diumenge, 12 de maig del 2019
dimarts, 7 de maig del 2019
Què entenem per diversitat?
07.05.2019 05:20
Diversitat és
alhora una paraula de moda i un concepte científic precís que podem
trobar en moltes disciplines. És un dels conceptes fonamentals de la
biologia, particularment de les subdisciplines de l’ecologia, la teoria
evolutiva i la genètica, però el mateix concepte –o un anàleg pròxim–
representa un paper important en l’economia, la teoria de la informació i
la física, entre altres camps. No obstant això, a pesar de la seua
importància, en biologia no hi ha un consens sobre el que significa en
realitat o com hauríem de quantificar-la. Aquesta mena de problema
sempre és enrevessat per a una ciència jove. Podríem aconseguir un
significat més precís simplement definint la diversitat d’una manera
determinada, però això és una solució simplista; no hi ha res que ens
garantesca que la diversitat, definida en aquests termes, connecte de
manera significativa amb futures teories. En compte d’establir una
definició forçada de diversitat, la biologia ha evolucionat gradualment
cap a un concepte de diversitat que cada vegada respon a més requisits
teòrics i pràctics nous.
Primers càlculs de la biodiversitat
Quan els biòlegs van començar a parlar de
diversitat només es referien al nombre d’espècies en una comunitat, el
que es coneix com a «riquesa d’espècies». A primera vista, aquest
concepte de diversitat sembla senzill d’interpretar, i sens dubte
reflecteix una qualitat important d’un ecosistema. En la pràctica, però,
comptar amb precisió el nombre d’espècies presents en comunitats
riques, en què la majoria d’espècies solen ser rares, es fa quasi
impossible. Per exemple, Phil DeVries, Tom Walla i Harold Greeney van
recopilar papallones durant deu anys en una única localització de la
selva amazònica (DeVries i Walla, 2001). I després d’aquells deu anys
d’intensa recol·lecció hi continuaven afegint espècies que mai abans
havien arreplegat. Això és típic dels ecosistemes tropicals. En llocs
com aquests, el recompte d’espècies depèn en gran manera del treball de
mostreig i de la distribució d’abundància de les seues espècies.
Utilitzant eines estadístiques basades en els descodificadors que Alan
Turing va crear per als britànics durant la Segona Guerra Mundial, Anne
Chao va desenvolupar un estimador del límit inferior del nombre
d’espècies d’una comunitat (Chao, 1984), però és impossible estimar
sense biaixos el nombre real d’espècies.
«A pesar de la seua importància, en biologia no hi ha un consens sobre el que significa en realitat la diversitat»
A pesar de la dificultat d’estimació, la riquesa
d’espècies continua sent un paràmetre de la comunitat biològica
important per a molts propòsits teòrics i pràctics. Per exemple, és molt
útil per a prioritzar àrees de conservació. No obstant això, per a
moltes aplicacions, no hi ha prou amb el mer recompte d’espècies. Una
roureda amb alguns pins és molt diferent d’una pineda amb alguns roures.
En molts aspectes ecològics, una comunitat de papallones amb deu
espècies que incloga una espècie abundant i nou d’extremadament rares
s’assembla més a una comunitat de papallones amb una única espècie que a
una amb deu espècies igual de comunes. La forma com es distribueixen
els individus de les espècies és important. Un recompte que només tinga
en compte la presència o absència d’espècies no reflecteix aquesta
diferència. Els biòlegs necessitaven expandir el concepte de diversitat
per a tenir en compte l’abundància sempre que siga necesari. Per a un
nombre determinat d’espècies, la major diversitat possible es donaria
quan totes les espècies són igual de comunes, i el mínim possible quan
totes les espècies menys una són extremadament rares. En aquest cas, la
diversitat continuaria disminuint segons s’anaren extingint espècies.
Els càlculs d’aquest tipus són importants en
moltes disciplines que s’ocupen de sistemes complexos. Són especialment
prominents en economia, on s’utilitzen (aquests o altres càlculs
inversos o complementaris) per a calcular coses com la concentració de
la riquesa entre individus o la concentració de capacitat industrial
entre corporacions. Ja fa temps que els economistes van formalitzar les
condicions necessàries perquè disminuesca la concentració (i augmente el
seu invers, la diversitat). La condició principal es coneix com a
«principi de transferències Pigou-Dalton» (Jost, 2010). Expressat en
termes biològics, per a un nombre fix d’espècies i un nombre fix
d’individus, la diversitat hauria d’augmentar quan es transfereix
abundància des d’una espècie a una altra més rara. La diversitat també
augmentaria quan s’afegeix una espècie extremadament rara.
Llig l’article sencer al web de Mètode
Lou Jost, codirector fundador de la Fundació
EcoMinga (Equador) i taxònom d’orquídies (ha descobert més de seixanta
noves espècies, a més de diverses espècies d’Amaryllidoideae i
arbres). Ha estat investigador visitant en el Santa Fe Institute (EUA),
el Centre de Recerca Matemàtica (Espanya), i la Universitat Nacional
Tsing Hua (Taiwan).
Un estudi alerta que un milió d’espècies poden desaparèixer per la destrucció d’ecosistemes
06.05.2019 17:14
La Plataforma Científica Intergovernamental per a la Biodiversitat i els Ecosistemes, un organisme independent de l’ONU, ha alertat que hi ha ‘al voltant d’un milió d’espècies animals i vegetals en perill d’extinció al món‘. En un informe publicat aquest dilluns, el grup d’experts ha avisat que els ecosistemes estan ‘disminuint a un ritme sense precedents en la història’.
L’anàlisi atribueix aquest deteriorament a l’activitat humana. En
aquest sentit, l’organisme constata l’augment de la pol·lució de plàstic
als oceans i assegura que aquests representen una àrea ‘equivalent a la
del Regne Unit’ si s’agrupessin.
L’informe destaca que l’abundància mitjana d’espècies ha disminuït almenys un 20% des de 1900. Segons els experts, el 40% dels amfibis, el 33% dels coralls que formen esculls i més del 30% dels mamífers marins viuen sota l’amenaça de desaparèixer.
‘La salut dels ecosistemes de la qual depenem nosaltres i totes les altres espècies s’està deteriorant més ràpidament que mai’, ha assegurat el president de l’organisme i científic, Robert Watson.
L’informe destaca que l’abundància mitjana d’espècies ha disminuït almenys un 20% des de 1900. Segons els experts, el 40% dels amfibis, el 33% dels coralls que formen esculls i més del 30% dels mamífers marins viuen sota l’amenaça de desaparèixer.
‘La salut dels ecosistemes de la qual depenem nosaltres i totes les altres espècies s’està deteriorant més ràpidament que mai’, ha assegurat el president de l’organisme i científic, Robert Watson.
diumenge, 21 d’abril del 2019
Un nou material podria substituir els gasos contaminants de neveres i aires condicionats
Un nou material podria substituir els gasos contaminants de neveres i aires condicionats
La col·laboració entre la Universitat de
Cambridge, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de
Barcelon ha donat com a resultat una alternativa barata i respectuosa
amb el medi ambient
elMón
per A.S.
20/04/2019
11:55
|
Els resultats de l'estudi, dirigit pel doctor Xavier Moya (Universitat de Cambridge) i el professor Josep Lluís Tamarit (Universitat Politècnica de Catalunya), han estat publicats fa poc a la revista 'Nature Communications'. Tal i com explica el doctor Moya a la pàgina web de la prestigiosa universitat anglesa, els HFC i HC també són "relativament ineficients", un factor molt important, explica, tenint en compte que "la refrigeració i l'aire conficionat actualment devoren una cinquena part de l'energia que es produeix al món, i la demanda només fa que pujar". És justament per posar remei als problemes derivats de l'ús d'aquests materials que es va reunir aquest equip, que integra experts de la UC i l'UPC i també de la Universitat de Barcelona, i que ha descrit els grans canvis tèrnics que es poden aconseguir aplicant pressió a cristalls de plàstic.
Les tecnologies de refrigeració tradicionals es basen en els canvis tèrmics que tenen lloc quan un líquid comprimit s'expandeix, i aquest líquid, habitualment, és un HFC o un HC. Quan el líquid s'expandeix, la seva temperatura baixa i, per tant, refreda allò que té al voltant. En el cas dels sòlids, en canvi, la refrigeració s'aconsegueix introduint canvis a l'estructura microscòpica dels materials, cosa que es pot aconeguir amb un camp magnètic, un d'electric o, simplement, aplicant-hi força mecànica. Aquests efectes calòrics, però, sempre havien estat per darrere dels que es podien aconseguir amb líquids... almenys fins ara, quan s'ha descobert l'enorme potencial calòric del cristall de plàstic de neopentilglicol (NPG) i altres compostos orgànics.
|
Per la seva pròpia naturalesa, els materials orgànics són més fàcils de comprimir, i el NPG és força usat en la síntesi de pintures, polièsters i lubricants, perquè no només és molt barat sinó que, a més, n'hi ha en grans quantitats. Les molècules de NPG, compostes de carboni, hidrogen i oxigen, són gairebé esfèriques i interactuen de manera molt dèbil entre elles, cosa que els permet tenir certa llibertat de moviments, fins al punt que, per la seva mal·leabilitat, es col·loquen al límit entre els sòlids i els líquids. És per això que la seva compressió dóna uns resultats tèrmics tan grans, comparables als que, fins ara, estan donant els HFCs i HCs però sense els seus efectes secundaris adversos.
Segons la Universitat de Cambridge, el doctor Moya està treballant amb Cambridge Enterprises, el braç comercial de la institució, per aconseguir que aquesta tecnologia arribi al mercat, cosa que podria ser un pas molt important en la lluita per l'eficiència energètica i la reducció d'emissions contaminants i amb efecte hivernacle.
dilluns, 15 d’abril del 2019
XR: la rebel·lió per a salvar el planeta comença avui
14.04.2019 21:50
Es fan dir XR (Extinction Rebellion).
Són grups de persones que consideren que la vida al planeta és al
llindar de l’extinció i que cal rebel·lar-se per impedir-ho. Fan servir
la resistència pacífica per a alertar contra allò que consideren un
trencament de l’equilibri climàtic i per a aturar la pèrdua de
biodiversitat, per tal de minimitzar el risc de l’extinció humana i el
col·lapse ecològic. Avui, dilluns 15 d’abril, provaran de paralitzar
Londres en l’acció més important que no s’han proposat fins ara. A
Barcelona, València, Eivissa i dotzenes de ciutats d’arreu del món grups
de suport procuraran d’estendre la rebel·lió a cada localitat.
L’acció d’avui a Londres es defineix com a resistència pacífica i començarà a les onze del matí. Aquella hora grups de manifestants intentaran interrompre el trànsit en punts estratègics de la ciutat com ara la plaça del Parlament, el pont de Waterloo, l’Arc de Marbre o el carrer d’Oxford. La voluntat és de blocar el trànsit de manera simultània i d’impedir el funcionament normal de la ciutat per tal d’alertar al govern britànic sobre la seva responsabilitat en la lluita contra l’extinció de la vida al planeta.
L’acció d’avui a Londres es defineix com a resistència pacífica i començarà a les onze del matí. Aquella hora grups de manifestants intentaran interrompre el trànsit en punts estratègics de la ciutat com ara la plaça del Parlament, el pont de Waterloo, l’Arc de Marbre o el carrer d’Oxford. La voluntat és de blocar el trànsit de manera simultània i d’impedir el funcionament normal de la ciutat per tal d’alertar al govern britànic sobre la seva responsabilitat en la lluita contra l’extinció de la vida al planeta.
En suport d’aquesta acció els tres grups actius de XR als Països
Catalans també han convocat accions. A Eivissa encara no és pública. A
Barcelona consistirà en una concentració a Plaça Catalunya a les 18.30
en què demanaran de venir amb roba negra. A València la concentració
serà mitja hora abans, a les 18.00, a la plaça de l’Ajuntament, i
demanaran als participants que hi acudeixin amb plàstics per remarcar
l’abast del problema i es farà una mascletada ecològica amb ampolles.
Entre els qui hi donen suport hi ha activistes i artistes com Noam Chomsky, Naomi Klein, Radiohead o Stephen Fry. L’actriu Emma Thompson ha declarat que ‘el nostre govern [el britànic] ha signat uns quants acords però ha trencat totes les promeses que hi havia fet. Ara és el moment de salvar el planeta com el coneixem, perquè no hi ha un planeta B’.
La intenció dels manifestants és no abandonar el carrer. Volen restar-hi en les localitzacions que han triat mentre sigui possible fent-hi tota mena d’activitats de protesta i conscienciació ciutadana.
En la seva primera carta oberta van declarar que ‘el nostre govern és còmplice de no reconèixer que el creixement econòmic infinit del planeta, que té recursos finits, no és possible. El contracte social s’ha trencat i per això no solament és el nostre dret de rebel·lar-nos per defensar la vida sinó també la nostra obligació. Reclamem al govern que expliqui la veritat i demanem la creació d’una Assemblea Ciutadana que treballi amb els científics per desenvolupar de manera urgent un pla creïble per a la descarbonització total de l’economia’.
De llavors ençà el moviment ha fet accions de blocatge en edificis i espais públics, sempre pacífiques, però que han causat detencions de molts activistes. El 17 de novembre de 2018, en l’acció més important fins avui, unes sis mil persones van ocupar els ponts del Tàmesi durant hores, cosa que va causar un enorme caos de trànsit. Recentment, el primer d’abril, una dotzena de membres del moviment van entrar protestant a la Cambra dels Comuns durant el debat del Brexit.
L’acció d’avui, centrada en Londres, tindrà repercussions en 27 estats arreu del món, de Colòmbia a Nova Zelanda.
Les demandes del moviment XR
XR ha fet tres demandes al govern britànic que els grups locals intentaran adaptar localment. La primera és la declaració d’un estat d’emergència climàtic i ‘dir la veritat a la població’. La segona és reclamar la reducció dels gasos hivernacle a zero el 2025. La tercera és la creació d’una Assemblea Ciutadana sobre el clima i la justícia ecològica.Entre els qui hi donen suport hi ha activistes i artistes com Noam Chomsky, Naomi Klein, Radiohead o Stephen Fry. L’actriu Emma Thompson ha declarat que ‘el nostre govern [el britànic] ha signat uns quants acords però ha trencat totes les promeses que hi havia fet. Ara és el moment de salvar el planeta com el coneixem, perquè no hi ha un planeta B’.
La intenció dels manifestants és no abandonar el carrer. Volen restar-hi en les localitzacions que han triat mentre sigui possible fent-hi tota mena d’activitats de protesta i conscienciació ciutadana.
Un moviment creat per desobeir
Extinction Rebellion es va crear al Regne Unit el maig del 2018 quan un centenar d’acadèmics varen signar una carta de suport al moviment. De llavors ençà, i mitjançant el grup Alçant-nos!, van anar fent accions de desobediència que inclouen la voluntat d’anar a la presó, inspirades en les accions del Comitè dels Cent als anys seixanta.En la seva primera carta oberta van declarar que ‘el nostre govern és còmplice de no reconèixer que el creixement econòmic infinit del planeta, que té recursos finits, no és possible. El contracte social s’ha trencat i per això no solament és el nostre dret de rebel·lar-nos per defensar la vida sinó també la nostra obligació. Reclamem al govern que expliqui la veritat i demanem la creació d’una Assemblea Ciutadana que treballi amb els científics per desenvolupar de manera urgent un pla creïble per a la descarbonització total de l’economia’.
De llavors ençà el moviment ha fet accions de blocatge en edificis i espais públics, sempre pacífiques, però que han causat detencions de molts activistes. El 17 de novembre de 2018, en l’acció més important fins avui, unes sis mil persones van ocupar els ponts del Tàmesi durant hores, cosa que va causar un enorme caos de trànsit. Recentment, el primer d’abril, una dotzena de membres del moviment van entrar protestant a la Cambra dels Comuns durant el debat del Brexit.
L’acció d’avui, centrada en Londres, tindrà repercussions en 27 estats arreu del món, de Colòmbia a Nova Zelanda.
diumenge, 14 d’abril del 2019
dilluns, 8 d’abril del 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)