El Nacional

Canvi climàtic

Les 8 mesures urgents per evitar "canvis catastròfics" als oceans

El Nacional
Foto: Pixabay
Barcelona. Dimecres, 24 de juliol de 2019
3 minuts

L'oceà s'escalfa un 40% més ràpid del que es preveia. Així ho ha exposat un grup d'experts que proposa fins a vuit mesures urgents per evitar "canvis catastròfics" per als oceans d'aquí a deu anys. D'aquesta manera el grup d'experts del Programa Internacional per a l'Estat de l'Oceà alerta en un article científic que, si no s'adopten mesures els pròxims anys per aturar aquesta tendència i ritme sense precedents, l'escalfament climàtic i altres activitats humanes, podria tenir un resultat catastròfic per als oceans i els ecosistemes vitals que hi habiten.
"Estem presenciant un increment en la temperatura, les pertorbacions i l'acidificació de l'oceà, un augment de les invasions biològiques i una reducció dels nivells d'oxigen", es detalla a l'article. A més a més, també alerten que aquests canvis es poden instal·lar permanentment i que no siguin reversibles, especialment a gran escala.
Les conclusions han estat formulades per un equip multidisciplinari d'oceanògrafs i experts en dret, polítiques i finances, que ha analitzat i sintetitzat 131 articles científics revisats per homòlegs sobre canvis oceanogràfics, dels quals 120 han estat publicats. L'objectiu era avaluar els canvis que hi està havent i les conseqüències de no fer res. L'avaluació "Vuit passos fonamentals i simultanis necessaris per establir la salut de l'oceà, i les conseqüències de l'endarreriment o la inacció per la humanitat i el planeta" es publica a la revista Aquatic Conservation.

Accions prioritàries

A l'article es detallen vuit mesures o accions prioritàries per frenar aquests "canvis catastròfics" que passen per atacar "rigorosament" l'escalfament global i limitar l'increment de la temperatura a 1,5 ºC a final de segle, però aplicar mesures per preparar-se per un increment de 2 o 3 graus. En segon lloc, demanen proposar una moratòria a la mineria d'aigües profundes durant la reunió anual de l'Autoritat Internacional dels Fons Marins (ISA) perquè podria pertorbar els dipòsits de carboni dels sediments marins i reduir la capacitat de l'oceà per absorbir el CO2 i mitigar l'emergència climàtica actual.
Ara com ara hi ha 29 llicències d'explotació i l'àrea d'interès comercial per l'activitat minera s'estima en més de 4 milions de quilòmetres quadrats, més que la superfície terrestre total dels principals 20 països de la UE.
El grup d'experts també considera urgent aprovar un Tractat d'Alta mar "sòlid" que compti amb una Conferència de les Parts i un comitè científic: reformar els drets de vot en organismes internacionals com l'Autoritat Internacional dels Fons Marins per evitar que els interessos particulars sobrepassin el principi de precaució.
D'altra banda, també es reclama que es respectin les normes de les àrees marines protegides i aconseguir protegir almenys un 30% de l'oceà i garantir una gestió "eficaç" per evitar els efectes adversos al 100% de l'oceà.
Una altra de les mesures passa per posar fi a la sobrepesca i les pràctiques pesqueres destructives, incloent-hi la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada (INDNR), reduir radicalment la contaminació de les aigües marines, proporcionar un mecanisme de finançament per la gestació i la protecció i intensificar la investigació científica.

L'escalfament de les capes superiors

El document d'IPSO reflecteix que l'escalfament de l'oceà s'acosta i genera de mitjana un 40% de l'estimat per experts de la ONU fa cinc anys: que l'escalfament de les capes superiors està alterant el clima mundial de les onades i incrementant la força de l'onatge.
També observen indicis que l'oceà podria estar alliberant part de l'energia tècnica emmagatzemada, fet que podria contribuir als increments de temperatura significatius i a escala mundial els pròxims anys, i adverteixen d'una "alarmant tendència" a nivells decreixents d'oxigen a l'oceà i el gel es fon més ràpid del que es preveia.
El document d'IPSO s'avança al primer informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) centrat exclusivament en l'estat de l'oceà i la criosfera previst per al setembre del 2019, i també arriba abans d'una CoP de Nacions Unides sobre el clima, programada per al desembre, que s'espera que centri la seva atenció en la importància de l'oceà en el context de l'emergència climàtica.

medi ambient VÍDEO | Quines implicacions té la reducció de l'oxigen a l'oceà? El Nacional / EP

Opinió Trump, el canvi climàtic i la batalla partidista Marçal Sintes

• Canvi Climàtic

La UE denuncia l’estat espanyol per la contaminació de Barcelona i Madrid

SOCIETAT > ECOLOGIA

La UE denuncia l’estat espanyol per la contaminació de Barcelona i Madrid

La UE va obrir el 2015 un expedient a l'estat per la mala qualitat de l'aire · La paciència de la UE s'ha acabat després de la reversió de Madrid Central

Per: Redacció

24.07.2019  10:40

Vilaweb

La Comissió Europea ha decidit denunciar l’estat espanyol al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per incompliment en els límits de contaminació atmosfèrica. L’expedient contra Espanya es va obrir el 2015 i se centra en incompliments reiterats de la directiva europea sobre diòxid de nitrogen a l’àrea metropolitana de Barcelona i Madrid.
El maig passat, la comissària de Medi Ambient, Karmenu Vella, havia decidit de deixar en punt mort l’expedient espanyol. En aquell moment, la UE va denunciar Alemanya, França, Itàlia, Romania, Hongria i el Regne Unit per la mala qualitat d’aire. Pel que fa a l’estat espanyol, la Comissió va considerar que el problema no estava tan extès i que mesures com Madrid Central o de baixa emissió a les rondes podien fer que l’estat complís la directiva europea el 2020.
L’expedient, però, no es va arxivar i Vella va avisar que seguiria supervisant les mesures que l’estat emprenia per lluitar contra la contaminació, així com la seva eficàcia. No obstant això, el govern de Madrid, format pel PP i Ciutadans amb el suport de Vox, ha decidit d’eliminar Madrid Central i la paciència i tolerància de la UE s’ha acabat.
Ara començarà una batalla judicial al TJUE que pot durar diversos anys i que pot acabar amb sancions a l’estat. Tanmateix, perquè això passi, cal que el tribunal ratifiqui els incompliments d’Espanya. Després, si la situació continua, la Comissió podria tornar a portar l’estat al TJUE, ara sí, demanant sancions.

Barcelona

Comissió Europea

Madrid

Articles del Víctor - EL CANVI CLIMÀTIC, I EL FUTUR. - (2)

Articles del Víctor

31.05-03.06.19

EL CANVI CLIMÀTIC, I EL FUTUR. - (2)

Acabem de passar el maig, aquell de “cada dia un raig”,- que tampoc n'hi ha hagut per tant-, el que sí que hem tingut una collita d'eleccions de tota mena, que ens han aclaparat d'allò més. Però em llegit, per altra banda, que durant aquest mateix mes de maig als Estats Units hi ha hagut prop del doble de tornados habituals, i altres fenòmens meteorològics. Només hem passat els dos primers dies de juny, i avui mateix ens diuen que les temperatures màximes han arribat a 33ºC Madrid, 37ºC Sevilla i 38ºC Badajoz; mentre a Catalunya ha pujat fins a 33/34ºC, amb platja, muntanya, neu, calamarsa i tempestes. (Les temperatures i tornados, no se sap si és per motius del Canvi Climàtic, però ?), recordem que el pròxim dimecres 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient.

Però també trobem bones noticies que reafirmen, - el que diguérem anteriorment-, com aquells que “sort en tindrem dels joves”, que són els més reivindicatius, com ho mostren les manifestacions del munt de seguidors de Greta Thunberg i altres grups, que fan cada divendres, - com sí fos taca d'oli-, a més de 100 països arreu del món, per conscienciar a la gent, teixint ponts i estratègies a favor del Planeta Blau.

Sembla que “no són d'eixe món”.

Doncs sí hem de confiar en els dirigents polítics, econòmics, empresarials, etc., siguin quins siguin, del que siguin, i d'on siguin, anem ben arreglats, ja que sembla que ells “no són d'eixe món”, segurament la droga del “Poderio” els deslliura de tots i més,- ho això és el que creuen-. Ho potser pensen i fan el que deia Serrat en la seva cançó: “ els rics es moren igual , però han viscut com deu”. O per Nadal o Reis podrien demanar una càpsula d'oxigen com la de Michael Jackson. (Diuen que el “Rei del Pop”, dormia o vivia en una càmera hiperbàrica, on suposadament, respirava aire pur per allargar-se la vida fins a 150 anys, respirant oxigen 100% pur, ja que només, es respira un 21% de puresa). Tot plegat m'esperona a posar-hi el meu gra de sorra, i potser una mica més. Avui, permeteu-me uns xics d'ironia, realisme, futurisme i ficció.

 

Una pressa de consciència.

Posa't a rumiar sobre el tema, pensà que podria incloure en l'anàlisi sobre el CC* (a partir d'ara del Canvi Climàtic, ni direm CC.), elements que són molt influents, en la vida del Planeta Blau. Sota l'epígraf de CC., hi posarem molts dels factors i motius que provoquen els efectes destructors que comencem a notar en aquesta època calorífica que ens toca viure i degraden el món silenciosament, però constant, per començar posarem aquests: Mort, - pels humans- de Dofins, Balenes, etc.; Desaparició de les abelles; Pujada d'aigua dels mars; Descoloració dels corals; Pèrdua de milers d'espècies, etc. Encara que no ho sembli , totes aquestes “grans/petites coses” “de mica en mica” van destruint el nostre món contemporani, i individualment ens sembla que no passi res. En un món, - i de moment no en tenim recanvi-, en un futur hipotètic, potser els exoplanetes potencialment habitables, ens trauran de l'atzucac, amb una mica de sort, serà d'aquí milions d'anys, i si no trobem un “Forat de Cuc” de segona mà, què esdevingui una drecera, podem esperar asseguts. Segurament no arribarem mai enlloc, i no cal que ens mirem tant el melic, ja que no som el centre de l'univers, i no els únics, i estadísticament diferents. Crec, que no es va fer un lloc de milions de Galàxies, per una colla de creguts en perill d'extinció.

Petites dades, per viatjar per l'univers en cas d'emergència.

En cas d'emergència del nostre món (no demà passat, però!!), hem de saber que l'univers conegut o visible, (Amb diàmetre d'uns 93.000 milions d'anys llum), dades de la Missió espacial Kepler (novembre 2013) revisades el 2015, va trobar tres exoplanetes Kepler, els 62f, 186f,i 442b, els millors candidats potencialment habitables, amb distàncies de 1.200, 490 i 1.120 anys llum respectivament. El Kepler-186f semblant a la Terra, per 1,2 del seu radi, a l'orbita d'una nana vermella, seleccionat de molts de planetes tel·lúrics, com: Mercuri, Venus, Terra i Mart (del nostre sistema solar), a l'orbita d'estrelles com el Sol, a la Via Làctia.

(Per cert, 1 Any llum, és la unitat de longitud, equivalent a la distància que la llum recorre durant un any, d'uns 9,46 bilions de quilòmetres, igual a 9,46 × 10¹⁵ m. = 9,46 petà metres. La velocitat de la llum en el buit és de 299.792.458 m/s.) Dades i distancies que són una barbaritat, que no ens passi re.

Darreres notícies positives a favor del CC.

També apareixent notícies positives, com: “Trashtag, (equivalent en anglès a: l'etiqueta de la brossa), repte viral per netejar el planeta, - que està brutíssim-, sobretot els mars i oceans. Fet preocupant, ja que els plàstics es troben més als espais naturals. Setmanes enrere les organitzacions internacionals Clean Planet denunciaren que la quantitat anual de llaunes, tetrabrics i ampolles de plàstic s'apropa als 2 bilions a escala global.”, l'altre és : “Viure sense plàstic és possible? Vuit maneres de començar”, un programa que fa tres anys desenvolupen dos activistes on pràcticament no generen residus plàstics, i les primeres passes per a reduir-ne el consum, són aquestes vuit: “1.Bosses de tela ; 2.Comprar a granel; 3.Revolucionar la cosmètica i els productes de neteja; 4.Anar a comprar amb la carmanyola; 5.Boicotar els establiments que facin un ús poc responsable del plàstic; 6.Fer servir bosses d’escombraries compostables; 7.Evitar l’aigua mineral; i 8.Refusar, reduir i reutilitzar.”, o la que es vol implementar durant la setmana vinent del “3 al 9 de juny, amb l'objectiu que els comerços apostin per alternatives als envasos, contaminants dels mars. “Una campanya de residu zero a tot l'estat espanyol”. Acció que proposa boicotejar els aliments embolcallats amb plàstic d'un sol ús.”

Mentre lluitem contra l’escalfament global, fent “Que neixin flors a cada instant...”.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

És perjudicial el mercuri que ingerim quan mengem peix?

 

El Nacional

Salut

És perjudicial el mercuri que ingerim quan mengem peix?

Anna Solé Sans
Foto: Pixabay
Barcelona. Dijous, 27 de juny de 2019
3 minuts

Cada vegada consumim més peix, peix cru i poke bowls però aquest no és el problema. Els experts aconsellen que mengem com a mínim dos o tres vegades per setmana peix pels seus nutrients. Tot i això, estudis recents demostren que gairebé tots tenen mercuri. I és precisament aquí on rau el quid de la qüestió. És perjudicial per a la salut? Se'n pot reduir el consum? Com afecta el cos?
"El mercuri és un metall present al planeta sota diferents formes químiques: mercuri elemental, sals inorgàniques –principalment, clorur i sulfur– i mercuri orgànic, cadascuna de les quals presenta una determinada toxicocinètica i uns determinats efectes sobre la salut", detalla la vicesecretària del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, Roser Martí.
"El mercuri, procedent de les diferents emissions, es diposita en sòls i aigües", afegeix.  Abans, el mercuri arribava al mar per processos naturals. Ara, l'explotació d'aquest com a matèria prima industrial ha provocat que s'aboquin residus al mar i aquests acaben arribant als peixos. "Els peixos grans i depredadors i que viuen més temps, com la tonyina, el peix espasa, els taurons... poden acumular majors quantitats de metilmercuri". Però aquests no són els únics peixos que en contenen. Segons explica, també se'n pot trobar a espècies filtradores com els mol·luscs.

El mercuri que ingerim no s'elimina del nostre cos. Malgrat tot l'experta comenta –fent referència a l'estudi de Contaminants Químics: Estudi de Dieta Total a Catalunya, 2012– que només s'ha detectat mercuri i metilmercuri en el grup del peix i marisc. "Els valors més alts de Hg total s’han observat a l’emperador i la tonyina –1.51 i 0.68 μg/g de pes fresc, respectivament–,que són també les dues espècies amb concentracions més elevades de metilmercuri (1.09 i 0.52 μg/g de pes fresc, respectivament)", assenyala. "Per contra, musclos, cloïsses i salmó han presentat els nivells mínims, d’entre 16 espècies de peix i marisc estudiades".

La quantitat de mercuri que podem menjar

Això pot fer sorgir alguns dubtes, com, per exemple, quina és la quantitat de mercuri que podem menjar. En aquest sentit, Martí detalla que "s’ha estimat que la ingesta dietètica en un home adult és d’1,14 μg/kg/setmana, derivada majoritàriament del consum de peix (1,02 μg/kg/setmana) i d’1,95 μg/kg/setmana segons l’Encuesta Nacional de Ingesta Dietética Española (ENIDE)". I especifica que "el grup d’infants ha presentat la ingesta setmanal de mercuri més elevada, amb 2,61 μg/kg/setmana". Tot i això, subratlla que cal tenir en compte que "aquest valor està clarament per sota del nivell de seguretat toxicològica establert per l’EFSA de 4 μg/kg/setmana per al mercuri inorgànic".

Que ingerim mercuri no és un fet nou. Segons Martí, ara mirem molt més el que mengem. "Hi ha certa tendència a menjar més sa i cuidar-se més", exposa. "Sobretot, entre la gent més jove". Aquesta tendència, assegura, ha fet que els consumidors quan mengen fora, triïn un plat més petit o més saludable.
"Així, se n'han fet ressò els professionals de diferents sectors oferint els poke bowl o budda bowls, fins i tot en cafeteries d'hospitals". Martí exposa que aquests es venen com una opció equilibrada i nutritiva perquè "hi trobem hidrats de carboni, proteïna i greixos saludables. Estan formats d'arròs, quinoa, llegums, verdures i hortalisses, amb proteïna vegetal o animal i greixos saludables com l'alvocat o l'oli d'oliva verge extra".
La dietista-nutricionista assegura, però, que la ingesta de tonyina, salmó, gambes, pop o cranc, no hauria de suposar una preocupació "sempre i quan es canviï d'espècie de peix que consumim, ja que no totes les espècies presenten les mateixes concentracions de mercuri". D'aquesta manera, Martí recorda, a més a més, que el consum de peix aporta coses bones com la ingesta d'Omega 3 i els seus beneficis per a la salut.

SALUT La millor dieta per combatre la calor El Nacional

Salut El perill de les dietes Anna Solé Sans

• Mercuri
• Tonyina fresca
• Dieta

El Nacional

Alimentació

Quants quilos de menjar llencem a l'any?

El Nacional / EP
Foto: EP / Remitida per Lidl
Barcelona. Dimecres, 19 de juny de 2019
2 minuts

El malbaratament alimentari va augmentar un 8,9% a Espanya durant l'any 2018, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, que assenyala que les llars que més aliments sense cuinar llencen a les escombraries són llars familiars, de fins a 49 anys, amb nens de menys de sis anys o bé parelles sense fills. Segons dades del panell de quantificació del Ministeri, del total d'aliments rebutjats, 1.127 milions de quilos eren productes sense utilitzar, i 212 milions, aliments cuinats.
En total, entre el gener i el desembre del 2018 les llars espanyoles van malgastar 1.339 milions de quilos, d'aliments o begudes, un 8,9% més que el 2017, o el que és el mateix: 109 milions de quilos o litres més que fa un any. Aquestes dades eleven la taxa total de malbaratament d'aliments sobre el total d'aliments comprats fins a un 4,6%, un 0,3 per cent més que el 2017.
El Ministeri justifica aquest repunt del malbaratament alimentari de llars fonamentalment per la primavera-estiu del 2018, quan va créixer un 10,5% a conseqüència de les altes temperatures. La part de receptes, és a dir, els 212 quilos d'aliments sense cuinar tirats al cubell de les escombraries, representen un 15,8% del total.

Què és el que llencem més?

Del total sense utilitzar, el que més es malgasta són fruites, hortalisses i verdures, que suposa un 46% del volum de productes sense utilitzar, seguit dels derivats làctics (13%). Al contrari, s'han registrat disminucions del malbaratament en el cas del pa (5%) i del peix (2,3%). D'altra banda, respecte a aliments cuinats, els plats basats en llegums, sopes, cremes i purés, i els plats amb base de carn i amb base d'arròs són les receptes que més acaben al cubell de les escombraries.
Els desaprofitaments més significatius en aquest apartat són les llenties, amanida verda i truita de patata. Així mateix, 8 de cada 10 llars reconeixen que llencen aliments i begudes a les escombraries. En aquest àmbit, un 81,5% de les llars llença productes tal com els van comprar, sense haver experimentat cap mena d'elaboració.
Respecte al perfil de l'usuari que més aliments llença a les escombraries, el panell del Ministeri destaca principalment llars familiars de fins a 49 anys, amb nens menors de 6 anys o parelles sense fills.

On es llença més menjar?

Per zones geogràfiques, Andalusia és la regió que malgasta més volum de productes sense utilitzar, seguida del Llevant, l'àrea metropolitana de Madrid, nord-est peninsular (Catalunya i Aragó), nord-oest i centre peninsular, i Barcelona metropolitana.
Andalusia també és la regió que malgasta més volum d'aliments elaborats. Després ve l'àrea metropolitana madrilenya, el nord-oest peninsular, Llevant, nord-centre, nord-est peninsular i Barcelona metropolitana. Reduir el malbaratament alimentari és un dels objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 de l'ONU.

salut Aquesta és la raó perquè et costa tant menjar sa i com pots aconseguir-ho El Nacional

SALUT La ciència i la psicologia que hi ha darrere dels afartaments de menjar El Nacional

SALUT Aquesta és una de les raons per les quals menjar menys allarga la vida El Nacional

Salut Menjar malament mata més que el tabac o la hipertensió El Nacional

• ONU
• Menjar

Hem de reduir el consum de carn. Com ho podem fer?

SOCIETAT > ECOLOGIA

Hem de reduir el consum de carn. Com ho podem fer?

La ramaderia és un dels principals responsables de les emissions de gasos d'efecte hivernacle · Consumim un excés de proteïnes animals

Per: Marc Belzunces

10.06.2019  21:50

Vilaweb

Quan es parla de l’escalfament global i els gasos d’efecte hivernacle, la majoria de persones pensa automàticament en les xemeneies de les indústries o els tubs d’escapament dels vehicles de combustió. Tanmateix, un 23% dels gasos d’efecte hivernacle van associats a l’agricultura i la ramaderia. Si tenim en compte que es dedica un 77% de la superfície agrícola a produir aliments per a animals, la ramaderia esdevé, de manera directa o indirecta, un dels grans responsables de l’actual crisi climàtica. A això s’afegeix el creixement de la població mundial i un consum cada vegada més gran de carn, i la tendència és que augmenti més d’un 20% fins al 2050. A més, l’Organització Mundial de la Salut adverteix que consumim un 60% més de la quantitat recomanada de proteïna animal. Tant des d’un punt de vista ambiental com de salut, com ho fem, per reduir el consum de carn?

Quanta carn necessitem?

El professor de la Universitat de Lancaster Mike Berners-Lee, autor del llibre There Is No Planet B (‘No hi ha un planeta B’), ens proporciona valors globals sobre les nostres necessitats alimentàries. En general, necessitem de consumir 2.350kcal diàries per persona i dia. D’aquestes, consumim de mitjana unes 590kcal d’origen animal, sigui en forma de carn, de peix, d’ous o productes lactis. Però per poder consumir aquesta quantitat, els animals han de consumir 1.740kcal de pinso –que abans s’ha hagut de conrear– per persona i dia, a més de 3.810kcal d’herba i pastures. Una granja mitjana aconsegueix de transformar només un 10% de les calories que consumeixen els animals en carn, ous i productes lactis. Globalment, és una eficiència molt baixa. Hi estem malbarat molts recursos, amb un impacte ambiental innecessari.

‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras

Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

Si en compte de calories, ho considerem en grams, una persona mitjana necessita consumir uns 50 grams de proteïna al dia per dur una dieta saludable. Els animals ens ajuden en aquest consum? De fet, no. A la ramaderia, els animals destrueixen gairebé el 75% de les proteïnes que mengen, proteïnes la majoria de les quals podríem consumir nosaltres directament, atès que provenen de conreus que també són aptes per al consum humà. Necessitem animals per a menjar proteïnes? Tampoc. Els animals només poden emmagatzemar o destruir els aminoàcids que constitueixen les proteïnes, no tenen la capacitat de crear-los. Altres elements associats a la carn, com ara el zinc, el ferro o la vitamina A, també els podem obtenir dels vegetals. Malgrat això, la carn contribueix a una dieta variada, sense oblidar que som una espècie animal omnívora. Els humans sempre hem menjat carn i vegetals. Ara, l’Organització Mundial de la Salut alerta que, actualment, consumim un excés del 60% de proteïna animal, arran de la industrialització de la ramaderia.

Com reduïm el consum de proteïna animal?

Consumim massa proteïna animal i, a més, amb una producció que és altament ineficient. Dediquem una part molt important dels terrenys de conreu a alimentar animals. I, en conjunt, això causa un nivell d’emissions de gasos d’efecte hivernacle molt significatiu, el 23% del global. Per tal d’assolir els compromisos de París i disminuir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, s’ha de limitar necessàriament la ramaderia. De fet, cal reduir d’un 50% el consum de proteïna animal per persona i dia, fins a assolir els 50 grams diaris de mitjana. Si consumim menys productes animals, caldrà dedicar menys conreus a alimentar-los i, per tant, alliberarem terrenys que podran destinar-se a alimentar directament a la població o retornar al seu estat lliure, de manera que es recuperarien ecosistemes i s’augmentaria la biodiversitat, cosa que ajudaria a contrarestar els efectes del canvi climàtic.
Fa unes setmanes, us parlàvem de la solució tecnològica: cultivar de forma industrial la carn. D’aquesta manera, no cal tenir animals sencers i se n’elimina el patiment. Els nutrients es poden proporcionar d’una forma industrial molt més eficient energèticament, i es minimitza la superfície terrestre dedicada a produir proteïna animal. És el moviment anomenat ‘carn neta’ (clean meat en anglès), que molts veuen inevitable. Però mentre aquesta solució no arriba, podem aplicar un seguit de mesures que ens permetran de millorar l’impacte ambiental del consum de proteïna animal. A continuació, us en detallem algunes.
—Reduir el consum de carn bovina i ovina. Vaques i ovelles són remugants, i això vol dir que produeixen una gran quantitat de metà, un gas d’efecte hivernacle molt més potent que no pas el CO2. A més, bona part de la desforestació és provocada per la ramaderia bovina. Per cada 50 grams de proteïna bovina, es genera l’equivalent a 25kg de CO2. És millor substituir-los per porc, pollastre o ànec, que generen menys de 5kg de CO2.
—Consumir productes lactis i ous. És millor consumir llet, formatge i ous que no pas carn, perquè ambientalment és més eficient mantenir l’animal viu. Generem menys de 3kg de CO2 per cada 50 grams de proteïna.
—Esdevenir vegà? Disminuir el consum de carn, ous i productes làctics és essencial per a evitar el canvi climàtic, millorar la cadena alimentària i la biodiversitat. Però no cal menystenir la capacitat dels animals de transformar nutrients que els humans no podem digerir a una forma que sí que podem aprofitar, a més de proporcionar més varietat en la dieta. Podem continuar ingerint proteïna animal en la quantitat recomanada.
—Trobar alternatives atractives a la carn, els ous i els productes lactis. Els supermercats condicionen profundament els nostres hàbits de consum. Augmentar la diversitat de productes vegetals, prestant atenció als de temporada, fer-los més atractius i ressaltar alternatives vegetarianes o veganes als supermercats tradicionals pot tenir un gran impacte. Això mateix es pot aplicar als restaurants, que poden introduir receptes vegetarianes o veganes tan atractives com els plats de carn. Als balanços finals de supermercats i restaurants, el pes de la proteïna animal ha de baixar en favor de més proteïna d’origen vegetal.
—Ramaders i governs han de millorar la sostenibilitat. Cal disminuir el nombre d’animals engabiats i limitar l’alimentació dels animals a partir de conreus, afavorint més les pastures.
—Ampliar la varietat de peix consumit. Actualment, consumim de mitjana 30 grams de peix per persona i dia. No és clar quant de temps podrem mantenir aquest consum, atès que la majoria de pesqueries estan sobreexplotades i a la vora del col·lapse. Les piscifactories tampoc són cap solució, perquè els peixos s’alimenten a partir de la pesca d’altres espècies que els humans podríem consumir directament. Potser els peixos són el primer àmbit en què aplicar de manera urgent el cultiu de carn. Mentrestant, per disminuir la sobreexplotació de determinades espècies, podem mirar d’ampliar el ventall d’espècies amb altres de semblants o noves.
—Mengeu tot allò que compreu. És molt obvi, però una part significativa del menjar que comprem acaba a les escombraries. Planifiqueu bé la compra setmanal, eviteu de comprar grans quantitats de menjar –encara que estiguin d’oferta– i cuineu racions més petites per evitar-ne les restes. I si en queden, aprofiteu-les per altres plats (com ara canelons). Si s’eliminessin completament aquestes pèrdues, el menjar disponible augmentaria un 10% globalment.
—Malbaratament de supermercats i restaurants. Els restaurants han de ser més proactius a l’hora de proporcionar envasos per a emportar-se el menjar que sobra als àpats. També poden ajustar-ne millor les quantitats. Els supermercats haurien de disminuir les ofertes en funció de la quantitat, perquè això incentiva el malbaratament d’aliments. També haurien de facilitar la compra a granel. A banda d’evitar plàstics, ens permet de comprar la quantitat justa que necessitem.

L’hamburguesa impossible i altres alternatives

Fins ara hem repassat les dues alternatives principals. El moviment de carn neta vol que continuem consumint carn com fins ara, però que en canviem la producció, de manera que els animals no hagin de patir i minimitzem l’impacte ambiental. Mentre no arribi aquesta tecnologia, l’alternativa factible és disminuir el consum de carn i buscar productes vegetals completament diferents. Però hi ha una tercera opció. I si utilitzem productes vegetals que tenen el mateix aspecte que els productes animals, la mateixa textura i, fins i tot, el mateix gust? Actualment, trobem diversos productes vegans que intenten imitar la carn, però fallen en algun d’aquests aspectes. Recentment, han sorgit diverses companyies que han aconseguit això que semblava impossible. Una és la nord-americana JUST, amb la seva truita vegana que es fa a partir d’una varietat de mongeta. Als seus vídeos no en podem saber el gust, però visualment sembla impossible distingir-la d’una truita feta amb un ou autèntic.
En molts països és normal esmorzar una truita, de manera que productes com aquest poden fer disminuir significativament el consum de productes animals, tot mantenint els valors nutricionals bàsics i, fins i tot, millorant-ne determinats aspectes, com ara el colesterol. JUST té altres productes vegans, que han passat els controls de seguretat alimentària corresponents, i fins i tot vol comercialitzar carn neta adreçada a aquells vegans que només s’oposen a la carn pel patiment dels animals. Tanmateix, hi ha altres iniciatives que no renuncien a evitar completament la carn i volen crear-la amb elements estrictament vegetals. La primera que ho ha aconseguit ha estat la companyia Impossible Foods. Ha creat ‘l’hamburguesa impossible’, amb el mateix gust, textura, olor i aspecte que una hamburguesa de carn, però 100% vegetal. Fins i tot, la companyia Burger King ha confiat en aquesta nova companyia per a les seves hamburgueses, i els seus clients habituals han estat incapaços de diferenciar les hamburgueses ‘impossibles’ de les tradicionals. Una gran fita si considerem que són clients que fa anys que mengen setmanalment hamburgueses de carn.
Això s’ha aconseguit gràcies al fet que Impossible Foods va descobrir quin era el secret de la carn. La carn conté la proteïna muscular mioglobina, que té una cosa anomenada hemo, ric en ferro. Quan cuinem carn, la mioglobina allibera l’hemo, que fa de catalitzador d’un conjunt de reaccions químiques que creen els components volàtils, els quals donen l’olor i el gust característics de la carn. Tanmateix, aquest element també està disponible a les plantes. Els científics d’Impossible Foods van veure que les arrels de soja contenien una proteïna amb hemo. Tanmateix, necessitaven grans quantitats d’aquesta planta, la qual cosa resultava inviable. Van trobar la solució en un llevat, i el van modificar per produir grans quantitats d’hemo. Els llevats poden créixer en dipòsits industrials, com fan els de la cervesa. Impossible Foods ha anat més enllà i ha cercat tots els elements que defineixen la carn –com ara la textura–, els ha aïllat i n’ha trobat les alternatives vegetals. Ha començat a arribar a acords amb empreses i, de fet, és en fase de fort creixement per aconseguir satisfer la gran demanda que hi ha dels seus productes. Són els primers que han fet realitat produir ‘carn’ de forma industrial sense animals ni l’impacte ambiental associat.
Aquests productes encara no han arribat al nostre país, però formen part d’una evolució tecnològica i d’un demanda popular nascudes arran de l’emergència climàtica i la necessitat d’augmentar la producció d’aliments en un planeta com més va més poblat. El desafiament ambiental és enorme i no aconseguirem els objectius dels Acords de París si no canviem, també, la manera de produir carn i consumir-la. No tenim alternativa, però per sort cada vegada serà més fàcil trobar productes com els de JUST i Impossible Foods als nostres supermercats.

canvi climàtic