10 Lugares a los que viajar antes de que desaparezcan

oct 15, 2015 Simpatia

En este caso sí que puede ser ahora o nunca. Viajes que no puedes dejar escapar porque si los dejas pasar tal vez sea ya demasiado tarde. Existen muchos lugares en peligro en el mundo pero desde Trivago han seleccionado estos con los que estamos bastante de acuerdo y que a continuación os enumeramos.
Después os hablaremos de algún otro que tal vez se les haya pasado o que simplemente no cabía en la lista.
– Venecia (Italia): Una de las ciudades europeas más turísticas y un clásico sobre el que se nos viene advirtiendo desde hace mucho de que se va hundiendo poco a poco sobre la laguna sobre la que se fundó.
– Islas Maldivas: La nación con menos altitud del mundo. 1200 islas paradisíacas que se podrían sumergir en cualquier momento por el cambio climático o por un tsunami.
– Kilimanjaro: Más que la montaña tanzano-keniana en si, lo que preocupa son sus nieves perpetuas en la cima. Algunos dicen que no pasarán del 2030.
– Arrecife de Belice: Patrimonio de la Humanidad y uno de los ecosistemas con más biodiversidad del mundo afectado ya en demasía por huracanes, pesca masiva y contaminación.
– Nápoles (Italia): En las faldas del Vesubio, volcán que ya sepultó Pompeya y Herculano, vive bajo su constante amenaza.
– Glaciares de la Patagonia: Como el Perito Moreno argentino que se derriten al ritmo de 20 millones de toneladas al año merecen un visita urgente.
– Madagascar: La “Isla del Tesoro” hogar de especies endémicas y enorme riqueza natural. La tala de árboles, la caza furtiva y la contaminación atmosférica la ponen cada día en mayor peligro.
– Mar Muerto (Israel): Famoso por la ingravidez de sus aguas a 430 metros por debajo del nivel del mar y que sigue hundiéndose cada año. A este ritmo podría secarse en el 2050.
– Taj Mahal (India): El espectacular palacio se resiente cada año de la afluencia masiva de turistas, la contaminación y las malas reparaciones. La Unesco estudia cerrarlo por un tiempo.
– Las Vegas (Estados Unidos): La sequía amenaza a la ciudad de los casinos situada en el desierto de Mojave.

Podrían citarse también la Gran Barrera de Coral Australiana, la Cuenca del Congo, los Glaciares de los Alpes o sobre todo las Islas Galápagos, en Ecuador, un ecosistema único y protegido cada vez más afectado por el turismo.

Méteo

El Niño més potent des de 1997-1998

La NASA analitza diferents canvis globals produïts pel fenomen del Niño aquest 2015.

Comparativa entre les anomalies de temperatures a l'Oceà Pacífic durant el Niño de 1997 i el d'aquest any 2015. Font: JPL. NASA.

per Redacció 17 de Desembre 2015 a les 18.06 h 

elMón, abans El Singular. 

Des del Jet Propulsion Laboratory que la NASA té ubicat a Califòrnia se'ns informava fa un parell de dies de l'evidència de canvis a escala global produïts aquest any a causa del fenomen del Niño més potent que es recorda des del període 1997-1998, canvis en la distribució de les precipitacions, dels nivells d'ozó o de l'impacte dels incendis forestals.El fenomen del Niño que es produeix de forma natural amb cicles erràtics d'entre cinc a vuit anys es manifesta aquest any amb molta intensitat. Aquest fenomen produeix un escalfament de les temperatures de l'aigua a l'Oceà Pacífic a les costes de Perú i l'Equador especialment provocant importants anomalies tèrmiques que afecten de forma global altres paràmetres ambientals o climàtics arreu del món.

Els resultats anunciats a la reunió de la Unió Geofísica Americana a San Francisco senyalen que els efectes del Niño aquest 2015 alterarien els corrents atmosfèrics carregats d'humitat fins a la costa oest dels Estats Units produint aquí un clar augment de les precipitacions.

Per altra banda es produirà una anomalia en les concentracions de l'ozó troposfèric i aquest podria disminuir a les latituds mitjanes, recordar que l'ozó és un gas que es troba a l'atmosfera de manera natural tot i que també se'n produeix de manera artificial per l'home.

En aquest estudi també es van presentar resultats referents a la distribució dels incendis forestals al planeta en fenòmens del Niño tan accentuats com el que es produeix aquest any. Segons els científics que han treballat en aquest estudi en episodis importants del Niño els incendis forestals augmenten en número i extensió a les zones tropicals d'Amèrica del Sud i l'Àsia i pronostiquen per exemple un any complicat als boscos tropicals de l'Amazones aquest 2016.

Cultura

Polèmica al Pròxim Orient sobre si Jesús era palestí o jueu

Mahmoud Abbas afirma en el missatge de Nadal que era palestí, però un sacerdot ortodox israelià l'ha desmentit: "Va néixer jueu i va viure com a jueu"

Jesús, en el film de Franco Zeffirelli

per Redacció 15 de Desembre 2015 a les 22.14 h 

elMón, abans El Singular. 

La celebració del Nadal ha obert una polèmica al Pròxim Orient sobre si Jesús era palestí o jueu. El president de l'Autoritat Palestina, Mahmoud Abbas, ha indicat en el seu discurs amb motiu de la nativitat de Jesús que aquest era palestí, cosa que coincideix amb el fet que una part dels palestins són de religió cristiana, però l'afirmació ha estat molt controvertida. 

 

Abbas ha definit Jesús en el seu discurs com un "missatger d'esperança palestí". Però avui ha sortit en contra d'aquesta teoria el sacerdot ortodox israelià Gabriel Nadaff, que ha recordat que Jesús "va néixer jueu i va viure com a jueu".

"Jesús va ser criat en una família jueva practicant i sempre va respectar l'autoritat de la Torà. Practicava el sàbat, les festes jueves i fins i tot va ensenyar la Torà al temple de Jerusalem", ha recordat Nadaff.

El sacedot ortodox ha acusat Abbas d'intentar manipular la Bíblia amb objectius polítics.

Les 10 claus de l'acord de París

Els punts més significatius del pacte de la cimera mundial contra el canvi climàtic

AP / FRANÇOIS MORI

Hollande, Fabius i Ban Ki-moon, en la presentació de la proposta d'acord de la cimera del clima de París.

ANTONIO MADRIDEJOS / PARÍS (enviat especial)

EL PERIODICO 

Dissabte, 12 de desembre del 2015 - 21:33 CET
L'acord subscrit a París per la comunitat internacional per impulsar la lluita contra el canvi climàtic es resumeix en els següents deu punts fonamentals.
1. DOS GRAUS. La comunitat internacional es compromet a fer tot el possible per evitar que les temperatures mitjanes mundials augmentin més de dos graus respecte als nivells anteriors a la revolució industrial i «vol seguir esforçant-se» per limitar l’increment a 1,5º, tal com exigien els països més vulnerables del Pacífic. El segon objectiu és extraordinàriament difícil si es té en compte que les temperatures ja han augmentat 0,9º.
2. COM S'ACONSEGUIRÀ. Dels gairebé 200 països membres de la Convenció de Canvi Climàtic de l’ONU (UNFCCC), 186 han presentat voluntàriament mesures per reduir, a l’horitzó dels anys 2025-2030, les emissions de gasos d’efecte hivernacle o bé augmentar-les a un ritme més lent. No serà un esforç només per als rics, com succeïa a Kyoto, sinó per a tothom. Aquesta és la base de treball que recull el text aprovat a París. És un pas clau, però no suficient.
3. MECANISMES DE REVISIÓ. Es crea un mecanisme de revisió dels compromisos, també voluntari, per observar si l’esforç és suficient per limitar les emissions globals. Per començar, s’emplaça l’IPCC, grup d’experts en clima de l’ONU, a fer una anàlisi de la situació el 2018. Els països hauran de presentar un primer balanç el 2023 i, cada cinc anys, endurir-lo en funció de l’evolució del clima. Les oenagés ecologistes creuen que es posa en marxa tard.
4. VERIFICACIÓ. Calcular les emissions d’origen antròpic de CO2, des de les causades pels cotxes fins a les de la generació energètica o la ramaderia, no és una tasca fàcil però hi ha mecanismes estandarditzats que es poden auditar. Fins ara només ho feien els països rics, però s’emplaça que també ho facin els països «en disposició de fer-ho», entre ells el primer emissor mundial, la Xina, amb la precisió que les inspeccions han de respectar la seva «sobirania nacional».
5. OBLIGACIÓ. Els compromisos dels països de reducció de gasos d’efecte hivernacle no seran jurídicament vinculants, com sol·licitaven els EUA per evitar el risc que l’acord sigui rebutjat pel Congrés, de majoria republicana i oposada a les mesures de transició energètica posades en marxa per Obama. No obstant, sí que serà obligatori per als països presentar contribucions climàtiques cada cinc anys, que seran avaluades de forma transparent.
6. MÀXIM D'EMISSIONS.La comunitat internacional es compromet a arribar a un màxim mundial d’emissions de gasos d’efecte hivernacle «tan aviat com sigui possible» i reconeix que els països més pobres –encara que el seu objectiu a llarg termini sigui el mateix– «necessitaran més temps». S’ha d’arribar, diu el text, a «un equilibri entre les emissions antropogèniques i l’absorció per part dels embornals (boscos i oceans) en la segona meitat del segle».
7. DIFERÈNCIES ENTRE PAÏSOS El text aprovat perpetua la divisió entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament instaurada a la Convenció de l’ONU del 1992. Els més rics volien acabar amb aquesta divisió, però han cedit en nom del consens. L’acord parla de «responsabilitats comunes però diferenciades». A les potències emergents com la Xina i l’Índia no se’ls obliga a reduir emissions, se’ls emplaça a «millorar els seus esforços» segons les circumstàncies nacionals.
8. AJUDA PER AL SUD. El 2009, els països rics van prometre crear el Fons Verd, una ajuda financera de 100.000 milions de dòlars anuals a partir del 2020 perquè els estats més desafavorits poguessin fer front al canvi climàtic i emprendre una transició energètica. L’acord de París es compromet a incrementar les inversions a partir d’aquell any, sense precisar-ne la quantia. Als emergents, com la Xina o Corea del Sud, se’ls anima a ajudar de forma voluntària.
9. AVIACIÓ. Tot i la proposta de la Unió Europea, les emissions causades pels sectors de l’aviació i el transport marítim, sovint difícils d’atribuir a un país concret, queden excloses del tractat tot i que suposen el 5% i 3% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle (tant com les que generen junts la Gran Bretanya i Alemanya). Els grans exportadors asiàtics, Rússia i els Estats Units, s’hi han oposat.
10. RATIFICACIÓ. L’acord està obert a la firma dels països i la UE a partir del 22 d’abril del 2016 i entrarà en vigor quan el ratifiquin almenys 55 parts de la Convenció de l’ONU, sempre que aglutinin un mínim del 55% dels gasos d’efecte hivernacle, els mateixos criteris del protocol de Kyoto del 1997. El que no queda clar és quin inventari es farà servir, ja que, com succeeix a la Xina, les últimes dades facilitades a la convenció són del 2005.

TEMES

• Cimera del clima

Notícies relacionades

• La cimera de París acaba amb el primer acord universal sobre el clima

La cimera de París acaba amb el primer acord universal sobre el clima

Els 194 països acorden un pacte de mínims que obre el camí per frenar el problema de l'escalfament global

ANTONIO MADRIDEJOS / PARÍS (enviat especial)

EL PERIODICO 

Dissabte, 12 de desembre del 2015 - 23:39 CET
Els 193 països presents en la cimera de París (COP21) han acordat avançar en la lluita contra el canvi climàtic a l'aprovar un acord de mínims contra el canvi climàtic que per primera vegada serà universal, una fita diplomàtiac que no soluciona el problema però que estableix les bases per aconseguir-ho les pròximes dècades.
Totes les delegacions podran expressar les seves queixes pel resultat després de 15 dies de maratonianes reunions, unes per considerar el text massa vague i altres per tot al contrari, però el cert és que mai un tractat havia aconseguit que totes les parts es comprometessin per unanimitat a fer alguna cosa, des de Índia i la Xina, tan reticents a adoptar mesures de mitigació que puguin hipotecar el seu creixement econòmic, fins als Estats Units, temorós de qualsevol acord que posés en dubte la seva sobirania nacional i no pogués ratificar-se al Congrés. Això sí, com era lògic, no tots avançaran a la mateixa velocitat perquè no tots estan en les mateixes circumstàncies i tenen les mateixes capacitats", segons paraules del president de la COP21, el ministre francès Laurent Fabius. Els rics hauran de fer més.
L'acord aprovat té com a gran objectiu evitar que la temperatura mitjana mundial augmenti més de dos graus respecte als valors preindustrials, que es considera el llindar simbòlic que separa una situació tolerable d'una altra amb danys irreversibles, i proposa fins i tot el llindar d'1,5 graus com a meta assolible si fos necessari. Pot semblar escàs si no va acompanyat d'una reducció efectiva i quantificada de les emissions industrials de gasos hivernacle, una cosa que no apareix en el text, però el fet que els països en el seu conjunt es comprometin a aconseguir l'objectiu significa que n'han de produir menys. Se sap exactament la quantitat necessària i ara es tracta d'avançar per aquesta via.
L'acord és jurídicament vinculant, però justament no en el capítol fonamental dedicat a la mitigació d'emissions. Amb la no obligatorietat s'aconsegueix que se sumin a l'esforç els països més reticents a acollir-se al paraigua de les Nacions Unides, entre ells els Estats Units i la Xina. El que es proposa als països és que compleixin voluntàriament els anomenats INDC, els plans nacionals de reducció d'emissions que ja han presentat públicament a la Convenció de l'ONU sobre Canvi Climàtic (UNFCCC). Segons les directrius del protocol de Kyoto de 1997, només estaven obligats a actuar els països industrialitzats, als quals se'ls exigia que reduïssin emissions. D'acord amb el nou text, s'emplaça els països en desenvolupament a millorar la seva eficiència, és a dir, se'ls demana que disminueixin el ritme de creixement i apostin per una reconversió futura de les seves fonts d'energia. Així doncs, el pacte entrarà en vigor l'any 2020 amb les gairebé 200 contribucions nacionals presentades.
Si tots els països compleixen els INDC, i res indica que no ho hagin de fer perquè els han elaborat ells mateixos, seguiran pujant fins al menys 2,7 graus, segons els càlculs científics. Així que han hagut d'articular-se mecanismes per millorar els resultats. La principal proposta de l'acord de París és que els països hauran de presentar voluntàriament el 2018 una proposta de contribucions més ambiciosa i, en funció de l'evolució mundial, cada cinc anys s'hauran de revisar els INDC. La primera revisió obligatòria per a tots seria el 2025. A més, mai es podrà anar cap enrere. El text també articula un sistema de verificació, no especialment definit, perquè tots els països mesurin les seves emissions de manera fidedigna i clara.
L'acord de París proposa que les emissions toquin sostre "tan aviat com sigui possible", reconeixent que aquesta tasca costrà més temps per als països en desenvolupament. No hi ha res més. Les pressions de les potències emergents i dels països petrolers han retirat del text qualsevol menció a l'objectiu internacional de la descarbonització -la supressió completa de l'ús de combustibles fòssils- l'any 2050, com s'havia proposat al principi, o fins i tot l'eufemisme de la "neutralitat climàtica", que incloïa compensar les emissions amb sistemes de captura i emmagatzematge de carboni.

TEMES

• Cimera del clima

Historic Paris climate change agreement adopted at COP21

canvi climàtic

La Cimera pel Clima acorda limitar l'escalfament per sota dels 2 graus

La proposta és legalment vinculant

El president de la trobada la defineix com a "històrica"

Els països ratificaran el text previsiblement aquesta tarda

Canvi climàtic: així quedaran les principals ciutats del planeta si segueix augmentant la temperatura

Redacció-Nd | 12/12/2015 a les 12:37h

Laurent Fabius, ministre d'Assumptes Exteriors francès i president de la Cimera pel Clima, ha anunciat aquest dissabte que l'acord tancat en la Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic de París (COP21) serà legalment vinculant i es marca l'objectiu de limitar l'escalfament global per sota dels dos graus i intentar que, com a màxim, sigui d'un grau i mig. Segons Fabius, cada cinc anys es farà un balanç i un seguiment per controlar si es compleix l'acord.

El president de la Cimera ha definit la proposta com a "històrica, ambiciosa i equilibrada" i ha subratllat que fa "justícia climàtica". Tanmateix, l'acord encara no és definitiu perquè els delegats de cada país han d'examinar el text i l'han de ratificar, en principi, aquesta tarda.

Després de dues setmanes d'intenses negociacions entre les 196 delegacions nacionals aquesta matinada s'ha tancat l'esborrany definitiu. Les converses s'han centrat principalment en la diferenciació en l'assumpció de responsabilitats per part dels països desenvolupats i en el finançament.

Tot i les paraules de satisfacció de Fabius, algunes veus han criticat que l'acord és de mínims i queda lluny de les expectatives generades.
 

COP21 - Adoption of the Paris Agreement (Final draft - December, 12th 2015)

Canvi climàtic: així quedaran les principals ciutats del planeta si segueix augmentant la temperatura

La Cimera pel Clima busca un acord perquè la temperatura de la Terra «només» augmenti 2ºC

La cimera del canvi climàtic arriba a un acord que es presentarà aquest matí

La cimera del canvi climàtic de París s'allarga per intentar tancar un acord

Republicans a l'atac contra el canvi climàtic

Catalunya redueix emissions de CO2 un 8% en un any i se situa en nivells de 1992

canvi climàtic

La Cimera pel Clima acorda limitar l'escalfament per sota dels 2 graus

La proposta és legalment vinculant

El president de la trobada la defineix com a "històrica"

Els països ratificaran el text previsiblement aquesta tarda

Canvi climàtic: així quedaran les principals ciutats del planeta si segueix augmentant la temperatura

Redacció-Nd | 12/12/2015 a les 12:37h

Laurent Fabius, ministre d'Assumptes Exteriors francès i president de la Cimera pel Clima, ha anunciat aquest dissabte que l'acord tancat en la Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic de París (COP21) serà legalment vinculant i es marca l'objectiu de limitar l'escalfament global per sota dels dos graus i intentar que, com a màxim, sigui d'un grau i mig. Segons Fabius, cada cinc anys es farà un balanç i un seguiment per controlar si es compleix l'acord.

El president de la Cimera ha definit la proposta com a "històrica, ambiciosa i equilibrada" i ha subratllat que fa "justícia climàtica". Tanmateix, l'acord encara no és definitiu perquè els delegats de cada país han d'examinar el text i l'han de ratificar, en principi, aquesta tarda.

Després de dues setmanes d'intenses negociacions entre les 196 delegacions nacionals aquesta matinada s'ha tancat l'esborrany definitiu. Les converses s'han centrat principalment en la diferenciació en l'assumpció de responsabilitats per part dels països desenvolupats i en el finançament.

Tot i les paraules de satisfacció de Fabius, algunes veus han criticat que l'acord és de mínims i queda lluny de les expectatives generades.
 

COP21 - Adoption of the Paris Agreement (Final draft - December, 12th 2015)

Canvi climàtic: així quedaran les principals ciutats del planeta si segueix augmentant la temperatura

La Cimera pel Clima busca un acord perquè la temperatura de la Terra «només» augmenti 2ºC

La cimera del canvi climàtic arriba a un acord que es presentarà aquest matí

La cimera del canvi climàtic de París s'allarga per intentar tancar un acord

Republicans a l'atac contra el canvi climàtic

Catalunya redueix emissions de CO2 un 8% en un any i se situa en nivells de 1992

Meteorologia

L'any 2015 pot ser el quart més càlid a Catalunya des del 1950

La mitjana de temperatura entre gener i novembre de 2015 ha estat de 15,2 graus, segons un informe del Servei Meteorològic de Catalunya

Si no es produeixen grans precipitacions, Barcelona haurà viscut l'any més sec des de 1878

La Cimera pel Clima busca un acord perquè la temperatura de la Terra «només» augmenti 2ºC

Redacció-Nd | 10/12/2015 a les 18:43h

Temperatura mitjana anual a Catalunya (gener-novembre) | Servei Meteorològic de Catalunya

L'any 2015 pot ser el quart més càlid a Catalunya des del 1950, segons informat aquest dijous el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), que ha realitzat un estudi preliminar fins a novembre. D'acord amb l'informe, i si no es produeixen grans canvis, Barcelona haurà viscut l'any més sec des de 1878.

La mitjana de temperatura a Catalunya entre gener i novembre de 2015 ha estat de 15,2 graus, 1,5 per sobre de la mitjana clàssica obtinguda per al període de control 1961-1990 -etapa que l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) recomana per als estudis de canvi climàtic-. El quinquenni 2011-2015 ha estat el més càlid, i des del 1994 la temperatura mitjana anual sempre s'ha mantingut per sobre de la mitjana del període 1961-1990.

En l'àmbit global, l'OMM estima que el 2015 serà probablement el més càlid des del 1850, com a resultat de la combinació de l'escalfament global i el destacat episodi del Nen. De fet, Barcelona ha registrat de gener a novembre 345 mil·límetres, quan la mitjana climàtica és de 641,8. El valor és el més sec des del 1878, quan es van comptabilitzar 329,2, en espera de les precipitacions que puguin caure al desembre.
 

Sèrie anual de precipitació de Barcelona (1787-2015). Foto: Servei Meteorològic de Catalunya

La Cimera pel Clima busca un acord perquè la temperatura de la Terra «només» augmenti 2ºC

Catalunya redueix emissions de CO2 un 8% en un any i se situa en nivells de 1992

Una Puríssima de temps estable i suau

L'estranya boira de l'AP-2 a Castelldans

Anticicló de desembre per dies

Setmana de glaçades matinals a l'interior i migdies suaus arreu

Món canvi climàtic, imatges, paradís

Cinc paradisos que estan desapareixent per culpa del canvi climàtic

Repassem alguns dels llocs del món que estan quedant submergits sota el nivell del mar

per Redacció 10 de Desembre 2015 a les 11.34 h 

El Món el diari lliure, obert i per compartir 

 

Coincidint amb la cimera sobre el clima que s'està duent a terme els darrers dies a París, el canvi climàtic s'ha tornat a posar a l'ordre del dia. De moment, les seqüeles que pot tenir semblen llunyanes, tot i que s'ha fet feina de pedagogia sobre el tema i part de la societat n'està més conscienciada. Però el canvi climàtic ja es fa notar a alguns llocs del planeta. Un dels aspectes més perjudicials és la pujada del nivell del mar, que ja s'està notant sobretot a illes de poca alçada. A continuació us mostrem cinc paradisos de la Terra que tenen data de caducitat. Hores d'ara, el nivell els està cobrint i la seva població està patint de valent per intentar salvar casa seva: 

 

Kiribati

Les antigues illes Gilbert, que se situen a l'oceà Pacífic, estan patint greument les conseqüències del canvi de clima. L'extensió de l'arxipèlag és molt minsa, de 800 quilòmetres quadrats, poc més que la comarca del Montsià. Però la superfície s'està reduint: l'aigua ja està arribant a les cases dels habitatges i els seus habitants planten arbres per evitar l'erosió de la terra.

Illes Maldives

El consell de ministres de les Illes Maldives es va celebrar, a l'octubre de 2009, sota del mar. D'aquesta manera, els seus dirigents van voler posar de manifest la gran problemàtica d'aquest arxipèlag de l'oceà Índic. El país podria desaparèixer en poques dècades si no s'hi posa remei immediat: és el país més baix del planeta.

Tuvalu

Sembrar arbres és la sortida que estan trobant els habitants de Tuvalu per pal·liar les conseqüències de l'augment del nivell del mar. El seu governador ja va explicar que viuen "amb la por constant de l'impacte del canvi climàtic" i va explicar que "l'amenaça és real i seriosa i no es diferencia d'una forma lenta de terrorisme".

Palau

Palau és una de les illes més importants de la Micronèsia, un arxipèlag del costat de la Polinèsia, al Pacífic. De moment, ja hi ha cementiris submergits sota l'aigua i l'augment del nivell del mar està erosionant muntanyes i deixant moltes persones sense llar.

Salomó

Fa set anys, diversos investigadors van traslladar-se a aquestes illes del Pacífic per constatar la pujada del nivell del mar. Les marques que van fer llavors ja no existeixen. Aquest augment, que segueix progressant, pot tenir conseqüències terribles a Salomó per la debilitat dels habitatges i la seva proximitat amb un litoral que cada cop creix més.

Desmuntant la fàbrica de malsons del Daesh

Desmuntant la fàbrica de malsons

Els governs democràtics es mobilitzen per neutralitzar el màrqueting del Daesh

RICARD CUGAT

Detenció de dues persones suposadament relacionades amb una xarxa gihadista, el 28 de novembre a Barcelona.

Guillem Sànchez

@guillem_sm

Divendres, 4 de desembre del 2015 - 16:35 CET

El Món el diari lliure, obert i per compartir

 
L'Estat Islàmic ha desenvolupat un aparell propagandístic que s'inspira en les tècniques narratives de les superproduccions de Hollywood. Però a diferència de la fàbrica de somnis americana, que genera ficcions per entretenir el seu públic, el material audiovisual gihadista es produeix per reclutar combatents i per cometre atemptats. I està tenint è

Aquests assassins saben com moure les càmeres i com actuar-hi al davant. Calcant els gestos i les actituds dels protagonistes del cel·luloide d'acció, es converteixen en referents per a joves predisposats a admirar-los.
Joan Anton Mellón, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB), expert en gihadisme, descriu al públic objectiu de la seva publicitat com uns individus desarrelats a qui "l'èpica" del discurs de l'EI aconsegueix seduir perquè ofereix l'oportunitat “de transcendir” i de “liderar una protesta”. Encomana una missió que els desposseeix d'una existència mediocre, massa descarrilada per triomfar segons les regles de la societat capitalista.

Joan Antón Mellón
Expert en gihadisme

L'èpica del discurs de l'EI sedueix perquè ofereix l'oportunitat de transcendir i de liderar una protesta

Per això, els immigrants de segona i tercera generació, que no són ni del país on van néixer ni del dels seus pares, són objectius ideals per a les xarxes de captació. Unir-se al Daesh significa venjar-se d'un món on no encaixen.
Les dades són eloqüents, un país com França, que compta amb una immigració musulmana molt més antiga que l'espanyola, ha comptabilitzat que uns 2.000 dels seus joves han fugit per integrar-se a les files de l'EI. Per ara, el Ministeri d'Interior ha quantificat en 139 els casos espanyols.

L'AVORRIMENT D'AL-QAIDA

“Aquests terroristes han fet un salt qualitatiu extraordinari, els vídeos d'Al-Qaida eren un rotllo”, sentencia Mellón, autor del llibre 'Islamismo Gihadista. Radicalización y Contrarradicalización'. Preparen el missatge “en funció del segment de població” al qual va dirigit. Si necessiten dones per a les seves tropes, intenten convèncer-les “des d'un punt de vista romàntic” que amaga el tracte “salvatgement masclista” que els espera: les volen sobretot perquè es desfoguin els combatents.
Per convèncer “joves occidentals” de barris perifèrics de grans ciutats com París –o Barcelona– utilitzen “l'estètica del hip-hop” i els graven en diferents idiomes, subratlla Antonio Díaz, especialista d'intel·ligència i seguretat de la Universitat de Cadis (UCA). Recorren “al llenguatge visual de moda” per ensarronar-los. En moltes de les seves gravacions apareixen plans que plagien el punt de vista subjectiu de videojocs “com Call of Duty”.

Antonio Díaz
expert en intel·ligència

Es fixen en el llenguatge de moda per ensarronar. Per als joves de la perifèria fan servir el hip-hop

L'EI explica amb “un departament de recursos humans” que s'ha dotat de militars de l'antic exèrcit iraquià però també de professionals de màrqueting i comunicació que “han estudiat en facultats americanes i europees”. Imaginar-los “al desert, envoltats de sorra i en companyia d'un camell és un greu error”, adverteix Díaz.
Si Occident vol fer mal al gihadisme, ha de “lluitar amb les seves armes i al seu camp de batalla”, avisen fonts del Ministeri d'Interior.

LA CONTRANARRATIVA OCCIDENTAL

Els països democràtics han après que interceptar i desmuntar els missatges propagandístics que envia Daesh significa disparar contra un dels seus pilars. Interior ha creat un comitè d'experts, que agrupa psiquiatres, sociòlegs i policies, per elaborar “productes audiovisuals” que tractaran de desemmascarar les dades falses o els enfocaments malvats que inclouen els seus missatges.
Díaz assegura que Europa i els Estats Units, confiant en la seva superioritat bèl·lica, s'han adonat “tard” del fenomen. En el futur “veurem més divisions policials de lluita cibernètica”. És una “batalla de relats antiga” que ara es juga a les xarxes socials.
Fins fa ben poc, la policia combatia el reclutament als centres de culte –mesquites– i les presons. Avui, els serveis d'intel·ligència saben que el 80% dels nous membres s'allisten a través d'internet. Facebook és “un calador ideal per pescar-los”, detalla Díaz. Creen un perfil fals amb contingut extremista en aquesta plataforma i esperen el “m'agrada” d'algun contacte. A partir d'aquí, investiguen qui ha picat i “li envien els missatges adequats”.
Facebook, Twitter o Google han accedit a coordinar-se amb la policia per esborrar tota la publicitat gihadista que no sigui investigada.
La contranarrativa reserva un paper destacat a les víctimes del terrorisme, familiars de desplaçats o gihadistes penedits. Difondre la seva experiència, com sosté l'ONU, pot ser una vacuna contra la deshumanització de les víctimes que persegueix el Daesh.
La majoria dels reclutats no parteixen “de fortes conviccions religioses”, explica Díaz, per això hi ha tant en joc en aquesta guerra de relats.

Pla contra el radicalisme

El Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) ha dissenyat un Pla Estratègic Nacional contra la Radicalització Violenta que aquest divendres el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, comparteix amb els seus homòlegs a la cimera de Brussel·les. El document inclou la participació de 12 ministeris, associacions i policies locals.
A més de confeccionar relats per a la contranarrativa de la Coalició Global Anti-Daesh, que va en la línia d'iniciatives desenvolupades pels Estats Units, el Regne Unit, França o els Emirats Àrabs, busca la col·laboració ciutadana per detectar persones en procés de radicalització. Es podrà avisar la policia anònimament a través de la web ‘stop-radicalismos.es’ o del telèfon gratuït 900 822 066 i, després d'identificar-se, prement el botó ‘Stop Radicalismo’ de l'aplicació ‘Alertcops’.

TEMES

• Atemptat a París
• Terrorisme islàmic

Notícies relacionades

• Anàlisi de les 20 mesures socials que ha ofert Junts pel Sí a la CUP
• Sánchez comença a Barcelona la seva volta a Espanya pel canvi
• La campanya electoral, en directe (dia 1)
• 'Star Wars', versió Podem

La COP21: cap a un futur baix en carboni

La COP21: cap a un futur baix en carboni

Publicat per Rocío Román el 1 de desembre del 2015.

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, en la inauguració d'una de les taules de treball de la COP21. Foto: ONU/Rick Bajornas

Amb aquest títol podríem resumir l’objectiu de la propera Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (CMNUCC) que s’està celebrant a París fins l’11 de desembre. La COP21 s’enfronta a un gran repte, que és aconseguir que s’assoleixi un nou acord internacional en matèria de canvi climàtic.
Per això, els països han hagut de realitzar una important tasca prèvia d’anàlisi sobre quines són les seves intencions en matèria de reducció de les emissions en base a les seves circumstàncies particulars tant econòmiques com tècniques, i havent de superar els seus compromisos anteriors, ja en marxa. L’objectiu últim és que aquestes intencions es tradueixin en mesures i objectius concrets, els quals han de ser plasmats en unes propostes denominades “Contribucions previstes i determinades a nivell nacional” conegudes per les seves sigles en anglès com INDC. Cada país ha anat remetent les seves INDC a la COP21, de tal manera que abans del començament d’aquesta conferència aquests compromisos ja eren coneguts.
Tota INDC ha d’incloure cinc punts: a) l’any de referència respecte el qual es plantegen les millores, b) el període d’implementació, c) l’abast sectorial, els gasos afectats i la cobertura geogràfica, d) els processos de planificació, i e) l’enfocament metodològic utilitzat per realitzar les estimacions. D’aquesta manera, les propostes de cada país serveixen d’escenari de referència per obrir una ronda de negociacions durant aquestes dues setmanes. La utilitat d’aquestes INDCs és indubtable ja que han permès que es conegui a priori la disposició de cada país a reduir les emissions així com les seves debilitats i fortaleses, és a dir, les dificultats econòmiques i/o financeres a les que s’enfronten. A tall d’exemple podem veure dos propostes molt diferents, el cas de la UE i de Xina.
Si ens fixem en la INDC de la UE, el compromís presentat és el de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) en un 40% el 2030 respecte l’any de referència, que torna a ser 1990. Aquest compromís és adquirit simultàniament per tots els països de la UE i es planteja realitzar-lo en deu anys, conscients que actualment els països de la UE han aconseguit reduir les seves emissions respecte 1990 en un 19%, pel que saben que estan a prop d’assolir l’objectiu previ fixat en una reducció del 20% el 2020. La UE estableix que aquest objectiu suposa realitzar un esforç en diversos àmbits i sectors, en concret, s’assenyala la necessitat d’actuar en els següents: energia, processos industrials, agricultura, ús de la terra i en el tractament de residus.
En el cas de la Xina, la seva INDC és una mica diferent. En primer lloc, el seu objectiu és cenyir-se en les emissions de CO₂ i el seu compromís s’estableix en termes d’emissions per unitat de PIB. És a dir, el seu objectiu de reducció d’emissions no el fixa en termes absoluts sinó relatius, comprometent-se a reduir-lo entre un 60 i 65% el 2030 respecte el 2005. En aquets cas, al ser un indicador relatiu (emissions/PIB) podrà reduir-se tant si s’incrementa el PIB com si es redueixen les emissions, per la qual cosa aquest indicador no garanteix la reducció d’emissions. D’altra banda, l’informe presenta la intenció d’incrementar el pes de les fonts d’energia no fòssils sobre el consum d’energia primària en un 20%, el que constitueix un indicador més fiable de la possibilitat de reduir les emissions.
Aquestes són les bases sobre les que s’ha iniciat la negociació, podent-se plantejar si els indicadors i dades proposades per cada país o regió són millorables. En concret, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha assenyalat recentment, que, després d’analitzar els INDCs que s’havien remès a la COP21 fins octubre de 2015, hi havia espai per a millorar encara més les propostes. En concret, l’AIE ha assenyalat que el sector de l’energia és estratègic per explicar el creixement de les emissions de GEI en el futur. Segons les seves estimacions i les propostes de tots els països, el sector de l’energia serà el responsable d’un augment de 3,7 gigatonelades d’emissions de CO₂ equivalent (Gt CO₂eq) entre 2014 i 2030.
D’altra banda, com a element positiu, l’AIE mostra que, si bé està previst que la demanda d’energia elèctrica augmenti en un 40% fins 2030, les emissions vinculades a aquest sector sembla que romandran estancades gràcies a la major presència d’energies no fòssils. Per aquest motiu, l’AIE proposa un programa de mesures denominades “Estratègia Pont” que permetran reduir encara més les emissions futures de GEI, a saber: a) incrementar l’eficiència energètica dels sectors industrials, de la construcció i el transport; b) abandonar l’ús de plantes de generació elèctrica basada en carbó; c) major inversió en energies renovables per a la generació elèctrica; d) abandonar els subsidis als combustibles fòssils i e) reduir les emissions de metà associades a la producció de gas i petroli.
Aquest tipus de recomanacions dels experts i els organismes internacionals, constitueixen una bona font d’informació complementària i alternativa a les INDCs presentades, les quals esperem que siguin considerades i discutides. De la COP21 esperem que conclogui amb un acord global i realista en matèria d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, i amb mesures concretes, particulars segons els països i regions, que permetin assegurar aquest objectiu.
Les cartes ja estan cara enlaire, tan sols queda definir l’objectiu final on volem arribar, és a dir, si estem o no convençuts d’un futur baix en carboni que ens comprometi a tots.
Tags: canvi climàtic, contaminació

País

L’origen de la ‘gran bola de foc de Mataró’

D'on va venir i què va passar amb la gran bola de foc que es va veure dissabte passat al Maresme?

Divendres  4.12.2015  12:52

 

Vilaweb

Dissabte passsat, 28 de novembre, a les 20h 07m 08s hora local, una roca interplanetària va entrar a l’atmosfera, a la zona del Maresme, i va crear una bola de foc molt més lluminosa que la lluna plena que va poder ser observada des d’una bona part del país.
El fenomen va ser enregistrat per la càmera CCD de tot el cel de l’Observatori Astronòmic del Montsec (IEEC), per altres estacions de vídeo-detecció de la Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits (SPMN) i alguns astrònoms afeccionats. Ara, l’anàlisi de totes aquestes imatges ha permès reconstruir la trajectòria i l’òrbita, i determinar algunes característiques.
La gran bola de foc Mataró
La roca era d’un diàmetre no gaire inferior a un metre i va començar a produir llum a una alçada de 100 quilòmetres damunt del mar, davant de la costa del Maresme. Un segon més tard, la bola es va anar fragmentant. Josep Maria Trigo, investigador principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), explica que ‘les primeres fragmentacions van tenir lloc a gran alçada, a 80 i 70 quilòmetres sobre el nivell del mar, quan sobrevolava el municipi de Mataró’. La bola de foc, identificda com a SPMN28115, que els científics han anomenat ‘gran bola de foc Mataró’, va baixar fins a 60 quilòmeres d’alçada abans d’extingir-se. Una part del material es va dipositar a la mesosfera en forma de pols.
‘Les observacions ens indiquen que el meteoroide tenia una velocitat de 54.000 km/h, cosa que indica que procedia del cinturó d’asteroides, i estava composat per un material molt fràgil, possiblement similar a les condrites carbonàcies (un tipus de meteorits rics en matèria orgànica que procedeixen d’asteroides primitius o de cometes, i que serien els primers materials agregats al voltant del sol fa 5.565 milions d’anys, a partir dels quals es van formar els planetes terrestres desenes de milions d’anys més tard). L’emissió de pols fina incandescent d’aquesta bola de foc va generar una estela persistent durant una desena de segons en la primera part de la trajectòria lluminos’, segons el doctor Trigo. ‘La reconstrucció de la trajectòria ens permet afirmar que no va produir meteorits ja que es va desintegrar a molta alçada’.
Observació de gran importància
Registrar aquestes boles de foc és molt important per tal d’estudiar la capacitat de l’atmosfera com a escut natural, obtenir propietats físiques de les roques o determinar-ne l’òrbita. ‘Per la dificultat d’enregistrar-les durant la breu fase de bola de foc, que dura només uns segons, de moment només s’ha pogut reconstruir l’òrbita d’una vintena de meteorits’, afirma Josep Maria Trigo.
La participació d’astrònoms afeccionats és fonamental en aquestes observacions. De fet, alguns dels vídeos més espectaculars d’aquesta bola de foc provenen de tres estacions de videodetecció que gestionen astrònoms afeccionats: Pep Pujols, de l’Agrupació Astronòmica d’Osona, des de Folgueroles; Josep M. Petit, de l’Agrupació Astronòmica de Girona, des de Sant Antoni de Calonge; i José A. De los Reyes i Sensi Pastor des del Observatori Arroyo (Z78), a Cehegín (Múrcia), a més de 500 km de distància.
Un altre afeccionat, Agustí Descarrega, va aconseguir fer per casualitat una astrofotografia de la bola de foc des de la desembocadura de l’Ebre.
La càmera de tot el cel de l’Observatori del Montsec
L’enregistrament des de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) de l’IEEC va ser possible gràcies a una càmera digital que enregistra tot el cel que funciona totes les nits de l’any i està destinada, precisament, a detectar bòlids i altres fenòmens celestes inesperats. Aquesta càmera CCD hipersensible consta d’un objectiu ull de peix que permet monitoritzar el cel nocturn i detectar bòlids meteòrics fins a una distància propera als 700 quilòmetres, de manera que cobreix tot el nord-est peninsular. La infraestructura s’opera de manera remota des de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), on s’està ‘implementat un sistema d’identificació de bòlids que, unit a l’accés instantani en línia a les imatges, permet explicar gairebé a l’instant la natura d’aquests impressionants fenòmens celestes’, segons explica Josep Sanz, enginyer informàtic de l’IEEC.
Les observacions d’aquesta càmera s’emmarquen dins la Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits (SPMN), que fa dues dècades que explica de manera científica els fenòmens lluminosos produïts per l’entrada de roques procedents de llunyans racons del Sistema Solar i, a vegades, per la reentrada de ferralla espacial. Des de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), en col·laboració amb altres grups de recerca, es manté un llistat actualitzat dels bòlids que sobrevolen la Península Ibèrica.
L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM)
L’Observatori Astronòmic del Montsec és una infraestructura científica gestionada per l’IEEC i es troba ubicat a 1.570 metres d’alçada a la serra del Montsec, 50 quilòmetres al nord de la ciutat de Lleida i a tocar del municipi d’Àger, en ple Prepirineu català. Aquesta zona està reconeguda com una de les més indicades del continent europeu per a l’observació astronòmica gràcies a la combinació dels seus condicionants meteorològics i l’escassa afectació de la contaminació lumínica. És, sens dubte, un cel excepcional. A més de la càmera CCD de tot el cel, alberga també diversos telescopis i instrumentació científica.

Podeu veure els videoa en aquest mateix BLOC

SPMN 281115 SUPERBOLIDE OVER BARCELONA

Méteo

Un novembre de rècord a l'Observatori Fabra de Barcelona

L'Observatori Fabra de Barcelona registra el segon mes de novembre més càlid des de 1914.

Sortida del sol aquest matí des de l'Observatori Fabra de Barcelona Font: Alfons Puertas

per Redacció 2 de Desembre 2015 a les 18.46 h 

elMón, abans El Singular. 

El mes de novembre ha estat càlid a bona part del territori català i especialment càlid als punts més elevats del territori. Una petita mostra d'aquesta anomalia de les temperatures, la trobem en la mitjana total mensual de l'Observatori Fabra de Barcelona que ha registrat el segon mes de novembre més càlid de la sèrie 1914-2015.

Segons ens informa el mateix observador de l'Observatori Fabra, l'Alfons Puertas, aquest mes de novembre és el segon més càlid de la sèrie amb una temperatura mitjana mensual de 14.3 graus només superat per l'any 2006 quan la mitjana de temperatures del mateix mes de l'any va ser de 14.6 graus.

L'estabilitat que ha predominat durant bona part del mes de novembre també es reflexa en les dades d'hores de sol registrades durant tot el mes al mateix Observatori Fabra i aquest novembre ha estat el novembre amb més hores de sol mai enregistrat en aquest punt de la capital catalana, concretament amb 241.5 hores, un 54% més de la mitjana.

A altres punts del territori català en especial a l'alta muntanya les temperatures han estat entre 3 i 4 graus per sobre de la mitjana climàtica segons informa el Servei Meteorològic de Catalunya. Destaquem les anomalies de temperatura de les estacions de: Malniu 2.230 metres (+4.3ºC), Montsec d'Ares 1.572 metres (+4.3ºC), Cadí Nord 2.143 metres (+4.2ºC) i el Port del Comte 2.316 metres (+4.0ºC).

VOLUCIÓ DEL CLIMA

El canvi climàtic amenaça de devorar les platges de Catalunya

Bona part del litoral es quedarà sense sorra el 2100 si el nivell del mar segueix creixent

La costa de Barcelona perd 1,3 metres d'amplada de mitjana anual, segons la UPC

EL PERIODICO

ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Dilluns, 23 de novembre del 2015 - 11:58 CET
Les platges catalanes perdran gran part de la seva amplada, en alguns casos fins a 80 metres, si prossegueix l'augment global del nivell del mar i se superaran els 50 i fins i tot els 90 centímetres a finals de segle, tal com indiquen dos dels principals escenaris o projeccions elaborats pe l'IPCC, el grup d'experts en canvi climàtic de l'ONU. A més, fora que s'adoptin mesures dràstiques, tot indica que la sorra supervivent patirà també una gran erosió quan arribin els tradicionals temporals de llevant.
"Hi haurà una gran variació perquè no totes les platges tenen el mateix pendent, el mateix grau d'artificialitat i la mateixa orientació, factors que les fan més o menys vulnerables, però hi ha elevades possibilitats que moltes quedin reduïdes dràsticament (més del 50%) o fins i tot desapareguin del tot", adverteix Agustín Sánchez-Arcilla, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i director del seu Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM). El 39% de les platges de Catalunya i el País Valencià es troben en una situació "molt vulnerable", segons un estudi del LIM.

Per regla general, diu Sánchez-Arcilla, un augment d'un metre en el nivell del mar equival a una pèrdua de 100 metres d'amplada en una típica platja arenosa de poc pendent (1%), com algunes de la Costa Daurada i el Maresme, així com en bona part dels deltes de l'Ebre, el Llobregat i el Ter-Fluvià. En canvi, a les platges més costerudes i estretes, com passa a la Costa Brava, la pèrdua descendeix. "Les platges més naturals i les menys obertes resistiran millor", considera el director del LIM-UPC.

Adaptació al litoral mediterrani

A partir d'imatges àrees digitalitzades, l'equip del LIM-UPC ha adaptat els augments del nivell global del mar calculats per l'IPCC a la morfologia real del litoral mediterrani. En l'anàlisi concreta de les platges de Barcelona, amb una amplada màxima que oscil·la actualment entre els 40 i els 75 metres, s'observa en els últims anys una pèrdua anual d'1,3 metres. Si es compleix l'esmentada projecció RCP8.5 de l'IPCC, bastant pessimista, als anys 2030 i 2050 s'hauran perdut 20 i 45 metres de mitjana, respectivament, mentre que el 2100 ja no quedarà gens de sorra. A més, hi ha un elevat risc que els futurs temporals sobrepassin els límits rígids d'algunes platges, com a la de Sant Sebastià, i inundin els carrers. O que arribin a les vies del tren si es troben a prop del mar, com al Maresme.
"A l'hora de planificar estructures, els enginyers hem de pensar en situacions pessimistes com la de l'RCP8.5", recorda Sánchez-Arcilla. Si s'optés per un altre model climàtic més optimista, com l'RCP2.6 (segons l'IPCC, és el que passaria si les emissions de CO2 arribessin al seu màxim el 2030 i es comencen a reduir a partir de llavors), la pèrdua de platges seria molt inferior, però igualment important. "Les platges de Barcelona són molt vulnerables pel seu elevat grau d'artificialització", insisteix el professor de la UPC.

Al marge de l'evolució del canvi climàtic, Sánchez-Arcilla considera que la supervivència de les platges catalanes dependrà dels esforços que es facin per mantenir-les. L'addició artificial de sorra és lògicament una opció, però el director del LIM-UPC considera que els costos ho descarten com una solució a gran escala (només per defensar algunes platges escollides). A més, es corre el risc de crear platges amb grans pendents que sucumbirien fàcilment davant els temporals. "Ens hem de plantejar unes prioritats", resumeix. El seu equip està treballant en el disseny de dics submarins i de barreres naturals (amb algues i plantes consolidades) per frenar l'embat del gran onatge.

Direcció dels vents

Les simulacions elaborades pel LIM-UPC no preveuen al Mediterrani un augment dels temporals i del seu efecte erosionador, sinó més aviat el contrari, però serà suficient que el nivell de l'aigua estigui més alt per ocasionar més danys, diu Sánchez-Arcilla. El que sí que s'observa amb els models de càlcul és un canvi en el sentit de les onades, amb més garbí i menys llevant. "Potser és positiu perquè els temporals de llevant són els més perjudicials --afegeix--, però al mateix temps és possible que això modifiqui la morfologia d'algunes platges". En definitiva, que serà necessari acostumar-se a un nou paisatge costaner.

TEMES

• Canvi climàtic
• Catalunya
• Platges

mali

El Govern de Mali decreta l'estat d'emergència en tot el territori

El balanç total de víctimes per l'atemptat seria de 19, i no 27 com es va apuntar en un primer moment

Almenys dinou morts en l'atac en un hotel de luxe a la capital de Mali

Europa Press-Nd | 21/11/2015 a les 10:10h

El govern de Mali ha decretat aquest divendres l'estat d'emergència "en tot el territori" durant deu dies per l'atemptat comès divendres per milicians islamistes contra un hotel a Bamako i que ha conclòs amb la mort d'un mínim de 19 persones.
 
La decisió s'ha pres després d'haver finalitzat el Consell de Ministres extraordinari que s'ha celebrat aquest divendres i que ha estat presidit pel cap d'Estat, Ibrahim Boubacar Keita. El Govern ha confirmat deu dies d'estat d'emergència -a partir de la passada mitjanit- i tres de dol, que comencen aquest pròxim dilluns.
 
Keita ha revisat a la baixa el balanç total de víctimes per l'atemptat i, tot i que inicialment va arribar a informar-se d'un mínim de 27 morts, finalment haurien mort 19 clients o treballadors de l'hotel i dos suposats terroristes. A més, set persones van quedar ferides, informa la cadena francesa RFI.
 
"Les nostres forces, amb valentia, han aconseguit reduir pacientment i neutralitzar definitivament aquests fanàtics que estaven decidits a massacrar tots els de l'hotel", ha destacat Keita, que ha tingut també paraules d'agraïment per als "països amics" que han col·laborat en l'operació, en particular França i els Estats Units.
 
El grup jihadista Al-Murabitun, liderat per Mojtar Belmojtar, ha reivindicat la responsabilitat de l'atac i ha dit que l'han portat a terme en "coordinació" amb Al-Qaeda al Magreb Islàmic (AQMI).
 
Keita ha subratllat que "aquests individus no tenen res a veure amb la religió de Mahoma", que és "una religió de pau". "Units, vencerem les forces del mal i del terror", ha afegit.

Almenys dinou morts en l'atac en un hotel de luxe a la capital de Mali

Estat Islàmic acumula més de 4.000 atemptats a Àfrica i Orient Mitjà

Mali i la supervivència musical

Repatrien a una metgessa espanyola per possible infecció d'Ebola

Troben la segona caixa negra de l'avió sinistrat a Mali

Espanya se suma a l'operació a Mali, però no entrarà en combat