Ciència en societat

 

 

El dia del «sobregir»: quan la Terra ja no ens pot mantenir

Hem exhaurit els recursos naturals que el nostre planeta pot regenarar durant un any més aviat que mai

per Cristina Junyent, 22 d'agost de 2018 a les 15:15 |

El planeta Terra. | Pixabay

El dia del "sobregir" s'ha avançat. Ha estat més aviat que mai. El 1970 era el desembre, però cada vegada s'avança més. El 1992 va ser el 13 d'octubre i el 2000, l'u de novembre. Però entre el 2009 (25 de setembre) i el 2010 (21 d'agost) es va accelerar. I, enguany, s'ha avançat un dia: s'esperava el dos d'agost.

Som set mil cinc-cents milions de persones al món, només per això ja generem una enorme pressió sobre el planeta i sobre els altres animals amb qui el compartim. Amb la nostra presència i les nostres activitats, el planeta necessita més d'un any i mig per regenerar el que consumim en un any.

Hem exhaurit els recursos naturals que la Terra pot regenerar durant un any. Per suportar el nostre nivell de consum com actuem avui, necessitaríem 1,7 terres –segons dades de la Xarxa Global per la Petjada Ecològica (Global Footprint Network).

La Petjada Ecològica és un indicador que avalua l'impacte de la demanda de les nostres accions sobre la biosfera. Es mesura en "hectàrees globals". En dades de 2014, els tres primers llocs els ocupen la Xina (5.200 milions d'hectàrees globals i 1.400 milions d'habitants), Estats Units (2.670 milions d'hectàrees globals i 319 milions d'habitants) i l'Índia (1.450 milions d'hectàrees globals i 1.247 milions d'habitants). Espanya ocupa el lloc vint-i-u (176 milions d'hectàrees globals i 46,6 milions d'habitants).

L'empremta ecològica també es pot calcular per persona. El 2014, els habitants de Qatar van necessitar 15,7 hectàrees globals per càpita. A Espanya hem consumit 3,8 hectàrees globals (l'any anterior van ser 3,9, i el 2007 –abans de la crisi– gairebé 6!); és a dir, necessitem tres països com el nostre per a produir el que consumim i absorbir el que rebutgem. Les hectàrees globals requerides per habitant en els països mencionats abans són els Estats Units (9,9), La Xina (3,7) i l'Índia (1,1).

Només tenim un planeta, però consumim com si tinguéssim l'equivalent a més d'un i mig. Fem servir més recursos ecològics dels que la natura pot regenerar i emetent més diòxid de carboni a l'atmosfera que els ecosistemes poden absorbir. Cal reconsiderar la sobrepesca, la sobreexplotació dels boscos; si seguim així, el 2050 consumirem com si tinguéssim dos planetes i mig.

Gestión anuncios

El punto de no retorno para llegar a un apocalipsis abrasador en la Tierra está cada vez más cerca, según un grupo de científicos

Pavel Ramírez

hace 1 día

Alerta en Washingon por la marcha supremacista

El alcalde de Vigo avisó el sábado de su mal estado

© GettyImages lava en un volcan

El punto de no retorno para llegar a un apocalipsis abrasador en la Tierra está cada vez más cerca. Eso es, al menos, lo que opina un grupo de científicos que se plantea un futuro en el que el cambio climático ha transformado nuestro planeta y ha hecho casi imposible la vida.

Lo llaman la "Tierra invernadero", un lugar en el que las temperaturas globales habrían aumentado en torno a los 4 ó 5 grados centígrados respecto a la era preindustrial y en el que el nivel de los océanos sería de entre 10 y 60 metros más alto que hoy en día, tal y como detallan en su artículo titulado Las 9 principales maneras del fin de la Tierra, publicado en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.

En ese escenario, que sitúan alrededor del año 2300, la climatología del planeta se habría vuelto más extrema, con huracanes capaces de arrancar rascacielos del suelo, y en el que las sequías y los incendios forestales durarían años enteros. De hecho, paradójicamente, el último refugio del ser humano serían los polos que hoy se derriten sin remisión.

Si la temperatura global aumenta dos grados podría significar un punto de no retorno

Aunque suene algo apocalíptico, lo cierto es que los efectos de un aumento global de las temperaturas son tan impredecibles como temibles.

Por eso, la Unión Europea al completo y 179 países en total firmaron en 2016 el Acuerdo de París, a través del cual se comprometieron a luchar contra el cambio climático y, en concreto, a impedir que la temperatura global suba por encima de los 2 grados centígrados respecto a los niveles preindustriales.

Leer más: 13 pequeñas acciones para luchar contra el cambio climático

Una referencia de temperatura (2 grados centígrados) que para los científicos que firman el artículo puede significar un punto de no retorno en la Tierra hacia un futuro en el que el ecosistema natural del planeta sea incapaz de autorregularse y termine por convertir nuestra casa en un horno insoportable.

El problema es que, con la salida en 2017 de EE.UU. del tratado, el incumplimiento del mismo por parte de China en determinados aspectos y que de momento no hay evidencias de grandes avances en la disminución de las emisión de carbono, parece que la raza humana está condenada a presenciar los efectos de su participación en el cambio climático.

La evidencia de la acción humana en el cambio climático

Por increíble que parezca, hasta hace relativamente poco no se ha producido un consenso científico respecto a la implicación del ser humano en la aceleración del cambio climático.

Se debe, principalmente, a que la época en la que vivimos ─llamada Holoceno─ representa un período natural de desglaciación en la Tierra. Esto significa que desde hace 12.000 años aproximadamente nuestro planeta ha iniciado un ciclo cálido que ha sucedido a la anterior glaciación, conocida comúnmente como edad de hielo.

Leer más: El Gobierno plantea subir el precio del gasóleo y utilizar la recaudación para luchar contra cambio climático

Estos ciclos se llevan produciendo desde los inicios de los tiempos de forma natural, independientemente de la acción humana. Sin embargo, las evidencias científicas respecto al aumento de las temperaturas globales en los últimos 150 años, el aumento del nivel del mar y la desaparición de especies animales y vegetales, han terminado por constatar los efectos de la acción humana en ese cambio climático natural.

Las emisiones de carbono, las de gases de efecto invernadero, la destrucción de la capa de ozono ─que, a pesar de su reciente mejoría, sigue suponiendo un peligro, especialmente en el Antártico─ o la contaminación de los océanos son algunas de esas acciones que están transformando la Tierra, tal y como denuncia Greenpeace.

Por eso, algunos efectos ya visibles como la rápida deforestación de algunos países tradicionalmente verdes, como en el caso de España, empiezan a preocupar seriamente a la comunidad científica, la cual continúa advirtiendo sobre las consecuencias catastróficas de no cambiar nuestro estilo de vida consumista. Por suerte, aún estamos a tiempo.

PROJECTE LIBERA

4,5 bilions de burilles formen cada any part dels residus de la natura

A causa de la toxicitat dels seus components, la qualitat de l'aigua i de la terra es veu amenaçada i nombroses espècies poden acabar enverinades

Entre les solucions hi ha la conscienciació i l'educació, així com l'ús de cendrers en espais públics i el foment de cendrers portàtils

Dimarts, 07/08/2018 a les 09:45 CEST

   EL PERIODICO

En l’actualitat s’estimen unes vendes de 6 bilions de cigarros a l’any a tot el món, i es calcula que 4,5 bilions de burilles es converteixen en ‘basuraleza’ (terme utilitzat per designar les escombraries existents en la natura). Un problema que s’agreuja a l’estiu, perquè hi ha més presència humana en entorns naturals. Des del projecte Libera de SEO/BirdLife, en aliança amb Ecoembes, s’ha elaborat un informe sobre la presència de burilles en espais naturals, que s’han convertit en la primera font d’escombraries mundials, un dels residus que més abunda en espais oberts.
Segons l’informe del 2017 de l’oenagé Ocean Conservancy, les burilles van representar el 13% del nombre total de residus recollits en la seva campanya mundial. En la mateixa direcció apunten les campanyes ‘1m² pel camp, els boscos i la muntanya’ i ‘1m² per les platges i els mars’, que desenvolupa Libera, que mostren que la burilla és un dels residus més trobats en aquests ecosistemes, seguit, entre altres elements, de les tovalloletes humides. Una amenaça per als mars i oceans, ja que factors com el vent o la pluja fan que aquests residus es desplacin i acabin a les costes. Com a conseqüència, les espècies i els seus ecosistemes pateixen l’impacte d’aquests residus infravalorats. Així ho demostren diversos estudis, que asseguren que l’efecte contaminant de les burilles pot durar entre 7 i 12 anys i, fins i tot, alguns autors afirmen que pot arribar fins als 25  anys.

Efectes devastadors

En aquest sentit, es pot destacar que les burilles contenen substàncies com cadmi, arsènic, quitrà o toluè que, a l’entrar en contacte amb l’aigua, tenen efectes molt nocius en la natura, ja que provoquen que la qualitat de l’aigua es vegi amenaçada i s’alteri el cicle ecològic d’algunes espècies marines com mol·luscos, peixos, rèptils i ocells, que poden resultar enverinats. De fet, cada burilla pot arribar a contaminar fins a 8 o 10 litres d’aigua, i fins a 50 litres si és aigua dolça.  En el cas dels grans depredadors marins, com els ocells i els cetacis, la ingesta de burilles és habitual, i pot causar toxicitat directa, així com una certa sensació de sacietat (a l’inflar-se les burilles dins de l’estómac), que en casos extrems pot conduir a la mort per inanició.
A més de la toxicitat, la natura també pot veure’s greument afectada per altres factors, com els incendis provocats per les burilles mal apagades o les que es llencen des d’un vehicle en marxa. Un problema que s’agreuja a l’estiu, ja que les altes temperatures, el vent i la falta de pluges augmenten encara més la possibilitat d’incendis. D’altra banda, l’abandonament de burilles suposa també un gran impacte econòmic per a les administracions locals.

Possibles solucions

Tot i que una solució seria la prohibició dels filtres no biodegradables, existeixen mesures: En primer lloc, l’educació: “Els ciutadans han de comprendre les conseqüències que té un gest tan quotidià, però tan incívic, com és tirar una burilla. Aquesta falta de responsabilitat requereix incidir en la sensibilització com a principal eina per aconseguir un canvi de conducta en la societat”, declara Sara Güemes, coordinadora d’Ecoembes del projecte Libera.
Una altra de les mesures és la col·locació de senyals i cendrers en espais públics, fomentar l’ús de cendrers portàtils entre els fumadors i, fins i tot, incrementar les sancions per tirar burilles a terra. En aquesta línia, Libera desenvolupa diferents campanyes de sensibilització com #SeTeHaCaído o #TenemosUnProblema, perquè ajudin a identificar la situació i perquè els ciutadans siguin conscients de la importància dels seus gestos.
“El problema de les burilles és que estan fetes d’acetat de cel·lulosa, un component derivat del petroli. El primer pas és intentar substituir aquest component per filtres de materials biodegradables, que ja existeixen”, afirma Miguel Muñoz, coordinador de SEO/BirdLife del projecte Libera.
“L’efecte que una simple burilla produeix en el medi ambient és devastador. Necessitem que la societat sigui conscient de com es pot destruir la biodiversitat com a conseqüència d’aquests residus, que no només es troben en l’entorn urbà, sinó també en la naturalesa”, assegura Sara Güemes.

Medi ambient

girona - 8 agost 2018 2.00 h

El corall, en vermell

La Generalitat va aprovar una veda a l’extracció de corall vermell, però l’Estat va concedir llicències

Un estudi fet per un equip d’experts alerta que el 90% de les colònies de corall vermell estan en risc

El corall, en vermell Arxiu.

Joan Trillas - girona

Només el 4% del corall vermell del litoral català està en bon estat

El corall vermell està malalt. La seva salut és crítica a tota la conca del Mediterrani, i les costes catalanes no en són una excepció. A Catalunya, però, s’ha desfermat una polèmica arran d’un xoc entre l’Estat i la Generalitat. El motiu de la topada entre administracions és la moratòria impulsada pel govern català que imposa una veda de 10 anys per a l’extracció de corall vermell. El Ministeri d’Agricultura i Pesca, encara amb govern del PP, en va fer cas omís –vegeu peça– i va optar per concedir dotze llicències per extreure corall vermell en aigües exteriors en el tram entre Arenys de Mar (Maresme) i Begur (Baix Empordà). La Generalitat va prendre aquesta decisió arran d’un informe encarregat a un grup d’experts que alerta de la situació crítica del corall vermell al litoral català. Segons aquest estudi, el 90% de les colònies estan en una situació crítica. Encara més: només un 4% estan en bon estat de conservació i la majoria tenen una talla inferior a la mínima requerida per permetre’n l’extracció (set mil·límetres de diàmetre basal).
Ara, amb el nou executiu del PSOE, això podria canviar. Malgrat el diàleg que s’ha obert, però, tot fa pensar que podrien ser canvis cosmètics, de petits matisos. La secretària general de Pesca, Alicia Villauriz, i la directora general de Recursos Pesquers, Isabel Artime, ja han exposat que al novembre es publicarà una nova ordre que recollirà la recomanació i no permetrà extreure corall a menys de 50 metres, així com l’obligatorietat dels corallers de desembarcar només en ports autoritzats i d’avisar dues hores abans de l’arribada. Una altra de les mesures a què es compromet l’Estat és obligar els corallers a portar un aparell de control per satèl·lit per tal de saber en quin punt es troben. És un pas, però no és el que Catalunya demana.
La polèmica
La Generalitat va anunciar l’any 2017 una moratòria de 10 anys, que entraria en vigor aquest 2018, per a l’extracció de corall vermell entre el cap de Begur i la frontera amb França, on de fet hi ha les principals colònies de Catalunya. I ho va fer basant-se en un estudi encarregat a un grup de catorze científics de centres de recerca del país, de França i dels Estats Units. El resultat de l’informe era demolidor: el 90% de les poblacions catalanes de corall vermell estan en estat crític. I tot mentre el Parlament Europeu està tramitant un reglament que establirà l’obligatorietat que els estats membres vedin la pesca de corall quan s’arribi al límit de captures, i quan la mateixa Generalitat ha aprovat la primera estratègia marítima multisectorial de Catalunya, amb l’objectiu de potenciar l’economia blava sostenible.
L’anterior govern de l’Estat, que va fer servir l’article 155 per concedir les llicències, va acusar la Generalitat d’haver pres la mesura de manera unilateral. En conseqüència, el ministeri va optar per mantenir l’activitat dels dotze corallers a la resta d’aigües exteriors no limítrofes amb les interiors per “permetre la subsistència dels pescadors que viuen legalment de l’extracció de l’espècie”. Cal destacar que aquesta decisió es va prendre sabent que cinc dels pescadors que hi aspiraven tenen sancions pendents per excessos, però no se’ls va excloure perquè cap de les quals era ferma.
Partits polítics i entitats ecologistes ja s’han mobilitzat. El PDeCAT, ERC i el PSC van fer un front comú que es va traduir el 30 d’abril en un acte a Begur, on van reunir càrrecs electes de municipis del litoral de la Costa Brava i del Maresme per alertar sobre el mal estat del corall vermell al litoral català.
Fins i tot la fiscalia de Barcelona hi va intervenir i es va fer seva la tesi del grup d’experts que el Ministeri de Medi Ambient ha de prohibir l’extracció de corall vermell a la costa catalana. El fiscal va exposar les dades dels científics, que indiquen que només un 4% de les colònies de corall vermell del litoral català estan en bon estat de conservació i que pràcticament la majoria no arriben a la talla mínima que s’exigeix per permetre’n l’extracció.
Reclamació
Sergi Nus, portaveu de Naturalistes de Girona, destaca l’oposició frontal de les entitats ecologistes a la concessió de llicències. “Estem totalment d’acord amb la comunitat científica i amb la resta d’organitzacions ecologistes que han pres posició en aquesta qüestió, en el sentit que la moratòria de la Generalitat s’hauria d’aplicar a tota la costa catalana.” Per això, Nus considera que l’extracció de corall vermell s’hauria de prohibir a tota la Mediterrània, almenys fins que les poblacions es recuperin. “No entenem que una espècie endèmica del Mediterrani, en regressió des de fa anys i en perill d’extinció, encara sigui avui dia objecte de comerç i que es pugui trobar a les botigues de joies i de records.” Per això, l’ecologista creu que s’hauria d’impulsar un acord amb el sector de la joieria perquè es comprometés a deixar de comprar i vendre joies obtingudes d’un ésser viu tan rar i que creix tan lentament. A més, considera que és important fer pedagogia i comprendre que podria aportar molt més a l’economia des del gaudi de la seva observació a través del submarinisme.

Una polèmica que té a veure amb les competències

L’Estat és el que té competències en aigües exteriors. Per això, el Departament d’Agricultura va comunicar a l’Estat la seva intenció d’aprovar una veda, perquè la Generalitat té les competències en aigües interiors. Amb tot, hi ha un decret de l’Estat que preveu que quan un govern autonòmic fixa una veda, el Ministeri d’Agricultura l’ha d’aplicar en les aigües adjacents o exteriors, sempre que siguin de la seva jurisdicció. En el cas del corall vermell, aquest decret no s’ha aplicat.

Biologia

Un esquelet vermell que és un valor de luxe per a la joieria

Els celenterats són un grup d’animals invertebrats aquàtics. De fet, són molt senzills i només tenen una bossa amb un orifici que els serveix de boca i d’anus. Solen tenir tentacles al voltant de la boca. El corall vermell (Corallium rubrum) no és res més que l’esquelet d’aquests petits animals, uns celenterats de vuit braços que es desenvolupen amb gran lentitud a mesura que la colònia va creixent. Aquestes colònies, rígides, es ramifiquen en totes direccions i poden arribar als 20 cm d’alçària, però la recol·lecció intensiva va fer desaparèixer els exemplars més grans, que podien tenir fins a 3 cm de base. El corall era i és utilitzat en joieria, especialment quan era abundant. Ara l’explotació intensiva i la contaminació del mar l’han situat en un estat crític. Una dada curiosa és que el seu ús inicial va venir donat per la superstició que protegia els mariners de les tempestes.

MÓN > AMÈRICA

L’incendi més gran de la història de Califòrnia pot trigar fins el setembre a ser controlat

Les flames ja han cremat 118.448 hectàrees

Per: Redacció

08.08.2018  10:23

Vilaweb

Califòrnia crema com mai. L’incendi més gran de la història de l’estat dels Estats Units, declarat el 27 de juliol, ja ha cremat 118.448 hectàrees, segons informa el canal CNN, que ara és gairebé la mida de Los Ángles. Les grans magnituds de l’incendi pot fer que no s’aconsegueixi contenir el foc fins al setembre. A hores d’ara, només un 30% està controlat.

ulateBarcelona ✔ @USConsulateBCN

L'incendi que afecta el nord de #Califòrnia s'ha convertit en el + gran de la història d'aquest estat des que es tenen registres. Conegut amb el nom de #MendocinoComplex, té 2 focus i només un 30% està controlat. Esperem que la situació millori aviat https://www.voanews.com/a/California-wildfires/4516794.html …

10:05 - 7 d’ag. de 2018

USConsulateBarcelona ✔ @USConsulateBCN

L'incendi que afecta el nord de #Califòrnia s'ha convertit en el + gran de la història d'aquest estat des que es tenen registres. Conegut amb el nom de #MendocinoComplex, té 2 focus i només un 30% està controlat. Esperem que la situació millori aviat https://www.voanews.com/a/California-wildfires/4516794.html …

10:05 - 7 d’ag. de 2018

California Fire Swells to Largest in State History

The Mendocino Complex Fire, one of the many wildfires in the state, reaches historic size

voanews.com

• 3
• Llegeix els altres tuits de l'usuari USConsulateBarcelona

Fins ara, dos bombers han resultat ferits mentre combatien el foc anomenat del Complex Mendocino,
que es divideix en dos focus principals, al nord de Califòrnia. Les flames han destruït setanta-cinc habitatges, segons el Departament de Protecció Forestal i de Foc de Califòrnia. Ha estat el departament l’organisme que ha estimat que poden trigar fins al setembre a contenir les flames.
Thomas Fire, el nom com van anomenar el segon incendi més gran de la història de Califòrnia, va trigar més de sis mesos a extingir-se, després de cremar 114.078 hectàrees als comtats de Califòrnia de Ventura i Santa Bàrbara.

Incendi forestal

MÓN

El món viu un estiu calorós com mai. Per què?

Diversos factors contribueixen a l'augment de la temperatura a l'hemisferi nord

---

Per: Redacció

04.08.2018  22:00

Vilaweb

No passa només als Països Catalans. Tot l’hemisferi nord del planeta està vivint un estiu de rècords absoluts de calor. D’Algèria a l’àrtic siberià i de Los Àngeles a Hong Kong mai abans s’havien registrat de manera simultània temperatures tan elevades ni durant tants dies seguits. L’alarma creada arreu del món implica trobar respostes a un comportament climàtic anormal i que està causant grans complicacions, des dels incendis forestals a Suècia a les morts per calor al Japó. La resposta, segons els experts, no és senzilla.
Evidentment el canvi climàtic juga una part important, si no la central, en aquest procés. Els climatòlegs, però, adverteixen que s’han sumat una sèries de factors molt inusuals que cal tenir en compte també.

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

D’aquest el més important sembla ser com d’inusualment fluix és l’anomenament ‘corrent en jet’. Es tracta dels forts vents que bufen més enllà dels deu quilòmetres per damunt de la superfície terrestre en direcció oest a est. Quan són molt intensos provoquen grans tempestes però quan es calmen deixen pas a la calor. Des de fa setmanes estan inusualment. calmats
El corrent de jet generat per les diferències de temperatura entre els pols i l’Equador. L’aire s’escalfa a l’equador i es refreda en els pols generant moviments a nivell planetari. El corrent es mou d’Oest a Est per a la rotació de la Terra. El corrent és de milers de quilòmetres de llarg, centenars de quilòmetres d’ample i pocs quilòmetres de gruix. Es mou a velocitats de 60 a 550 km/h, i generalment es troba a no més de 20 km d’altura.
Una altre factor destacable aquest estiu són les altes temperatures del mar a l’Atlàntic nord, que podrien correspondre a un fenòmen conegut com l’oscilació multidecadal Atlàntica. Aquest fenòmen, discutit en els àmbits científics, teoritza que cada quaranta a vuitanta anys hi ha una variació en la temperatura de la superfície oceànica però les dades empíriques per a recolzar aquesta teoria encara són insuficients.
En qualsevol cas aquest augment de la temperatura de l’oceà, combinat amb l’escassa activitat del corrent en jet podrien explicar en part els rècords de calor. Però cal tenir en compte que una situació semblant a l’actual, per la combinació de factors es va viure al 1976 i aleshores l’efecte va ser molt menys pronunciat que l’actual, diferència que els científics sí que adjudiquen sens dubte a l’escalfament global i les seves conseqüències.

CIÈNCIA I TECNOLOGIA > CIÈNCIA

La mar Mediterrània: una sopa de plàstics

Entre el 21% i el 54% dels plàstics d’arreu del planeta es troben a la conca de la Mediterrània

---

Fotografía de Marco Care/ Greenpeace

Per: Laia Font de Mora

03.08.2018  22:00

Vilaweb

El projecte d’investigació Nixe3 ha fet saber que havien aparegut dos focus de plàstic a prop de la costa oest de les illes de Mallorca i Eivissa. Però no és res nou. La conca de la mar Mediterrània concentra entre el 21% i el 54% de totes les partícules de plàstic que hi ha al món, segons l’últim estudi de plàstics a la Mediterrània fet per Greenpeace. L’estudi explica que es troba un fragment de plàstic cada 4 metres quadrats, cosa que fa que la Mediterrània sigui comparable als grans girs oceànics (corrents circulars que transporten els plàstics i els deixen al centre, d’on ja no es mouen i creen ‘illes’ gegants de plàstic), ja que és una mar tancada i molt densa amb un únic punt de sortida, l’estret de Gibraltar, i això comporta una gran acumulació de plàstics a la conca.
Malgrat tot, no hem d’imaginar focus de plàstics concentrats com els que hi ha ara a la costa d’Eivissa i Mallorca. L’investigador del projecte, Luis F. Ruiz-Orejón, explica que són concentracions esporàdiques i que és tota la conca de la Mediterrània que sembla una sopa de plàstics. ‘S’han trobat acumulacions de plàstics temporals. Els corrents a la Mediterrània són molt canviants durant tot l’any. Sí que podem assegurar que hi ha un total de 147.000 partícules de plàstic per quilòmetre quadrat’, diu Ruiz-Orejón. Parlem d’una mar amb un total de 2.500.000 quilòmetres quadrats de superfície, és a dir, que hi ha prop de 400.000 milions de plàstics nedant per tota la Mediterrània. Un 85% d’aquestes partícules són microplàstics (plàstics de menys de 5 mil·límetres), de manera que són pràcticament imperceptibles per a l’ull humà.

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

Fotografia: Pablo Blazquez/ Greenpeace.

De les nostres mans al nostre intestí
L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània i conclou que les restes de plàstics i burilles de cigarretes són el principal problema de les platges, que acumulen una mitjana diària de 250.000 restes de deixalles per quilòmetre quadrat a l’estiu. Només a Mallorca es troba una mitjana de 400.000 restes diàries per quilòmetre quadrat en ple estiu.
I què passa quan aquests plàstics arriben a la mar? Tot i que molts de nosaltres pensem que d’alguna manera acabaran desapareixent, això no és pas cert. Els plàstics no es descomponen fàcilment, poden tardar centenars d’anys a fer-ho. Mentrestant, els raigs ultraviolats i les ones de la mar s’encarreguen de fragmentar-los, generant, d’aquesta manera, microplàstics. Els microplàstics no fan desaparèixer el perill, al contrari, perquè són més difícils de reconèixer per un animal que no pas els plàstics grossos, i per tant, hi ha més perill que els confongui amb menjar.

Píndoles de microplàstics. Fotografía: Fred Dott/ Greenpeace

Aquests plàstics poden tenir conseqüències molt diverses. D’una banda, la fauna marina s’hi embolica, de manera que redueix la mobilitat i lesiona. A més, la ingesta de plàstics els pot causar lesions físiques a l’estómac i els fa tenir sensació de sacietat, de manera que no ingereixen res més i acaben desnutrits. Tant l’una cosa com l’altra redueix la capacitat de supervivència de la fauna marina. Ho vam veure no fa gaire amb la mort del catxalot a Múrcia després d’haver ingerit 29kg de plàstic.
D’altra banda, comporten una contaminació química del planeta. Quan es fabriquen els plàstics, els afegeixen diversos químics per a proporcionar-los durabilitat i flexibilitat. En la mesura que el plàstic es va fragmentant, en queden més parts exposades al medi. A més, aquests fragments actuen d’esponja: agafen altres contaminants del medi i creen una mena de píndoles amb una concentració de químics molt elevada, susceptibles de ser ingerides per la fauna marina.
Alba García, responsable de la Campanya de Plàstics a Greenpeace Espanya, explica: ‘Imaginem que una petita gamba ingereix un microplàstic i els químics es queden al seu teixit, arriba un peix més gran que se la menja i, per tant, el peix també ha ingerit el microplàstic. El cas és que la concentració d’aquests químics va augmentant a mesura que passa de nivell a la cadena tròfica i al final acaba arribant al nostre àpat.’ García assenyala que aquí hi ha un risc, i és que aquests químics poden generar problemes a tots els organismes, problemes que solen ser reproductius o hormonals, ja que es tracta de disruptors endocrins, els que intervenen als processos hormonals.
Com es combat?
Tant el Govern de les Illes, com la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya treballen per pal·liar la situació. Els tres governs volen eradicar els plàstics d’un sol ús, i en aquest sentit, estan en contacte i treballen plegats.
El Govern de les Illes, tal com explica Sebastià Sansó, director general de Residus, tramita un avantprojecte de llei en què es prohibiran tots els plàstics d’un sol ús, se signarà un conveni amb l’hostaleria perquè no facin servir plàstics innecessaris i en els grans esdeveniments tots els envasos hauran de ser retornables. La Generalitat de Catalunya també treballa per modificar la llei de residus actualper anar en la mateixa línia que el govern balear. El Consell, per la seva banda, redacta un pla de gestió de residus en què també es recullen mesures amb el mateix objectiu. Tot i això, tant les lleis del Principat i les Illes, com el pla de gestió de residus del País Valencià, només estan en tramitació i encara no s’han implementat.

Batuda de plàstics a la costa de Menorca.

Fa dotze anys que, a més, a les Illes s’organitzen recollides de plàstic flotant a la costa. ‘Tenim embarcacions que durant els quatre mesos d’estiu fan batudes per tota la costa balear, recollint els residus que hi ha a la part superficial del mar’, explica Sansó.
El projecte Nixe 3 també ha fet un seguit d’estudis socials a les Illes amb diferents agents implicats en la qüestió. Ha parlat amb grups d’investigadors i ONG, amb les administracions públiques, tant locals com de les Illes, i amb grans empreses amb seu a Mallorca. Amb les conclusions a la mà, Ruiz-Orejón explica: ‘Hi ha molta manca de cooperació entre els diferents agents. Cadascú té una visió diferent i hi ha llacunes entre les diferents visions que es complementarien perfectament si aquests grups tinguessin converses en taules rodones per a trobar una solució conjunta.’



Ruiz-Orejón també explica que entre el 40% i el 50% dels plàstics que es produeixen a Europa són d’un sol ús i que n’hi ha molts d’innecessaris. ‘A l’estat espanyol es fomenta molt el reciclatge però no es tracta d’una solució total, només és una solució parcial. S’hauria de començar per la reducció, que acompanyada de cooperació de tots els gestors és un dels primers passos a fer per afrontar el problema’, conclou.