Habitatge racionalista per a refugiats de guerra
La Casa Bloc, edificada als anys trenta del segle XX, és un exemple d'arquitectura social destinada a la classe treballadora
El Govern utilitzarà l'immoble per acollir les persones que fugen del conflicte bèl·lic de Síria
El Govern contradiu els plans d'acollida de refugiats de l'Ajuntament de Barcelona
La Casa Bloc acollirà refugiats a l'antiga residència de vídues de militars | Adrià Costa
Durant
els anys de la Segona República Espanyola, la Generalitat de Catalunya
va promoure el disseny i la construcció de la Casa Bloc, l'edifici
d'habitatges situat al passeig de Torres i Bages, 95-99, de Barcelona,
que ara el Govern utilitzarà per acollir els refugiats que arribin a Catalunya fugint dels conflictes bèl·lics, en especial de la Guerra de Síria.
L'esmentat edifici no és en cap cas un immoble qualsevol, sinó que es tracta d'una obra singular efectuada pel GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) a partir dels principis de l'arquitectura racionalista estesa per tot Europa des de la fi de la Primera Guerra Mundial, que preconitzava la funcionalitat dels edificis per sobre de l'ornamentació, i que a més defensava la necessitat de cobrir i millorar les necessitats socials i d'habitatge de la classe obrera.
És a partir d'aquests criteris que l'any 1933 el president de la Generalitat, Francesc Macià, hi va posar la primera pedra d'aquest gran immoble del barri de Sant Andreu, amb l'objectiu d'acollir les famílies més humils del veïnat. En les obres hi van participar els arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé, tots tres integrants del GATCPAC. Finalitzat parcialment el 1936, la Casa Bloc buscava fer habitatges funcionals com a resposta a les males condicions en que vivien els proletaris en un barri industrial com aquell.
Condicions d'habitabilitat inèdites per a l'època
Dissenyat en cinc blocs ordenats en forma de lletra S invertida, la Casa Bloc oferia en els seus més de dos-cents habitatges originals unes solucions per a les condicions d'habitabilitat inèdites per a l'època, com ara l'aprofitament màxim de la llum natural i una ventilació adequada, i alhora permetia afavorir les relacions socials, tant en les zones comunes com en els dos jardins interiors projectats conjuntament amb l'edifici.
Acabada la Guerra Civil i abolida la Generalitat, les autoritats franquistes van traspassar la propietat a la Diputació de Barcelona, que va finalitzar les obres i va dedicar l'edifici a acollir vídues i orfes de militars. L'any 1948, i amb la intenció d'allotjar-hi també famílies de policies, es va afegir un bloc més en un dels patis interiors, que no responia als criteris del projecte original i que va ser enderrocat l'any 2008 en el marc d'un procés de rehabilitació integral.
Amb la fi de la dictadura, la Casa Bloc va retornar a la Generalitat, i des del 1992 ostenta la declaració de Bé d'Interès Cultural en la categoria de monument. Un dels seus pisos està habilitat com a casa-museu, gestionat pel Disseny Hub Barcelona. Rehabilitada la passada dècada, la Casa Bloc actualment és propietat de l'Institut Català del Sòl (INCASOL) i comprèn 169 habitatges destinats a lloguer social. Com a herència de l'ús que se li va donar acabada la Guerra Civil, un dels blocs estava destinat a residència per a vídues de familiars. Recentment però, les últimes usuàries van ser destinades a altres residències, de tal manera que actualment es troba buit.
És en aquest espai on el Govern de la Generalitat preveu acollir els primers contingents de refugiats provinents dels conflictes bèl·lics. Segons Àngel Miret, coordinador del Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades, tret de la necessitat de “petites reparacions”, l'equipament està “en òptimes condicions i plenament operatiu”. Actualment consta de 26 pisos de tres habitacions cadascun, de tal manera que s'hi podrà organitzar l'estada de diverses famílies garantint que aquestes hi puguin viure “de forma separada i amb la intimitat necessària” per un període d'una o dues setmanes, fins que se'ls pugui traslladar a allotjaments definitius.
En aquest sentit, la Casa Bloc reprèn un cop més un dels principis fundacionals de la seva construcció. És a dir, si es va construir per dotar de sostre digne i racional a les famílies més humils de Sant Andreu, ara, gairebé vuitanta anys després, realitzarà la mateixa funció amb aquelles persones que fugen de la guerra i la misèria arreu del món.
L'esmentat edifici no és en cap cas un immoble qualsevol, sinó que es tracta d'una obra singular efectuada pel GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) a partir dels principis de l'arquitectura racionalista estesa per tot Europa des de la fi de la Primera Guerra Mundial, que preconitzava la funcionalitat dels edificis per sobre de l'ornamentació, i que a més defensava la necessitat de cobrir i millorar les necessitats socials i d'habitatge de la classe obrera.
És a partir d'aquests criteris que l'any 1933 el president de la Generalitat, Francesc Macià, hi va posar la primera pedra d'aquest gran immoble del barri de Sant Andreu, amb l'objectiu d'acollir les famílies més humils del veïnat. En les obres hi van participar els arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé, tots tres integrants del GATCPAC. Finalitzat parcialment el 1936, la Casa Bloc buscava fer habitatges funcionals com a resposta a les males condicions en que vivien els proletaris en un barri industrial com aquell.
Condicions d'habitabilitat inèdites per a l'època
Dissenyat en cinc blocs ordenats en forma de lletra S invertida, la Casa Bloc oferia en els seus més de dos-cents habitatges originals unes solucions per a les condicions d'habitabilitat inèdites per a l'època, com ara l'aprofitament màxim de la llum natural i una ventilació adequada, i alhora permetia afavorir les relacions socials, tant en les zones comunes com en els dos jardins interiors projectats conjuntament amb l'edifici.
Acabada la Guerra Civil i abolida la Generalitat, les autoritats franquistes van traspassar la propietat a la Diputació de Barcelona, que va finalitzar les obres i va dedicar l'edifici a acollir vídues i orfes de militars. L'any 1948, i amb la intenció d'allotjar-hi també famílies de policies, es va afegir un bloc més en un dels patis interiors, que no responia als criteris del projecte original i que va ser enderrocat l'any 2008 en el marc d'un procés de rehabilitació integral.
Amb la fi de la dictadura, la Casa Bloc va retornar a la Generalitat, i des del 1992 ostenta la declaració de Bé d'Interès Cultural en la categoria de monument. Un dels seus pisos està habilitat com a casa-museu, gestionat pel Disseny Hub Barcelona. Rehabilitada la passada dècada, la Casa Bloc actualment és propietat de l'Institut Català del Sòl (INCASOL) i comprèn 169 habitatges destinats a lloguer social. Com a herència de l'ús que se li va donar acabada la Guerra Civil, un dels blocs estava destinat a residència per a vídues de familiars. Recentment però, les últimes usuàries van ser destinades a altres residències, de tal manera que actualment es troba buit.
La
Casa Bloc va ser promoguda per la Generalitat de Catalunya durant la
Segona República per dotar la classe treballadora d'habitatges dignes i
funcionals. Foto: Adrià Costa
És en aquest espai on el Govern de la Generalitat preveu acollir els primers contingents de refugiats provinents dels conflictes bèl·lics. Segons Àngel Miret, coordinador del Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades, tret de la necessitat de “petites reparacions”, l'equipament està “en òptimes condicions i plenament operatiu”. Actualment consta de 26 pisos de tres habitacions cadascun, de tal manera que s'hi podrà organitzar l'estada de diverses famílies garantint que aquestes hi puguin viure “de forma separada i amb la intimitat necessària” per un període d'una o dues setmanes, fins que se'ls pugui traslladar a allotjaments definitius.
En aquest sentit, la Casa Bloc reprèn un cop més un dels principis fundacionals de la seva construcció. És a dir, si es va construir per dotar de sostre digne i racional a les famílies més humils de Sant Andreu, ara, gairebé vuitanta anys després, realitzarà la mateixa funció amb aquelles persones que fugen de la guerra i la misèria arreu del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada