Les regions forestals d'Europa estan cada vegada més amenaçades pels
danys que causen les glaçades al final de la primavera. Aquesta és una
de les conclusions d'un estudi internacional en el qual ha participat el
Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la
Universitat de Lleida, amb una cinquantena més d'investigadors d'arreu
del món. El professor i investigador Sergio de Miquel ha explicat a
l'ACN que el canvi climàtic és la principal explicació d'aquest fenomen.
A més, alerta que els efectes que pot tenir en les espècies són
"múltiples", com per exemple frenar el creixement de les fulles i
afeblir-ne la vitalitat. Una de les conclusions també és que les
espècies s'intenten adaptar, "però el canvi climàtic va més de pressa".
Les regions forestals d'Europa i Àsia estan cada vegada més
amenaçades pels danys de les glaçades al final de la primavera que
provoca el canvi climàtic. Aquesta és la idea que es desprèn d'un estudi
internacional en el qual han format part investigadors del Centre de
Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de
Lleida. Amb el treball es pretén interpretar la manera en què els arbres
s'adapten per minimitzar el dany de les glaçades a les seves fulles i
per predir la vulnerabilitat dels boscos davant del canvi climàtic. A
més, l'estudi també pot ser una gran eina per orientar l'elaboració de
models climàtics, l'agricultura, la silvicultura i l'adopció de
decisions ambientals.
Un dels investigadors i professor de la UdL, Sergio de Miguel, ha
explicat que sovint el canvi climàtic es relaciona amb l'escalfament
global i la sequera, però en el fons el canvi climàtic condueix la terra
a situacions "extremes", ja siguin sequeres, glaçades o episodis de
gota freda en moments en què no són habituals. De Miguel ha explicat que
els efectes que això provoca en les espècies forestals són "múltiples",
sobretot en els teixits nous dels arbres, com les fulles que estan
començant a brotar. Malgrat que les glaçades a finals de primavera
aturin aquest creixement, de Miguel ha explicat que moltes espècies se'n
surten i es refan, "però han d'invertir uns recursos addicionals".
Això, segons l'investigador, provoca un afebliment de la vitalitat
d'aquests arbres, però també que creixin més petits, o que el fruit s'hi
vegi compromès.
Si bé els boscos actuen com a grans aliats per frenar el canvi
climàtic, ja que els arbres absorbeixen el CO2 per créixer mitjançant la
fotosíntesi, la reducció del creixement dels exemplars, "pot comportar
que els arbres no agafin tant de carboni", ha explicat de Miguel.
Espècies que intenten adaptar-se
Les glaçades tardanes de la primavera són més habituals als Estats
Units, ha explicat l'investigador, i no a Europa o a l'Àsia, i les
espècies ja tenen unes fulles "més resistents a les glaçades o
simplement neixen més tard". Per contra, a Europa i a Àsia, les espècies
són més "oportunistes" i quan reuneixen les condicions de bon temps és
quan treuen la fulla. Històricament, no han necessitat adaptar-se i per
això ara es veuen "sorpreses".
De Miguel ha explicat que els arbres tenen un cert poder d'adaptació
que es va observant, per exemple, en la migració d'espècies a més
altitud, a través de les llavors. L'investigador ha lamentat que les
espècies "intenten adaptar-se", però el canvi climàtic "va més de
pressa".
El dany que provoca les glaçades tardanes afecta en gran manera el
creixement, a la capacitat competitiva i als límits de distribució de
les plantes. En el cas d’Amèrica del Nord i Europa, causen més pèrdues
econòmiques a l'agricultura que qualsevol altre perill relacionat amb el
clima.
Investigació coliderada pel CTFC
El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la
Universitat de Lleida (UdL) són les úniques institucions de l'Estat
espanyol que han participat en l'estudi. Ho han fet de la mà de Sergio
de Miguel, professor, investigador i membre del Comitè Directiu de la
Global Forest Biodiversity Initiative (GFBI). Les dades del GFBI Hub,
que ha recopilat dels investigadors de tot el món, han estat fonamentals
per dur a terme el treball. Per arribar a aquestes conclusions s'han
analitzat els casos de glaádes de finals de primavera entre 1959 i 2017
d'unes 1.500 espècies.
Els resultats de la investigació es van publicar dilluns a la prestigiosa revista científica
PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences).
T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació
compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra
independència també depèn de tu.
