Si en compte de calories, ho considerem en grams, una persona mitjana
necessita consumir uns 50 grams de proteïna al dia per dur una dieta
saludable. Els animals ens ajuden en aquest consum? De fet, no. A la
ramaderia, els animals destrueixen gairebé el 75% de les proteïnes que
mengen, proteïnes la majoria de les quals podríem consumir nosaltres
directament, atès que provenen de conreus que també són aptes per al
consum humà. Necessitem animals per a menjar proteïnes? Tampoc. Els
animals només poden emmagatzemar o destruir els aminoàcids que
constitueixen les proteïnes, no tenen la capacitat de crear-los. Altres
elements associats a la carn, com ara el zinc, el ferro o la vitamina A,
també els podem obtenir dels vegetals. Malgrat això, la carn
contribueix a una dieta variada, sense oblidar que som una espècie
animal omnívora. Els humans sempre hem menjat carn i vegetals. Ara,
l’Organització Mundial de la Salut alerta que, actualment, consumim un
excés del 60% de proteïna animal, arran de la industrialització de la
ramaderia.
Com reduïm el consum de proteïna animal?
Consumim massa proteïna animal i, a més, amb una producció que és
altament ineficient. Dediquem una part molt important dels terrenys de
conreu a alimentar animals. I, en conjunt, això causa un nivell
d’emissions de gasos d’efecte hivernacle molt significatiu, el 23% del
global. Per tal d’assolir els compromisos de París i disminuir l’emissió
de gasos d’efecte hivernacle, s’ha de limitar necessàriament la
ramaderia. De fet, cal reduir d’un 50% el consum de proteïna animal per
persona i dia, fins a assolir els 50 grams diaris de mitjana. Si
consumim menys productes animals, caldrà dedicar menys conreus a
alimentar-los i, per tant, alliberarem terrenys que podran destinar-se a
alimentar directament a la població o retornar al seu estat lliure, de
manera que es recuperarien ecosistemes i s’augmentaria la biodiversitat,
cosa que ajudaria a contrarestar els efectes del canvi climàtic.
Fa unes setmanes, us parlàvem de la solució tecnològica:
cultivar de forma industrial la carn.
D’aquesta manera, no cal tenir animals sencers i se n’elimina el
patiment. Els nutrients es poden proporcionar d’una forma industrial
molt més eficient energèticament, i es minimitza la superfície terrestre
dedicada a produir proteïna animal. És el moviment anomenat ‘carn neta’
(
clean meat en anglès), que molts veuen inevitable. Però mentre
aquesta solució no arriba, podem aplicar un seguit de mesures que ens
permetran de millorar l’impacte ambiental del consum de proteïna animal.
A continuació, us en detallem algunes.
—
Reduir el consum de carn bovina i ovina. Vaques i
ovelles són remugants, i això vol dir que produeixen una gran quantitat
de metà, un gas d’efecte hivernacle molt més potent que no pas el CO2. A
més, bona part de la desforestació és provocada per la ramaderia
bovina. Per cada 50 grams de proteïna bovina, es genera l’equivalent a
25kg de CO2. És millor substituir-los per porc, pollastre o ànec, que
generen menys de 5kg de CO2.
—
Consumir productes lactis i ous. És millor consumir llet,
formatge i ous que no pas carn, perquè ambientalment és més eficient
mantenir l’animal viu. Generem menys de 3kg de CO2 per cada 50 grams de
proteïna.
—
Esdevenir vegà? Disminuir el consum de carn, ous i productes
làctics és essencial per a evitar el canvi climàtic, millorar la cadena
alimentària i la biodiversitat. Però no cal menystenir la capacitat dels
animals de transformar nutrients que els humans no podem digerir a una
forma que sí que podem aprofitar, a més de proporcionar més varietat en
la dieta. Podem continuar ingerint proteïna animal en la quantitat
recomanada.
—
Trobar alternatives atractives a la carn, els ous i els productes lactis.
Els supermercats condicionen profundament els nostres hàbits de consum.
Augmentar la diversitat de productes vegetals, prestant atenció als de
temporada, fer-los més atractius i ressaltar alternatives vegetarianes o
veganes als supermercats tradicionals pot tenir un gran impacte. Això
mateix es pot aplicar als restaurants, que poden introduir receptes
vegetarianes o veganes tan atractives com els plats de carn. Als
balanços finals de supermercats i restaurants, el pes de la proteïna
animal ha de baixar en favor de més proteïna d’origen vegetal.
—
Ramaders i governs han de millorar la sostenibilitat. Cal
disminuir el nombre d’animals engabiats i limitar l’alimentació dels
animals a partir de conreus, afavorint més les pastures.
—
Ampliar la varietat de peix consumit. Actualment, consumim de
mitjana 30 grams de peix per persona i dia. No és clar quant de temps
podrem mantenir aquest consum, atès que la majoria de pesqueries estan
sobreexplotades i a la vora del col·lapse. Les piscifactories tampoc són
cap solució, perquè els peixos s’alimenten a partir de la pesca
d’altres espècies que els humans podríem consumir directament. Potser
els peixos són el primer àmbit en què aplicar de manera urgent el
cultiu de carn.
Mentrestant, per disminuir la sobreexplotació de determinades espècies,
podem mirar d’ampliar el ventall d’espècies amb altres de semblants o
noves.
—
Mengeu tot allò que compreu. És
molt obvi, però una part significativa del menjar que comprem acaba a
les escombraries. Planifiqueu bé la compra setmanal, eviteu de comprar
grans quantitats de menjar –encara que estiguin d’oferta– i cuineu
racions més petites per evitar-ne les restes. I si en queden,
aprofiteu-les per altres plats (com ara canelons). Si s’eliminessin
completament aquestes pèrdues, el menjar disponible augmentaria un 10%
globalment.
—
Malbaratament de supermercats i restaurants. Els restaurants
han de ser més proactius a l’hora de proporcionar envasos per a
emportar-se el menjar que sobra als àpats. També poden ajustar-ne millor
les quantitats. Els supermercats haurien de disminuir les ofertes en
funció de la quantitat, perquè això incentiva el malbaratament
d’aliments. També haurien de facilitar la compra a granel. A banda
d’evitar plàstics, ens permet de comprar la quantitat justa que
necessitem.
L’hamburguesa impossible i altres alternatives
Fins ara hem repassat les dues alternatives principals. El moviment
de carn neta vol que continuem consumint carn com fins ara, però que en
canviem la producció, de manera que els animals no hagin de patir i
minimitzem l’impacte ambiental. Mentre no arribi aquesta tecnologia,
l’alternativa factible és disminuir el consum de carn i buscar productes
vegetals completament diferents. Però hi ha una tercera opció. I si
utilitzem productes vegetals que tenen el mateix aspecte que els
productes animals, la mateixa textura i, fins i tot, el mateix gust?
Actualment, trobem diversos productes vegans que intenten imitar la
carn, però fallen en algun d’aquests aspectes. Recentment, han sorgit
diverses companyies que han aconseguit això que semblava impossible. Una
és la nord-americana
JUST,
amb la seva truita vegana que es fa a partir d’una varietat de mongeta.
Als seus vídeos no en podem saber el gust, però visualment sembla
impossible distingir-la d’una truita feta amb un ou autèntic.
En molts països és normal esmorzar una truita, de manera que
productes com aquest poden fer disminuir significativament el consum de
productes animals, tot mantenint els valors nutricionals bàsics i, fins i
tot, millorant-ne determinats aspectes, com ara el colesterol. JUST té
altres productes vegans, que han passat els controls de seguretat
alimentària corresponents, i fins i tot
vol comercialitzar
carn neta adreçada a aquells vegans que només s’oposen a la carn pel
patiment dels animals. Tanmateix, hi ha altres iniciatives que no
renuncien a evitar completament la carn i volen crear-la amb elements
estrictament vegetals. La primera que ho ha aconseguit ha estat la
companyia
Impossible Foods.
Ha creat ‘l’hamburguesa impossible’, amb el mateix gust, textura, olor i
aspecte que una hamburguesa de carn, però 100% vegetal. Fins i tot, la
companyia Burger King ha confiat en aquesta nova companyia per a les
seves hamburgueses, i els seus clients habituals
han estat incapaços de diferenciar
les hamburgueses ‘impossibles’ de les tradicionals. Una gran fita si
considerem que són clients que fa anys que mengen setmanalment
hamburgueses de carn.
Això s’ha aconseguit gràcies al fet que Impossible Foods
va descobrir
quin era el secret de la carn. La carn conté la proteïna muscular
mioglobina, que té una cosa anomenada hemo, ric en ferro. Quan cuinem
carn, la mioglobina allibera l’hemo, que fa de catalitzador d’un conjunt
de reaccions químiques que creen els components volàtils, els quals
donen l’olor i el gust característics de la carn. Tanmateix, aquest
element també està disponible a les plantes. Els científics d’Impossible
Foods van veure que les arrels de soja contenien una proteïna amb hemo.
Tanmateix, necessitaven grans quantitats d’aquesta planta, la qual cosa
resultava inviable. Van trobar la solució en un llevat, i el van
modificar per produir grans quantitats d’hemo. Els llevats poden créixer
en dipòsits industrials, com fan els de la cervesa. Impossible Foods ha
anat més enllà i ha cercat tots els elements que defineixen la carn
–com ara la textura–, els ha aïllat i n’ha trobat les alternatives
vegetals. Ha començat a arribar a acords amb empreses i, de fet, és en
fase de fort creixement per aconseguir satisfer la gran demanda que hi
ha dels seus productes. Són els primers que han fet realitat produir
‘carn’ de forma industrial sense animals ni l’impacte ambiental
associat.
Aquests productes encara no han arribat al nostre país, però formen
part d’una evolució tecnològica i d’un demanda popular nascudes arran de
l’emergència climàtica i la necessitat d’augmentar la producció
d’aliments en un planeta com més va més poblat. El desafiament ambiental
és enorme i no aconseguirem els objectius dels Acords de París si no
canviem, també, la manera de produir carn i consumir-la. No tenim
alternativa, però per sort cada vegada serà més fàcil trobar productes
com els de JUST i Impossible Foods als nostres supermercats.
24.07.2019 10:40
