts to Kim Kardashian’s Divorce”; “Hitler is Informed His Pizza Will Arrive Late” and even “Hitler Rants About the Hitler Parodies”).
Portrayals of Hitler and the Nazis in film now abound, from alternative historical portrayals such as Quentin Tarantino’s Inglourious Basterds (2009), in which Hitler dies at the end in a hail of bullets, to Iron Sky (2012), in which the Nazis have escaped the chaos of the last days of the war in a giant spaceship and set up a base on the far side of the Moon from where they are preparing to invade the Earth. There are even comedies about Hitler, most notably the novel Er Ist Wieder Da (Look Who’s Back), by Timur Vermes, published in 2013, in which Hitler wakes up, his clothes still soaked in petrol, in present-day Berlin. Exploring the 21st-century German metropolis, he sees everything through Nazi eyes, with predictably comical consequences.
For Gavriel Rosenfeld, this wave of trivialisation goes together with new trends in academic history such as a tendency to regard the Nazi extermination of the Jews as just one genocide among many. He is correct to see in this a new and disturbing development, and his critical account of the work of its principal advocates is a model of even-handed historiographical analysis. Similarly, in another chapter, he tackles with admirable fairness the closely related trend for some historians to argue that the second world war was not really a “good war” because it delivered the eastern half of Europe into the hands of Soviet tyranny for nearly half a century. The arguments are linked by the common drive on the part of eastern European states today, along with their sympathisers, to equate Stalin with Hitler.
Rosenfeld goes on to examine two more recent developments in the cultural appropriation of the Third Reich, namely “counterfactual” speculations about how the Jews might have been saved, and “alternate” histories of how things might have been had Germany defeated and occupied Britain in 1940 or the USA been ruled by a quasi-fascist president such as Huey Long (strangely, in this context, he fails even to mention Philip Roth’s brilliant The Plot Against America).
Rosenfeld’s treatment of these topics is detailed, illuminating and very informative, though at points one feels that the plot summaries have got out of hand and could have been cut by judicious editing. Yet Nazi kitsch has been around for a long time, and Hitler has appeared in many films and TV dramas over the years. The 1978 movie The Boys from Brazil imagined the former Auschwitz doctor Josef Mengele re-creating genetically exact copies of Hitler from samples taken from the Führer’s blood; a 1978 episode of The New Avengers starring Patrick Macnee and Joanna Lumley had neo-Nazis trying to release Hitler from suspended animation; 1989’s Indiana Jones and the Last Crusade pictured Hitler at a Berlin rally signing an autograph for the hero while Nazi archeologists tried to harness the power of the Holy Grail. There are plenty of older “counterfactual” novels about Nazism, too, at least as far back as Philip K Dick’s The Man in the High Castle of 1962.
Advertisement
More seriously, the concepts Rosenfeld deploys to pull these very varied phenomena together are not really adequate to the task. His key idea is that they all contribute to a “normalisation” of the Nazi past, which he defines as a move away from the moralising approaches of the immediate postwar decades. Nazism, he says, no longer seems exceptional, as once it did. But what he gives with one hand he takes away with the other, for in almost every instance he concludes that “normalisation” produced its opposite, namely a renewed insistence on the historical uniqueness and evil essence of Nazism.
And in any case, “normalisation” itself is an empty concept, for what is “normal” today might no longer be so tomorrow; no one can tell. Many of the historians and writers Rosenfeld discusses are in truth marginal figures anyway, from Patrick Buchanan to Nicholson Baker, James Bacque to Michael Bess. Counterfactual speculation is not central to mainstream historians of the Third Reich, and the examples Rosenfeld cites are merely throwaway remarks, peripheral and ultimately irrelevant to the historian’s principal task of explaining what actually did happen.
Mainstream history has gone in the opposite direction, moving away from the cool objectivity of the first scholarly studies of Nazism in the 1960s and 70s by historians such as Martin Broszat towards the morally driven works of writers such as Saul Friedländer, as the Nazi extermination of the Jews has been subsumed under the label of the “Holocaust”. It is no longer possible to approach the Third Reich as if it were 16th-century Italy or ancient Greece, as it was for historians decades ago; in the 21st century, moral judgment is de rigueur as everyone involved is categorised as a “perpetrator”, “victim” or “bystander”.
Rosenfeld appears to object to depictions of Hitler as a person rather than a monster, in a process he describes disapprovingly as “humanisation”, but he never really explains why this is wrong. Viewing Hitler as a human being, which he undoubtedly was, is more challenging to our understanding, surely, than simply writing him off as a cartoon villain. And yet, in many ways, that is what Hitler and Nazism have become: icons of evil, signifiers of malefaction, beyond any kind of moral rescue, unlike even Stalin, who still has those who defend him by pointing out that he industrialised Russia and defeated the Third Reich.
It is only because it is impossible for our culture, despite the efforts of a tiny and disregarded band of Holocaust deniers and neo-Nazis, to express any admiration for Hitler, that he has become the butt of humour and trivialisation: they gain their effect precisely because we all know that in the end Hitler was evil. Rosenfeld’s book is engrossing and thought-provoking, but in the end it does not convince.
Richard J Evans’s latest book is The Third Reich in History and Memory (Little, Brown).
Hi Hitler! by Gavriel D Rosenfeld (Cambridge University Press, £19.99). To order a copy for £19.99, go to bookshop.theguardian.com or call 0330 333 6846. Free UK p&p over £10, online orders only. Phone orders min. p&p of £1.99.

70 anys del suïcidi de Hitler: les últimes hores del Tercer Reich

70 anys del suïcidi de Hitler: les últimes hores del Tercer Reich

La mort del Führer precipita l'ensorrament de l'Alemanya nazi. Set dècades després, la figura de Hitler és el centre de pel·lícules, llibres i tota mena de continguts a la xarxa que el converteixen un fenomen viral


Aquest dijous 30 d'abril fa 70 anys que Adolf Hitler i Eva Braun es van suïcidar dins el búnquer de la cancelleria. Davant la invasió soviètica de Berlín i la caiguda del seu propi exèrcit, el Führer va amagar-se juntament amb la seva companya i uns quants homes de confiança per seguir dirigint les seves forces militars nazis des d'un lloc segur. Berlín havia passat mesos sota els bombardejos nord-americans i britànics –el més devastador, el 3 de febrer–, i el 21 d'abril les tropes del general soviètic Nikolai Berzarin havien assolit els límits de la ciutat des de l'est.
Malgrat l'avenç de les tropes aliades, Hitler es va negar a acceptar la derrota fins al 30 d'abril del 1945, quan va decidir acabar amb la seva vida disparant-se un tret al cap després d'escriure el testament. Braun, que es va suïcidar juntament amb el seu marit –amb qui s'havia casat el dia abans–, va recórrer a l'enverinament amb cianur. També es van suïcidar Joseph Goebbels i la seva dona, Magda, després enverinar els seus sis fills. Hitler va deixar al comandament d'un Reich agònic Karl Dönitz, que pretenia negociar a la desesperada una rendició parcial amb els aliats occidentals. El president nord-americà, Dwight D. Eisenhower, va exigir una capitulació total i incondicional a Dönitz, com volia el líder de la URSS, Ióssif Stalin.
La capitulació del Tercer Reich va ser per capítols (Berlín, el 2 de maig; el dia 4 a Lüneburg; el 7 a Reims): la definitiva es va signar el 8 de maig del 1945. Stalin va exigir que fos sota el seu domini i el lloc triat va ser Karlshorst. "Aquesta sala es va omplir aquella nit de representants de les quatre potències, més el que quedava del comandament nazi, més molta premsa", recorda Margot Blank, sotsdirectora del Museu Germano-Rus de Karlshorst. Va ser una cerimònia breu, però "tots tenien a la  taula la seva ampolla de vodka, de conyac o de xampany. Realment hi havia una cosa per celebrar. De sobte acabaven dotze anys de nazisme i sis anys de guerra", resumeix Blank.
Hitler, motiu de burla 70 anys després?
70 anys després, tal com mostra 'The Guardian' en un article, Hitler domina internet. Des de pàgines web amb imatges de gats que s'assemblen a Hitler fins al joc 'Six Degrees of Hitler', en què el guanyador és aquell que pot anar d'una entrada a l'atzar de Viquipèdia fins a la del dictador en els mínims clics possibles. YouTube tampoc es queda enrere amb una vasta col·lecció de vídeos parodiant la famosa escena del film 'El hundimiento', del director alemany Oliver Hirschbiegel, en la qual Hitler finalment accepta la seva derrota i carrega contra els que considera que l'han traït –' A Hitler no li agrada el final de Harry Potter'; ' Hitler s'assabenta que els Reis Mags no existeixen', i fins i tot, 'Hitler critica les paròdies de Hitler'.
Les pel·lícules sobre el dictador també abunden, de retrats històrics alternatius com el 'Maleïts malparits' de Tarantino a versions de ciència-ficció com 'Iron Sky', un film en què els nazis s'escapen del caos dels últims dies de la guerra pujant a una nau espacial i preparant una invasió a la Terra des d'una base a la lluna. Sobre la guerra hi ha autèntiques obres d'art: aquests dies també hem demanat als lectors quina és, per a ells, la millor pel·lícula de la II GUerra Mundial.
Llibre a la venda per avançar-se a l'última pel·lícula
En la col·lecció d'obres d'art sobre Hitler no poden faltar-hi les comèdies, com per exemple la versió del llibre de Timur Vermes 'Ha tornat', que encara no s'ha pogut veure als cines i mostrarà un Hitler que desperta en el Berlín actual. Aquest llibre es pot aconseguir aquest cap de setmana amb l'ARA (a un preu de 8,95 euros).
Un especial a l'ARA
Aquest diumenge l'ARA dedicarà un Tema del Dia a la fi de la II Guerra Mundial. El dossier desglossarà el conflicte bèl·lic i l'endemà del conflicte a l'Europa devastada. Aquell mateix dia començarà la promoció dels cartells de la Segona Guerra Mundial, una selecció feta pel diari que començarà amb l’emblemàtic 'We can do it!', que s’encartarà a l’ARA i es podrà aconseguir de forma gratuïta aquell diumenge. La tria continuarà (per 0,50 cèntims) amb exemples tan representatius com el de 'París se libère', cartell anònim de la resistència comunista editat pel diari 'L’avant-garde' el 1944; 'Keep calm and carry on', lema del govern britànic per alçar la moral dels ciutadans en cas d’una hipotètica invasió nazi, o 'I want you for the U.S. Army', una crida a allistar-se a l’exèrcit dels Estats Units.

dimecres, 29 d’abril del 2015

Greepeace demana que s'eviti l'enfonsament del 'Sorrento'

Dimecres  29.04.2015  09:30
Autor/s: ACN

Greepeace demana que s'eviti l'enfonsament del 'Sorrento'

El vaixell es va incendiar en una zona d'alta riquesa mediambiental, segons l'entitat ecologista

Vilaweb
Un incendi va cremar ahir un ferri de passatgers de la companyia Acciona Transmediterrania, a unes 17 milles de l'illa de Mallorca. El vaixell, de nom 'Sorrento' va sortir de la capital mallorquina a les dotze del migdia amb 152 passatgers i navegava amb destí a València, on tenia prevista la seva arribada a les set del vespre. Els passatgers van estar evacuats a bord de dos ferris més, el 'Visemar One' i el 'Puglia'. Aquest darrer es va dirigir cap a Palma, segons l'Autoritat Portuària de Balears, que va avisar que el 'Sorrento' es pot acabar enfonsant. 
Greenpeace demana que s'eviti l'enfonsament del Sorrento
A causa d'aquest perill, Greenpeace ha demanat que es posin tots els mitjans disponibles per sufocar el foc del ferri. L'entitat ecologista reclama a les autoritats que facin el possible perquè el vaixell no s'enfonsi i perquè els fets s'han produït en una zona pròxima a les aigües del ponent de Mallorca, d'alta riquesa mediambiental. L'ONG recorda que el Sorrento és un buc de 186 metres d'eslora que, a banda de passatgers, pot dur fins a 150 vehicles i diversos contenidors, de manera que la càrrega 'potencialment contaminant' podria augmentar. 
Segons Greenpeace, l'any 2007 un altre buc similar, el Don Pedro, de 156 metres d'eslora, es va enfonsar davant la bocana del port d'Eivissa amb diversos contenidors de bateries i altres residus perillosos. Per això ha reclamat conèixer 'de manera immediata' la càrrega del buc i la quantitat de combustible que duia per avaluar si hi pot haver substàncies contaminants.
El vaixell incendiat
Els passatgers van abandonar el buc en balses salvavides després de declarar-se l'incendi, que segons Salvament Marítim, està controlat. El ferri va sol·licitar ajuda al Centre Salvament Marítim de Palma quan passaven cinc minuts de tres quarts de dues del migdia i era a 15 milles de la Illa Dragonera i a 17 de Mallorca.

En un primer instant el capità va desestimar evacuar el ferri arran de l'incendi, que va començat a la banda de babord. Finalment, però, i davant la intensitat de les flames, els viatgers van poder fugir de les flames per estribord. D'altra banda, tres membres de la tripulació van estar rescatats per un helicòpter de Salvament Marítim en no poder arribar a la zona d'evacuació i van ser traslladats a l'Hospital de Son Espases amb símptomes lleus d'intoxicació de fum.

El vaixell incendiat, de bandera italiana, té una eslora de 186 metres i una mànega de 25,6 metres i disposa d'una capacitat per a 954 passatgers i 150 vehicles. Es va incorporar a la ruta entre València i Palma a principis de març de l'any passat per donar resposta a l'increment del tràfic entre les Illes i el País Valencià, ja que té capacitat per a 2.300 metres linials diaris de càrrega, un 30% més que altres bucs de la flota.

  • Foto: @HerranzBernardo

diumenge, 26 d’abril del 2015

El soroll del trànsit: un problema per a la salut a les grans ciutats

Divendres  24.04.2015  14:27
Autor/s: A. Tobías, J. Díaz, C. Linares

El soroll del trànsit: un problema per a la salut a les grans ciutats

Els efectes de l'augment de la contaminació acústica a les metròpolis són cada cop més notoris entre la població

VilawebLa contaminació acústica és un problema al qual es veuen sotmesos diàriament els habitants de les grans ciutats i que, no obstant això, no sol tenir-se en la mateixa consideració que altres factors de risc ambientals. Però els efectes sobre la salut són cada vegada més evidents i sobre ells es parla en aquest article, el primer dels dos lliuraments en els quals abordarem aquest tema. Es tracta d’un treball elaborat pels investigadors Aurelio Tobías, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Barcelona, Julio Díaz i Cristina Linares, del Instituto de Salud Carlos III de Madrid. S’inclou, a més, en el monogràfic “Contaminants i salut”, en el qual analitzem els efectes que els diferents contaminants que ens envolten tenen en la salut, i principalment, en la infantil.
Que el soroll provoca problemes de salut en les persones exposades és un fet conegut des de fa dècades, si bé el tipus de patologies aparellades i el coneixement sobre els mecanismes fisiològics implicats en la gravetat d’aquestes malalties ha augmentat en els últims anys. En principi, els efectes sobre la salut es manifestaven en persones que es veien sotmeses en el seu ambient laboral a alts nivells de soroll i es limitaven a problemes com el desplaçament del llindar d’audició, acúfens i pèrdua d’audició. A més d’aquestes complicacions auditives relacionades amb l’ambient laboral, hi havia altres menys objectives com les “molèsties”: pertorbacions del son, estrès, mal de cap… Més tard, també en aquest mateix entorn, es van començar a detectar trastorns cardiovasculars i altres patologies relacionades amb respostes hormonals.
Si voleu seguir llegint l'article, feu clic aquí.

diumenge, 19 d’abril del 2015

Naufraga un vaixell amb 700 immigrants a Lampedusa

19/04/2015

Naufraga un vaixell amb 700 immigrants a Lampedusa

Naufragi a Lampedusa
Naufragi a Lampedusa

És la tragèdia més greu d'embarcacions precàries que fugen de Líbia

Bernat Vilaró
El Singular 
Un vaixell ha naufragat la nit d'aquest dissabte a unes 60 milles nàutiques al nord de la costa de Líbia, a la zona de Lampedusa, amb 700 immigrants a bord que es dirigien cap a Europa. La pastera provenia d'Egipte, segons ha informat la premsa d'Itàlia, i havia enviat senyals de SOS per les dificultats que tenia la nau per navegar.

Un mercant portuguès ha alertat la guàrdia costanera italiana del Canal de Sicília, després d'observar el naufragi de la pastera. Pel que se sap a primera hora del matí d'aquest diumenge, s'han pogut salvar 28 persones que estaven a l'aigua. S'han recuperat 24 cadàvers.

Segons les primeres informacions, sembla ser que, quan el mercant portuguès s'ha acostat al vaixell per ajudar l'embarcació, les persones que hi viatjaven s'han situat tots a un dels costats de la nau per demanar ajuda, i per això el pesquer ha acabat bolcant.
 
L'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) tem que el naufragi es tracti de la pitjor tragèdia de la història del Mediterrani pel que fa a desplaçaments d'immigrants en aquest mar, segons la portaveu d'ACNUR, Carlotta Sami, en declaracions a la cadena italiana SkyTG24.


La zona del naufragi, a Lampedusa | 324

dijous, 16 d’abril del 2015

Europa tanca els ulls al drama del Mediterrani

IMMIGRACIÓ

Europa tanca els ulls al drama del Mediterrani

Itàlia rep amb horror els detalls del nou naufragi massiu d’immigrants

Una nena que neix sota els estels, enmig del mar: podria ser poètic si no fos perquè navega en una barca vella i bruta, sacsejada per les ones i el vent, que, dramàticament, acaba enfonsant-se i s’emporta 400 vides. La petita té sort: no és un dels cadàvers i acabarà salvant-la la nau Orione de la marina militar italiana, juntament amb 677 passatgers més que lluiten per arribar a Europa i que han estat 24 hores en alta mar. Poques hores abans, dimarts, un noi mor asfixiat per les inhalacions de benzina que escup el motor de la llanxa motora on s’amunteguen més d’un centenar d’africans amb poca cosa més a sobre que una ampolla d’aigua. És nigerià i els seus compatriotes el volen portar a Itàlia per enterrar-lo dignament, però acaben tirant-lo al mar per falta d’espai i presencien, aterrats, com els taurons s’hi acosten per devorar-ne el cos.
Degoteig de morts constant
Són històries de desesperació que mouen centenars d’italians del sud a ser solidaris amb qui arriba a les seves costes, després de sobreviure gràcies a l’ajut de valerosos militars, policies i treballadors o voluntaris d’ONG que sovint s’hi juguen la vida. Amb tot, el degoteig de morts és tan constant que ja quasi només atrau l’atenció de l’opinió pública quan és en massa, com els almenys 400 immigrants morts de dimarts. Els supervivents van ser desembarcats al port de Reggio de Calàbria, mentre que a Sicília la policia va aconseguir detenir el traficant de la llanxa on va morir el noi devorat pels taurons.
En només cinc dies han desembarcat gairebé 8.500 persones a les costes d’Itàlia, el país que, de bon tros, rep més allau de refugiats. La majoria embarquen a Líbia, on el desgavell polític posa les coses fàcils als traficants. Els delinqüents fan negoci amb la desesperació de milers de persones que marxen dels seus països fugint sovint de situacions de persecució i que viuen autèntics calvaris fins i tot abans de pujar a la barca.
Un supervivent de 17 anys, Bherane, va parlar amb l’organització Save The Children: “A Trípoli hem viscut quatre mesos en una fàbrica de sardines més de mil persones que menjaven un sol cop al dia. Si algú parlava, li pegaven. Per obtenir més diners, [els traficants] t’obligaven a trucar a casa i dir que estaves a punt de morir; mentrestant, et pegaven perquè els familiars sentissin els crits”.
Les màfies de vegades arriben a transportar persones en els patrullers que han robat a la marina líbia, com va passar dimarts. Els traficants, a més, van obrir foc contra la nau de Frontex que rescatava els immigrants per impedir que els detinguessin, i van fugir després amb la barcassa. A hores d’ara potser ja estan treballant en un altre embarcament d’immigrants.
L’any passat van arribar a Itàlia prop de 170.000 refugiats i immigrants sense papers, i enguany s’estima que arribarà com a mínim el mateix nombre de persones. Una mica més de la meitat acaben marxant cap a altres països europeus, Alemanya i Suècia sobretot, mentre que la resta es queden a Itàlia, que està desbordada.
Alguns polítics se n’aprofiten per mirar de guanyar vots: “He demanat als alcaldes de la Lliga que no acullin cap immigrant clandestí”, afirmava ahir Matteo Salvini, el líder del partit xenòfob Lliga Nord.
Es calcula que des de principis d’any han mort almenys cinc immigrants al dia de mitjana. La situació, com expliquen a l’ARA fonts de la marina militar, ha empitjorat des que el govern italià va abandonar el programa Mare Nostrum, que mobilitzava grans embarcacions amb militars i personal mèdic que, per socórrer persones en dificultats o per perseguir traficants, arribava de vegades fins a les costes de Líbia. El govern de Renzi, que reclamava ajut europeu, va desactivar-lo quan es va crear el programa europeu Tritó, de vigilància de fronteres. Però com explica a l’ARA Berardino Guarino, director de programes del Centro Astalli, promogut per jesuïtes italians, el nou programa “és clarament insuficient, i ho diu tothom, començant per les Nacions Unides”. “Té molts menys mitjans que Mare Nostrum i el personal és inadequat perquè el seu mandat és controlar fronteres, no salvar persones”. “La UE, amb l’absència de normes, obliga els demandants d’asil a embarcar-se en un viatge irregular molt perillós, quan es podria trobar una manera legal de fer-ho. Així sempre tindrem morts. I cal que els països de la UE es distribueixin el flux de refugiats de manera equitativa”, afegeix.
El director europeu del Servei de Refugiats dels Jesuïtes, Jean-Marie Carrière, deia fa poques setmanes: “Itàlia va demostrar amb el Mare Nostrum que salvar vides humanes és possible. Imaginem què es podria aconseguir si els 28 estats de la UE treballessin junts de debò a favor dels refugiats. Hem d’obrir canals d’accés segurs i legals per a qui demana protecció internacional i, alhora, ampliar molt la nostra capacitat de recerca i socors al mar”.

dimecres, 15 d’abril del 2015

El casament més opulent: ell, vestit d'or, i ella, amb un ram de pedres precioses

 UNS TAN ..., I ELS ALTRES....

El casament més opulent: ell, vestit d'or, i ella, amb un ram de pedres precioses

El fill del sultà de Brunei s'ha casat al palau del seu pare, que té 1.788 habitacions. Van començar el casament el 5 d'abril i l'acaben aquest dimecres


 

El príncep Abdul Malik de Brunei va contreure matrimoni amb Dayangku Raabi'atul 'Adawiyyah Pengiran Haji Bolkiah aquest cap de setmana sense cap mena de mirament amb les despeses ni demostrar cap tipus d'incomoditat amb l'opulència. Entre altres mostres de riquesa il·limitada, els nuvis –ell de 31 anys i ella de 22– van casar-se vestits d'or i adornats amb diamants i pedres precioses.
Però la desmesura no acaba aquí pel que fa a la indumentària. La núvia va fer servir unes sabates del dissenyador francès Christian Louboutin, considerades de les millors del món, que estaven decorades amb vidres i que portaven una turmellera d'or massís. A més, la ja princesa també va lluir un penjoll de diamants i maragdes. Per si tot això no fos prou, el ram de la núvia estava fet amb pedres precioses en lloc de les flors d'aquest país tropical.
L'enllaç es va celebrar al palau del monarca, ubicat a la capital de Brunei. Es tracta d'un edifici amb 1.788 habitacions, que pot albergar més de 5.000 persones. Les festes van començar el 5 d'abril i es prolonguen fins demà dimecres.
Abdul Malik és el fill més petit de Hassanal Bolkiah, sultà de Brunei, un dels homes més importants del món per la seva influència en el món del gas i del petroli. És un dels cinc fills i set filles que ha tingut amb les seves tres dones.
Brunei té una població de 400.000 persones, que viuen sotmeses als designis del seu govern autoritari. Tot i això, és dels països que són més amunt en la llista dels PIB per càpita més alts del món.

dimarts, 14 d’abril del 2015

El bosc invisible

Dimarts  14.04.2015  06:00
Autor/s: Fernando Sapiña

El bosc invisible

El bosc invisible
Vilaweb
Als llibres d’excursions, els itineraris que parteixen d’Aín comencen a la plaça de Josep Sorribes, on hi ha l’ajuntament. Des d’aquest punt i en pocs minuts, per qualsevol de les rutes, deixant enrere alguna xicoteta horta i els camps cultivats de cirerers, caquiers i ametllers, ens endinsem al bell mig del bosc. Hi abunden carrasques, sureres i pins; estepes, llentiscles i brucs; romaní, timonet i orenga... La llista completa d’espècies seria molt llarga: aquesta és una selecció molt personal. Però, a més d’aquesta part visible, ben visible, hi ha altres boscos invisibles.
A la tardor, dues o tres setmanes després de les primeres pluges persistents, un d’aquests boscos invisibles es fa visible quan naixen de terra bolets com rovellons, rossinyols i ceps. Els bolets són els fruits dels fongs, uns organismes que viuen sota terra i que tenen funcions molt importants als boscos, bé descompondre i, per tant, reciclar restes de plantes mortes, com els xampinyons, o bé fer possible la vida de distints arbres i arbustos amb què estableixen una relació simbiòtica, com els rovellons. Des del punt de vista culinari, els bolets tenen com a característica l’elevat contingut d’aminoàcids lliures, entre aquests l’àcid glutàmic, per la qual cosa actuen en molts plats com a potenciadors del sabor.
Un passeig entre sureres i pins, un dia de calor, també ens permet apreciar un altre bosc invisible: l’olor embriagadora és una clara indicació que les plantes emeten a l’aire grans quantitats de compostos orgànics volàtils. L’isoprè és el compost emès en majors quantitats. Sembla que emetre’n ajuda l’aparell fotosintètic de les fulles a recuperar-se d’episodis breus de temperatures superiors a quaranta graus. Aquestes temperatures poden assolir-se en fulles exposades directament al sol fins i tot en climes temperats. Després de l’isoprè, les plantes emeten grans quantitats de terpenoides. Els terpenoides són un grup molt gran i divers de compostos orgànics derivats de l’isoprè. La maquinària bioquímica de les plantes acobla molècules d’isoprè de diverses maneres i, després, modifiquen les molècules resultants per donar desenes de milers de substàncies. Entre aquestes, els monoterpenoides, derivats de l’acoblament de dues molècules d’isoprè, són importants a la cuina, donat que són els principals components de les aromes de moltes plantes.
El sabor distintiu de les herbes aromàtiques és el resultat de la contribució de distints components volàtils. Les plantes d’espècies diferents generen, en principi, barreges específiques de compostos volàtils. Però, fins i tot en plantes d’una mateixa espècie, les diferències genètiques i les diferents condicions ambientals (clima, geologia) donen lloc a barreges diferents i, en aquestes, predominen els monoterpenoides. En el romaní trobem eucaliptol, pinè, terpineol, borneol, mircè i càmfora; en el timonet, pinè, cimè, linalol i timol; a l’orenga, carvacrol i timol; al llorer, eucaliptol, pinè, linalol, eugenol i metil-eugenol. Així doncs, emprant combinacions de diferents herbes aromàtiques, el que estem fent és combinar diferents monoterpenoides.
Una característica d’aquests compostos és que tenen activitat biològica. És normal: aquestes substàncies les fan servir les plantes per protegir-se de distintes tensions i per comunicar-se amb altres plantes, proporcionant informació –o desinformació– a mutualistes i competidors. Per això tenim substàncies antimicrobianes, fungicides, repel·lents d’insectes... I moltes tenen altres accions (analgèsica, antiinflamatòria, expectorant, desinfectant...) que fan que aquestes herbes hagen representat un paper fonamental en les medicines tradicionals. En aquest sentit, podem recordar que s’ha proposat que l’ús d’espècies a la cuina està relacionat amb les seues propietats farmacèutiques: sembla que permeten reduir la càrrega de patògens i paràsits dels aliments abans de cuinar-los, i que n’eviten el desenvolupament en cas d’un emmagatzemament llarg.
Les sorpreses amb aquests compostos volàtils no acaben a la cuina. Darrerament s’ha assenyalat que les emissions d’isoprè i de terpenoides, entre les quals destaquen les de monoterpenoides, representen un paper fonamental en la química i la física de l’atmosfera. Això és gràcies a l’acció reguladora de la capacitat oxidativa d’aquesta, ja que estan implicats en la generació d’ozó en superfície, on es comporten com a contaminants i, a més, com a gasos d’efecte hivernacle. Aquestes substàncies també estan implicades en la formació d’aerosols en superfície. Aquests aerosols són una suspensió de petites partícules sòlides en aire, i aquestes partícules afecten el desenvolupament de núvols i les precipitacions.

Llig l'article sencer a la web de Mètode.

Fernando Sapiña. Director de l’Institut de Ciència dels Materials, Parc Científic. Universitat de València.

Enllaços

Imatges

dissabte, 11 d’abril del 2015

Les 10 imatges de la NASA que demostren la degradació del planeta

Divendres  10.04.2015  20:00

Les 10 imatges de la NASA que demostren la degradació del planeta

Fotografies de l'abans i el després d'alguns indrets documenten la transformació de la Terra

Vilaweb
Durant les darreres dècades, l'Agència Espacial dels Estats Units (NASA) ha estat observant les transformacions més destacades que hi ha hagut al planeta a través de satèl·lit. L'extensa galeria d'imatges (Images of Change) que té l'agència abasta tota la Terra i mostra l'abans i el després de diferents indrets. En alguns llocs els canvis són notables al cap dels segles i en d'altres llocs els canvis es poden veure amb només uns dies de diferència. 
Alguns dels efectes del pas del temps que s'hi observen són fruit del canvi climàtic i d'altres no. Les imatges documenten els efectes de la urbanització i els estralls dels desastres naturals com el foc o les inundacions, entre més.
1. Les granges solars de Califòrnia. La imatge és de la granja solar de Topaz, que s'ha establert de Califòrnia.

2. El forat a la capa d'ozó. S'ha anat engrandint des dels anys setanta. Actualment, amb la reducció de l'emissió de gasos contaminants, comença a remetre l'expansió del forat.

3. La contaminació es redueix als Estats Units. La imatge mostra la concentració de diòxid de nitrogen de 2005 i de 2011. Els nivells més alts (en vermell) va reduir-se.

4. Glaceres continentals a l'Antàrtica es desintegren. La imatge pertany a la glacera Larsen-B, que es va desintegrar completament i va anar a parar a l'oceà en menys d'un mes.

5. Una glacera a Alaska que retrocedeix. Des del seu descobriment, el 1794, fins el 1980 va mantenir les seves dimensions. A partir de llavors va comença a retrocedir.

6. El mar d'Aral s'asseca. Entre el Kazakhstan i l'Uzbekistan, el mar d'Aral era una dels llacs més grans del planeta. Actualment s'ha anat assectant a causa, entre més, de l'ús de la seva aigua per al regadiu.

7. Un incendi a Namíbia. La imatge mostra el llac sec, amb sediments de sal, del parc nacional d'Ethosa a Namíbia i, al costat, la part fosca és la part cremada per un incendi que havia de ser controlat, però que es va estendre més de previst.

8. Les illes artificials de Dubai. La ciutat de Dubai, als Emirats Àrabs, ha crescut ràpidament els darrers anys. L'explotació del turisme ha fet estendre la urbanització també cap al mar, amb noves illes artificials en pocs anys.

9. L'evolució de la urbanització de Cancún. L'augment de la urbanització de Cancún, a Mèxic, també ha estat un fenomen.

10. La granges envaeixen la selva tropical del Brasil. A l'oest de Brasil, a Rondonia, hi ha una de les zones de la selva de l'Amazones més deforestada. El 1975 hi faltava el 2% de la massa forestal i el 2009, el 34%.


  • El mar d'Aral s'asseca (Fotografia: NASA)

divendres, 10 d’abril del 2015

L'erupció volcànica que va canviar el clima

L'erupció volcànica que va canviar el clima

Fa exactament 200 anys la fúria del Tambora va provocar que el 1816 sigui conegut com l'any sense estiu



Avui exactament fa dos segles a l'illa de Sumbawa, a Indonèsia, s'hi estava produint una de les erupcions volcàniques més importants de la història recent: la fúria del Tambora va generar directament més de quatre mil víctimes mortals, i indirectament la xifra es creu que va superar les vuitanta mil. L'erupció volcànica va tenir també conseqüències en el clima a nivell global. La gran quantitat de cendres i gasos com el diòxid de sofre emesos va generar un escalfament de l'estratosfera, i un refredament de la part baixa de l'atmosfera. El fet que l'erupció es produís a prop de l'Equador va contribuir a fer que els efectes s'estenguessin per tot el planeta.
D'entre els efectes que va tenir l'erupció el més impactant és el de l'estiu de 1816: a bona part del centre i oest d'Europa la temperatura mitjana va ser uns 2 graus inferior a l'habitual, una anomalia que a Barcelona va arribar a situar-se en 4 graus. Si pensem en termes d'una temperatura diària això pot semblar poc, però tractant-se d'una mitjana de tot l'estiu suposa un anomalia absolutament excepcional, que va generar una greu crisi agrícola i d'alimentació de la població. 1816 consta encara a dia d'avui com l'any més fred viscut a Barcelona com a mínim des de 1780, i en bona part això és a causa d'un volcà que va entrar en erupció un any abans a més de deu mil quilòmetres de distància.
Actualment alguns estudis estan calibrant fins a quin punt el vulcanisme pot estar influint en el clima, per exemple en el fet que l'escalfament global s'hagi frenat considerablement en els últims anys. L' efemèride ha estat recordada pel Servei Meteorològic de Catalunya aquests dies.

PREVISIÓ PER MUNICIPIS

dimecres, 8 d’abril del 2015

El ser humano podría captar señales de vida extraterrestres en 2025

El ser humano podría captar señales de vida extraterrestres en 2025

El hallazgo de agua en lugares insospechados hace pensar que "vamos a tener evidencias definitivas dentro de 20 o 30 años", explicó Ellen Stofan, jefa científica de la NASA

Ciencia | 08/04/2015 - 11:09h
El ser humano podría captar señales de vida extraterrestres en 2025 
1 de 2
 
Titán, luna de Saturno, aparece detrás de dos anillos de este planeta, en una imagen de la sonda Cassini. Arriba, pequeña, otra de las lunas, Epimeteo. La serie televisiva Cosmos, escrita y presentada por el astrónomo Carl Sagan, marcó un hito en 1980 en la divulgación científica, al popularizar el conocimiento de la astronomía y el universo. Este marzo, ha vuelto a las pantallas una nueva versión de esa serie (canal National Geographic). Con este motivo, la NASA ha publicado una selección de algunas de las mejores fotos tomadas en el espacio. Son imágenes curiosas, que no sólo tienen interés científico sino, muchas, además, una gran belleza. NASA / JPL / Space Science Institute
Madrid. (EP).- A medida que las misiones de la NASA exploran el Sistema Solar y buscan nuevos mundos, están encontrando agua en lugares sorprendentes, descubrimiento que permite pensar en que se puedan detectar señales de vida en una década.
"Las actividades de la NASA han proporcionado una ola de descubrimientos asombrosos relacionados con el agua en los últimos años que nos inspiran a seguir investigando los orígenes y las fascinantes posibilidades de otros mundos, y la vida en el universo", dice Ellen Stofan, jefa científica de la agencia.
"En nuestro horizonte vital, podemos muy bien responder si estamos solos en el sistema solar y más allá." "Creo que vamos a tener fuertes indicios de vida más allá de la Tierra dentro de una década, y creo que vamos a tener evidencias definitivas dentro de 20 o 30 años. Sabemos dónde buscar y sabemos cómo buscarlo", explicó durante un encuentro informativo de la NASA.
Los elementos químicos en el agua, hidrógeno y oxígeno, son algunos de los elementos más abundantes en el universo. Los astrónomos ven la firma de agua en las nubes moleculares gigantes entre las estrellas, en discos de material que representan sistemas planetarios recién nacidos, y en las atmósferas de los planetas gigantes que orbitan otras estrellas.
Hay varios mundos que se cree poseen agua líquida debajo de sus superficies, y muchos más los que tienen agua en forma de hielo o vapor. El agua se encuentra en los organismos primitivos como los cometas y los asteroides y planetas enanos como Ceres.
Se cree que las atmósferas y los interiores de los cuatro planetas gigantes -Júpiter, Saturno, Urano y Neptuno- contienen enormes cantidades de la sustancia húmeda, y sus lunas y anillos, hielo sustancial de agua. Tal vez los mundos de agua más sorprendentes son las cinco lunas heladas de Júpiter y Saturno que muestran una fuerte evidencia de océanos bajo sus superficies: Ganímedes, Europa y Calisto en Júpiter, y Encelado y Titán en Saturno.
Los científicos que usan el Telescopio Espacial Hubble de la NASA presentaron recientemente poderosas evidencias de que Ganímedes tiene un océano de agua salada, debajo de la superficie, probablemente intercalada entre dos capas de hielo.
Europa y Encelado se cree que tienen un océano de agua líquida bajo su superficie en contacto con la roca rica en minerales, y puede tener los tres ingredientes necesarios para la vida tal como la conocemos: agua líquida, elementos químicos esenciales para los procesos biológicos y fuentes de energía que podrían ser utilizados por los seres vivos.
La misión Cassini de la NASA ha revelado Encelado como un mundo activo de géiseres helados. La investigación reciente sugiere que puede tener actividad hidrotermal en su fondo oceánico, un entorno potencialmente adecuado para los organismos vivos.
Naves de la NASA también han encontrado indicios de agua en los cráteres en sombra permanente sobre Mercurio y la Luna, que mantienen un registro de impactos de hielo a través del tiempo como recuerdos criogénicos.
Marte perdió gran cantidad de su agua
Mientras que nuestro sistema solar puede parecer empapado en algunos lugares, otros parecen haber perdido grandes cantidades de agua. En Marte, la nave espacial de la NASA han encontrado pruebas claras de que el planeta rojo tuvo agua en su superficie por mucho tiempo en el pasado distante.
El rover Curiosisty descubrió un antiguo lecho del río que existía en medio de condiciones favorables para la vida tal como la conocemos. Más recientemente, los científicos de la NASA utilizando telescopios terrestres, fueron capaces de estimar la cantidad de agua de Marte que se ha perdido con el paso de los eones. Llegaron a la conclusión de que el planeta una vez tuvo agua líquida suficiente para formar un océano que ocupó casi la mitad del hemisferio norte de Marte, en algunas regiones que alcanzó profundidades de más de 1,6 kilometros).
Pero, ¿dónde se fue el agua? Está claro algunos de que está en los casquetes polares de Marte y por debajo de la superficie. También parece que gran parte de la atmósfera primitiva de Marte fue despojada por el viento de partículas cargadas que fluye del sol, haciendo que el planeta se seque.
La misión MAVEN de la NASA está trabajando en órbita alrededor de Marte para esclarecerlo. La historia de cómo Marte se secó está íntimamente ligada a la forma en que la atmósfera del planeta rojo interactúa con el viento solar.
Los datos de las misiones solares de la agencia -incluyendo STEREO, Observatorio de Dinámica Solar y la planificada Solar Probe Plus- son vitales para ayudar a entender mejor lo que sucedió. La comprensión de la distribución del agua en nuestro sistema solar nos dice mucho acerca de cómo los planetas, lunas, cometas y otros cuerpos formaron hace 4.500 millones de años el disco de gas y polvo que rodeaba a nuestro sol.
El espacio más cercano al sol estaba más caliente y más seco que el espacio más lejos del Sol, que era lo suficientemente frío como para que el agua se condense. La línea divisoria, llamada la "línea de congelación," se asentó alrededor de la órbita actual de Júpiter. Incluso hoy en día, esta es la distancia aproximada desde el Sol a la que el hielo en la mayoría de los cometas comienza a fundirse y convertirse en "activo".
Su brillante aerosol libera hielo de agua, vapor, polvo y otros productos químicos, que se piensan forman la base de la mayoría de los mundos del sistema solar exterior gélido. Los científicos piensan que hacia demasiado calor en los primeros días del sistema solar para que el agua se condensara en líquido o hielo en los planetas interiores, por lo que tuvo que ser entregado posiblemente por cometas y asteroides que contienen agua.
La misión Dawn de la NASA está estudiando Ceres, que es el cuerpo más grande del cinturón de asteroides entre Marte y Júpiter. Los investigadores piensan que Ceres podría tener una composición rica en agua similar a algunos de los organismos que trajeron agua a las tres, los planetas rocosos interiores, incluida la Tierra. La cantidad de agua en el planeta gigante Júpiter tiene una pieza que falta fundamental para el rompecabezas de la formación de nuestro sistema solar.
Júpiter fue probablemente el primer planeta en formarse, y que contiene la mayor parte del material que no fue incorporado al sol. Las principales teorías sobre su formación descansan en la cantidad de agua que el planeta absorbió. Para ayudar a resolver este misterio, la misión Juno de la NASA medirá esta importante cantidad de agua a partir de mediados de 2016.
Con el estudio de los exoplanetas -planetas que orbitan otras estrellas- se está más cerca que nunca de averiguar si existen otros mundos ricos en agua como el nuestro. De hecho, nuestro concepto básico de lo que hace a los planetas aptos para la vida está íntimamente ligado al agua: Cada estrella tiene una zona habitable, o un rango de distancias a su alrededor en el que las temperaturas no son ni demasiado calientes ni demasiado frías para que exista agua líquida.
La misión Kepler de búsqueda de planetas de la NASA fue diseñada con esta idea. Kepler busca planetas en la zona habitable alrededor de muchos tipos de estrellas. Datos de Kepler confirman que los tamaños de planetas más comunes son mundos apenas un poco más grandes que la Tierra. Los astrónomos piensan que muchos de esos mundos podrían estar totalmente cubiertos por océanos profundos.


Leer más: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150408/54429742108/senales-vida-extraterrestre-2025.html#ixzz3WlQkFnLn
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Els gihadistes detinguts tenien fotos als mòbils d'edificis emblemàtics de Barcelona

DES DE LES 4 DE LA MATINADA

Els gihadistes detinguts tenien fotos als mòbils d'edificis emblemàtics de Barcelona

Els Mossos feia tretze mesos que controlaven els onze detinguts aquesta matinada.Cinc dels arrestats són conversos, espanyols sense vincles amb països àrabs, que s'havien radicalitzat

L'operació antigihadista dels Mossos.
El Periodico
MAYKA NAVARRO / BARCELONA
Dimecres, 8 d'abril del 2015 - 16.36 h
La cèl·lula gihadista desarticulada aquesta matinada pels Mossos d'Esquadra tenia la "voluntat explícita" d'atemptar a Catalunya. Així ho ha assegurat aquest migdia en roda de premsa el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, i el comissari en cap de la policia catalana, Josep Lluis Trapero, que ha assegurat que aquesta voluntat de cometre atemptats ha quedat "acreditada" durant la investigació de 13 mesos que ha dirigit el titular del jutjat d'instrucció número u de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz. És més, fonts de la investigació han confirmat que els 11 detinguts tenien fotos d'edificis emblemàtics de Barcelona als seus mòbils i que serien els objectius d'un hipotètic atemptat.
La cèl·lula, integrada per onze persones, entre elles un menor de 17 anys, estava perfectament estructurada i tenia vincles directes amb l'organització de l'Estat Islàmic. Durant aquest temps s'han encarregat de captar joves que radicalitzaven. Quatre d'aquests van ser enviats a combatre a Síria i l'Iraq. Un d'ells continua a l'Iraq, i sobre ell pesa una ordre internacional de recerca i captura. Tres més van ser detinguts el desembre passat a Bulgària quan viatjaven a Síria.
Aquesta investigació suposa "un punt d'inflexió" en les operacions que contra el gihadisme s'han desenvolupat en els últims mesos a Catalunya. Així ho ha assegurat Espadaler, que ha insistit en aquesta voluntat "acreditada" de voler atemptar a Catalunya. "Hem evitat un atemptat", ha assegurat. No obstant, el conseller ha volgut tranquil·litzar la població a l'assegurar que durant tots aquests mesos la cèl·lula no ha suposat un risc real contra els ciutadans perquè ha sigut "controlada" en tot moment pels investigadors de la Comissaria d'Informació dels Mossos d'Esquadra.
Entre els onze detinguts hi ha una sola dona i el menor de 17 anys. Un detall que ha recalcat Espadaler és que cinc dels arrestats són de nacionalitat espanyola i convertits a l'Islam, sense vincles amb països àrabs. Cinc més són de nacionalitat marroquina i una altra persona és de nacionalitat paraguaiana, també convertit a l'Islam i posteriorment radicalitzat. Durant l'operació de dimecres a la matinada, en què han participat uns 350 mossos de diverses unitats, s'han portat a terme 16 registres a les localitats de Sabadell, Terrassa, Barcelona, Sant Quirze del Vallès i Valls.
Els detinguts seguiran fins divendres en dependències dels Mossos d'Esquadra i després seran traslladats a l'Audiència Nacional.
Aquesta important operació policial està vinculada amb la detenció a Bulgària de tres homes de Terrassa i Monistrol de Montserrat que es dirigien a Síria, per incorporar-se a les files de l'Estat Islàmic. Tots tres van ser captats i radicalitzats per la cèl·lula desarticulada aquesta matinada i tots tres continuen a la presó.

dimarts, 7 d’abril del 2015

Leonardo DiCaprio construirà un exclusiu 'ecoresort' a Belize

A LA SEVA ILLA PRIVADA

Leonardo DiCaprio construirà un exclusiu 'ecoresort' a Belize

L'actor pretén fer una creació "revolucionària en el moviment ecologista" i recuperar l'ecosistema de la zona

Leonardo DiCaprio, durant un discurs a l'ONU, el 2014.
REUTERS / MIKE SEGAR
Leonardo DiCaprio, durant un discurs a l'ONU, el 2014.
EFE / NOVA YORK
Dimarts, 7 d'abril del 2015 - 10.10 h
L'actor Leonardo DiCaprio està treballant en la construcció d'un exclusiu complex turístic en una illa deserta de Belize, un projecte que pretén combinar l'hostaleria amb l'ecologisme i recuperar la naturalesa de la zona.
"El principal objectiu és fer una cosa que canviï el món", va dir DiCaprio en una entrevista publicada diumenge per 'The New York Times', en què va assegurar que busca una aportació "revolucionària en el moviment ecologista".
L'actor, que ha mostrat el seu compromís amb el medi ambient a través de nombroses iniciatives i que és Missatger de la Pau de l'ONU per al canvi climàtic, va adquirir fa una dècada el cai Blackadore, una petita illa deshabitada davant la costa de Belize.
"Era com el cel a la terra", va dir DiCaprio sobre la zona, que no obstant en les últimes dècades ha registrat un important deteriorament mediambiental per l'activitat humana, segons el diari.

1,75 MILIONS DE DÒLARS

El protagonista de 'Titanic', que va comprar juntament amb un soci l'illa per 1,75 milions de dòlars, ha passat els últims anys buscant el promotor adequat per fer realitat el seu projecte.
Finalment, DiCaprio va unir forces amb Paul Sciall, un empresari novaiorquès, i planeja obrir a l'illa un luxós complex turístic el 2018.

ESCULLS ARTIFICIALS

Entre altres coses, està previst que els allotjaments turístics al cai es construeixin en una enorme plataforma sobre l'aigua, sota la qual s'instal·laran esculls artificials per allotjar diverses espècies marines.
A més, es replantarà vegetació pròpia de la zona i s'intentarà ajudar a la conservació de diverses espècies animals, alhora que un equip d'experts vigilarà en tot moment l'impacte ambiental del 'resort'.
"La meva meta sempre ha sigut el fet que volia fer una creació no només ecològica, sinó restauradora. Una mostra del que és possible", ha explicat l'intèrpret.

Un robot examinarà l'interior de la caixa del reactor 1 de Fukushima

Un robot examinarà l'interior de la caixa del reactor 1 de Fukushima

Mesurarà per primera vegada els nivells de radiació i la temperatura

Imatge aèria de la central nuclear de Fukushima, l'agost passat.
REUTERS / KYODO
Imatge aèria de la central nuclear de Fukushima, l'agost passat.
EL PERIODICO
EFE / TÒQUIO
Dimarts, 7 d'abril del 2015 - 11.02 h
L'operador de l'accidentada central de Fukushima, Tepco, examinarà per primera vegada l'interior de la caixa de contenció del reactor 1, un dels més afectats pel tsunami del 2011, amb l'ajuda d'un robot per control remot.
Tokyo Electric Power (Tepco) enviarà el robot a inspeccionar la unitat 1 els dies 10 i 13 d'abril per mesurar els nivells de radiació i la temperatura a l'interior, així com per captar-ne imatges, ha informat avui a Efe la companyia.
L'operador creu que el combustible dels reactors 1, 2 i 3 de la planta es va fondre a través de les caixes de pressió dels reactors i s'ha estat acumulant als contenidors exteriors. No obstant, poc se'n sap quatre anys després de la crisi nuclear, donats els alts nivells de radiació.
Actualment no és possible portar a terme l'anàlisi a la part inferior de la caixa de contenció, on Tepco considera que s'acumulen les restes del combustible, ja que el robot no es pot introduir en l'aigua altament radioactiva generada en el procés de refredament del carburant.
L'octubre del 2012 els nivells de radiació a l'interior de la caixa, que els operaris de Fukushima van mesurar baixant-hi un dosímetre, marcaven 11 microsieverts per hora (mSv/h), molt per sobre dels prop dels 0,11 mSv/h del límit recomanat, segons informacions de l'agència japonesa Kyodo.

Un informe sobre el clima prediu que Espanya s'"assecarà" el 2050

CANVI CLIMÀTIC

Un informe sobre el clima prediu que Espanya s'"assecarà" el 2050

Les emissions de gasos contaminants que es registraran l'any 2030, segons aquest estudi, crearan el "pitjor escenari" previst

JOAN PUIG
EL PERIODICO
EFE / MADRID
Dimarts, 7 d'abril del 2015 - 16.33 h
L'increment de les temperatures causat pel canvi climàtic, que segons els experts de l'IPCC de l'ONU ja va fer que el 2014 fos l'any més càlid registrat en la història, "assecarà" alguns dels cultius més representatius de l'agricultura espanyola com les oliveres, les vinyes o els cítrics.
Així ho explica l'informe 'Canvi Climàtic a Europa 1950-2050: percepció i impactes', que ha presentat aquest dimarts a Madrid el seu autor, el climatòleg Jonathan Gómez Cantero, a partir de l'anàlisi dels impactes que ha provocat l'escalfament global des de l'any 1950 fins a l'actualitat, més les perspectives previstes per al 2050.
Durant l'acte, celebrat a la seu de l'associació ecologista Ecoo, han intervingut el portaveu del partit polític Equo al Parlament Europeu, Florent Marcellesi, i el seu coportaveu Juantxo López de Uralde.
Les emissions de gasos contaminants que es registraran l'any 2030, segons aquest informe, crearan el "pitjor escenari" previst pels científics ja que a aquest ritme la temperatura mitjana s'incrementarà "entre 4 i 5 graus", ha advertit Marcellesi.
Aquests augments de temperatura generaran "estius més llargs i hiverns més càlids" en què la quantitat de nevades es podria reduir a la meitat respecte a les xifres actuals.

"REPTE MUNDIAL"

Gómez Cantero ha indicat que aquest és un treball divulgatiu amb què es pretén transmetre a la població el "repte mundial" de lluitar contra el canvi climàtic perquè "no lluitar contra l'escalfament global surt cinc vegades més car que prendre mesures per frenar-lo", ha assegurat l'autor.
El climatòleg ha detallat algunes de les conseqüències directes que tindria un increment de temperatures a Espanya: canvis en la migració de les aus a causa d'uns hiverns més càlids, pèrdua de cultius que s'assequen, increment dels desastres naturals o aparició d'espècies invasores més habituals de climes tropicals, entre altres.
"Està constatat que l'onada de calor que va afectar França l'estiu del 2003 va estar generada pels efectes del canvi climàtic", ha assegurat Gómez Cantero.
A més, aiguamolls com els de Las Tablas de Daimiel, Doñana o l'Albufera es convertiran en zones de secà, segons aquesta previsió.
L'informe també apunta que un augment de la temperatura mitjana a Espanya comportarà un canvi en els climes: el nord passarà a ser mediterrani i la zona meridional de la Península patirà un clima àrid similar al del Marroc.
Equo ha participat en la presentació d'aquestes dades, amb la vista posada en la celebració el pròxim mes de desembre de la Conferència de les Parts (COP21) a París, per conscienciar la societat per "deixar de ser víctimes i passar a ser actors responsables del canvi climàtic".
Segons ha afegit Marcellesi, l'informe ha de servir per "pressionar" la classe política i que adopti compromisos concrets perquè "transformar el model productiu cap a un sistema sostenible és l'única solució per frenar el canvi climàtic".
El portaveu ha enumerat les propostes del seu partit enfocades a lluitar contra l'escalfament global: el canvi a un model econòmic més sostenible amb estalvi energètic i aposta per les energies renovables; un consum de proximitat en "circuits curts" que redueixi la contaminació derivada del transport i el foment d'una economia circular que afavoreixi la creació d'ocupació verda.
"L'ecologia és el futur de l'ocupació i un exemple són les energies renovables: només amb un augment del 30% de la seva penetració a Espanya es generarien 300.000 llocs de treball", diu.

Pendents i preocupats per l'aire tarragoní

Dimarts  07.04.2015  06:00

Pendents i preocupats per l'aire tarragoní

El parlament insta el govern a emprendre mesures per a controlar els contaminants que emeten les indústries del Camp · Un estudi de la UPC alertava dels alts nivells de butadiè i benzè

Vilaweb
El polígon nord del complex petroquímic del Camp de Tarragona emet contaminants cancerígens a uns nivells que superen de llarg els límits de qualitat de l'aire recomanats. És la principal conclusió d'un estudi independent encarregat l'any passat per uns quants ajuntaments de la zona a la UPC i que la plataforma Cel Net ha mirat de difondre al màxim en nombroses xerrades. Justament la setmana passada van aconseguir que el parlament aprovés una resolució que instava el govern a crear una taula territorial que tracti dels problemes de la qualitat de l'aire i les emissions atmosfèriques al Camp de Tarragona. 
Havien estat els batlles de Constantí, el Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp els qui havien encarregat aquest estudi per tal d'esbrinar el nivell real de la qualitat de l'aire en aquesta zona del Camp de Tarragona, desconfiats que mai no s'hagués posat en dubte. L'estudi va analitzar la qualitat de l'aire d'aquests quatre municipis entre el desembre del 2012 i el maig del 2014. 
Alts nivells de butadiè i benzè, contaminants cancerígens
Si bé fa anys que veïns i plataformes alerten dels riscs de les emissions de la indústria petroquímica, l'estudi del Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya va resoldre dubtes i també va fer saltar alarmes: als municipis del Morell i de Perafort-Puigdelfí els nivells de butadiè --un contaminant cancerigen, derivat del petroli-- multiplicaven per deu els límits de qualitat de l'aire establerts per recomanacions internacionals, a causa de les emissions de la planta química de Repsol. També va detectar a Constantí nivells molt elevats de benzè, un altre contaminant cancerigen. 
Una primera reacció a aquestes conclusions és demanar-se com pot ser que això passi sense control ni conseqüències. 'Perquè ningú no ha identificat els nivells de qualitat de l'aire, i no hi ha cap legislació a l'estat que determini què i com s'ha de controlar', lamenta Francesc Xavier Roca, director tècnic del LCMA. No hi ha cap norma que determini ni obligui a uns nivells concrets de qualitat de l'aire. Els controls es basen en les directives marc de la Unió Europea sobre quatre o cinc composts de les desenes que s'emeten, entre els quals hi ha contaminants irritants, tòxics o cancerígens. 'Però aquestes directives han de ser reforçades per les normatives de cada estat, que han de centrar-se en la complexitat dels impactes sobre les àrees urbanes.' 
Manca de legislació
I aquestes normatives són inexistents, de manera que molts components tòxics no es controlen. 'Es fa el mínim que diu la UE. Cada estat té una legislació específica per als diferents composts que es poden emetre i tenen uns nivells màxims d'emissió. Això no passa al nostre país. S'hi fan controls globals, però sense identificar els compostos que s'emeten. Això vol dir que no sabem com impacten en les àrees urbanes aquests compostos que no tenim identificats', alerta Roca.
Ni tenim aquesta informació ni tampoc cap legislació que obligui o sancioni les empreses responsables d'aquestes emissions. Amb la llei a la mà, ni Repsol ni la resta d'empreses del polígon, com ara Bayer, BASF o Ercros, no fan res d'il·legal. 'Hi ha la qüestió de ser conscients que emeten contaminants cancerígens i que això pot tenir un impacte sobre la població, però a efectes legals no fan res d'incorrecte', admet el director de l'estudi sobre la qualitat de l'aire.
El govern es compromet a revisar els procediments
El Departament de Territori i Sostenibilitat assegura que el govern 's'ha compromès a revisar les condicions per a reduir les emissions de benzè i 1,3 butadiè de les instal·lacions' i que durant el primer semestre de l'any 's'analitzarà quin és el mètode més adient per a avaluar el contaminant, es buscaran les ubicacions més idònies per a la seva determinació i s'iniciaran les actuacions necessàries per a implantar els sistemes de mesurament, que hauran d'estar instal·lats durant el segon semestre del 2015'. 
Per Francesc Xavier Roca, l'actual model de control és de mínims i ni tan sols té en compte les característiques de cada zona. La resolució del parlament podria ser un primer pas per a encaminar la solució, atès que pot ser el començament per a implantar una nova legislació que controli de manera més estricta les emissions; incorporar criteris de qualitat que ara no hi ha; i incidir sobre les activitats industrials que poden generar aquesta mena d'emissions. A més, insta el govern a crear una taula territorial formada per agents socials, administracions, centres de recerca i empreses per a tractar dels problemes. Uns problemes que, per Roca, es basen en la manca d'estructura i control. 
Si és qüestió de control, vol dir que considera que tenir tota aquesta indústria és compatible amb un aire no contaminat? 'Sí, i tant. Nosaltres no anem en contra de cap activitat, sinó que mirem d'aportar elements i treballar per fer compatible les activitats amb les àrees urbanes. L'impacte zero no és possible, però sí que s'ha d'aconseguir un impacte assumible que se situï per sota dels nivells de qualitat', explica Roca. 
Cap estudi sobre la relació causa-efecte amb el càncer 
Una darrera mancança important té a veure amb la incidència dels contaminants d'aquesta indústria en l'aparició de càncer entre els veïns. Mai no s'ha fet cap estudi per esbrinar si n'hi ha. 'No s'ha fet mai cap estudi epidemiològic, perquè implica molt anys de feina i, per tant, inversions de diners importants', diu Roca, que troba necessaris estudis d'aquest tipus: 'Sobretot tenint en compte que l'impacte de les emissions no té un efecte immediat. Poden passar deu anys o quinze! També seria interessant de situar geogràficament els tipus de càncer, això permetria de deduir si hi ha una correlació de causa-efecte.' 
De moment, la deducció no pot emparar-se en cap conclusió científica, però les relacions i sospites existeixen. De fet, l'any passat un jutge de Tarragona va demanar que s'investigués la possible relació entre la contaminació ambiental i la mala qualitat del semen, després d'un estudi presentat per entitats ecologistes que concloïen que el 53% dels homes tarragonins tenien un semen que no complia els paràmetres establerts per l'OMS.

dissabte, 4 d’abril del 2015

El significat real de les emoticones de WhatsApp

Divendres  03.04.2015  06:00
Autor/s: Ester Estela

El significat real de les emoticones de WhatsApp

Les 'emojis' són ideogrames d'origen japonès · Sovint no volen pas dir exactament allò que ens sembla

VilawebCada dia, quan parlem per WhatsApp, fem servir desenes d'emoticones per expressar, sense paraules, tota mena d'accions i emocions. Els pictogrames que fa servir WhatsApp es diuen 'emojis'. Són d'origen japonès i ja s'empraven abans de WhatsApp. En japonès, 'e' vol dir 'imatge' i 'moji', 'caràcter'. Com que provenen d'una cultura força diferent de la nostra, tenen de vegades un significat ben diferent del que hi donem ací.
Això mena a errors d'interpretació semiòtica: per exemple, sabeu què vol dir exactament la noia vestida de rosa que es posa les mans al cap? No, no mostra sorpresa ni escàndol: al Japó fan aquest gest, habitualment, per dir 'd'acord'. I la mateixa noia, quan encreua els braços? A tot Àsia, aquesta és la manera d'expressar negació. També hi ha la misteriosa figura d'un noi, amb jersei blau, que sembla molt encaparrat. Doncs no: al Japó aquesta posa s'anomena 'dogeza' i es fa servir per mostrar un respecte reverencial.
Les 'emojis' que fan referència a les mans són una altra font de confusions. Algunes representen els conceptes més bàsics del llenguatge de signes universal, però també en trobem d'altres que són essencialment japonesos, com ara el gest d'unir les mans. Podríem fer-lo en senyal de pregària o per dir que esperem que una cosa surti bé, però en realitat al Japó s'usa per expressar gratitud. Quan vegem dues mans alçades mostrant les palmes subratllades hem de tenir present que a la cultura nipona aquest gest serveix per a expressar una gran alegria mentre es crida 'banzai'.
La cultura japonesa a través del menjar i les festes
Les referències a la cultura japonesa no s'acaben pas aquí, sinó que hi ha moltes 'emojis' relacionades amb la gastronomia o les festes tradicionals. A la secció de menjar hi trobem una gran quantitat de plats japonesos com ara peces de 'sushi', les boles d'arròs 'onigiri', bols de fideus, pastissets 'dorayaki', gelats de neu... i fins i tot les tradicionals ampolles de 'sake'.
Amb les emoticones, també podem aprendre coses sobre les festes més assenyalades del calendari japonès: els tres brots de bambú envoltats de branques de pi són un 'kadomatsu', una decoració tradicional de l'any nou. Els dos globus en forma de carpa onejant representen el 'koinobori', la festa dels infants. Una emoticona molt completa on veiem la lluna i un camp plantat de cereals serveix per a explicar el 'tsukimi', la festa que s'escau en l'equinocci de tardor.