El canvi climàtic amenaça de devorar les platges de Catalunya
Bona part del litoral es quedarà sense sorra el 2100 si el nivell del mar segueix creixent
La costa de Barcelona perd 1,3 metres d'amplada de mitjana anual, segons la UPC
EL PERIODICO
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
Dilluns, 23 de novembre del 2015 - 11:58 CET
Les platges catalanes perdran gran part de la seva amplada, en alguns casos fins a 80 metres, si prossegueix l'augment global del nivell del mar i se superaran els 50 i fins i tot els 90 centímetres a finals de segle, tal com indiquen dos dels principals escenaris o projeccions elaborats pe l'IPCC, el grup d'experts en canvi climàtic de l'ONU. A més, fora que s'adoptin mesures dràstiques, tot indica que la sorra supervivent patirà també una gran erosió quan arribin els tradicionals temporals de llevant.
"Hi haurà una gran variació perquè no totes les platges tenen el mateix pendent, el mateix grau d'artificialitat i la mateixa orientació, factors que les fan més o menys vulnerables, però hi ha elevades possibilitats que moltes quedin reduïdes dràsticament (més del 50%) o fins i tot desapareguin del tot", adverteix Agustín Sánchez-Arcilla, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i director del seu Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM). El 39% de les platges de Catalunya i el País Valencià es troben en una situació "molt vulnerable", segons un estudi del LIM.
Per regla general, diu Sánchez-Arcilla, un augment d'un metre en el nivell del mar equival a una pèrdua de 100 metres d'amplada en una típica platja arenosa de poc pendent (1%), com algunes de la Costa Daurada i el Maresme, així com en bona part dels deltes de l'Ebre, el Llobregat i el Ter-Fluvià. En canvi, a les platges més costerudes i estretes, com passa a la Costa Brava, la pèrdua descendeix. "Les platges més naturals i les menys obertes resistiran millor", considera el director del LIM-UPC.
"A l'hora de planificar estructures, els enginyers hem de pensar en situacions pessimistes com la de l'RCP8.5", recorda Sánchez-Arcilla. Si s'optés per un altre model climàtic més optimista, com l'RCP2.6 (segons l'IPCC, és el que passaria si les emissions de CO2 arribessin al seu màxim el 2030 i es comencen a reduir a partir de llavors), la pèrdua de platges seria molt inferior, però igualment important. "Les platges de Barcelona són molt vulnerables pel seu elevat grau d'artificialització", insisteix el professor de la UPC.
Al marge de l'evolució del canvi climàtic, Sánchez-Arcilla considera que la supervivència de les platges catalanes dependrà dels esforços que es facin per mantenir-les. L'addició artificial de sorra és lògicament una opció, però el director del LIM-UPC considera que els costos ho descarten com una solució a gran escala (només per defensar algunes platges escollides). A més, es corre el risc de crear platges amb grans pendents que sucumbirien fàcilment davant els temporals. "Ens hem de plantejar unes prioritats", resumeix. El seu equip està treballant en el disseny de dics submarins i de barreres naturals (amb algues i plantes consolidades) per frenar l'embat del gran onatge.
Les platges catalanes perdran gran part de la seva amplada, en alguns casos fins a 80 metres, si prossegueix l'augment global del nivell del mar i se superaran els 50 i fins i tot els 90 centímetres a finals de segle, tal com indiquen dos dels principals escenaris o projeccions elaborats pe l'IPCC, el grup d'experts en canvi climàtic de l'ONU. A més, fora que s'adoptin mesures dràstiques, tot indica que la sorra supervivent patirà també una gran erosió quan arribin els tradicionals temporals de llevant.
"Hi haurà una gran variació perquè no totes les platges tenen el mateix pendent, el mateix grau d'artificialitat i la mateixa orientació, factors que les fan més o menys vulnerables, però hi ha elevades possibilitats que moltes quedin reduïdes dràsticament (més del 50%) o fins i tot desapareguin del tot", adverteix Agustín Sánchez-Arcilla, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i director del seu Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM). El 39% de les platges de Catalunya i el País Valencià es troben en una situació "molt vulnerable", segons un estudi del LIM.
Per regla general, diu Sánchez-Arcilla, un augment d'un metre en el nivell del mar equival a una pèrdua de 100 metres d'amplada en una típica platja arenosa de poc pendent (1%), com algunes de la Costa Daurada i el Maresme, així com en bona part dels deltes de l'Ebre, el Llobregat i el Ter-Fluvià. En canvi, a les platges més costerudes i estretes, com passa a la Costa Brava, la pèrdua descendeix. "Les platges més naturals i les menys obertes resistiran millor", considera el director del LIM-UPC.
Adaptació al litoral mediterrani
A partir d'imatges àrees digitalitzades, l'equip del LIM-UPC ha adaptat els augments del nivell global del mar calculats per l'IPCC a la morfologia real del litoral mediterrani. En l'anàlisi concreta de les platges de Barcelona, amb una amplada màxima que oscil·la actualment entre els 40 i els 75 metres, s'observa en els últims anys una pèrdua anual d'1,3 metres. Si es compleix l'esmentada projecció RCP8.5 de l'IPCC, bastant pessimista, als anys 2030 i 2050 s'hauran perdut 20 i 45 metres de mitjana, respectivament, mentre que el 2100 ja no quedarà gens de sorra. A més, hi ha un elevat risc que els futurs temporals sobrepassin els límits rígids d'algunes platges, com a la de Sant Sebastià, i inundin els carrers. O que arribin a les vies del tren si es troben a prop del mar, com al Maresme."A l'hora de planificar estructures, els enginyers hem de pensar en situacions pessimistes com la de l'RCP8.5", recorda Sánchez-Arcilla. Si s'optés per un altre model climàtic més optimista, com l'RCP2.6 (segons l'IPCC, és el que passaria si les emissions de CO2 arribessin al seu màxim el 2030 i es comencen a reduir a partir de llavors), la pèrdua de platges seria molt inferior, però igualment important. "Les platges de Barcelona són molt vulnerables pel seu elevat grau d'artificialització", insisteix el professor de la UPC.
Al marge de l'evolució del canvi climàtic, Sánchez-Arcilla considera que la supervivència de les platges catalanes dependrà dels esforços que es facin per mantenir-les. L'addició artificial de sorra és lògicament una opció, però el director del LIM-UPC considera que els costos ho descarten com una solució a gran escala (només per defensar algunes platges escollides). A més, es corre el risc de crear platges amb grans pendents que sucumbirien fàcilment davant els temporals. "Ens hem de plantejar unes prioritats", resumeix. El seu equip està treballant en el disseny de dics submarins i de barreres naturals (amb algues i plantes consolidades) per frenar l'embat del gran onatge.
Direcció dels vents
Les simulacions elaborades pel LIM-UPC no preveuen al Mediterrani un augment dels temporals i del seu efecte erosionador, sinó més aviat el contrari, però serà suficient que el nivell de l'aigua estigui més alt per ocasionar més danys, diu Sánchez-Arcilla. El que sí que s'observa amb els models de càlcul és un canvi en el sentit de les onades, amb més garbí i menys llevant. "Potser és positiu perquè els temporals de llevant són els més perjudicials --afegeix--, però al mateix temps és possible que això modifiqui la morfologia d'algunes platges". En definitiva, que serà necessari acostumar-se a un nou paisatge costaner.
TEMES
