dimecres, 25 de gener del 2017

Trump ordena a l’Agència de Protecció Ambiental retirar la web sobre canvi climàtic

'Si el lloc web és eliminat, els avenços que hem fet en canvi climàtic desapareixeran', ha lamentat un empleat de l'EPA a Reuters

25.01.2017 10:34

El president nord-americà, Donald Trump, ha ordenat a l’Agència de Protecció Ambiental que elimini la pàgina web sobre canvi climàtic del seu lloc a Internet, en una nova mesura del republicà per esborrar les iniciatives de l’exmandatari Barack Obama.
Els treballadors van ser informats per funcionaris de l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) que el govern va ordenar a l’equip de comunicacions que retiri la pàgina sobre canvi climàtic del lloc web, que conté enllaços a investigacions científiques de tot el món sobre escalfament global, de la mateixa manera que dades sobre emissions. Segons les fonts, la pàgina podria ser retirada aquest mateix dimecres.
‘Si el lloc web és eliminat, els avenços que hem fet en canvi climàtic desapareixeran’, ha lamentat un empleat de l’EPA a Reuters, i ha afegit que alguns dels seus col·legues intenten salvar part de la informació inclosa en la pàgina.
Trump també ha pres mesures per limitar el flux d’informació de diverses agències governamentals que supervisen temes ambientals, amb accions que semblen dissenyades per reforçar el control i desencoratjar les opinions dissidents.
La mesura ha reforçat els temors que Trump, que dubta del canvi climàtic, busqui deixar de banda la investigació científica que mostra que les emissions de diòxid de carboni per l’ús de combustibles fòssils contribueix a l’escalfament global, així com el personal de les agències que realitza aquesta investigació.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dimarts, 24 de gener del 2017

DE LA TRUMP TOWER, A LA CASA BLANCA. (2)

Articles del Víctor

20-24.01.17

DE LA TRUMP TOWER, A LA CASA BLANCA. (2)

Parafrasejant a l'Obèlix, direm:“Són boixos alguns nord-americans“.

Continuació.

L'era Trump, ja és aquí. i no fa gens de gràcia.

Amb puntualitat britànica, organització alemanya, parafernàlia americana i un xic de xou bussines hollywoodenc molt descafeïnat, això sí amb la ciutat de Washington D.C, vigilada per uns trenta mil agents de policia. A les sis en punt de la tarda, - hora d'aquí- s'ha fet la Pressa de Possessió del 45è President dels EUA,Donald J. Trump, que des del balcó del Capitoli, ha promès el càrrec sobre dues bíblies, una que li va regalar l'any 1955 la seva mare i la de sempre, que va pertànyer a Abraham Lincoln.

En el moment d'aquesta Pressa tenia la popularitat més baixa de la història, i diuen que té el suport de molt menys d’un 40% dels nord-americans.

Un inusual discurs d'investidura.

Seguidament, en un discurs de 16 minuts el ja president dels EUA va recuperar el to agressiu de la seva campanya amb un discurs d'investidura molt contradictori…: Ultradretà, Populista, Proteccionista,Demagog, Misogin,etc.

Aquest President, ultra demagog i força contradictori, que diu que va contra l'Elite i l'Establiment, quant ell i la gent del seu Govern pertanyent, també, en una altra casta encara més perillosa. Que va contra els estrangers, “de facto”, quan és en un país que els estrangers són grans minories des de fa anys i panys. Un President que vol retornar de cop les empreses que s'han traslladat a l'estranger, i les seves empreses estan espargides arreu del món.

Amb un discurs Ultra Nacionalista amb manta referència “al patriotisme blanc i anglosaxó, i a Déu com a protector d'america “ que molts dictadors del passat i actuals, signarien, digué coses com:“Siguem negres, marrons o blancs, tots sagnem la mateixa sang vermella dels patriotes, tots gaudim de les mateixes llibertats glorioses i saludem la mateixa grandiosa bandera americana”,quan té un país partit per la meitat i que la discriminació racial i econòmica que segueix vigent en la vida nord-americana.

I va continuar dient, amb la satisfacció, dic jo, dels seus amics ultradretans: “Seguirem dues regles senzilles: comprar americà i contractar americans”. Aclarint que que volia construir moltes infraestructures, creant nous llocs de treball, i treure les ajudes oficials. Remarcant que: “Amèrica tornarà a guanyar, a guanyar com mai abans. Recuperarem els nostres llocs de treball i les nostres fronteres”.

I va continuar dient:”Hem de protegir les nostres fronteres dels estralls d’altres països que fabriquen els nostres productes, roben les nostres companyies i destrueixen els nostres llocs de treball”.Amb aquestes paraules Trump barreja el nacionalisme econòmic i un Proteccionisme radical, que ho acaba definint contundentment així: “Una nova visió governarà la nostra terra. Des d’aquest moment, serà Amèrica primer”. Tot això ho deia amb un llenguatge gens habitual en els discursos d’investidura, que acaba amb un populisme total, dient: “Compartim un cor, una llar i un destí gloriós”

Es va passar l'estona maldant la globalització, quan aquest país que ara dirigeix com a President, els seus negocis i els dels amics de Govern i d'administració amb les seves empreses multinacional - que tothom coneix de sobres- van contribuir a crear i potenciar, viure per veure.

Després de fer el dinar tradicional al Capitoli, convidat pels Congressistes, varen fer , també, la tradicional caminada-desfilada - tot forma part de l'espectacle-, que va des de les escales del Capitoli fins al núm.1600 de l'Avinguda Pennsilvània, la seva nova residencia. En aquest trajecte pogueren comprovar la disminució de la gent que hi havia assistit.

….............

Protestes sense precedents.

Paral-lelament a la Pressa de Possessió hi hagué, l'anomenada Marxa de les Dones per Washington D.C, una multitudinària manifestació que arreplegà més de 500 mil persones i es calcula que és la més gran des de la Guerra del Vietnam, a part que arreu del món mundial n'hi ha hagut més de 700 del mateix estil, i tot això només començar el mandat d'aquest nou President Ultra, Misogin i Proteccionista del tupè ros, que pel que sembla no rebaixa ni un borrall del que va dir en la Campanya Electoral, ans el contrari.

…...............

Sabem que malgrat tot, per molt que el critiquem, recopilem i exposem els seus plantejaments executius, siguin polítics, econòmics, o morals, el ja 45è President dels EUA, el polèmic Donald J. Trump fou elegit democràticament. Però, pot ser que enyorarem Barak Obama.

Continuarà, i molt...

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

divendres, 20 de gener del 2017

DE LA TRUMP TOWER, A LA CASA BLANCA. (1)

Articles del Víctor

14-20.01.17

DE LA TRUMP TOWER, A LA CASA BLANCA. (1)

Parafrasejant a l'Obèlix, direm:“Són boixos alguns nord-americans“.

Pròleg i epíleg

Com a pròleg direm que això que comença avui, 20 de gener del 2017, pot no ser una novel-la , ni una tesi doctoral, ni una gran enciclopèdia, el que segurament serà una sèrie que començarà i vigilem que ,sobretot no acabi en drama.

Aquest escrit el vaig començar fa cinc o sis dies i quan acabo la primera part és el dia del Jurament del Càrrec del 45è President del President dels EUA, Donald J. Trump.Un home molt polèmic que ha arribat el lloc de poder més alt del món. Un home molt polemic que ha arribat el lloc de poder més alt del món.És per això que m'avanço amb l'epíleg, perquè a més de veureu, potser ho patirem, així hem triat com a subtítol una frase semblant a la que deia l'Obèlix: “Són boixos alguns nord-americans“, doncs nosaltres, amb tots els respectes, l'hem parafrasejat.

Avui, 14 de gener a sis dies de jurar el càrrec el Nou President dels EUA, Donald J. Trump, amb el seu Govern de Supermilionaris i ultres (fins i tot Clint Eastwood, que diuen que seria el nou Director de la Reserva Federal. Ja se li veia un cert “ramalasso” quan feia “pelis”, com: “Sin perdon”, “ El bueno, el feo y el malo”, o les de “Harry, el Sucio”..., ara no li caldrà que faci guions doncs ja ho viurà en directe, si el designen pel càrrec. Malgrat que el considero un gran director.),Trump només sent President electe, ja ha començat ha organitzar més merdes que gairebé tots els seus 44 predecessors junts. I qui ho hauria de dir que en ple Segle XXI, que molts feixistes i ultres de tot el món es deuen remullar la gola, brinda'n per la víctòria de Donald Trump, que el deuen tenir com el seu màxim referent-. I no diguem que el futur Cap del país més poderós del món, això sí amb permís del seu banquer,la Xina (RP de la X) - amb el qui ara, sembla, que si vol barallar -.I en teoria, no ha començat a manar, quan ja està mig món espantat, i molts compatriotes se li van posant en contra.

I tirant enrere veurem, que el Dijous, 12 de gener, quan va fer la primera roda, diuen de premsa, i es diu que el seu Facebook el van seguir en directe uns quatre milions d'internautes, - veiem que aquest serà un President, On Line, o manarà a cops de Twitter, a més es va permetre el luxe “d'admetre que Rússia va piratejar Clinton”; amenaçant a la Premsa, i va negar la paraula a un periodista de la CNN, això només per començar.

Tots els extrems es toquen.

Ja ho diuen que a la llarga “tots els extrems es toquen”, aquesta dita tan repetida, en aquest cas com si l'haguessin fet especialment pel personatge que ens ocupa, i que com aquell que no vol la cosa ha arribat a la presidència dels EUA.

Mireu si aquest nou President Trump és amic de Rússia, que li han fet unes Matrioixkes commemoratives, potser és per qüestió de tradició, folklore, turisme o màrqueting, o una barreja de tot plegat, -ara sembla que de debò s'ha acabat la Guerra Freda-. Encara que aquí no podem pas dir res al respecte, ja que també és vàrem fer uns caganers abans d'aquest Nadal, amb la seva figura rossa que feren la volta al món ,potser va servir per acompanyar en Vladímir Putin, com a la vida real.

Potser la únic avantatge és que aquest divendres 20 de gener del 2017, el ja 45è President dels EUA,Donald J. Trump, baixarà del pis 56 de la Trump Tower, - de la Cinquena Avinguda a Manhattan, núm.725, cantonada del carrer 56, de Nova York, fins a La Casa Blanca de Washington D.C.,- a l'Avinguda Pennsilvània, núm.1600, i al Despatx Oval, així, gairebé, es trobarà a peu del carrer com la majoria dels mortals.

Continuarà, i molt...

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

dissabte, 14 de gener del 2017

‘The Manchurian candidate’, el film que hauríeu de mirar per entendre el cas Trump

Món > Amèrica

‘The Manchurian candidate’, el film que hauríeu de mirar per entendre el cas Trump

Un ciutadà americà és sotmès a una rentada de cervell per convertir-lo en assassí i fer-lo arribar a la presidència dels Estats Units, de manera que esdevingui un 'titella' del sistema comunista

Un instant del film 'The Manchurian candidate'

Per: Redacció

12.01.2017 21:00

El 1962 el director John Frankenheimer va dirigir El candidat de Manxúria, un film d’intriga que imaginava una recaragolada trama política centrada en els Estats Units i Corea del Nord. Però, com se sol dir, de vegades la realitat supera la ficció. La filtració d’un document que encara ningú no ha pogut verificar, en què Donald Trump és acusat de tenir relacions fosques amb Moscou, podria calcar l’argument d’aquesta cinta.
El film, realitzat el 1962, descriu el segrest del fill d’una família política conservadora dels Estats Units durant la guerra de Corea (1950-53) per part del règim comunista. És sotmès a una rentada de cervell per a convertir-lo en assassí i fer-lo arribar a la presidència dels Estats Units, de manera que esdevingui un ‘titella’ del sistema comunista.
És extraordinari el paral·lelisme del film amb el cas que es viu aquests darrers dies als Estats Units i que commou la societat americana. De moment ningú no ha pogut confirmar que el dossier sobre el president electe sigui cert, però les al·legacions que conté concorden amb actituds anteriors de Trump envers Rússia que sí que han estat demostrades. Als Estats Units, doncs, d’ací a una setmana hi haurà un president que alguns ja qualifiquen de ‘titella de Putin’, una situació mai no vista.
El 2004 Jonathan Demme en va dirigir aquesta nova versió, protagonitzada per Denzel Washington i Meryl Streep. Vegeu-ne el vídeo promocional:

Precisament Streep, en el lliurament dels Globus d’Or d’aquesta setmana, va criticar durament el president electe Donald Trump. ‘Tots els qui som ací pertanyem als segments més vilipendiats de la societat nord-americana: Hollywood, els estrangers i la premsa’, va dir.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

divendres, 6 de gener del 2017

Què li diu Kilian Jornet a Donald Trump?

Societat > Esports

Què li diu Kilian Jornet a Donald Trump?

El corredor català li escriu un piulet al president electe dels Estats Units

Captura de pantalla 2017-01-06 a las 0.21.12

Per: Redacció

06.01.2017 02:00

L’atleta català Kilian Jornet va escriure anit un piulet al president electe dels Estats Units, Donald Trump. El corredor li va recordar la importància de mantenir viu l’acord de París, que lluita contra el canvi climàtic i cerca disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacles. Al setembre, en un esdeveniment històric, els presidents dels Estats Units i la Xina, Barack Obama i Xi Jinping, van ratificar el pacte amb les seves signatures. De totes maneres, Trump ja ha dit diverses vegades que el canvi climàtic és una ‘estafa’. Sobre el pacte ha arribat a dir que el cancel·larà un cop sigui investit.
Davant l’amenaça, Jornet va escriure això: ‘Ens agrada la neu. Però el més important és que per les pròximes generacions el canvi climàtic és un problema global i profund. Per això, Donald Trump mantingues París’.

kilian jornet @kilianj

We love snow and more important, for next generations #climatechange is a deep global problem,So @realDonaldTrump #keepparis @ProtectWinters

23:03 - 5 gen. 2017 · Ordino, Andorra

El magnat serà investit president el 20 de gener. A partir d’aquell moment es començarà a veure si les seves amenaces són reals o simples estirabots. De totes maneres, Trump ha donat a entendre amb els nomenaments del seu equip de govern que el medi ambient li importa més aviat poc. Al capdavant de l’Agència de Medi Ambient (EPA) hi ha col·locat un negacionista del canvi climàtic, Scott Pruitt, i a la secretaria d’Estat (ministeri d’Afers Exteriors) l’ex-executiu en cap de la petroliera ExxonMobil, Rex Tillerson.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dissabte, 24 de desembre del 2016

La cadena de fallos en Alemania antes del atentado de Berlín

La Vanguardia

María-Paz López

Un hombre asesina a un repartidor al confundirle con Donald Trump

© Image LaVanguardia.com La policía alemana dispone obstáculos de hormigón para proteger de ataques la zona de la Puerta de Brandemburgo, en Berlín El mercado navideño de Breitscheidplatz, que el lunes por la noche sufrió el ataque terrorista en el que murieron doce personas, reabrió ayer, mientras proseguía en Alemania y Europa la búsqueda del tunecino Anis Amri, sospechoso de secuestrar el camión con voluntad asesina. Al cierre de esta edición, la policía seguía rastreando los lugares de la vida de este peticionario de asilo de 24 años con la solicitud denegada, destinado por tanto a una expulsión que no llegó a materializarse debido a trámites pendientes de su país de origen.
Cada nuevo detalle que trasciende sobre la trayectoria de Anis Amri hace que la situación resulte más incómoda para las autoridades alemanas, al plantear serias dudas sobre la organización de la seguridad en este país, y también sobre la coordinación entre instancias policiales y judiciales a nivel europeo.
Amri era un islamista radical que, pese a haber sido vigilado por la policía germana, se movió tranquilamente de un land a otro, frecuentando amistades salafistas sin que la alarma llevara nunca a detenerle o controlarle mejor. Según varios medios alemanes, figuraba, al menos desde marzo, en una lista de 550 individuos considerados peligrosos, e incluso constaba su intención de planear algún tipo de ataque. Según el diario Bild, en septiembre se dejó de vigilarle.
Una cadena de fallos o lagunas policiales, impedimentos jurídicos, sobrecargas burocráticas y ausencia de comunicación entre instancias regionales y europeas contribuyeron a que Anis Amri, llegado a Alemania en julio del 2015 tras pasar casi cuatro años en la cárcel en Italia, lograra campar por hasta tres länder (Baden-Württemberg, Renania del Norte-Westfalia y Berlín) sin llegar a ser deportado. Ayer, la revista Der Spiegel informaba de que Amri se había ofrecido como terrorista suicida a un grupo salafista que la policía vigilaba hacía meses, pero que codificó sus mensajes de tal modo que carecían de base legal suficiente para justificar su arresto. Amri había tenido contacto con Abu Walaa, predicador salafista de Baja Sajonia, sospechoso de reclutar yihadistas para el Estado Islámico (EI) y muy activo en internet. Walaa fue detenido en noviembre.
¿Cómo explicar a la opinión pública germana, sacudida por el atentado, que Anis Amri, con la solicitud de asilo denegada desde el pasado junio, seguía en diciembre en el país? Jurídicamente, como explicó el responsable de Interior de Renania del Norte-Westfalia, Ralf Jäger, se debió a que Túnez se resistía a admitir que era un ciudadano tunecino, requisito necesario para poder deportar a alguien. Similar argumento contra Túnez han vertido las autoridades italianas, que también quisieron expulsarle.
Las pruebas contra Anis Amri que van trascendiendo parecen concluyentes. Tras revelaciones del Süddeutsche Zeitung y las cadenas NDR y WDR, el ministro del Interior, Thomas de Maizière, confirmó ayer que había huellas dactilares suyas en la cabina del camión.
“Durante mucho tiempo hemos sabido en teoría que nosotros también somos objetivo del terrorismo islamista; por supuesto, es muy distinto cuando realmente ocurre”, dijo a los periodistas la canciller, Angela Merkel, tras una visita ayer al departamento de investigación criminal de la policía de Berlín. La canciller, muy criticada estos días en algunos ámbitos por su política de apertura a los refugiados, razonó así: “Tenemos de nuestra parte los valores de la democracia y el imperio de la ley”.
En el 2015 llegaron como aspirantes a refugiados a Alemania 890.000 personas (cifra definitiva tras corregir las autoridades la estimación inicial de casi 1,1 millones de llegadas) y en este año han llegado al menos 210.000 más, según datos de noviembre. Para Merkel, que en nueve meses afrontará elecciones generales, resultará complejo explicar a la opinión pública –con amplias franjas de población cada vez más refractarias a su política de asilo– por qué no hay un control más estricto de ese millón de extranjeros que se encuentran en el país.
La ultraderecha no ha perdido ocasión para atacar a la canciller: “¿Cuándo devolverá el golpe el estado de Derecho alemán? ¿Cuándo terminará esta maldita hipocresía? Estos son los muertos de Merkel”, tuiteó Markus Pretzell, uno de los líderes del partido populista derechista Alternativa para Alemania (AfD), después del atentado.
Anis Amri había abandonado su país como emigrante indocumentado en la primavera árabe del 2011. Según relataron a Reuters fuentes de la policía italiana, llegó a la isla de Lampedusa en febrero de ese año, probablemente tras ser rescatado en el mar. Aseguró ser menor de edad –aunque ahora la documentación indica que no lo era–, por lo que fue enviado a Catania y matriculado en una escuela. En octubre fue detenido por intentar quemar la escuela, y más tarde condenado por vandalismo, amenazas y robo. Estuvo casi cuatro años en al menos dos prisiones, primero en Catania y luego en Palermo, donde tuvo un comportamiento conflictivo.

En mayo del 2015 fue enviado a un centro para migrantes en espera de deportación, pero las autoridades tunecinas dijeron que no era del país. En aplicación de la ley italiana, a los 60 días salió del centro, con orden de abandonar Italia. Y entonces, a través de Suiza, se dirigió a Alemania.

dijous, 22 de desembre del 2016

L'Aemet preveu un hivern amb temperatures per sobre de la mitjana

ANÀLISI METEOROLÒGICA

L'Aemet preveu un hivern amb temperatures per sobre de la mitjana

La tardor va ser la setena més càlida de les últimes dècades

ELISENDA PONS

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Dijous, 22 de desembre del 2016 - 19:47 CET
La passada tardor meteorològica -el període comprès entre l'1 de setembre i el 30 de novembre- va ser la setena més càlida en la història recent d'Espanya i tot indica que l'hivern mantindrà la tònica amb temperatures superiors a la mitjana habitual, segons mostren les previsions presentades per l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Encara que les previsions a llarg a termini s'han d'observar amb cautela, hi ha una probabilitat "gran" que els registres arribin al gener, febrer i març a valors per sobre de la mitjana "a tot Espanya", ha insistit Ana Casals, portaveu de l'Aemet, al presentar els pronòstics. Per ara, el que sembla confirmat és que els pròxims dies, almenys a Catalunya, seran assolellats. L'estabilitat es mantindrà com a mínim fins dimarts.
Pel que fa a les precipitacions, es preveu una "lleugera" probabilitat que siguin superiors al normal a la meitat oriental de la Península i a les illes Balears; contràriament, a les Canàries i a la zona occidental peninsular no s'aprecien diferències importants respecte a la climatologia, ha apuntat Casals.
En el conjunt d'Espanya, la tardor va tenir una temperatura mitjana de 16,8 graus, 0,9 graus per sobre de la mitjana de les últimes dècades, amb l'única excepció de la regió cantàbrica, on va resultar normal o una mica càlida. Els dos primers mesos, setembre i octubre, van ser molt càlids mentre que el novembre va ser lleugerament més fred.
Casals ha ressaltat l'episodi de "temperatures anormalment elevades" durant els primers dies de setembre i que va tenir el seu màxim d'intensitat entre els dies 3 i 7, dates entre les quals es pot considerar que es va desenvolupar una onada de calor. Durant aquests dies es van superar els valors màxims absoluts de setembre en més de 35 observatoris principals de la xarxa meteorològica i a més en nombrosos punts es va registrar la temperatura més alta de tot l'estiu astronòmic. Així, sobresurten els 45,4 graus registrats a l'observatori de Còrdova Aeroport el 6 de setembre i els 44,8 graus de Sevilla Aeroport el dia 5, així com temperatures pròximes als 40 graus en algunes estacions de l'interior de Galícia.

ANY HIDROLÒGIC

Respecte a l'any hidrològic, Roser Botey, cap de Climatologia de l'Aemet, ha apuntat que al llarg del mes d'octubre les precipitacions van estar per sota del valor normal i va ser a finals de novembre quan les intenses pluges caigudes van donar com a resultat una precipitació superior al valor normal en un 6%. Posteriorment aquesta xifra ha baixat fins a arribar a valors normals, encara que -ha detallat Botey- amb el temporal de pluja d'aquests dies passats s'espera que l'any hidrològic estigui de nou per sobre dels valors normals.