La UE permetrà als fabricants de dièsel un nivell d'emissions alt
El nou sistema de control de NOX acceptarà desviaments del 110% des del 2017
El límit no s'ajustarà a un màxim del 50% d'excés fins al 2020
EL PERIODICO
SILVIA MÁRTÍNEZ / BRUSSEL·LES
Dijous, 29 d'octubre del 2015
Els governs europeus fan pinya al voltant
de la indústria de l'automòbil. L'escàndol de Volkswagen ha posat en
evidència la rigorositat dels controls d'emissions de gasos contaminants
que es porten a terme a la Unió Europea, però no ha impedit que els
països amb forta presència de fabricants de cotxes dièsel se surtin amb
la seva. Segons l'acord tècnic pactat pels Vint-i-vuit sobre els nous
test d'homologació dels motors, la indústria tindrà màniga ampla per
superar el llindar màxim d'emissions de NOX permès: fins al 110% a
partir del setembre de 2017 i el 50% a partir del gener del 2020.
La pressió dels països fabricants, entre ells Alemanya, Itàlia, el Regne Unit i Espanya, va aconseguir ahir diluir l'ambició de Brussel·les, que pretenia establir un desviament inicial del 60% per reduir-lo en l'última fase al 20%. Malgrat el fort estira-i-arronsa de les últimes setmanes, encapçalat per Dinamarca, que exigia una normativa molt més estricta per respondre amb contundència al frau de Volkswagen, finalment només Holanda hi votava en contra, mentre que la República Txeca s'abstenia. La decisió, adoptada en el comitè tècnic de vehicles de motor, és definitiva, de manera que la negociació està tancada.
Les noves proves ja començaran a mesurar des del 2016 les emissions dels nous models en carretera -i no en laboratori com fins ara-, encara que els resultats només seran vinculants des del setembre del 2017. A partir d'aquella data, i encara que el llindar màxim d'emissions permès és de 80mg/km, es permetrà homologar motors que emetin fins a 2,1 vegades aquest límit (168 mg/km) davant les 1,6 vegades que demanava la Comissió Europea. En la fase definitiva, a partir del gener del 2020, aquest llindar podrà ser d'1,5 vegades davant l'1,2 que defensava Brussel·les.
Malgrat la pèrdua d'ambició, la comissària d'Indústria, Elzbieta Bienkowska, optava ahir per veure el got mig ple. «La UE és la primera i única regió al món a dotar-se de mètodes de test tan robustos. Aquest no és el final de la història. Seguirem complementant aquest important pas amb la revisió del marc regulatori sobre homologació i supervisió del mercat dels vehicles de motor», va indicar a través d'un comunicat. En una compareixença prèvia ja havia admès la urgència de tancar ahir mateix un acord. «Si el vot és negatiu tindrà conseqüències enormes sobre la indústria de l'automòbil i la confiança dels consumidors sobre els seus Estats membres. Potser no és una catàstrofe però ens portaria mesos arribar al mateix punt», deia.
Tant Greenpeace com els Liberals a l'Eurocambra van mostrar ahir el seu empipament pel resultat. «Permetre als fabricants de cotxes que ignorin completament els estàndards d'automòbils cinc anys més és una terrible notícia per al medi ambient i la confiança dels consumidors en les marques de cotxes europees», lamentava l'eurodiputat holandès i portaveu de medi ambient del grup liberal, Gerben-Jan Gerbrandy.
La comissària Elzbieta Bienkowska.
La pressió dels països fabricants, entre ells Alemanya, Itàlia, el Regne Unit i Espanya, va aconseguir ahir diluir l'ambició de Brussel·les, que pretenia establir un desviament inicial del 60% per reduir-lo en l'última fase al 20%. Malgrat el fort estira-i-arronsa de les últimes setmanes, encapçalat per Dinamarca, que exigia una normativa molt més estricta per respondre amb contundència al frau de Volkswagen, finalment només Holanda hi votava en contra, mentre que la República Txeca s'abstenia. La decisió, adoptada en el comitè tècnic de vehicles de motor, és definitiva, de manera que la negociació està tancada.
Les noves proves ja començaran a mesurar des del 2016 les emissions dels nous models en carretera -i no en laboratori com fins ara-, encara que els resultats només seran vinculants des del setembre del 2017. A partir d'aquella data, i encara que el llindar màxim d'emissions permès és de 80mg/km, es permetrà homologar motors que emetin fins a 2,1 vegades aquest límit (168 mg/km) davant les 1,6 vegades que demanava la Comissió Europea. En la fase definitiva, a partir del gener del 2020, aquest llindar podrà ser d'1,5 vegades davant l'1,2 que defensava Brussel·les.
Malgrat la pèrdua d'ambició, la comissària d'Indústria, Elzbieta Bienkowska, optava ahir per veure el got mig ple. «La UE és la primera i única regió al món a dotar-se de mètodes de test tan robustos. Aquest no és el final de la història. Seguirem complementant aquest important pas amb la revisió del marc regulatori sobre homologació i supervisió del mercat dels vehicles de motor», va indicar a través d'un comunicat. En una compareixença prèvia ja havia admès la urgència de tancar ahir mateix un acord. «Si el vot és negatiu tindrà conseqüències enormes sobre la indústria de l'automòbil i la confiança dels consumidors sobre els seus Estats membres. Potser no és una catàstrofe però ens portaria mesos arribar al mateix punt», deia.
Tant Greenpeace com els Liberals a l'Eurocambra van mostrar ahir el seu empipament pel resultat. «Permetre als fabricants de cotxes que ignorin completament els estàndards d'automòbils cinc anys més és una terrible notícia per al medi ambient i la confiança dels consumidors en les marques de cotxes europees», lamentava l'eurodiputat holandès i portaveu de medi ambient del grup liberal, Gerben-Jan Gerbrandy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada