dijous, 11 de desembre del 2014

207.000 vides a la deriva al Mediterrani

MIGRACIONS

207.000 vides a la deriva al Mediterrani

L’ONU insta Europa a prioritzar els rescats en alta mar en lloc del control de les fronteres




DAVANT LA COSTA DE LÍBIA 
 Una pastera amb 104 persones abans de ser rescatada per l’ONG Moas.
Unes 207.000 persones s’han jugat la vida aquest 2014 per travessar el Mediterrani en una pastera, mentre una Europa on creix la xenofòbia aixeca murs per blindar-se. Aquest any almenys 3.419 persones han mort intentant superar aquesta frontera, la més desigual del món i la que acumula més víctimes. Són les dades que ahir va difondre l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i l’Organització Internacional per a les Migracions, a l’inici d’una reunió a Ginebra.
El missatge als governs és clar: tancar les fronteres costa vides humanes. “Prioritzar el control de fronteres i les expulsions no resoldrà el problema -va dir l’alt comissionat, António Guterres-. La seguretat i la gestió de la immigració són preocupacions legítimes de qualsevol país, però les polítiques s’han de dissenyar de manera que les vides humanes no acabin sent un dany col·lateral”.
Les perspectives no conviden a l’optimisme. El mes passat Itàlia va posar fi a l’operació Mare Nostrum, en què la marina d’aquest país ha rescatat 150.000 persones en alta mar aquest any. El dispositiu europeu Tritó n’ha de prendre el relleu, però les ONG critiquen la falta de pressupost i el fet que no estigui dissenyat per prioritzar el rescat sinó el control de fronteres. Totes les mirades apunten ara a Malta.
Més refugiats que migrants
Els controls fronterers, la vigilància, les patrulles i les tanques no frenen els fluxos migratoris, que s’expliquen per la situació als països d’origen. Per primer cop en dècades, en la migració amb destí a Europa els que fugen de les guerres i la persecució superen els migrants econòmics. La meitat dels nàufrags són sirians i eritreus.
L’ACNUR va alertar ahir que el 60% dels que han entrat aquest any a Ceuta i Melilla són candidats a obtenir asil polític, principalment sirians, tot i que la seva presència té menys impacte mediàtic que els salts de subsaharians a la tanca. Els sirians, pel seu color de pell, poden comprar, si tenen recursos, passaports marroquins i entrar a Melilla a peu, per la frontera de Beni Enzar.
I si mirem més enllà els refugiats també superen els migrants econòmics: la majoria de les 80.000 persones que aquest any han travessat el golf d’Aden i el mar Roig per arribar als països del Golf fugen d’Etiòpia i Somàlia. A l’Àsia, les pasteres surten de Bangla Desh i Birmània per arribar a Tailàndia i Malàisia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada