10 Lugares a los que viajar antes de que desaparezcan

oct 15, 2015 Simpatia

En este caso sí que puede ser ahora o nunca. Viajes que no puedes dejar escapar porque si los dejas pasar tal vez sea ya demasiado tarde. Existen muchos lugares en peligro en el mundo pero desde Trivago han seleccionado estos con los que estamos bastante de acuerdo y que a continuación os enumeramos.
Después os hablaremos de algún otro que tal vez se les haya pasado o que simplemente no cabía en la lista.
– Venecia (Italia): Una de las ciudades europeas más turísticas y un clásico sobre el que se nos viene advirtiendo desde hace mucho de que se va hundiendo poco a poco sobre la laguna sobre la que se fundó.
– Islas Maldivas: La nación con menos altitud del mundo. 1200 islas paradisíacas que se podrían sumergir en cualquier momento por el cambio climático o por un tsunami.
– Kilimanjaro: Más que la montaña tanzano-keniana en si, lo que preocupa son sus nieves perpetuas en la cima. Algunos dicen que no pasarán del 2030.
– Arrecife de Belice: Patrimonio de la Humanidad y uno de los ecosistemas con más biodiversidad del mundo afectado ya en demasía por huracanes, pesca masiva y contaminación.
– Nápoles (Italia): En las faldas del Vesubio, volcán que ya sepultó Pompeya y Herculano, vive bajo su constante amenaza.
– Glaciares de la Patagonia: Como el Perito Moreno argentino que se derriten al ritmo de 20 millones de toneladas al año merecen un visita urgente.
– Madagascar: La “Isla del Tesoro” hogar de especies endémicas y enorme riqueza natural. La tala de árboles, la caza furtiva y la contaminación atmosférica la ponen cada día en mayor peligro.
– Mar Muerto (Israel): Famoso por la ingravidez de sus aguas a 430 metros por debajo del nivel del mar y que sigue hundiéndose cada año. A este ritmo podría secarse en el 2050.
– Taj Mahal (India): El espectacular palacio se resiente cada año de la afluencia masiva de turistas, la contaminación y las malas reparaciones. La Unesco estudia cerrarlo por un tiempo.
– Las Vegas (Estados Unidos): La sequía amenaza a la ciudad de los casinos situada en el desierto de Mojave.

Podrían citarse también la Gran Barrera de Coral Australiana, la Cuenca del Congo, los Glaciares de los Alpes o sobre todo las Islas Galápagos, en Ecuador, un ecosistema único y protegido cada vez más afectado por el turismo.

Méteo

El Niño més potent des de 1997-1998

La NASA analitza diferents canvis globals produïts pel fenomen del Niño aquest 2015.

Comparativa entre les anomalies de temperatures a l'Oceà Pacífic durant el Niño de 1997 i el d'aquest any 2015. Font: JPL. NASA.

per Redacció 17 de Desembre 2015 a les 18.06 h 

elMón, abans El Singular. 

Des del Jet Propulsion Laboratory que la NASA té ubicat a Califòrnia se'ns informava fa un parell de dies de l'evidència de canvis a escala global produïts aquest any a causa del fenomen del Niño més potent que es recorda des del període 1997-1998, canvis en la distribució de les precipitacions, dels nivells d'ozó o de l'impacte dels incendis forestals.El fenomen del Niño que es produeix de forma natural amb cicles erràtics d'entre cinc a vuit anys es manifesta aquest any amb molta intensitat. Aquest fenomen produeix un escalfament de les temperatures de l'aigua a l'Oceà Pacífic a les costes de Perú i l'Equador especialment provocant importants anomalies tèrmiques que afecten de forma global altres paràmetres ambientals o climàtics arreu del món.

Els resultats anunciats a la reunió de la Unió Geofísica Americana a San Francisco senyalen que els efectes del Niño aquest 2015 alterarien els corrents atmosfèrics carregats d'humitat fins a la costa oest dels Estats Units produint aquí un clar augment de les precipitacions.

Per altra banda es produirà una anomalia en les concentracions de l'ozó troposfèric i aquest podria disminuir a les latituds mitjanes, recordar que l'ozó és un gas que es troba a l'atmosfera de manera natural tot i que també se'n produeix de manera artificial per l'home.

En aquest estudi també es van presentar resultats referents a la distribució dels incendis forestals al planeta en fenòmens del Niño tan accentuats com el que es produeix aquest any. Segons els científics que han treballat en aquest estudi en episodis importants del Niño els incendis forestals augmenten en número i extensió a les zones tropicals d'Amèrica del Sud i l'Àsia i pronostiquen per exemple un any complicat als boscos tropicals de l'Amazones aquest 2016.

Cultura

Polèmica al Pròxim Orient sobre si Jesús era palestí o jueu

Mahmoud Abbas afirma en el missatge de Nadal que era palestí, però un sacerdot ortodox israelià l'ha desmentit: "Va néixer jueu i va viure com a jueu"

Jesús, en el film de Franco Zeffirelli

per Redacció 15 de Desembre 2015 a les 22.14 h 

elMón, abans El Singular. 

La celebració del Nadal ha obert una polèmica al Pròxim Orient sobre si Jesús era palestí o jueu. El president de l'Autoritat Palestina, Mahmoud Abbas, ha indicat en el seu discurs amb motiu de la nativitat de Jesús que aquest era palestí, cosa que coincideix amb el fet que una part dels palestins són de religió cristiana, però l'afirmació ha estat molt controvertida. 

 

Abbas ha definit Jesús en el seu discurs com un "missatger d'esperança palestí". Però avui ha sortit en contra d'aquesta teoria el sacerdot ortodox israelià Gabriel Nadaff, que ha recordat que Jesús "va néixer jueu i va viure com a jueu".

"Jesús va ser criat en una família jueva practicant i sempre va respectar l'autoritat de la Torà. Practicava el sàbat, les festes jueves i fins i tot va ensenyar la Torà al temple de Jerusalem", ha recordat Nadaff.

El sacedot ortodox ha acusat Abbas d'intentar manipular la Bíblia amb objectius polítics.

Les 10 claus de l'acord de París

Els punts més significatius del pacte de la cimera mundial contra el canvi climàtic

AP / FRANÇOIS MORI

Hollande, Fabius i Ban Ki-moon, en la presentació de la proposta d'acord de la cimera del clima de París.

ANTONIO MADRIDEJOS / PARÍS (enviat especial)

EL PERIODICO 

Dissabte, 12 de desembre del 2015 - 21:33 CET
L'acord subscrit a París per la comunitat internacional per impulsar la lluita contra el canvi climàtic es resumeix en els següents deu punts fonamentals.
1. DOS GRAUS. La comunitat internacional es compromet a fer tot el possible per evitar que les temperatures mitjanes mundials augmentin més de dos graus respecte als nivells anteriors a la revolució industrial i «vol seguir esforçant-se» per limitar l’increment a 1,5º, tal com exigien els països més vulnerables del Pacífic. El segon objectiu és extraordinàriament difícil si es té en compte que les temperatures ja han augmentat 0,9º.
2. COM S'ACONSEGUIRÀ. Dels gairebé 200 països membres de la Convenció de Canvi Climàtic de l’ONU (UNFCCC), 186 han presentat voluntàriament mesures per reduir, a l’horitzó dels anys 2025-2030, les emissions de gasos d’efecte hivernacle o bé augmentar-les a un ritme més lent. No serà un esforç només per als rics, com succeïa a Kyoto, sinó per a tothom. Aquesta és la base de treball que recull el text aprovat a París. És un pas clau, però no suficient.
3. MECANISMES DE REVISIÓ. Es crea un mecanisme de revisió dels compromisos, també voluntari, per observar si l’esforç és suficient per limitar les emissions globals. Per començar, s’emplaça l’IPCC, grup d’experts en clima de l’ONU, a fer una anàlisi de la situació el 2018. Els països hauran de presentar un primer balanç el 2023 i, cada cinc anys, endurir-lo en funció de l’evolució del clima. Les oenagés ecologistes creuen que es posa en marxa tard.
4. VERIFICACIÓ. Calcular les emissions d’origen antròpic de CO2, des de les causades pels cotxes fins a les de la generació energètica o la ramaderia, no és una tasca fàcil però hi ha mecanismes estandarditzats que es poden auditar. Fins ara només ho feien els països rics, però s’emplaça que també ho facin els països «en disposició de fer-ho», entre ells el primer emissor mundial, la Xina, amb la precisió que les inspeccions han de respectar la seva «sobirania nacional».
5. OBLIGACIÓ. Els compromisos dels països de reducció de gasos d’efecte hivernacle no seran jurídicament vinculants, com sol·licitaven els EUA per evitar el risc que l’acord sigui rebutjat pel Congrés, de majoria republicana i oposada a les mesures de transició energètica posades en marxa per Obama. No obstant, sí que serà obligatori per als països presentar contribucions climàtiques cada cinc anys, que seran avaluades de forma transparent.
6. MÀXIM D'EMISSIONS.La comunitat internacional es compromet a arribar a un màxim mundial d’emissions de gasos d’efecte hivernacle «tan aviat com sigui possible» i reconeix que els països més pobres –encara que el seu objectiu a llarg termini sigui el mateix– «necessitaran més temps». S’ha d’arribar, diu el text, a «un equilibri entre les emissions antropogèniques i l’absorció per part dels embornals (boscos i oceans) en la segona meitat del segle».
7. DIFERÈNCIES ENTRE PAÏSOS El text aprovat perpetua la divisió entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament instaurada a la Convenció de l’ONU del 1992. Els més rics volien acabar amb aquesta divisió, però han cedit en nom del consens. L’acord parla de «responsabilitats comunes però diferenciades». A les potències emergents com la Xina i l’Índia no se’ls obliga a reduir emissions, se’ls emplaça a «millorar els seus esforços» segons les circumstàncies nacionals.
8. AJUDA PER AL SUD. El 2009, els països rics van prometre crear el Fons Verd, una ajuda financera de 100.000 milions de dòlars anuals a partir del 2020 perquè els estats més desafavorits poguessin fer front al canvi climàtic i emprendre una transició energètica. L’acord de París es compromet a incrementar les inversions a partir d’aquell any, sense precisar-ne la quantia. Als emergents, com la Xina o Corea del Sud, se’ls anima a ajudar de forma voluntària.
9. AVIACIÓ. Tot i la proposta de la Unió Europea, les emissions causades pels sectors de l’aviació i el transport marítim, sovint difícils d’atribuir a un país concret, queden excloses del tractat tot i que suposen el 5% i 3% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle (tant com les que generen junts la Gran Bretanya i Alemanya). Els grans exportadors asiàtics, Rússia i els Estats Units, s’hi han oposat.
10. RATIFICACIÓ. L’acord està obert a la firma dels països i la UE a partir del 22 d’abril del 2016 i entrarà en vigor quan el ratifiquin almenys 55 parts de la Convenció de l’ONU, sempre que aglutinin un mínim del 55% dels gasos d’efecte hivernacle, els mateixos criteris del protocol de Kyoto del 1997. El que no queda clar és quin inventari es farà servir, ja que, com succeeix a la Xina, les últimes dades facilitades a la convenció són del 2005.

TEMES

• Cimera del clima

Notícies relacionades

• La cimera de París acaba amb el primer acord universal sobre el clima

La cimera de París acaba amb el primer acord universal sobre el clima

Els 194 països acorden un pacte de mínims que obre el camí per frenar el problema de l'escalfament global

ANTONIO MADRIDEJOS / PARÍS (enviat especial)

EL PERIODICO 

Dissabte, 12 de desembre del 2015 - 23:39 CET
Els 193 països presents en la cimera de París (COP21) han acordat avançar en la lluita contra el canvi climàtic a l'aprovar un acord de mínims contra el canvi climàtic que per primera vegada serà universal, una fita diplomàtiac que no soluciona el problema però que estableix les bases per aconseguir-ho les pròximes dècades.
Totes les delegacions podran expressar les seves queixes pel resultat després de 15 dies de maratonianes reunions, unes per considerar el text massa vague i altres per tot al contrari, però el cert és que mai un tractat havia aconseguit que totes les parts es comprometessin per unanimitat a fer alguna cosa, des de Índia i la Xina, tan reticents a adoptar mesures de mitigació que puguin hipotecar el seu creixement econòmic, fins als Estats Units, temorós de qualsevol acord que posés en dubte la seva sobirania nacional i no pogués ratificar-se al Congrés. Això sí, com era lògic, no tots avançaran a la mateixa velocitat perquè no tots estan en les mateixes circumstàncies i tenen les mateixes capacitats", segons paraules del president de la COP21, el ministre francès Laurent Fabius. Els rics hauran de fer més.
L'acord aprovat té com a gran objectiu evitar que la temperatura mitjana mundial augmenti més de dos graus respecte als valors preindustrials, que es considera el llindar simbòlic que separa una situació tolerable d'una altra amb danys irreversibles, i proposa fins i tot el llindar d'1,5 graus com a meta assolible si fos necessari. Pot semblar escàs si no va acompanyat d'una reducció efectiva i quantificada de les emissions industrials de gasos hivernacle, una cosa que no apareix en el text, però el fet que els països en el seu conjunt es comprometin a aconseguir l'objectiu significa que n'han de produir menys. Se sap exactament la quantitat necessària i ara es tracta d'avançar per aquesta via.
L'acord és jurídicament vinculant, però justament no en el capítol fonamental dedicat a la mitigació d'emissions. Amb la no obligatorietat s'aconsegueix que se sumin a l'esforç els països més reticents a acollir-se al paraigua de les Nacions Unides, entre ells els Estats Units i la Xina. El que es proposa als països és que compleixin voluntàriament els anomenats INDC, els plans nacionals de reducció d'emissions que ja han presentat públicament a la Convenció de l'ONU sobre Canvi Climàtic (UNFCCC). Segons les directrius del protocol de Kyoto de 1997, només estaven obligats a actuar els països industrialitzats, als quals se'ls exigia que reduïssin emissions. D'acord amb el nou text, s'emplaça els països en desenvolupament a millorar la seva eficiència, és a dir, se'ls demana que disminueixin el ritme de creixement i apostin per una reconversió futura de les seves fonts d'energia. Així doncs, el pacte entrarà en vigor l'any 2020 amb les gairebé 200 contribucions nacionals presentades.
Si tots els països compleixen els INDC, i res indica que no ho hagin de fer perquè els han elaborat ells mateixos, seguiran pujant fins al menys 2,7 graus, segons els càlculs científics. Així que han hagut d'articular-se mecanismes per millorar els resultats. La principal proposta de l'acord de París és que els països hauran de presentar voluntàriament el 2018 una proposta de contribucions més ambiciosa i, en funció de l'evolució mundial, cada cinc anys s'hauran de revisar els INDC. La primera revisió obligatòria per a tots seria el 2025. A més, mai es podrà anar cap enrere. El text també articula un sistema de verificació, no especialment definit, perquè tots els països mesurin les seves emissions de manera fidedigna i clara.
L'acord de París proposa que les emissions toquin sostre "tan aviat com sigui possible", reconeixent que aquesta tasca costrà més temps per als països en desenvolupament. No hi ha res més. Les pressions de les potències emergents i dels països petrolers han retirat del text qualsevol menció a l'objectiu internacional de la descarbonització -la supressió completa de l'ús de combustibles fòssils- l'any 2050, com s'havia proposat al principi, o fins i tot l'eufemisme de la "neutralitat climàtica", que incloïa compensar les emissions amb sistemes de captura i emmagatzematge de carboni.

TEMES

• Cimera del clima

Historic Paris climate change agreement adopted at COP21

canvi climàtic

La Cimera pel Clima acorda limitar l'escalfament per sota dels 2 graus

La proposta és legalment vinculant

El president de la trobada la defineix com a "històrica"

Els països ratificaran el text previsiblement aquesta tarda

Canvi climàtic: així quedaran les principals ciutats del planeta si segueix augmentant la temperatura

Redacció-Nd | 12/12/2015 a les 12:37h

Laurent Fabius, ministre d'Assumptes Exteriors francès i president de la Cimera pel Clima, ha anunciat aquest dissabte que l'acord tancat en la Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic de París (COP21) serà legalment vinculant i es marca l'objectiu de limitar l'escalfament global per sota dels dos graus i intentar que, com a màxim, sigui d'un grau i mig. Segons Fabius, cada cinc anys es farà un balanç i un seguiment per controlar si es compleix l'acord.

El president de la Cimera ha definit la proposta com a "històrica, ambiciosa i equilibrada" i ha subratllat que fa "justícia climàtica". Tanmateix, l'acord encara no és definitiu perquè els delegats de cada país han d'examinar el text i l'han de ratificar, en principi, aquesta tarda.

Després de dues setmanes d'intenses negociacions entre les 196 delegacions nacionals aquesta matinada s'ha tancat l'esborrany definitiu. Les converses s'han centrat principalment en la diferenciació en l'assumpció de responsabilitats per part dels països desenvolupats i en el finançament.

Tot i les paraules de satisfacció de Fabius, algunes veus han criticat que l'acord és de mínims i queda lluny de les expectatives generades.
 

COP21 - Adoption of the Paris Agreement (Final draft - December, 12th 2015)

Canvi climàtic: així quedaran les principals ciutats del planeta si segueix augmentant la temperatura

La Cimera pel Clima busca un acord perquè la temperatura de la Terra «només» augmenti 2ºC

La cimera del canvi climàtic arriba a un acord que es presentarà aquest matí

La cimera del canvi climàtic de París s'allarga per intentar tancar un acord

Republicans a l'atac contra el canvi climàtic

Catalunya redueix emissions de CO2 un 8% en un any i se situa en nivells de 1992