dimarts, 13 de gener del 2015

2014: rècord de temperatures a Europa i any càlid a Catalunya

2014: rècord de temperatures a Europa i any càlid a Catalunya

L'observatori de l'Ebre ha igualat el rècord del 2011. A Barcelona, Girona i Lleida ha estat entre els 3 anys més càlids registrats


Anomalies de temperatura respecte el període 1981-2010, de gener a novembre / EIG EUMETNET

2014: rècord de temperatures a Europa i any càlid a Catalunya

El Meteocat ha fet públic aquest matí el seu informe anual de l'any 2014, que qualifica d'any “majoritàriament càlid”. A bona part de comarques, la temperatura mitjana de l'any ha estat més de 0,5 graus superior al valor climàtic de referència, i només en punts alts del Pirineu Occidental, al nord del Berguedà, al Port del Comte, als Ports de Beseit i en alguns sectors de la Cerdanya s'hi pot considerar normal.
Globalment, el Meteocat no ha comparat aquest any amb els anteriors, però hi ha algunes dades que fan evident que ha estat anormalment càlid. A l'Observatori de l'Ebre ha estat l'any més càlid des del 1905, igualat amb el 2011. A Barcelona la sèrie s'inicia el 1780, i des de llavors només hi ha hagut dos anys més càlids que el 2014. A Girona i a Lleida és el segon any més càlid des del 1950.
No hi ha hagut anomalies importants de precipitació, a la majoria d'indrets l'any ha estat lleugerament més plujós o lleugerament més sec del que caldria esperar. Només en algunes zones puntuals concentrades sobretot a la costa central i a les Terres de l'Ebre l'any s'hi pot considerar sec.
A nivell mundial encara no hi ha dades oficials, però un informe preliminar del servei meteorològic del Japó fa preveure que el 2014 haurà estat l'any més càlid des que hi ha registres. A Europa un document elaborat per un consorci de serveis meteorològics avalat per l'Organització Meteorològica Mundial situa amb gairebé tota probabilitat el 2014 com l'any més càlid des que es tenen registres a Europa. Segons aquest estudi, la temperatura del 2014 haurà superat per tres dècimes la de l'anterior rècord del 2007. L'estiu ha estat l'única estació amb temperatures normals o fins i tot més baixes del que caldria esperar.

 

dijous, 8 de gener del 2015

Els dibuixos dels caricaturistes assassinats del Charlie Hebdo

Dimecres  07.01.2015  18:00
Autor/s: Núria Ventura

Els dibuixos dels caricaturistes assassinats del Charlie Hebdo

Recollim portades i vinyetes de Charb, Cabu, Tignous i Wolinski

Vilaweb
L'atemptat a la seu de la revista Charlie Hebdo, al centre de París, ha deixat almenys dotze morts, entre els quals quatre dels caricaturistes de la publicació. Segons la premsa francesa, entre les víctimes hi ha el director de la publicació, Stéphane Charbonnier, conegut per 'Charb', i els dibuixants Jean Cabut 'Cabu', Bernard Verlhac 'Tignous' i Georges Wolinski.
Stéphane Charbonnier, 'Charb'
Stéphane Charbonnier, 'Charb', va néixer el 1967 a Conflans-Sainte-Honorine, a Yvelines. Havia treballat a L'Écho des Savanes i Télérama, entre més publicacions, abans de convertir-se en director de Charlie Hebdo, el 2009. 
Jean Cabut, 'Cabu'
Jean Cabut, conegut per 'Cabu', va néixer el 1938 a Chalons-en-Champagne, al Marne. Era dibuixant des de l'edat de setze anys, quan va començar a publicar. Fou un dels fundadors de la revista Hara-Kiri. Durant els anys setanta i vuitanta va participar en programes de televisió per a nens, a més de continuar la carrera de caricaturista en revistes diverses. El febrer del 2006, a la portada d'un número del Charlie Hebdo, signada per Cabu, hi apareixia Mahoma plorant amb el títol: 'Mahoma aclaparat pels fonamentalistes', que va suscitar una forta controvèrsia. 
Bernard Verlhac, 'Tignous'
Bernard Verlhac, 'Tignous', va néixer el 1957. Abans del Charlie Hebdo, havia treballat al Marianne i al Fluide Glacial.
Georges Wolinski
Georges Wolinski va néixer el 1934 a Tunísia. Va publicar els primers dibuixos al setmanari Rustica el 1958. El 1960 es va unir a l'equip d'Hara-Kiri. Va contribuir a les publicacions L'Humanité, Nouvel Observateur i Paris Match, entre més. Va ser director del Charlie Hebdo entre el 1970 i el 1981.

TOTS SOM CHARLIE HEBDO- Portades i vinyetes de Charb, Cabu, Tignous i Wolinski

  1.  TOTS SOM CHARLIE HEBDO- Portades i vinyetes de Charb, Cabu, Tignous i Wolinski

     Vilaweb-El Bloc del Víctor
     
    JEAN CABUT 'CABU'
  2. Una de les portades del Charlie Hebdo que va encendre l'ira dels integristes islamistes, per Cabu
  3. Un dels primers dibuixos de Cabu, durant el seu servei militar a Algèria
  4.  
  5. Le Grand Duduche, un dels personatges emblemàtics de Cabu
  6. ·
  7. Una de les portades de Cabu al Charlie Hebdo
  8. ·
  9. STtÉPHANE CHARNONNIER 'CHARB'
  10. Una portada d'un número polèmic de Charlie Hebdo, per Charb
  11. ·
  12. Una de les portades polèmiques del Charlie Hebdo, per Charb
  13. El setembre del 2012 la revista va publicar una edició doble, en protesta per les crítiques que rebia. El dibuix és de Charb
  14. ·
  15. Una portada de Charlie Hebdo sobre Sarkozy, per Charib
  16. ·
  17. Una de les vinyetes de Charb
  18. ·
  19. BERNARD VERLHAC 'TIGNOUS'
  20. ·

Related stories

Les quinze pitjors prediccions tecnològiques de la història

Dijous  08.01.2015  06:00

Les quinze pitjors prediccions tecnològiques de la història

La revista Forbes recull les frases més desafortunades relacionades amb la tecnologia i la informàtica de l'últim segle i mig

Vilaweb
Fa pocs dies que us parlàvem de les increïbles prediccions que va fer el científic i escriptor de ciència-ficció Isaac Asimov fa cinquanta anys respecte del 2014. El grau d'encert era tan alt com la precisió d'allò que va preveure. Ben al contrari que les prediccions tecnològiques que ha recollit la revista Forbes. A '15 Worst Tech Predictions Of All Time' es recullen quinze frases pronunciades durant l'últim segle i mig relacionades amb la tecnologia i que s'han demostrat del tot errònies.
Després de recordar la famosa frase de Thomas Watson, president d'IBM, que el 1943 digué que 'hi havia mercat mundial per a un màxim de cinc ordinadors', la revista nord-americana relata una quinzena de prediccions del mateix nivell: des de la d'un alt responsable de correus a la Gran Bretanya, que el 1876 deia que potser els nord-americans necessitaven el telèfon, però els britànics no, perquè ja tenien molts nois dels encàrrecs, fins a la brillant visió de futur de Steve Ballmer, que el 2007, essent director de Microsoft, va dir que no hi havia cap opció perquè l'iPhone aconseguís una part significativa del mercat dels mòbils.
Entre les prediccions més desafortunades hi ha el consell del president del Michigan Savings Bank, el 1903, a l'advocat de Henry Ford perquè no invertís en la seva empresa de construcció de cotxes: 'El cavall ha arribat per quedar-se, però l'automòbil és només una fantasia del moment, una moda.' I, més acostada en el temps, la de Robert Metcalfe, fundador de l'empresa 3Com i inventor d'Ethernet, que el 1995 preveia que internet esdevindria una supernova espectacular i s'esfondraria catastròficament... el 1996.

dimecres, 7 de gener del 2015


AirlineRatings publica la llista anual de les deu aerolínies més segures del món

La companyia australiana Qantas s’ha endut el primer lloc en un 2014 negre per l’aviació

| ND 07/01/2015 a les 11:22h

Un avió Air France en una imatge d'arxiu Foto: Europa Press

El portal d’aviació AirlineRatings ha publicat la llista anual de les deu aerolínies més segures del món i, una vegada més, la companyia australiana Qantas s’ha endut el primer lloc. Les innovacions amb seguretat i la seva flota de menys de 8 anys d’antiguitat han fet que aquesta aerolínia mantingui el primer lloc en aquests últims anys.

La resta de companyies aèries, ordenades per ordre alfabètic, són les següents: Air New Zealand, British Airways, Cathay Pacific Airways, Emirates, Etihad Airways, EVA Air, Finnair, Lufthansa i Singapore Airlines.

Les 10 aerolínies de baix cost més segures

Aquest any, AirlineRatings també ha inclòs les deu aerolínies de baix cost més segures. També ordenades per ordre alfabètic, són les següents: Aer Lingus (Irlanda), Alaska Airlines (Estats Units), Icelandair (Islàndia), Jetblue (Estats Units), Jetstar (Austràlia), Kulula.com (Sud-àfrica), Monarch Airlines (Regne Unit), Thomas Cook (Regne Unit), TUlfly (Alemanya) i WestJet (Canadà).

El sistema de qualificació d’AirlineRatings.com utilitza auditories dels organismes d’aviació i associacions líders així com auditories governamentals i els registres de mortalitat de cada companyia. A més, també examinen els historials de les aerolínies, els registres d’incidents i l’excel·lència operativa. De les 449 aerolínies estudiades, 149 tenen la millor puntuació de seguretat amb set estrelles.

2014, un any negre per l’aviació

Aquest llançament de la llista s’ha presentat en un moment força sensible, ja que en els últims mesos s’han produït diversos accidents d’avions. Tot i que el 2013 va ser un dels anys més segurs de la història de l’aviació, l’any 2014 és considerat un any negre. Segons les dades d’AirRatings, hi ha hagut 21 accidents amb 986 morts. En total, 3.300 milions de passatgers han viatjat en 27 milions de vols durant l’any 2014.

Dos dels accidents de l'any passat, el MH370 i el MH17, no van tenir precedents en temps moderns i es van emportar 537 vides. Al març, el vol 370 de Malaysia Airlines va desaparèixer en la seva ruta de Kuala Lumpur a Pequín amb 239 persones a bord, gairebé 10 mesos després, el MH370 encara no és trobat. Al juliol, el vol 17 de Malaysia Airlines, amb una qualificació de cinc de set estrelles, va ser enderrocat a l'est d'Ucraïna, matant a 298 persones. AirAsia, encara en estat de xoc per l'accident del vol QZ8501 al Mar de Java el 28 de desembre amb 162 persones a bord, té quatre estrelles de seguretat. Abans del mes de desembre, AirAsia tenia un registre de seguretat gairebé perfecte, sense accidents fatals previs.

Les aerolínies més insegures del món

Quatre aerolínies, prohibides a la Unió Europea, només han aconseguit una estrella en seguretat. Dues són del Nepal: Tara Air i Nepal Airlines, i les altres són Scat Airlines de Kazakhstan i Kam Air d'Afganistan.

dimarts, 6 de gener del 2015

Una Sola Terra demana que s'arrenqui els eucaliptus a Rapa Nui

Redacció | ECODIARI 05/01/2015 a les 21:27h

Una Sola Terra demana que s'arrenqui els eucaliptus a Rapa Nui

Paisatge de Rapa Nui Foto: Viquipèdia/Bjørn Christian Tørrissen.


L'associació catalana Una Sola Terra, que fa uns anys ja va realitzar un estudi per proposar l'autosuficiència energètica de l'Illa de Pasqua (Rapa Nui) mitjançant les energies renovables, ha sol·licitat a la Corporació Nacional Forestal Xilena (CONAF) que arrenqui totes les plantacions d'eucaliptus efectuades abans i durant la dècada dels seixanta a l'illa si vol que el seu projecte de reforestació sigui ecològicament sostenible.

El 16 d'abril de 2013 es va signar un conveni entre la CONAF i la Cousteau Society per plantar 1.400.000 arbres fruiters i nadius en el termini de 8 anys. Es tracta de reforestar 1.400 hectàrees erosionades. El projecte batejat com «Umanga mo et Natura» (Treballant junts per la natura) pretén abastar el 10% de la superfície de l'illa. El 90% de Rapa Nui es troba afectada per algun grau d'erosió i menys del 5% té una cobertura arbòria. L'erosió s'ha incrementat amb l'existència de 6.200 caps de bestiar boví i cavallada.

Una Sola Terra detalla a més que al turó pròxim a la platja d'Anakena hi ha un bosc creat amb una espècie arbòria africana que també hauria de ser substituït per una espècie autòctona.

El president de l'associació ecologista, Santiago Vilanova, ha escrit a la presidenta de la Cousteau Society, Francine Cousteau, per recolzar el conveni amb la CONAF i el projecte «Umanga mo et Natura», però reclama una política forestal, agrícola, turística i energètica global per a la protecció d'un dels majors patrimonis arqueològics de la Humanitat.

dilluns, 5 de gener del 2015

El Banc del temps: intercanvi de serveis sense diners pel mig

BON NADAL I QUE AQUEST 2015 SIA L'ANY DE LA INDEPENDÈNCIA

El Banc del temps: intercanvi de serveis sense diners pel mig

El Banc del temps: intercanvi de serveis sense diners pel mig

La iniciativa s'està consolidant a la Catalunya Central, on ja hi ha uns quants centenars d'usuaris actius

| ND 05/01/2015 a les 09:49h

El grup de persones que va a caminar enfila el Passeig del Ter de Manlleu per fer una ruta que durarà un parell d'hores, fins que es pongui el sol. Foto: ACN

Acompanyar a fer encàrrecs a les persones amb mobilitat reduïda, cosir vores de pantalons, escurçar cortines, donar classes d'informàtica, fer intercanvi d'idiomes o arreglar averies elèctriques són alguns dels exemples de serveis que s'ofereixen i es reben als bancs del temps que hi ha en funcionament a la Catalunya Central. En els darrers anys, aquesta iniciativa ha anat a l'alça i s'ha instaurat en diferents localitats del territori, com Igualada, Solsona, Manlleu o Berga. D'altres com Vic o Manresa tenen la intenció d'implementar-ho la primavera del 2015 seguint el model d'altres ciutats d'Osona on fa anys que funciona, com és el cas de Manlleu.

Els Bancs dels temps són una iniciativa comunitària d'intercanvi de temps, nascuts a Barcelona l'any 1998, "que simulen el funcionament d'un banc però, en canvi, allò que es presta i es rep és temps dedicat als serveis i les persones", segons ha explicat a l'ACN Susana Fàbregas, tècnica del Pla d'Inclusió d'Igualada. De fet, Fàbregas ha apuntat que l'objectiu del projecte és "l'ajuda mútua i el reforç dels llaços comunitaris i de veïnatge". "El servei té una doble funció: d'una banda, fer evident que tots tenim capacitats i habilitats per oferir i, de l'altra, pot ser una resposta a les necessitats de la vida diària", ha apuntat la tècnica municipal.

Sense diners

El tret més característic dels Bancs del temps és que funcionen sense diners i, per tant, la unitat d'intercanvi és l'hora. Independentment del tipus de servei, per cada hora que donis, tens dret a rebre una hora de servei i la persona a qui tu ajudis no ha de ser necessàriament la mateixa que després et doni un cop de mà. La Maria Mas i l'Antònia Roig, per exemple, són dues usuàries del Banc del temps d'Igualada. L'Antònia va amb cadira de rodes i la Maria l'acompanya a fer encàrrecs. A canvi, l'Antònia ofereix serveis de manicura a qui ho desitgi.

De fet, l'Antònia és una de les primeres persones que va apuntar-se al Banc del temps d'Igualada. Segons ella, "de diners no n'hi ha per a tothom, en canvi, de temps tots en tenim una mica" i, per això, "si tots plegats ens en donéssim una mica ens enriquiríem personalment i ajudaríem a les altres persones a fer una vida més integrada". De la seva banda, la Maria creu que aquesta iniciativa és com "tornar als anys de la postguerra, quan les pessetes no existien i la gent oferia coses a canvi d'altres".
 

L'Antònia Roig i la Maria Mas conversen a una plaça d'Igualada. Foto: ACN

Intercanvis grupals, comunitaris o individuals 

Tot i que la majoria de serveis que s'ofereixen al Banc del temps són individuals, a Manlleu també s'organitzen intercanvis grupals o comunitaris. La tècnica de Participació Ciutadana, Mercè Sayol, ha explicat que els intercanvis individuals poden ser molt variats: des d'ensenyar a fer un bloc, conversar en anglès o francès, fins a acompanyar algú al metge. Aquest és el cas de la Dora i la Núria, dues dones grans que cada dimecres es troben. La Núria va amb cadira de rodes i la Dora l'acompanya a fer encàrrecs o la porta a passejar. Tot i que la Núria viu amb la seva filla, que és qui està amb ella la gran majoria del temps, el fet que la Dora vagi a ajudar-la un cop a la setmana permet que la filla es pugui ocupar d'altres coses. Les dues han anat teixint una amistat i conversen sobre allò que les preocupa i es fan companyia.

Els intercanvis grupals són una activitat que lidera un dels voluntaris i on hi participen dues o més persones. Durant aquest any, a Manlleu s'han dut a terme sessions per aprendre a fer pastissos de fruita i un grup per anar a caminar. El seu impulsor, Jaume Crosas, ha relatat que durant dues hores, a banda de caminar a pas lleuger, exploren la natura pels afores de Manlleu, fan esport i passen una bona estona conversant. Ell, de moment, no dóna ni rep cap altre servei, tot i que s'hi mostra disposat. Crosas, aturat als 60 anys després de tota una vida dedicada a treballar, ha assegurat que amb aquesta activitat se sent útil. No espera res a canvi perquè l'activitat li és "molt gratificant".
 

Unes deu persones conformen el grup de caminadors que cada dimecres es troben a Manlleu per passar una bona estona. Foto: ACN

El tercer tipus d'intercanvi que es dóna al programa Temps per Temps és el comunitari. Es tracta d'una acció que surt del banc del temps amb l'objectiu de fer-ne partícip tota la societat. Una de les activitats que té més èxit és l'intercanvi de roba, que coincideix sempre amb la setmana europea de prevenció de residus. Per Sant Jordi, els voluntaris van a la llar dels avis on ajuden les persones amb mobilitat reduïda i els porten a la plaça perquè puguin visitar les paradetes de llibres i roses.

Tothom té habilitats per oferir

La coordinadora del Banc del Temps de Manlleu, Mercè Sayol, ha explicat que molts dels voluntaris quan s'inscriuen no posen sobre la taula totes les habilitats que tenen "per desconeixença". La seva tasca, doncs, és anar fent preguntes perquè ells mateixos vagin descobrint tots els coneixements que tenen i que podrien aportar al programa. D'aquesta manera, es va confeccionant una gran base de dades que després els permet posar en contacte unes persones amb les altres quan es requereix un servei o es vol oferir una activitat. Sayol també creu que hi ha dos perfils diferenciats d'usuaris: aquelles persones que tenen feina i "no tenen temps per fer res, però amb necessitats per cobrir"; i aquelles que no treballen i tenen molt temps lliure però no saben com omplir-lo.

Llaços d'amistat

Molts dels usuaris que s'apunten al Banc del temps ho fan per cobrir una necessitat concreta però, amb el temps, estableixen relacions personals d'amistat amb d'altres usuaris. Un dels exemples és el grup del Solsonès. En aquest territori hi ha una trentena d'inscrits i això fa que "el grup estigui molt cohesionat". Segons ha explicat la seva coordinadora, Mercè Asensio, "el fet que siguem pocs provoca que més que usuaris siguem amics i, al final, el grup és com una gran família".

De fet, els coordinadors del Banc del temps de diferents municipis expliquen que moltes persones també s'hi apunten per conèixer gent nova. "Ens trobem que hi ha gent de fora que ve a viure al Solsonès i que no coneix ningú del territori i s'apunta al Banc del temps per establir contactes", ha explicat Asensio. També hi ha altres persones que queden per fer activitats socials com anar al teatre, al cinema o fer un cafè.
 

La Dora acompanya la senyora Núria a donar una volta per Manlleu i a fer encàrrecs. Foto: ACN

Per Llimós, del Temps per Temps de Manlleu, el gran valor del programa és la relació d'amistat que es crea entre les dues persones que protagonitzen l'intercanvi. La seva companya, Mercè Sayol, afegeix que les relacions que va veient són "molt gratificants". Potser són gent que no es coneixien o que només es coneixien de vista, i a partir del programa acaben tenint una relació "molt personal que desemboca en una gran amistat". I encara que l'intercanvi de serveis deixi de funcionar, pel motiu que sigui, "la seva amistat perdura en el temps".

Manlleu, Igualada i Solsona, els municipis més actius de les comarques centrals

Des de fa uns anys la iniciativa del Banc del temps ha arribat a les comarques centrals i, en aquests moments, es troba en procés de consolidació. A Igualada el servei compta amb un centenar d'inscrits, a Manlleu hi ha 350 persones apuntades des que es va iniciar el servei l'any 2009 i a Solsona una trentena. D'altra banda, hi ha poblacions com Vic que estudien implantar-ho de cara a la primavera de l'any vinent com a un dels projectes que depenen del Pla de Desenvolupament Comunitari. A la capital d'Osona, la iniciativa ja havia funcionat de la mà de Caixa Catalunya. Amb el canvi a l'entitat, el projecte va perdre força i va acabar desapareixent.

Amb tot, la majoria de coordinadors del servei apunten que "encara costa" que la gent s'hi apunti perquè "no estan acostumats a intercanviar temps per temps, ja que sempre hi ha hagut diners pel mig".