dissabte, 16 de juliol del 2016
divendres, 15 de juliol del 2016
Almenys 10 nens morts i 54 d'hospitalitzats
Almenys 10 nens morts i 54 d'hospitalitzats
Famílies senceres disfrutaven dels focs artificials el dia de la festa nacional francesa
ERIC GAILLARD
EL PERIODICO
Divendres, 15 de juliol del 2016 - 18:11 CEST
Era festa, la festa nacional francesa del 14 de juliol, i hi havia focs artificials a la platja. Això va atraure famílies senceres al passeig dels Anglesos de Niça i entre les víctimes hi ha molts nens. La foto del cadàver d'una nena estirada a terra amb una nina al seu costat s'ha erigit en el símbol mundial de l'horror.
Almenys 10 menors es compten entre els 84 morts i 54 estan ingressats a l'hospital pediàtric de Lenval, segons informa el diari 'Nice matin'. Un metge d'aquest centre ha assenyalat a l'agència Reuters que "molts" dels ingeressats són objecte d'intervencions quirúrgiques "greus".
Marco de Feo, milanès de 29 anys, va decidir anar a disfrutar dels focs artificials amb els seus quatre amics a l'últim moment. "Vaig veure com el camió venia cap a nosaltres i afortunadament vaig tenir temps d'apartar-me, però una de les nostres amigues va ser envestida i va caure a terra. Vam córrer cap a la platja i ens vam refugiar en un hotel. Un de nosaltres va tornar després al lloc per la nostra amiga, que estava ferida. Ni parlava ni es movia, però estava viva. Una ambulància la va portar a l'hospital", explica.
Almenys 10 menors es compten entre els 84 morts i 54 estan ingressats a l'hospital pediàtric de Lenval, segons informa el diari 'Nice matin'. Un metge d'aquest centre ha assenyalat a l'agència Reuters que "molts" dels ingeressats són objecte d'intervencions quirúrgiques "greus".
PREPARATS PER A UNA LLARGA NIT
"Afortunadament el meu germà, la meva mare i jo estem tots bé, però alguns dels nostres amics no han tingut tanta sort, ara els estan operant. És molt dur, és molt traumàtic", afirma Fanny, una noia de 20 anys. "Estàvem tots molt contents preparats per disfrutar d'una llarga nit, teníem un gran pla".Marco de Feo, milanès de 29 anys, va decidir anar a disfrutar dels focs artificials amb els seus quatre amics a l'últim moment. "Vaig veure com el camió venia cap a nosaltres i afortunadament vaig tenir temps d'apartar-me, però una de les nostres amigues va ser envestida i va caure a terra. Vam córrer cap a la platja i ens vam refugiar en un hotel. Un de nosaltres va tornar després al lloc per la nostra amiga, que estava ferida. Ni parlava ni es movia, però estava viva. Una ambulància la va portar a l'hospital", explica.
TEMES
Què se sap fins ara sobre l’atemptat de Niça?
Món > Europa
15.07.2016 13:21
Ahir al vespre, un individu que conduïa un camió va envestir una multitud a la ciutat occitana de Niça. Ara com ara, hi ha vuitanta-quatre morts i divuit ferits crítics.
Què sabem del cert dels fets?
–A les 22.30, un gran camió de color blanc es va llançar contra milers de persones que hi havia al passeig dels Anglesos de Niça, a la vora de la platja, preparats per a veure els focs artificials de celebració del 14 de juliol. Al mapa es veu el passeig dels Anglesos, l’hotel Negresco –on la policia ha provat d’aturar el camió per primera vegada– i el punt on l’han aturat definitivament, després d’un tiroteig. En total, el vehicle ha recorregut dos quilòmetres, fent ziga-zaga, per mirar de matar tanta gent com pogués.
–El conductor del camió anava armat amb una pistola i ha disparat contra la multitud i contra els policies. També portava rifles i granades falses. Ha mort pels trets dels agents.
–Al camió s’han trobat més armes i la documentació del conductor. Segons Nice-Matin, el conductor és un veí de Niça, de trenta-un any i d’origen tunisià. El seu nom, Mohamed Lahouaiej Bouhlel. Més informació: La premsa francesa publica les primeres dades de l’autor de la matança de Niça.
–El camió amb què es va cometre l’atemptat fou llogat ‘en algun lloc del sud-est de l’estat francès uns dies abans’.
–La prefectura d’Alps Mediterranis ha qualificat els fets d’atemptat, però sense relacionar-los oficialment amb cap organització. El ministre de l’Interior francès, Bernard Cazeneuve, ha dit que el ’som en guerra amb els terroristes que volen derrotar-nos a qualsevol preu i que són extremadament violents.
–François Hollande ha parlat a les 3.30 per televisió, ha qualificat els fets d’atemptat, ha dit de manera molt significativa que ‘França viu sota l’amenaça del terrorisme islamista’ i ha anunciat que l’estat d’urgència serà prolongat tres mesos més.
Hi ha vídeos del moment de l’atac?
Quan ha passat l’atemptat, molta gent n’ha enregistrat les imatges amb mòbil. Moltes d’aquestes imatges es poden trobar a internet. Per respecte a les víctimes, VilaWeb s’estima més no fer servir alguns d’aquests enregistraments, on es veuen els cossos morts amb molt detall, estesos sobre el passeig. En canvi, aquest vídeo, que mostra com algunes persones malden per aturar el camió i el vehicle accelera, pensem que és un testimoniatge important.
En aquest altre vídeo se senten els trets dels policies i l’atacant i les converses de la gent que cerca refugi.
I en aquest altre es veu el moment en què la policia atura i mata l’atacant:
Què passarà ara?
–El president de la República, François Hollande, anirà a Niça, on ja hi ha el ministre d’Interior.
–El govern francès ha cridat tots els reservistes de l’exèrcit i la gendarmeria per a reforçar la seguretat.
–L’estat d’emergència en el que es troba França després dels atemptats de París (novembre) expirava el 26 de juliol. Hollande ja ha anunciat que el mantindrà 3 mesos més.
–El govern francès intensificarà els atacs a l’Irac i Síria.
–A Niça s’han suspès totes les activitats i s’ha tancat l’accés al passeig dels Anglesos.
–S’han decretat tres dies de dol a l’estat francès.
On podeu trobar-ne més informació?
–Els mitjans francesos n’informen a bastament. Especialment el diari local Nice-Matin. Els grans diaris, Le Monde, Libération, Le Figaro o OuestFrance també n’ofereixen molta informació.
–Pel que fa a les televisions, es poden seguir en directe cadenes d’informació com ara France24 i BFMTV
–La web de l’Ajuntament de Niça.
Què se sap fins ara sobre l’atemptat de Niça?
Us oferim tota la informació de l'atemptat que s'ha fet pública, els enllaços per a obtenir-ne més i els vídeos essencials
15.07.2016 13:21 Què sabem del cert dels fets?
–A les 22.30, un gran camió de color blanc es va llançar contra milers de persones que hi havia al passeig dels Anglesos de Niça, a la vora de la platja, preparats per a veure els focs artificials de celebració del 14 de juliol. Al mapa es veu el passeig dels Anglesos, l’hotel Negresco –on la policia ha provat d’aturar el camió per primera vegada– i el punt on l’han aturat definitivament, després d’un tiroteig. En total, el vehicle ha recorregut dos quilòmetres, fent ziga-zaga, per mirar de matar tanta gent com pogués.
–El conductor del camió anava armat amb una pistola i ha disparat contra la multitud i contra els policies. També portava rifles i granades falses. Ha mort pels trets dels agents.
–Al camió s’han trobat més armes i la documentació del conductor. Segons Nice-Matin, el conductor és un veí de Niça, de trenta-un any i d’origen tunisià. El seu nom, Mohamed Lahouaiej Bouhlel. Més informació: La premsa francesa publica les primeres dades de l’autor de la matança de Niça.
–El camió amb què es va cometre l’atemptat fou llogat ‘en algun lloc del sud-est de l’estat francès uns dies abans’.
–La prefectura d’Alps Mediterranis ha qualificat els fets d’atemptat, però sense relacionar-los oficialment amb cap organització. El ministre de l’Interior francès, Bernard Cazeneuve, ha dit que el ’som en guerra amb els terroristes que volen derrotar-nos a qualsevol preu i que són extremadament violents.
–François Hollande ha parlat a les 3.30 per televisió, ha qualificat els fets d’atemptat, ha dit de manera molt significativa que ‘França viu sota l’amenaça del terrorisme islamista’ i ha anunciat que l’estat d’urgència serà prolongat tres mesos més.
Hi ha vídeos del moment de l’atac?
Quan ha passat l’atemptat, molta gent n’ha enregistrat les imatges amb mòbil. Moltes d’aquestes imatges es poden trobar a internet. Per respecte a les víctimes, VilaWeb s’estima més no fer servir alguns d’aquests enregistraments, on es veuen els cossos morts amb molt detall, estesos sobre el passeig. En canvi, aquest vídeo, que mostra com algunes persones malden per aturar el camió i el vehicle accelera, pensem que és un testimoniatge important.
En aquest altre vídeo se senten els trets dels policies i l’atacant i les converses de la gent que cerca refugi.
I en aquest altre es veu el moment en què la policia atura i mata l’atacant:
Què passarà ara?
–El president de la República, François Hollande, anirà a Niça, on ja hi ha el ministre d’Interior.
–El govern francès ha cridat tots els reservistes de l’exèrcit i la gendarmeria per a reforçar la seguretat.
–L’estat d’emergència en el que es troba França després dels atemptats de París (novembre) expirava el 26 de juliol. Hollande ja ha anunciat que el mantindrà 3 mesos més.
–El govern francès intensificarà els atacs a l’Irac i Síria.
–A Niça s’han suspès totes les activitats i s’ha tancat l’accés al passeig dels Anglesos.
–S’han decretat tres dies de dol a l’estat francès.
On podeu trobar-ne més informació?
–Els mitjans francesos n’informen a bastament. Especialment el diari local Nice-Matin. Els grans diaris, Le Monde, Libération, Le Figaro o OuestFrance també n’ofereixen molta informació.
–Pel que fa a les televisions, es poden seguir en directe cadenes d’informació com ara France24 i BFMTV
–La web de l’Ajuntament de Niça.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
dimarts, 5 de juliol del 2016
El dia que Catalunya es va posar en marxa
El dia que Catalunya es va posar en marxa
"La Marxa de la Llibertat va ser una explosió de la voluntat de llibertat d'aquest país", recorda Àngel Colom
Diferents actes evoquen aquest dilluns l'aniversari de la manifestació per l'amnistia, les llibertats i l'Estatut
Dilluns, 4 de juliol del 2016 - 13:25 CEST
EL PERIODICO
El 4 de juliol de 1976 començava la Marxa per la Llibertat, una de les grans mobilitzacions del catalanisme. L'endemà que el rei Joan Carles designés Adolfo Suárez president i, malgrat la prohibició governamental, s'iniciava una marxa de sis columnes de caminants que van recórrer, davant una brutal repressió, tot Catalunya, així com el País Valencià, les Balears i la Catalunya Nord. La iniciativa, organitzada per Pax Christi i a la qual es van sumar desenes de milers de catalans, reclamava l'amnistia, les llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'autonomia.
Per commemorar aquests quaranta anys, s'han organitzat actes a Girona, Esterri d'Àneu, la Sénia, l'Escala i Oliana, d'on van sortir les cinc columnes que van marxar per territori català. "Va ser una explosió de la voluntat de llibertat d'aquest país", sentencia Ángel Colom. El director de la Fundació Nous Catalans, que participarà en els actes de record que es faran aquest dilluns amb Arcadi Oliveres, destaca la tasca pedagògica d'aquella "guerrilla no violenta". "Fora de Barcelona s'havien fet molt poques manifestacions per no dir cap. Va ser molt important per a la presa de consciència. Vam fer molta pedagogia, fer saber que hi havia un president de la Generalitat a l'exili que es deia Josep Tarradellas, donar a conèixer 'Els Segadors', que ara sembla estrany però llavors no se sabia, i explicar el que s'havia silenciat durant quatre dècades".
Aquesta tasca els va costar molts pals, multes i moltes hores entre reixes. "Jo vaig estar cinc vegades a la presó a Lleida, Girona i Barcelona. Van ser pocs dies menys en l'última, a Tàrrega, en què el Governador Civil de Lleida (que va ser diputat del PP a les Canàries molts anys) ens va retenir fins al 13 setembre, l'endemà que les columnes es trobessin a Poblet", recorda. Avui, quaranta anys després, tornarà a reivindicar el dret dels catalans de decidir quin camí volen seguir.
EL PERIODICO
El 4 de juliol de 1976 començava la Marxa per la Llibertat, una de les grans mobilitzacions del catalanisme. L'endemà que el rei Joan Carles designés Adolfo Suárez president i, malgrat la prohibició governamental, s'iniciava una marxa de sis columnes de caminants que van recórrer, davant una brutal repressió, tot Catalunya, així com el País Valencià, les Balears i la Catalunya Nord. La iniciativa, organitzada per Pax Christi i a la qual es van sumar desenes de milers de catalans, reclamava l'amnistia, les llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'autonomia.
Per commemorar aquests quaranta anys, s'han organitzat actes a Girona, Esterri d'Àneu, la Sénia, l'Escala i Oliana, d'on van sortir les cinc columnes que van marxar per territori català. "Va ser una explosió de la voluntat de llibertat d'aquest país", sentencia Ángel Colom. El director de la Fundació Nous Catalans, que participarà en els actes de record que es faran aquest dilluns amb Arcadi Oliveres, destaca la tasca pedagògica d'aquella "guerrilla no violenta". "Fora de Barcelona s'havien fet molt poques manifestacions per no dir cap. Va ser molt important per a la presa de consciència. Vam fer molta pedagogia, fer saber que hi havia un president de la Generalitat a l'exili que es deia Josep Tarradellas, donar a conèixer 'Els Segadors', que ara sembla estrany però llavors no se sabia, i explicar el que s'havia silenciat durant quatre dècades".
Aquesta tasca els va costar molts pals, multes i moltes hores entre reixes. "Jo vaig estar cinc vegades a la presó a Lleida, Girona i Barcelona. Van ser pocs dies menys en l'última, a Tàrrega, en què el Governador Civil de Lleida (que va ser diputat del PP a les Canàries molts anys) ens va retenir fins al 13 setembre, l'endemà que les columnes es trobessin a Poblet", recorda. Avui, quaranta anys després, tornarà a reivindicar el dret dels catalans de decidir quin camí volen seguir.
Així és la jornada d'un avió de Vueling
AEROPORTS
Així és la jornada d'un avió de Vueling
Un avió de Vueling com l'A320 matrícula EC-MEQ encadena sis vols o més al dia amb escales de poc més de mitja hora
Per a les companyies aèries el més rendible és tenir el màxim de temps les naus volant
Dilluns, 4 de juliol del 2016 - 17:15 CEST
"Un avió és rendible com més temps és a l'aire. Parat a l'aeroport es perd diners". Aquesta idea l'acostumava a repetir Álex Cruz, actual president de British Airways i anterior màxim directiu de Vueling i del seu espectacular creixement en pocs anys. Per aconseguir aquest progrés, la companyia --com altres 'low cost' europees-- porta gairebé al màxim el temps que volen els seus avions per aconseguir el màxim rendiment econòmic, encadenant un vol i l'altre amb pauses de tot just 35 minuts. Els problemes apareixen quan en aquesta cadena falla alguna cosa: no només afecta un vol, sinó tota l'operativa de la jornada.
La millor manera de veure-ho és analitzar l'activitat diària d'un dels avions de Vueling. Agafant com a exemple l'Airbus A320 matrícula EC-MEQ i la jornada de l'1 de juliol, s'observa perfectament que tot encaixa, que el model és l'ideal per guanyar els màxims diners possibles (venda de bitllets a part). El problema arriba quan passa alguna cosa en aquesta cadena: tot el sistema se'n ressent. La firma pot canviar d'avió per operar una ruta per guanyar temps, però si el caos és generalitzat, ben poca cosa s'hi pot fer. I més si se sumen diversos factors.
L'avió esmentat ja va començar la jornada a l'aeroport de Barcelona el primer dia de l'operació sortida amb mal peu. Tenia prevista la sortida cap a Munic a les 7.10 hores i no va aconseguir enlairar-se fins pràcticament les vuit per causes no revelades. A les 9.44 va aterrar a la ciutat alemanya, només un quart d'hora abans del moment en què tenia previst tornar a sortir, aquesta vegada per tornar a Barcelona. En realitat, va acabar sortint 46 minuts més tard del previst. El pilot s'hi va esforçar i va aconseguir guanyar temps a l'aire i reduir el retard. A les 12.28 aterrava novament al Prat i la tripulació es preparava per a un nou destí: Palerm. La recuperació de temps volant es va esfumar a terra possiblement per la saturació del Prat, la pèrdua de l'eslot (temps de què disposa per utilitzar les pistes) de sortida o qui sap per quines raons. Total, que l'EC-MEQ es va enlairar 1 hora i 20 minuts més tard, i va aterrar a Palerm a les 15.33 de la tarda, tres minuts més tard del moment previst per al nou enlairament (15.30 hores, Palerm-Barcelona). Missió impossible. Conseqüència: els viatgers procedents de Palerm van arribar a la capital catalana amb gairebé una hora de retard (18.21 hores).
Però no va ser el seu últim vol. D'aquí va sortir cap a Kíev, a Ucraïna. La hora de sortida teòrica eren les 23.55 hores del dia 1, i va acabar enlairant-se a les 2.40 hores. Va aterrar a les 6.40 hores del matí a l'aeroport d'Ucraïna, dues hores i 20 minuts més tard del previst. I torna a començar una nova jornada, aquesta vegada per tornar a Barcelona i amb un retard ja d'entrada de gairebé dues hores.
Les companyies poden reubicar aeronaus per cobrir les rutes que van tard (si un avió arriba tard a l'aeroport, destinar-ne un altre a aquesta mateixa ruta; és quan es produeix l'habitual "canvi de porta" a la terminal). Però redirigir avions és molt complicat quan l'operativa està tan ajustada que no hi ha ni avions ni eslots disponibles.
"Un avió és rendible com més temps és a l'aire. Parat a l'aeroport es perd diners". Aquesta idea l'acostumava a repetir Álex Cruz, actual president de British Airways i anterior màxim directiu de Vueling i del seu espectacular creixement en pocs anys. Per aconseguir aquest progrés, la companyia --com altres 'low cost' europees-- porta gairebé al màxim el temps que volen els seus avions per aconseguir el màxim rendiment econòmic, encadenant un vol i l'altre amb pauses de tot just 35 minuts. Els problemes apareixen quan en aquesta cadena falla alguna cosa: no només afecta un vol, sinó tota l'operativa de la jornada.
La millor manera de veure-ho és analitzar l'activitat diària d'un dels avions de Vueling. Agafant com a exemple l'Airbus A320 matrícula EC-MEQ i la jornada de l'1 de juliol, s'observa perfectament que tot encaixa, que el model és l'ideal per guanyar els màxims diners possibles (venda de bitllets a part). El problema arriba quan passa alguna cosa en aquesta cadena: tot el sistema se'n ressent. La firma pot canviar d'avió per operar una ruta per guanyar temps, però si el caos és generalitzat, ben poca cosa s'hi pot fer. I més si se sumen diversos factors.
L'avió esmentat ja va començar la jornada a l'aeroport de Barcelona el primer dia de l'operació sortida amb mal peu. Tenia prevista la sortida cap a Munic a les 7.10 hores i no va aconseguir enlairar-se fins pràcticament les vuit per causes no revelades. A les 9.44 va aterrar a la ciutat alemanya, només un quart d'hora abans del moment en què tenia previst tornar a sortir, aquesta vegada per tornar a Barcelona. En realitat, va acabar sortint 46 minuts més tard del previst. El pilot s'hi va esforçar i va aconseguir guanyar temps a l'aire i reduir el retard. A les 12.28 aterrava novament al Prat i la tripulació es preparava per a un nou destí: Palerm. La recuperació de temps volant es va esfumar a terra possiblement per la saturació del Prat, la pèrdua de l'eslot (temps de què disposa per utilitzar les pistes) de sortida o qui sap per quines raons. Total, que l'EC-MEQ es va enlairar 1 hora i 20 minuts més tard, i va aterrar a Palerm a les 15.33 de la tarda, tres minuts més tard del moment previst per al nou enlairament (15.30 hores, Palerm-Barcelona). Missió impossible. Conseqüència: els viatgers procedents de Palerm van arribar a la capital catalana amb gairebé una hora de retard (18.21 hores).
SEGUEIX LA JORNADA
Següent vol programat per a aquest avió entregat el febrer del 2015: 18.15 hores, cap a Londres. L'avió va arribar sis minuts més tard de l'hora de sortida. A aquella hora, al Prat ja hi havia un munt de vols amb demora de la companyia, amb centenars de clients buscant un avió per poder sortir de vacances. Malgrat tot, l'airbus protagonista d'aquesta història va aconseguir sortir amb 'només' una hora i 40 minut de retard que va poder rebaixar una altra vegada uns minuts durant el vol. Va arribar a Luton a les 20.44, una hora i 14 minuts de retard. Havia de tornar a Barcelona, suposadament sortia a les 20.10 hores, però ja anava tard i no va sortir fins a les 22.35 hora local. Va arribar a Barcelona a les 1.24 hores del dia 2.Però no va ser el seu últim vol. D'aquí va sortir cap a Kíev, a Ucraïna. La hora de sortida teòrica eren les 23.55 hores del dia 1, i va acabar enlairant-se a les 2.40 hores. Va aterrar a les 6.40 hores del matí a l'aeroport d'Ucraïna, dues hores i 20 minuts més tard del previst. I torna a començar una nova jornada, aquesta vegada per tornar a Barcelona i amb un retard ja d'entrada de gairebé dues hores.
Les companyies poden reubicar aeronaus per cobrir les rutes que van tard (si un avió arriba tard a l'aeroport, destinar-ne un altre a aquesta mateixa ruta; és quan es produeix l'habitual "canvi de porta" a la terminal). Però redirigir avions és molt complicat quan l'operativa està tan ajustada que no hi ha ni avions ni eslots disponibles.
TEMES
Subscriure's a:
Missatges (Atom)