La COP21: cap a un futur baix en carboni

La COP21: cap a un futur baix en carboni

Publicat per Rocío Román el 1 de desembre del 2015.

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, en la inauguració d'una de les taules de treball de la COP21. Foto: ONU/Rick Bajornas

Amb aquest títol podríem resumir l’objectiu de la propera Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (CMNUCC) que s’està celebrant a París fins l’11 de desembre. La COP21 s’enfronta a un gran repte, que és aconseguir que s’assoleixi un nou acord internacional en matèria de canvi climàtic.
Per això, els països han hagut de realitzar una important tasca prèvia d’anàlisi sobre quines són les seves intencions en matèria de reducció de les emissions en base a les seves circumstàncies particulars tant econòmiques com tècniques, i havent de superar els seus compromisos anteriors, ja en marxa. L’objectiu últim és que aquestes intencions es tradueixin en mesures i objectius concrets, els quals han de ser plasmats en unes propostes denominades “Contribucions previstes i determinades a nivell nacional” conegudes per les seves sigles en anglès com INDC. Cada país ha anat remetent les seves INDC a la COP21, de tal manera que abans del començament d’aquesta conferència aquests compromisos ja eren coneguts.
Tota INDC ha d’incloure cinc punts: a) l’any de referència respecte el qual es plantegen les millores, b) el període d’implementació, c) l’abast sectorial, els gasos afectats i la cobertura geogràfica, d) els processos de planificació, i e) l’enfocament metodològic utilitzat per realitzar les estimacions. D’aquesta manera, les propostes de cada país serveixen d’escenari de referència per obrir una ronda de negociacions durant aquestes dues setmanes. La utilitat d’aquestes INDCs és indubtable ja que han permès que es conegui a priori la disposició de cada país a reduir les emissions així com les seves debilitats i fortaleses, és a dir, les dificultats econòmiques i/o financeres a les que s’enfronten. A tall d’exemple podem veure dos propostes molt diferents, el cas de la UE i de Xina.
Si ens fixem en la INDC de la UE, el compromís presentat és el de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) en un 40% el 2030 respecte l’any de referència, que torna a ser 1990. Aquest compromís és adquirit simultàniament per tots els països de la UE i es planteja realitzar-lo en deu anys, conscients que actualment els països de la UE han aconseguit reduir les seves emissions respecte 1990 en un 19%, pel que saben que estan a prop d’assolir l’objectiu previ fixat en una reducció del 20% el 2020. La UE estableix que aquest objectiu suposa realitzar un esforç en diversos àmbits i sectors, en concret, s’assenyala la necessitat d’actuar en els següents: energia, processos industrials, agricultura, ús de la terra i en el tractament de residus.
En el cas de la Xina, la seva INDC és una mica diferent. En primer lloc, el seu objectiu és cenyir-se en les emissions de CO₂ i el seu compromís s’estableix en termes d’emissions per unitat de PIB. És a dir, el seu objectiu de reducció d’emissions no el fixa en termes absoluts sinó relatius, comprometent-se a reduir-lo entre un 60 i 65% el 2030 respecte el 2005. En aquets cas, al ser un indicador relatiu (emissions/PIB) podrà reduir-se tant si s’incrementa el PIB com si es redueixen les emissions, per la qual cosa aquest indicador no garanteix la reducció d’emissions. D’altra banda, l’informe presenta la intenció d’incrementar el pes de les fonts d’energia no fòssils sobre el consum d’energia primària en un 20%, el que constitueix un indicador més fiable de la possibilitat de reduir les emissions.
Aquestes són les bases sobre les que s’ha iniciat la negociació, podent-se plantejar si els indicadors i dades proposades per cada país o regió són millorables. En concret, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha assenyalat recentment, que, després d’analitzar els INDCs que s’havien remès a la COP21 fins octubre de 2015, hi havia espai per a millorar encara més les propostes. En concret, l’AIE ha assenyalat que el sector de l’energia és estratègic per explicar el creixement de les emissions de GEI en el futur. Segons les seves estimacions i les propostes de tots els països, el sector de l’energia serà el responsable d’un augment de 3,7 gigatonelades d’emissions de CO₂ equivalent (Gt CO₂eq) entre 2014 i 2030.
D’altra banda, com a element positiu, l’AIE mostra que, si bé està previst que la demanda d’energia elèctrica augmenti en un 40% fins 2030, les emissions vinculades a aquest sector sembla que romandran estancades gràcies a la major presència d’energies no fòssils. Per aquest motiu, l’AIE proposa un programa de mesures denominades “Estratègia Pont” que permetran reduir encara més les emissions futures de GEI, a saber: a) incrementar l’eficiència energètica dels sectors industrials, de la construcció i el transport; b) abandonar l’ús de plantes de generació elèctrica basada en carbó; c) major inversió en energies renovables per a la generació elèctrica; d) abandonar els subsidis als combustibles fòssils i e) reduir les emissions de metà associades a la producció de gas i petroli.
Aquest tipus de recomanacions dels experts i els organismes internacionals, constitueixen una bona font d’informació complementària i alternativa a les INDCs presentades, les quals esperem que siguin considerades i discutides. De la COP21 esperem que conclogui amb un acord global i realista en matèria d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, i amb mesures concretes, particulars segons els països i regions, que permetin assegurar aquest objectiu.
Les cartes ja estan cara enlaire, tan sols queda definir l’objectiu final on volem arribar, és a dir, si estem o no convençuts d’un futur baix en carboni que ens comprometi a tots.
Tags: canvi climàtic, contaminació