Vast Underground Complex where the Nazis Developed WMD is Discovered in ...

Què volem fer a Mart?

La possibilitat que en un futur no gaire llunyà es pugui colonitzar Mart és cada cop més real. La NASA hi vol enviar una nau tripulada el 2030 i una empresa privada busca colons en un viatge només d’anada

MÒNICA L. FERRADO | Fotos: NASA | ARA 28/12/2014 00:00

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

1 / 9

Imatge del planeta Mart feta pel supertelescopi Hubble

ANY 2114. LA TEMPERATURA A LA TERRA HA PUJAT 4 GRAUS (O MÉS) RESPECTE A LES TEMPERATURES DE PRINCIPIS DEL SEGLE XXI. El pol nord i el sud s’han desfet. Dominen els deserts mentre l’augment del nivell del mar ha fet desaparèixer moltes ciutats. La població ha disminuït en un entorn hostil per als humans. Fa molta calor, la producció alimentària ha disminuït (fins i tot als mars hi ha menys peixos perquè l’aigua és més àcida per l’elevat nivell de CO a l’atmosfera) i el petroli s’ha acabat. Molts terrícoles han marxat al planeta Mart, on ja es pot viatjar i viure en alguna de les seves colònies. Aquests desplaçats mai seran reconeguts com a marcians. ¿Ho seran els fills que neixin ja sobre terra vermell? ¿L’ Homo sapiens serà aleshores una espècie interplanetària?

Aquests podrien ser l’escenari i alguns dels dilemes d’una de les moltes novel·les apocalíptiques que s’han escrit sobre la Terra i sobre la colonització de Mart. Els fets descrits, però, estan basats en les prediccions dels científics sobre els efectes de les activitats humanes sobre el clima de la Terra i sobre el fet que hi hagi ja en marxa dos projectes, un de privat i un altre de la NASA, perquè els humans puguin trepitjar Mart d’una vegada. Un somni des del segle passat, una realitat cada cop mes plausible els últims anys.

El camí tecnològic per arribar a tocar terra marcià ja ha començat. A diferència dels anys 60, quan l’home va trepitjar per primer cop la Lluna en plena rivalitat espacial en un món dividit entre el poder dels Estats Units i la Unió Soviètica, ara els pressupostos governamentals per a l’espai són molt més reduïts. Aleshores la NASA tenia el 5% del pressupost dels Estats Units; avui, el 0,5%. Davant la necessitat de prioritzar, el president dels Estats Units, Barack Obama, ja va anunciar el 2010 que la NASA se centraria a visitar asteroides i a trepitjar Mart. “Viuré per veure-ho”, va dir en el seu discurs. La Guerra Freda ja no alimenta la carrera a l’espai, però sí que s’ha vist el seu potencial com a negoci. Així ho demostra l’aliança de la NASA amb altres agències de l’espai i, sobretot, amb empreses privades, com SpaceX i Boing. Segons el seu full de ruta, el 2030 els primers astronautes trepitjaran terra vermell.

COM ARRIBAR-HI?

Per l’experiència en viatges no tripulats, es calcula que de la Terra a Mart es pot trigar entre sis i deu mesos. La companyia Boeing és la contractista principal del coet gegant SLS, el que es preveu que porti els primers humans cap a Mart. Però tan sols és una petita part d’un complex sistema. Segons explica en un vídeo divulgatiu Michael Raftery, director de sistemes d’exploració espacial de Boeing, en total caldran sis peces per poder anar i tornar de Mart. Com si es tractés d’una nina russa, la gran nau espacial transportarà fins a l’objectiu la càpsula Orion i un sofisticat sistema de transport amb enormes panells solars i amb un complex sistema de propulsió. Un cop alliberada la càpsula, “utilitzarà l’energia del sol per conduir el sistema de propulsió, i la nau lluirà com un veler”, explica Raftery. A més, enganxada al “veler” hi haurà la “llar” on viurà la tripulació. Probablement anirà girant per proporcionar als astronautes a bord algun tipus de gravetat artificial i evitar així que els ossos i músculs se’ls degradin en excés per la perllongada missió.

Les dues últimes peces fonamentals per a la missió són un mòdul d’aterratge i un escut tèrmic inflable per passar amb èxit un dels moments més crítics de la missió i arribar a tocar la superfície de Mart amb seguretat. Finalment, un cop que les seves operacions hagin conclòs, els astronautes utilitzaran un petit coet per tornar a la nau en òrbita i, en última instància, a la Terra.

El que proposa la NASA amb els seus socis és un viatge d’anada i tornada. Molt diferent del que proposa Mars One, un projecte que, tot i que no disposa del mateix suport tecnològic, també té el vistiplau de la NASA. El seu objectiu és establir la primera colònia humana a Mart a partir del 2024, en un viatge tan sols d’anada. El projecte té grans dosis d’espectacle. S’hi han presentat més de 200.000 candidats de tot el món. Al final del procés en quedaran 40, que hauran d’acomiadar-se dels seus estimats per anar a viure a Mart, reproduir-se si ho consideren adient i morir. Hi ha molt d’escepticisme entorn al projecte, impulsat per Richard Branson, president de Virgin i conegut per altres excèntrics projectes.

A part de la Lluna, amb la tecnologia actual Mart és la millor opció com a planeta a colonitzar. Tot i que Mercuri i Venus són més a prop, allà les temperatures són extremadament altes. La tecnologia permet aguantar millor la fredor de Mart. De fet, la NASA també està investigant tècniques per crionitzar astronautes que hagin de viatjar durant llargs períodes. Tot i les temperatures extremadament fredes, aproximadament de menys 10 graus, i una atmosfera molt feble, es creu que en el passat Mart es va assemblar molt a la Terra. El dia marcià dura 24 hores, 39 minuts i 35,244 segons. Mart té una inclinació axial lleugerament superior a la Terra (25,19º en comparació als 23,44º de la Terra). I també té estiu, primavera, tardor i hivern, tot i que duren el doble perquè el seu any també dura molt més.

Mart, que és sis cops més petit que la Terra, també disposa de recursos que es poden explotar per construir els hàbitats artificials on viurien els futurs colons. Amaga aigua congelada que, en teoria, es podria desfer per consumir-ne. Tot i que la seva atmosfera és irrespirable, amb grans quantitats de CO, es creu que l’excés d’aquest gas es podria explotar per fer créixer vegetals en hivernacles. En comptes de carn, les proteïnes vindrien dels insectes que també es podrien criar en hivernacles.

CONVERTIR MART EN UNA TERRA?

Durant anys també s’ha especulat amb el fet que en un futur, quan s’hi establissin colònies humanes, es pogués manipular l’ecosistema marcià per convertir-lo en una nova Terra. El procés es coneix com a terraformació i seria la manera més sostenible de mantenir els nous immigrants interplanetaris. Caldria canviar-ne l’atmosfera, la temperatura i les condicions de l’aigua, entre altres coses. Als anys 70 la NASA va dur a terme els primers estudis que indicaven que era factible. Als anys 80 diversos científics, entre ells Christopher McKay, investigador de la NASA, i el mateix James Lovelock, van publicar articles en què explicaven el mètode per augmentar la temperatura a Mart. Es tractaria d’aportar a l’atmosfera perfluorocarbonis, potents gasos d’efecte hivernacle, que fins i tot es podrien sintetitzar a partir d’altres elements presents al sòl i l’aire marcians. Escalfant el planeta s’aconseguiria alliberar el CO congelat, per amplificar l’escalfament i augmentar la pressió atmosfèrica fins al punt on l’aigua líquida podria fluir.

ELS ROBOTS JA HAN TREPITJAT MART

Els robots ja saben què és viure a Mart. La missió Mars Pathfinder hi va dur el 1997 el primer robot marcià, el Sojourner. Entre els més recents hi ha l’Opportunity i l’Spirit, dos robots bessons que van tocar terra el 2004. Els va seguir el Curiosity, que va arribar a Mart l’any passat. Treballen agafant mostres i fent fotografies. Així avui se saben moltes més coses sobre la composició del planeta, sobre el gel que amaga i sobre els canvis que hi ha durant l’any marcià.

Pam a pam, la superfície marciana també l’observen altres satèl·lits en òrbita al seu voltant, entre ells el Mars Reconnaissance Orbiter, equipat amb la càmera més potent que s’ha enviat mai al planeta, amb la qual s’han pogut fer fotografies úniques de la superfície. Conscients no només de la vàlua científica sinó també de la bellesa del material, des de la NASA se’n vol fer la màxima difusió. Juntament amb la Universitat d’Arizona i voluntaris d’arreu del món, s’ha creat el projecte en línia Beautiful Mars. Entre els col·laboradors hi ha 28 voluntaris catalans que estan traduint al català els continguts.

I és que el paisatge marcià és molt dinàmic. Més de 200 roques impacten al sòl de Mart cada any i provoquen cràters de diferents mides. Una de les formacions més belles que ha recollit la càmera HiRISE és el cràter Victòria, provocat per un impacte de 750 metres de diàmetre i que ha explorat el totterreny Opportunity. És a la regió coneguda com a Meridiani Planum, al sud de l’equador del planeta. Hi ha hematita cristal·lina gris, un mineral que a la Terra es forma sobretot a les deus que manen aigua calenta o als estanys. Molts científics creuen que és la prova que al planeta no només hi ha hagut aigua sinó que és possible que ocasionalment en brolli. Al terra marcià també hi ha esculpides formes que indiquen que hi ha passat aigua.

El Curiosity treballa ara al cràter Gale. Els experts esperen que l’estudi d’aquest forat immens i la muntanya escarpada que hi ha a dins puguin confirmar si hi ha aigua. On hi ha el Curiosityhi ha sediments, com argiles i sulfats, que es formen amb l’aigua.

Un cop més, a part de l’interès científic, trobar aigua és una peça fonamental per establir les futures colònies. Ni la missió que té prevista la NASA ni Mars One han decidit encara on aterraran, però de ben segur que serà un dels llocs on se sàpiga amb més precisió que hi hagi prou aigua per abastar de líquid i oxigen els habitacles inflables on viuran. Potser per sempre, si la tecnologia no falla.

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

6 / 9

La NASA té previst fer servir una gran nau que trigaria entre 6 i 10 mesos a arribar a Mart

BON NADAL

Nadal vist des de l’espai

Publicat el 25 de desembre de 2014

Vilaweb - Enric Marco.

No podem negar l’impacte de la nostra civilització sobre el planeta. Si l’excés de llum de les nostres ciutats fa brillar el cel durant tot l’any, que passarà quan celebrem les nostres festes més tradicionals, siga la festa de Nadal per al món d’arrel cristià o el Ramadà per al món musulmà?
Aquest problema se l’ha plantejat la NASA i, amb les dades preses diàriament per l’instrument VIIRS (Visible Infrared Imaging Radiometer Suite) a bord del satèl·lit Suomi NPP, els científics han estat capaços de visualitzar com la intensitat i extensió de la llum nocturna canvia durant les festes més importants de la Terra.
El grup d’investigadors liderat per Miguel Román del Goddard Space Flight Center de la NASA ha estudiat els canvis en la il·luminació durant les èpoques festives en Amèrica del Nord, el Carib i l’Orient mitjà. Així els llums nocturns al voltant de les majors ciutats nord-americanes  brillen d’un 20 a un 50% més a causa de les decoracions nadalenques exteriors i d’altres activitats. No només és un fet cultural que podem veure des de l’espai sinó que ens diu en què balafiem els nostres recursos energètics.

Els mapes mostren canvis ben visibles en el sud del Estats Units, (premeu View Both Images, per veure la diferència), Puerto Rico, Haití i la república Dominicana. Els mapes comparen la llum nocturna de desembre 2012 i 2013 amb la llum mitjana de la resta dels dies dels anys 2012, 2013 i 2014. Als mapes, les zones de color verd indiquen àrees on la llum s’incrementà en desembre; les zones grogues són àrees amb pocs canvis i les zones roges marquen àrees amb menor il·luminació.
Imatges nocturnes de Houston en estiu (esquerra) i en Nadal (dreta). Noteu com s’expandeix la llum en les afores de la ciutat.
L’estudi de Román i col·laboradors examinà l’emissió de llum de 70 ciutats dels Estats Units. La conclusió és que la llum s’incrementa en Nadal sobretot en els suburbis i en les afores de les ciutats i no tant en el centre d’aquestes. La distribució de part de la població en àrees residencials al voltant de les ciutats explicaria perfectament aquest resultat.
Com comenta l’estudiant de doctorat i col·laboradora del treball, Eleanor Stokes: “Tindre un conjunt de dades diàries i globals de la il·luminació nocturna és una nova manera d’entendre les forces de societat que comporten decisions al voltant de l’ús de l’energia.”
Però l’excés d’il·luminació nocturna també s’ha notat en altres indrets sense tradició cristiana. L’equip de Román utilitzava la zona de l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica per calibrar l’instrument VIIRS a causa de la major proporció de dies sense núvols i menor població. Però en analitzar les dades van detectar un efecte similar a l’observat durant les festes de Nadal als Estat Units, però ara durant la principal festa dels musulmans, el Ramadà.

El mapa que adjunte mostra els canvis en intensitat i localitzacions en Egipte, Israel, Jordània, Síria, Palestina i el Líban durant els mesos del Ramadà i la festa del Eid al-Fitr en comparació amb la resta de l’any. D’acord amb les dades, els llums nocturns en algunes ciutats de l’Orient Mitjà brillen més d’un 50% durant aquestes festes. I, a més a més, al contrari del que passa als Estats Units, aquest increment d’il·luminació es concentra al centre de les ciutats.
Que tinguen un Bon Nadal sense malbaratar recursos.
Imatges: NASA Earth Observatory images by Jesse Allen, using VIIRS day-night band data provided by Miguel Román (NASA/GSFC). Suomi NPP is the result of a partnership between NASA, the National Oceanic and Atmospheric Administration, and the Department of Defense. Caption by Kate Ramsayer and Mike Carlowicz.

Comparteix això:

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cel fosc i s'ha etiquetat en Nadal, Satèl·lits per Enric Marco. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent. 

 

Que tinguen un Bon Nadal sense malbaratar recursos.
Imatges: NASA Earth Observatory images by Jesse Allen, using VIIRS day-night band data provided by Miguel Román (NASA/GSFC). Suomi NPP is the result of a partnership between NASA, the National Oceanic and Atmospheric Administration, and the Department of Defense. Caption by Kate Ramsayer and Mike Carlowicz.

Comparteix això:

Publicat dins de Cel fosc | Etiquetat com a Nadal, Satèl·lits | Deixa un comentari

 

 

 

La qualitat de l'aigua de l'Ebre, per davall dels indicadors europeus

BON NADAL, Malgrat tot.

La qualitat de l'aigua de l'Ebre, per davall dels indicadors europeus

Detectats incompliments per nivells elevats de mercuri en peixos, en els punts de control d'Ascó, Benissanet i Campredó

S.B. , Terres de l'Ebre | AGUAITA 27/12/2014 a les 09:58h

 

El riu Ebre al seu pas per Tortosa, l'estiu passat. Foto: Sílvia Berbís

L’Ebre al seu pas pel tram català no assolix el bon estat químic que marquen les normes de qualitat ambiental europees. Això determina que l’estat global (resultat d’avaluar l’estat ecològic i l’estat químic) del riu siga “inferior a bo”. Així ho recull l’últim informe de Control de l'Estat de les Masses d'Aigua (CEMAS), que ha fet públic la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que verifica el grau de compliment de les exigències de la Directiva Marco de l'Aigua i les Normes de Qualitat Ambiental. Els principals problemes que detecta l’informe als diversos trams del riu per les Terres de l’Ebre són químics. Concretament, en els punts de control d’Ascó, Benissanet i Campredó (Tortosa), s’han detectat incompliments de les normes de qualitat per nivells elevats de mercuri en peixos. En tota la conca s’ha detectat este incompliment en 22 punts.

Així, si el límit que marquen les normes és de 20 micrograms per quilo, a Ascó s’han pres mostres a l’alborn i a la madrilleta i s’han detectat concentracions de 110 micrograms per quilo i 67 micrograms per quilo, respectivament. A Benissanet els peixos analitzats han estat el carpí i la madrilleta, amb 341 (un dels índex més elevats de la conca) i 101 respectivament, i finalment, a Campredó, les mostres de carpí i de carpa han donat concentracions de 78 i 106 micrograms per quilo.

Unes deteccions inesperades en principi: “No es té constància de l’existència de vessaments de mercuri aigües amunt de la majoria dels punts de control i no s’esperava per tant detectar incompliments de les normes de qualitat ambiental establertes per a esta substància”, afirma l’informe.
 

Quadre resum de l'informe CEMAS publicat per la CHE (EE és l'estat ecològic, EQ, el químic i EF, l'estat final). Foto: Informe CEMAS

Contaminació agrícola i industrial

En general, entorn a la qualitat de les aigües, a la Conca de l'Ebre seguix destacant el problema de la contaminació difusa procedent de l'agricultura, principalment  per les dimensions que té esta activitat en aquesta Demarcació. Es tracta d'una  contaminació que es detecta en primer lloc en l'aigua subterrània i després acaba afectant als rius. Els rius on es detecten aquestes pressions de forma més destacada són Arba (Saragossa); Gállego i Alcanadre (Osca); Cinca (Osca) i Segre (Lleida).

Quant a la pressió per abocaments industrials, es concentren a les capitals de província i a nuclis de població grans, entre els quals l’informe inclou Flix i Tortosa. També Flix és citat per la contaminació de sediments fluvials provocada pels abocaments històrics a l’embassament i encara per la pressió que la contaminació d’origen industrial efectua a les aigües subterrànies.
En total, durant el 2013 s'han pogut diagnosticar 359 masses fluvials (trams de riu amb unes condicions en principi homogènies) de les 643 definides en la Demarcació de l'Ebre i el resultat és que 113 no han aconseguit el bon estat, 43 d'elles presenten un estat ecològic moderat, 1 dolent i 18 deficient, mentre que són 72 els incompliments per indicadors físic-químics, en punts reconeguts per una major pressió humana o per efecte de la contaminació difusa.

BON NADAL

Divendres  26.12.2014  06:00

S'ha complert la predicció d'Isaac Asimov de fa mig segle sobre el 2014?

El 1964 el científic i escriptor de ciència-ficció va escriure un text que encertava pràcticament com seria el món d'avui

VilawebEn ocasió de la Fira Mundial de Nova York, que es va fer el 1964, el científic i escriptor de ciència-ficció Isaac Asimov (1920-1992) va publicar i va provar de pensar com seria aquella exposició internacional al cap de cinquanta anys. És a dir, el 2014. Tot i la complexitat d'aquesta mena de projeccions, augmentada a l'època per la creixent cursa atòmica que es vivia entre els EUA i l'URSS, Asimov va filar molt i molt prim.
El text, publicat al New York Times el 16 d'agost de 1964 amb el títol 'Visit to the World's Fair of 2014', començava precisament fent una predicció que, a l'època, ja era agosarada: 'La Fira Mundial de Nova York del 1964 és dedicada a la 'Pau a través de l'Entesa', en què s'aporten visions del món de demà que descarten una guerra termonuclear. I per què no? Si té lloc una guerra termonuclear, no tindria cap sentit de parlar del futur. Per tant, deixem que els míssils dormin eternament als seus caus i observem què ens espera en el món no atòmic del futur.'
Amb aquest punt de partença, Asimov es mostrava entusiasmat del que havia d'arribar, tot i que reconeixia que no sabia què seria: 'Però puc imaginar-m'ho', hi deia.

Hi comentava, per exemple, que al 2014 les dones i els homes continuarien 'deixant enrere la natura per a crear uns ambients més adequats' per a viure, amb 'panells electroluminiscents' i 'sostres i parets que s'il·luminaran suaument'. 'Es podrà controlar fàcilment la temperatura de les cases, alliberades de les vicissituds de l'oratge.' També veia fa cinquanta anys com serien ara les cuines occidentals: 'Els aparells continuaran alliberant-nos de les tasques més pesades', deia abans de descriure ginys clavats als microones, les termomixs i les Nespresso actuals, a més de 'menjars semipreparats' desats al congelador: 'Però m'ensumo que, fins i tot el 2014, encara hi haurà un petit racó a la cuina on es podran cuinar àpats a mà, especialment quan hi hagi convidats.'

També hi parlava de robots, amb una precisió extraordinària: 'Els robots no seran comuns ni de bon tros el 2014, però hi seran.' I quant als ordinadors, deia amb raó: 'Si les màquines [d'IBM] ja són tan intel·ligents actualment, què no hem d'esperar d'aquí a cinquanta anys? Hi haurà ordinadors, molt miniaturitzats, que serviran de 'cervell' dels robots.'
I en telecomunicacions, l'escriptor i científic tornava a afinar moltíssim: 'Podrem parlar amb la persona a qui telefonem i també veure-la. La pantalla podrà ésser usada no sols per a veure la gent a qui truquem, sinó també per a estudiar documents i fotografies i llegir-hi fragments de llibres. Amb satèl·lits sincronitzats, surant a l'espai, es podran fer trucades directes des de qualsevol indret de la Terra, fins i tot des de les estacions meteorològiques de l'Antàrtida.'
Les prediccions d'Asimov no s'aturaven aquí: el 1964 esmentava ja films en tres dimensions, aparells electrònics alimentats per bateries (i no per fils elèctrics), pantalles de televisió planes a les parets, grans centrals d'energia solar...
I no sols l'encertava en qüestions terràqüies: 'Cap al 2014, només hauran aterrat a Mart naus no tripulades, encara que ja hi haurà plans per a enviar-hi humans.'

S'atrevia, fins i tot, a preveure la població mundial, que situava en 6.500 milions de persones al planeta (s'hi va acostar: en són 7.000) i 350 milions als EUA (al cens del 2011 es van superar els 300).

Els comentaris finals, com pràcticament totes les prediccions, eren espectaculars: 'Així i tot, la humanitat patirà greument la malaltia de l'avorriment, una malaltia que es propagarà any a any i que creixerà en intensitat. Això tindrà conseqüències mentals, emocionals i sociològiques serioses, i m'atreviria a dir que la psiquiatria serà, de lluny, l'especialitat mèdica més important el 2014. Els pocs afortunats que estiguin involucrats en tasques creadores seran la veritable elit de la humanitat, perquè seran els únics que faran alguna cosa més que servir a una màquina.'

I acabava etzibant la frase següent: 'De fet, l'especulació més ombrívola que puc fer respecte del 2014 és que en una societat d'oci forçós, la paraula més gloriosa del vocabulari serà 'feina'!'

• 
  Isaac Asimov el 1965 (foto: Wikipedia).

BON NADAL, Malgrat tot.

CATÀSTROFES NATURALS

Aceh reviu 10 anys després del tsunami

Quan es compleix una dècada de la tragèdia, la regió indonèsia que més va patir l’envestida del mar està completament reconstruïda gràcies a l’ajuda internacional

JORDI CALVET Banda Aceh | ARA 25/12/2014 00:00

• 

Un senyal d’evacuació per tsunami en un passeig d’una de les zones de platja de Phuket. / NICOLAS ASFOURI / AFP

A Lampulo, un barri marítim de Banda Aceh, un carreró estret desemboca en una plaça on hi ha les restes d’una casa que sostenen una barca de pescadors d’uns 16 metres. Ara fa just 10 anys que hi va quedar clavada, arrossegada per la segona de les tres onades del tsunami que va seguir el terratrèmol de 9,1 graus i que va afectar tot l’oceà Índic el dia de Sant Esteve. La regió indonèsia d’Aceh, al nord de l’illa de Sumatra i la més pròxima a l’epicentre, va ser la que més en va patir els efectes, amb uns 170.000 dels 230.000 morts i desapareguts, i més de 800 quilòmetres de litoral completament arrasats.

La terra va tremolar cap a les 8 del matí i molts van quedar ferits i atrapats a la runa, recorda la Mariana, que va ser a temps d’enfilar-se a un turó abans que, mitja hora més tard, arribés el tsunami. “La primera onada era molt gran. La segona ho va destrossar tot. La tercera va ser la pitjor. Des del turó vèiem com s’enduia els morts mar endins”, relata.

Als baixos de la casa de Lampulo, conservada com a museu, hi ha penjades dues pancartes que recullen els noms dels 982 veïns del barri que van morir aquell dia. Els dos primers de la llista són els avis de la Hardiyanti, de 24 anys, que visitaven per primer cop la ciutat. Els set següents inclouen la mare, germans i cosins. El seu pare va ser un dels 59 veïns que es va salvar pujant al terrat de la casa i saltant dins de la barca que venia a la deriva. A la resta, en canvi, no els ha trobat mai i per això cada any, en l’aniversari de la catàstrofe, resa per ells a les dues fosses comunes de la ciutat, on es van enterrar unes 72.000 víctimes. “Si són vius potser ens tornarem a veure. Si no, espero que Déu els hagi acollit”, diu.

Superació del trauma

La Hardiyanti, que aquell dia era en una residència escolar lluny del mar, diu que explicar el que va viure aquells dies l’ajuda a ser més forta. La superació del trauma provocat per la terrible experiència i la pèrdua de familiars ha sigut un camí llarg i difícil per als supervivents, molts dels quals han trobat consol i refugi en la fe religiosa.

La voluntat de Déu i diverses profecies populars també han servit a molta gent per donar sentit a la monstruosa destrucció que va patir Aceh, una de les regions més conservadores d’Indonèsia i l’única on és vigent la xaria o llei islàmica. Alguns van pensar que era un càstig diví o que havia arribat la fi del món, anunciada en alguns textos religiosos, quan van veure aquella enorme onada negra que s’aproximava engolint-ho tot, passant per damunt de cocoters i pals de la llum.

El Buchari, que va ser escollit alcalde d’Aceh Besar just després del tsunami, ho resumeix així: “No tinc cap queixa perquè no va ser res planejat ni provocat per algun enemic. Va ser obra de la mà de Déu”.

Deu anys després, el rastre físic de la destrucció es gairebé imperceptible, i només la recorden les restes d’alguna paret o pilar conservats en solars aïllats. Des del terrat de la casa de Lampulo, el color vermell viu de les teulades del voltant revela la construcció recent de tot el veïnat, una situació que es reprodueix a altres zones de Banda Aceh, com la del mercat, atrafegada de nou amb l’habitual bullici del trànsit i l’activitat comercial.

La reconstrucció d’Aceh va ser obra d’una colossal operació d’ajuda humanitària de més de 6.700 milions de dòlars procedents de donacions de tot el món, coordinada per una agència creada pel govern indonesi que va acabar el seu mandat el 2009. El seu llegat més visible són els barris de nova planta escampats per tot Aceh, fets de petites cases idèntiques aixecades a corre-cuita per allotjar els 560.000 desplaçats que havien perdut la casa o, fins i tot, el solar. Moltes d’elles, però, estan buides. La raó és que se’n van construir més de les que s’havien destruït, en una mostra de les deficiències que va tenir la resposta d’emergència a una magnitud sense precedents.

El tsunami va atreure tot el sector de la cooperació internacional i la competència entre organitzacions i donants va debilitar la recuperació d’Aceh, segons admeten activistes que hi van participar. “Hi havia molta pressió dels donants per gastar els diners quan encara no havíem fet les avaluacions i no sabíem què necessitàvem”, explica el Buchari. Amb tot, l’exalcalde considera que la reconstrucció d’Aceh va ser un èxit i que la regió i la seva capital, Banda Aceh, estan en més bones condicions avui que abans del tsunami: “Tenim carreteres noves, cases noves. Sense oblidar que la gent ho va perdre tot, crec que les condicions de vida, de salut, l’economia, l’educació, en tot, hi ha hagut un gran canvi. A millor”.

Diumenge  21.12.2014  20:00

Primeres obres del colossal canal interoceànic de Nicaragua

Crítiques i dubtes per una obra que s'ha de construir en una zona afectada per greus fenòmens meteorològics i amb gran activitat sísmica

VilawebL'empresa xinesa HKND ha de començar a construir avui un port provisional a la desembocadura del riu Brito, a la costa pacífica nicaragüenca. Aquesta obra és una ínfima part d'un projecte colossal, un canal interoceànic que ha d'unir l'Atlàntic i el Pacífic pel mig de Nicaragua, i que té el suport decidit del govern del Front Sandinista. Per a construir els 278 quilòmetres del canal, tres vegades més llarg que no el de Panamà, caldran cinquanta mil obrers sobre el terreny, almenys durant cinc anys, i els plans inclouen dos ports, una línia fèrria i un aeroport, un oleoducte, un llac artificial, una zona de lliure comerç i un complex turístic, a més de fàbriques d'acer i ciment, carreteres... (infografia)

Segons les previsions del consorci xinès HKND, s'hauran de remoure entre 4,5 milions i 5 milions de metres cúbics de terra amb un cost total de 50.000 milions de dòlars. Pel govern de Daniel Ortega, la megaobra aportarà molts beneficis econòmics al país i ajudarà a posar fi a la pobresa extrema i la desocupació.

Però d'ençà que es va anunciar el projecte, el juny del 2013, el gran canal de Nicaragua també ha suscitat molts dubtes. D'una banda es qüestiona la poca experiència de Wang Jing, l'home de negocis desconegut al capdavant d'HKND, en projectes d'aquesta mena. Perquè la infrastructura no sols és un desafiament per a l'enginyeria quant a dimensions, sinó també per la situació geogràfica: el canal es construirà en un dels països del món més afectats per fenòmens hidrometeorològics i sísmics. Nicaragua és propensa a terratrèmols, tsunamis, ciclons, sequeres, inundacions i erupcions volcàniques. Per això els EUA ja van desestimar de fer-hi el canal interoceànic fa un segle i van construir-lo a Panamà. Segons dades de l'Institut Nicaragüenc d'Estudis Territorials (Ineter), en poc més d'un segle han tingut una seixantena de ciclons i dos grans huracans com el Roxanne (1995) i el Mitch (1998), que van causar milers de víctimes i grans pèrdues materials. A més, cada any s'hi compten no pas menys de dos mil terratrèmols i hi ha tretze volcans actius.

Les protestes també es concentren en les conseqüències de l'obra sobre la població local i el medi natural, com el Gran Llac de Nicaragua. Els residents de la zona per on passarà el canal temen els perjudicis que pot tenir la concessió del govern a HKND per a ocupar les terres que calgui durant mig segle, termini prorrogable cinquanta anys més.

• 

La energía solar, principal fuente mundial de electricidad el 2050

La Agencia Internacional de la Energía presenta en París dos informes sobre las grandes posibilidades de crecimiento de las tecnologías solar fotovoltáica, solar térmica de concentración

Los heliostatos reflejan la luz solar hacia la torre de la primera planta comercial del mundo de energía por concentración, y sistema de almacenamiento en sales fundidas que le permite generar electricidad 24 horas al día y que suministrará energía limpia para abastecer a más de 25.000 hogares Efe / Julio Muñoz

Leer más: http://www.lavanguardia.com/natural/20140929/54415546293/energia-solar-principal-fuente-mundial-electricidad-2050.html#ixzz3MU0GQKi4
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Natural | 29/09/2014 - 16:25h 

LA VANGUARDIA

Placas de energía solar fotovoltaica Disvish

Barcelona / París (Redacción).- Las tecnologías que aprovechan la energía del Sol pueden convertirse de aquí al año 2050 en la principal fuente de producción de electricidad de la Tierra, por delante de las centrales alimentadas con combustibles fósiles o las instalaciones de energías eólica, hidráulica o nuclear, según dos informes presentados este lunes 29 de septiembre en París por la Agencia Internacional de la Energía (AIE).
Los estudios encargados por la AIE muestran cómo la solar fotovoltaica (FV) podrían generar hasta el 16% de la electricidad mundial en 2050, mientras que la electricidad solar térmica de concentración (CSP) podría proporcionar un 11% adicional. Combinadas, estas tecnologías solares se evitaría la emisión de más de 6.000 millones de toneladas de dióxido de carbono por año para el 2050 -que es más que todas las emisiones relacionadas con la energía procedentes de los Estados Unidos o la casi totalidad de las emisiones directas del sector del transporte en todo el mundo actuales.
"La disminución de costos rápido de módulos y sistemas fotovoltaicos en los últimos años ha abierto nuevas perspectivas para el uso de la energía solar como una fuente importante de electricidad en los próximos años y décadas", ha afirmado la directora ejecutiva de la AIE Maria van der Hoeven. "Sin embargo, ambas tecnologías son muy intensivas en capital: casi todos los gastos se hacen por adelantado. La reducción del coste del capital es, pues, de vital importancia para el logro de la visión en estas hojas de ruta".
Al igual que con otros planes de desarrollo tecnológico de la AIE, los informes presentados ahora marcan los objetivos de mejora de la tecnología esperados y las acciones políticas necesarias para lograr que la visión para el año 2050, destacando las acciones prioritarias e hitos para los gobiernos, de investigación y de la industria interesados.
Un mensaje central en ambas publicaciones se refiere a la necesidad de señales claras, creíbles y consistentes de los responsables políticos, lo que puede reducir los riesgos de implementación para los inversionistas e inspirar confianza. Van der Hoeven, ha explicado que desgraciadamente en muchos paises -sin mencionar explícitamente a España- "se producen señales de confusas y pasos atrás" que confunden a los ciudadanos y a los inversionistas; provocando retrasos en la implantación de esta energía renovable y perjuicios económicos que acaban pagando los consumidores.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/natural/20140929/54415546293/energia-solar-principal-fuente-mundial-electricidad-2050.html#ixzz3MTzt3K4Z
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

El barril de Brent cotitza per sota dels 60 dòlars per primera vegada des del 2009

Acumula ja una baixada del 45% aquest any

ARA / AGÈNCIES Londres | ARA 16/12/2014 12:21

 

• 

L’OPEP manté la producció tot i la caiguda dels preus / GETTY IMAGES

El preu del barril de petroli Brent, de referència a Europa, ha cotitzat aquest dimarts per sota dels 60 dòlars per primera vegada des de juliol de 2009, a causa de la persistent situació d'excés de subministrament davant d'un descens de la demanda en el mercat. El Brent al mercat de Londres ha marcat un mínim de 59,47 dòlars i a migdia del dimarts es pagava a 59,52 dòlars.

 

El barril de Brent per a entregar al gener -la negociació expira aquest dimarts- cotitzava a 59,78 dòlars a l'International Exchange Futures de Londres ( ICE ) a dos quarts de nou del matí, un 2,09% menys que al tancament de la sessió anterior. Igual que el barril de Texas als Estats Units, el Brent manté una línia descendent, amb una depreciació del 45% aquest any , a causa del excés de subministrament de cru al mercat en un context de caiguda de la demanda.

 

D'una banda, els Estats Units manté el seu alt nivell de producció, mentre que, d'altra, l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), encapçalada per l'Aràbia Saudita, ha rebutjat de moment retallar la seva producció per no perdre la seva quota de mercat. E l 27 de novembre a Viena, l'OPEP, responsable del 40% del subministrament mundial, va confirmar que no preveu retallar la producció per sota dels seus 30.000 milions de barrils diaris.

 

A aquest excés d'oferta, s'uneix un descens de la demanda per l'alentiment de l'economia global, sobretot a la Xina, gran consumidor de matèries primeres, els Estats Units i la zona euro. Segons els analistes, el Brent podria depreciar-se encara més en els pròxims mesos i situar-se entorn als 50 dòlars per barril.

 

Groenlàndia es desfà

Un nou estudi de la Universitat de Leeds considera que els científics han subestimat l'impacte del desglaç, que és ara de 243.000 milions de tones mètriques cada any

EUROPA PRESS Madrid | ARA 15/12/2014 21:30

• 

Fa anys que els científics van detectar la pèrdua de gel a Groenlàndia, i també fa temps que van començar a alertar de les importants conseqüències que el desglaç tindria per a tot el planeta. Però aquest perill s'ha subestimat, i la situació és encara més dramàtica del que es pensava. Aquesta és la conclusió a què han arribat un grup de científics de la Universitat de Leeds, que després de simular per primer cop la distribució futura dels llacs que es formen a la superfície de la capa amb gel fos de neu i gel han arribat a la conclusió que l'impacte de la pèrdua de gel serà molt més important del previst. Groenlàndia es desfà, i a tota velocitat: 243.000 milions de tones mètriques cada any.

Fins ara s'havia assumit que l'impacte dels llacs supraglacials en la pèrdua de gel de Groenlàndia era petit, però la nova investigació, que es publica aquest dilluns a ' Nature Climate Change', apunta que aquests llacs es desplaçaran terra endins durant els pròxims cinquanta anys i alteraran el flux de la capa de gel d'una manera dramàtica.

La doctora Amber Leeson, de l'Escola de la Terra i del Medi Ambient i membre de l'equip del Centre Polar d'Observació i Modelització (CPOM), que ha dirigit l'estudi, explica que "els llacs supraglacials poden augmentar la velocitat a la qual es fon la capa de gel i els fluxos, i la nostra investigació mostra que el 2060 la superfície de Groenlàndia coberta pels llacs serà el doble de l'actual".

Els llacs supraglacials són més foscos que el gel, de manera que absorbeixen més calor del Sol, la qual cosa condueix a un augment de la fusió. Quan els llacs arriben a una grandària crítica drenen a través de les fractures del gel i fan possible que l'aigua arribi a la base de la capa de gel que fa que llisqui amb més rapidesa en els oceans. Aquests canvis també poden donar lloc a una fusió més elevada.

"Quan aboquem en una paella la pasta per fer creps, aconseguim que siguin molt fines si de forma ràpida la desplacem cap a les vores de la paella. Això mateix passa amb les plaques de gel”, diu Leesen, “que com més ràpid flueixen, més primes són”. Això és important, perquè com més fina és la capa de gel, més vulnerable és a la temperatura de l'aire”.

Fins ara, els llacs supraglacials s'han format a les elevacions més baixes de tot el Litoral de Groenlàndia, en una zona d'un centenar de quilòmetres d'ample. Terra endins, el clima és massa fred per fer possible la formació dels llacs. Però des de la dècada del 1970 la zona on es formen els llacs supraglacials s'ha endinsat 56 quilòmetres terra endins. És per això que els investigadors prediuen que si les temperatures de l'Àrtic continuen augmentant, els llacs supraglacials s'estendran molt més terra endins, fins a 110 km el 2060, i duplicaran l'àrea de Groenlàndia que cobreixen avui.

Fins ara els científics calculaven que les pèrdues de gel de Groenlàndia contribuirien a una pujada global del nivell del mar de 22 cm l'any 2100. No obstant això, els models utilitzats per fer aquesta projecció no representen canvis en la distribució dels llacs supraglacials, que l'estudi de Leeson revela que serà considerable. Si els nous llacs desencadenen nous augments de la fusió del gel i el flux, llavors les futures pèrdues de gel de Groenlàndia i la seva contribució a l'augment global del nivell del mar han estat subestimades.

EUROPA

Alarma a Alemanya pel nombre creixent d’islamòfobs

Merkel afirma que no hi ha espai per als que “difamen estrangers”

ISAAC LLUCH Munic | ARA 16/12/2014 00:00

Al principi eren tot just un parell de centenars, però últimament ja són 10.000 els alemanys que es manifesten contra la “islamització d’Occident”, una xifra que s’ha multiplicat fins al punt d’alarmar l’elit política del país. L’esclat de grups islamòfobs ha desfermat la preocupació a Berlín, on els polítics revisen ara si han explicat bé que Alemanya necessita immigrants i, alhora, si ha donat prou importància a la lluita contra els extremistes de dreta.

Com cada dilluns des de fa setmanes, el moviment Pegida (Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident, en el seu acrònim en alemany) es va aplegar ahir a Dresden, a l’est del país, i va reunir 10.000 manifestants. Si bé en aquesta ciutat hi van tenir lloc dues contramanifestacions, de 9.000 persones, contràries al grup, i que en cap cas es pot parlar de moviments massius islamòfobs al país, Angela Merkel va condemnar les “campanyes de difamació” contra els estrangers.

La cancellera havia raonat la setmana passada que estava compromesa tant en la lluita contra la islamofòbia com contra els que s’adhereixen al jihadisme. La cap del govern va fer ahir un pas més i va assenyalar que, si bé a Alemanya hi ha llibertat de manifestació, “no hi ha espai per a les campanyes de difamació i les calúmnies a persones que vénen d’altres països”. Merkel va apuntar la necessitat que ningú “sigui instrumentalitzat per iniciadors d’aquesta mena d’actes”. “Un ha de pensar per qui es deixa explotar”, va reblar el portaveu del govern alemany, Steffen Seibert, que, això sí, va admetre els problemes que té el país per organitzar bé la creixent acollida de refugiats.

El ministre de Justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas, va instar la classe política del país a “distanciar-se clarament d’aquestes protestes” perquè Pegida és “una vergonya per a Alemanya”, va indicar, amb preocupació perquè “creixi la tensió contra els immigrants i exiliats”. En una entrevista a Süddeutsche Zeitung, el titular de Justícia va lamentar que hi hagi manifestants “amb clares afinitats xenòfobes, que donen l’esquena a nouvinguts que ho han perdut tot i que ens demanen ajut”. “Hem de desemmascarar Pegida. Ningú a Alemanya ha de tenir por d’una islamització, tampoc a Saxònia”, va destacar Maas, que assegurava que els prejudicis contra els refugiats són “abominables”.

Les pors irracionals no es deixen contrarestar fàcilment. I això que a Saxònia només hi ha un 2% de musulmans, no hi ha cap perill que s’hi instauri la xaria i, a més, la majoria de refugiats sirians que arriben a Alemanya són cristians.

El vicecanceller alemany i líder socialdemòcrata Sigmar Gabriel va apuntar que si bé no s’ha de titllar de nazis tot el moviment de Pegida, “els manifestants que no són neonazis han de distanciar-se dels que ho són”. Mentre Alemanya discuteix quants ultradretans hi ha en aquest grup antiislam, alguns euroescèptics d’Alternativa per Alemanya, com Alexander Gauland, asseguren que a Pegida no s’hi veu cap radical de dretes sinó “ciutadans que surten al carrer per mostrar la seva preocupació per l’evolució d’Alemanya”. Tot i que no es pot negar la presència de neonazis, l’Oficina de Cultura de Saxònia assegura que en aquestes manifestacions antiislamistes hi observa “gent dels estrats més baixos de la població, empresaris i molts hooligans del futbol”.

Guardiola, en boca del ministre de Justícia

El ministre alemany de Justícia, Heiko Maas, va criticar ahir que la Unió Social Cristiana bavaresa (CSU) donés suport indirectament a les tesis islamòfobes del moviment Pegida amb la seva proposta que els immigrants han de parlar obligatòriament alemany també en l’àmbit familiar. En una entrevista a Süddeutsche Zeitung, Maas no va dubtar a fer servir el nom de l’entrenador català del Bayern. “Espero que la CSU es faci enrere amb aquest tema. Segur que es deuen haver preguntat quina llengua parla a casa Pep Guardiola amb els seus fills”, va apuntar el ministre.

Una forta tempesta deixa gairebé 100 l/m2 al Garraf

Un aiguat acompanyat de calamarsa obliga a fer servir màquines llevaneu per retirar la pedra a la C-32

MIQUEL BERNIS Barcelona | ARA 15/12/2014 08:09

 

D'entre els xàfecs de les últimes hores sens dubte cal destacar la forta tempesta que ahir entre les deu i les dotze de la nit va descarregar sobretot al voltant del Parc Natural del Garraf. L'estació d'AEMET ubicada al peu de la zona muntanyosa, dins el terme de Sitges, va registrar 94 l/m2, 80 dels quals en només una hora. Pocs quilòmetres al nord-oest, a l'estació del Meteocat ubicada al terme de Sant Pere de Ribes, n'hi van caure 50 en mitja hora. L'aiguat va descarregar molta pedra petita que va obligar a tallar la C-32, diversos conductors es van veure atrapats per la tempesta i va caldre netejar la via amb màquines llevaneu abans de poder-la reobrir. Dins el nucli de Sitges també hi va arribar a caure calamarsa, però el fet que a Vilanova i la Geltrú ja gairebé no hi plogués demostra que la tempesta va ser força local.

D'entre les altres pluges d'aquestes últimes hores destaquen: Mas de Barberans 28 l/m2, Parc Natural dels Ports 23, Horta de Sant Joan 20, Figueres 18, Sant Sadurní d'Anoia 14, Tortosa 12, Girona 11, València 27, Vilafranca del Maestrat 16.

Lima encarrila l'acord climàtic del 2015, però deixa molts fronts oberts

L'acord de mínims assolit aquesta matinada, ja en temps de descompte, fixa per primer cop que tots els països hauran d'aprovar i aplicar accions per combatre l'escalfament global

ARA / EFE Lima | ARA 14/12/2014 09:48

La Cimera del Clima de Lima ha decidit que, per primera vegada, tots els països hauran d'aprovar accions per combatre l'escalfament, un compromís que encarrila el que haurà de ser l'acord de París del 2015, encara que amb molts fronts oberts.

Segons el document aprovat en la Cimera, 'La crida a l'acció de Lima', tots els països hauran de presentar a l'ONU, abans de l'1 d'octubre del 2015, compromisos "quantificables", "ambiciosos" i "justos" de reducció de gasos d'efecte hivernacle i informació detallada de les accions per aconseguir que aquesta disminució es compleixi.

L'altre gran avenç de l'acord de Lima és que, després de la presentació d'aquests compromisos, la secretaria de la Convenció de Canvi Climàtic analitzarà l'impacte d'aquestes contribucions nacionals per estimar si són suficients perquè la temperatura del planeta no superi més de dos graus a finals de segle.

• Blade: la tortuga discapacitada que es torna a moure amb unes rodes de Lego

  L'animal no podia aixecar el pes de la seva closca a causa d'una malaltia metabòlica als ossos

  ARA Barcelona | ARA 11/12/2014 12:23
  "Per als humans hi ha caminadors, aparells amb rodes i pròtesis, però per als animals no hi ha empreses que fabriquin res així", afirma el veterinari. I afegeix: "La mida variada dels animals fa que no puguin establir productes uniformes per a ells.
  El veterinari alemany Carsten Plischke ha millorat molt la vida de la tortuga Blade amb una solució senzilla i imaginativa: unes quantes peces de Lego -el joc de construcció- del seu fill. La propietària de la tortuga havia notat que no es movia en comparació als altres animals que tenia i la va dur al veterinari més proper, que va constatar que  patia una malaltia metabòlica als ossos. Els ossos eren "com si fossin de goma" i les extremitats s'havien tornat massa dèbils per aixecar el pes de la closca.
  Inspirant-se amb les joguines del seu fill, Plischke va enganxar amb cola unes peces de Lego a la tortuga a les quals es poden afegir i treure unes rodes, segons convingui i tal com podeu veure
  vídeo de l'agència alemanya Ruptly. Es tracta d'una mena de cadira de rodes de Lego que aixeca la tortuga i la permet moure's amb molt poc esforç.
• 

"Per als humans hi ha caminadors, aparells amb rode

44 països reclamen la prohibició de les armes nuclears

Ho han fet en una reunió a Viena en què per primer cop hi han participat els Estats Units

MIREIA QUINGLES Barcelona | ARA 10/12/2014 20:04

44 països han reclamat l'eliminació de les armes nuclears al món a la tercera conferència diplomàtica sobre l'Impacte Humanitari de les Armes Nuclears, celebrada dilluns i dimarts a Viena (Àustria). Al final de la trobada, Àustria s'ha compromès a "cooperar amb totes les parts implicades per assolir aquest objectiu" mitjançant el Compromís d'Àustria.

Dels 44 països que han expressat el seu suport explícit per la prohibició de les armes nuclears, només tres són de la Unió Europea: Àustria, Suïssa i el Vaticà.

“Tots els Estats compromesos amb el desarmament nuclear s’haurien de sumar al compromís d’Àustria per treballar per un tractat que prohibeixi les armes nuclears” assegurava Beatrice Fihn, directora de la  Campanya Internacional per a la Prohibició de les Armes Nuclears (ICAN), el moviment de la societat civil per l'eradicació de l'armament nuclear.

Malgrat els successius processos de reducció dels arsenals nuclears, al món encara hi ha nou països que sumen més de 16.000 caps nuclears, 1.800 dels quals són a punt per utilitzar-se en qüestió de minuts. Des de fa més de set anys, l'ICAN pressiona els governs per a l'eliminació absoluta de l'armament, centrant el seu discurs en l'important impacte humanitari que tindria l'explosió d'una sola arma nuclear.

Pròxims passos

Els Estats Units, segona potència nuclear després de Rússia, han acudit per primer cop a una trobada diplomàtica d'aquestes característiques. Segons fonts coneixedores de la trobada, es van fer al·lusions directes als els nord-americans, a través de diversos testimonis afectats per les proves nuclears a Utah. De moment, però, els EUA no han assolit cap compromís per a la eliminació dels gairebé 8.000 caps nuclears emmagatzemats al país.

“Tothom a Viena pot dir que alguna cosa nova està passant en relació a les armes nuclears. Ja s’han fet tres conferències examinant el seu impacte humanitari, i ara amb el compromís d’Àustria tenim tot el que cal perquè comenci un procés diplomàtic” ha afirmat Jordi Armadans, director de la FundiPau, l'ONG catalana que lluita per l'eliminació de l'armament nuclear, membre de l'ICAN. 

Els diplomàtics de 160 països del món no han posat data d'una pròxima trobada, però està prevista per al 2015 una conferència de revisió del Tractat de No Proliferació (TNP). L'ICAN espera que els compromisos assolits a la conferència de Viena tinguin ressò i s'avanci cap a l'eliminació efectiva de l'armament nuclear.

 

Germany: This turtle moves with LEGO wheelchair

MIGRACIONS

207.000 vides a la deriva al Mediterrani

L’ONU insta Europa a prioritzar els rescats en alta mar en lloc del control de les fronteres

CRISTINA MAS Barcelona | ARA 11/12/2014 00:00

• 

Unes 207.000 persones s’han jugat la vida aquest 2014 per travessar el Mediterrani en una pastera, mentre una Europa on creix la xenofòbia aixeca murs per blindar-se. Aquest any almenys 3.419 persones han mort intentant superar aquesta frontera, la més desigual del món i la que acumula més víctimes. Són les dades que ahir va difondre l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i l’Organització Internacional per a les Migracions, a l’inici d’una reunió a Ginebra.

El missatge als governs és clar: tancar les fronteres costa vides humanes. “Prioritzar el control de fronteres i les expulsions no resoldrà el problema -va dir l’alt comissionat, António Guterres-. La seguretat i la gestió de la immigració són preocupacions legítimes de qualsevol país, però les polítiques s’han de dissenyar de manera que les vides humanes no acabin sent un dany col·lateral”.

Les perspectives no conviden a l’optimisme. El mes passat Itàlia va posar fi a l’operació Mare Nostrum, en què la marina d’aquest país ha rescatat 150.000 persones en alta mar aquest any. El dispositiu europeu Tritó n’ha de prendre el relleu, però les ONG critiquen la falta de pressupost i el fet que no estigui dissenyat per prioritzar el rescat sinó el control de fronteres. Totes les mirades apunten ara a Malta.

Més refugiats que migrants

Els controls fronterers, la vigilància, les patrulles i les tanques no frenen els fluxos migratoris, que s’expliquen per la situació als països d’origen. Per primer cop en dècades, en la migració amb destí a Europa els que fugen de les guerres i la persecució superen els migrants econòmics. La meitat dels nàufrags són sirians i eritreus.

L’ACNUR va alertar ahir que el 60% dels que han entrat aquest any a Ceuta i Melilla són candidats a obtenir asil polític, principalment sirians, tot i que la seva presència té menys impacte mediàtic que els salts de subsaharians a la tanca. Els sirians, pel seu color de pell, poden comprar, si tenen recursos, passaports marroquins i entrar a Melilla a peu, per la frontera de Beni Enzar.

I si mirem més enllà els refugiats també superen els migrants econòmics: la majoria de les 80.000 persones que aquest any han travessat el golf d’Aden i el mar Roig per arribar als països del Golf fugen d’Etiòpia i Somàlia. A l’Àsia, les pasteres surten de Bangla Desh i Birmània per arribar a Tailàndia i Malàisia.