Divendres 4.12.2015 12:52
El fenomen va ser enregistrat per la càmera CCD de tot el cel de l’Observatori Astronòmic del Montsec (IEEC), per altres estacions de vídeo-detecció de la Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits (SPMN) i alguns astrònoms afeccionats. Ara, l’anàlisi de totes aquestes imatges ha permès reconstruir la trajectòria i l’òrbita, i determinar algunes característiques.
La gran bola de foc Mataró
La roca era d’un diàmetre no gaire inferior a un metre i va començar a produir llum a una alçada de 100 quilòmetres damunt del mar, davant de la costa del Maresme. Un segon més tard, la bola es va anar fragmentant. Josep Maria Trigo, investigador principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), explica que ‘les primeres fragmentacions van tenir lloc a gran alçada, a 80 i 70 quilòmetres sobre el nivell del mar, quan sobrevolava el municipi de Mataró’. La bola de foc, identificda com a SPMN28115, que els científics han anomenat ‘gran bola de foc Mataró’, va baixar fins a 60 quilòmeres d’alçada abans d’extingir-se. Una part del material es va dipositar a la mesosfera en forma de pols.
‘Les observacions ens indiquen que el meteoroide tenia una velocitat de 54.000 km/h, cosa que indica que procedia del cinturó d’asteroides, i estava composat per un material molt fràgil, possiblement similar a les condrites carbonàcies (un tipus de meteorits rics en matèria orgànica que procedeixen d’asteroides primitius o de cometes, i que serien els primers materials agregats al voltant del sol fa 5.565 milions d’anys, a partir dels quals es van formar els planetes terrestres desenes de milions d’anys més tard). L’emissió de pols fina incandescent d’aquesta bola de foc va generar una estela persistent durant una desena de segons en la primera part de la trajectòria lluminos’, segons el doctor Trigo. ‘La reconstrucció de la trajectòria ens permet afirmar que no va produir meteorits ja que es va desintegrar a molta alçada’.
Observació de gran importància
Registrar aquestes boles de foc és molt important per tal d’estudiar la capacitat de l’atmosfera com a escut natural, obtenir propietats físiques de les roques o determinar-ne l’òrbita. ‘Per la dificultat d’enregistrar-les durant la breu fase de bola de foc, que dura només uns segons, de moment només s’ha pogut reconstruir l’òrbita d’una vintena de meteorits’, afirma Josep Maria Trigo.
La participació d’astrònoms afeccionats és fonamental en aquestes observacions. De fet, alguns dels vídeos més espectaculars d’aquesta bola de foc provenen de tres estacions de videodetecció que gestionen astrònoms afeccionats: Pep Pujols, de l’Agrupació Astronòmica d’Osona, des de Folgueroles; Josep M. Petit, de l’Agrupació Astronòmica de Girona, des de Sant Antoni de Calonge; i José A. De los Reyes i Sensi Pastor des del Observatori Arroyo (Z78), a Cehegín (Múrcia), a més de 500 km de distància.
Un altre afeccionat, Agustí Descarrega, va aconseguir fer per casualitat una astrofotografia de la bola de foc des de la desembocadura de l’Ebre.
La càmera de tot el cel de l’Observatori del Montsec
L’enregistrament des de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) de l’IEEC va ser possible gràcies a una càmera digital que enregistra tot el cel que funciona totes les nits de l’any i està destinada, precisament, a detectar bòlids i altres fenòmens celestes inesperats. Aquesta càmera CCD hipersensible consta d’un objectiu ull de peix que permet monitoritzar el cel nocturn i detectar bòlids meteòrics fins a una distància propera als 700 quilòmetres, de manera que cobreix tot el nord-est peninsular. La infraestructura s’opera de manera remota des de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), on s’està ‘implementat un sistema d’identificació de bòlids que, unit a l’accés instantani en línia a les imatges, permet explicar gairebé a l’instant la natura d’aquests impressionants fenòmens celestes’, segons explica Josep Sanz, enginyer informàtic de l’IEEC.
Les observacions d’aquesta càmera s’emmarquen dins la Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits (SPMN), que fa dues dècades que explica de manera científica els fenòmens lluminosos produïts per l’entrada de roques procedents de llunyans racons del Sistema Solar i, a vegades, per la reentrada de ferralla espacial. Des de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), en col·laboració amb altres grups de recerca, es manté un llistat actualitzat dels bòlids que sobrevolen la Península Ibèrica.
L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM)
L’Observatori Astronòmic del Montsec és una infraestructura científica gestionada per l’IEEC i es troba ubicat a 1.570 metres d’alçada a la serra del Montsec, 50 quilòmetres al nord de la ciutat de Lleida i a tocar del municipi d’Àger, en ple Prepirineu català. Aquesta zona està reconeguda com una de les més indicades del continent europeu per a l’observació astronòmica gràcies a la combinació dels seus condicionants meteorològics i l’escassa afectació de la contaminació lumínica. És, sens dubte, un cel excepcional. A més de la càmera CCD de tot el cel, alberga també diversos telescopis i instrumentació científica.
Podeu veure els videoa en aquest mateix BLOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada