Un vessament de fuel a les Illes Salomó amenaça l'atol de corall emergit més gran del món
Un vaixell encallat a prop d'una zona
declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO podria vessar, encara,
fins a 600 tones mètriques més d'hidrocarburs
per Redacció
08/03/2019
09:45
| Actualitzat a 08/03/2019 11:53
elMÓN
El vessament de fuel que està tenint lloc a les Illes Salomó | Autoritat de Seguretat Marítima d'Austràlia
Les
Illes Salomó, un antic protectorat britànic a Oceania, estan patint una
crisi mediambiental greu a causa del vessament de fuel provinent d'un
vaixell. Segons informa la cadena nord-americana CNN, a més, la zona afectada és molt a prop d'un indret que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
pel seu valor paisatgístic i com a reserva natural. El buc, que va
encallar el passat 5 de febrer, contenia més de 700 tones mètriques de
combustible i, des d'aleshores, les aigües cristal·lines de les Illes
Salomó s'han anat enterbolint a causa del fuel que està perdent del
vaixell. Segons la mateixa CNN, a dia d'avui ja se n'han vessat més de
100 tones mètriques. El pitjor, però, podria estar per arribar, ja que
si això no s'atura encara es podrien vessar 600 tones mètriques més i empitjorar enormement la situació.
Segons les autoritats marítimes australianes, el vaixell, anomenat Solomon Trader, va encallar a la badia de Kangava de l'ila de Rennell,
la part sud de la qual va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat de la
UNESCO el 1998 per ser l'atol de corall emergit més gran del món. En
referència al vessament, la mateixa UNESCO va declarar en un comunicat
que "hi ha preocupació pel possible impacte que pugui tenir en el
Patrimoni de la Humanitat i en les vides de les comunitats locals".
Mentrestant, l'Autoritat de Seguretat Marítima Australiana ha advertit,
després de diversos reconeixements aeris, que hi ha "una taca extensa al voltant del vaixell, que s'ha començat a dispersar pel mar circumdant i la línia de la costa".
El fuel ha començat a arribar a les costes de l'atol | Autoritat de Seguretat Marítima Australiana
La
CNN afirma que els impactes mediambientals del vessament ja s'han
començat a notar. Citant Loti Yates, director de l'Oficina de Gestió de
Desastres de les Illes Salomó, sembla que ja han començat a aparèixer
peixos morts a les platges. "Ja hi ha peixos morts, i crancs, i tot això",
ha afirmat, i "els gasos que surten del petroli també afecten altres
comunicats, acabo de rebre un informe afirmant que també està tenint
impacte sobre els pollastres i els ocells". Les autoritats austalianes
estan ajudant les de les Illes Salomó en els esforços per limitar el
dany ecològic, contenint l'extensió de la taca. Per la seva banda, el
govern de les illes recorda que "la responsabilitat de rescatar
el vaixell i mitigar l'impacte ambiental d'aquest incident és de les
entitats comercials involucrades", és a dir, el seu propietari i la seva asseguradora.
Aquest passat dimecres, tots dos van "oferir una disculpa sincera a la gent de les Illes Salomó"
i van afirmar que són "molt conscients" del dany que han fet. Segons
les explicacions que van oferir, van intentar remolcar el vaixell però, a
causa d'un cicló, encara es va encallar més en el corall i tant el casc
com la sala de màquines van quedar afectades. Ara, treballen en transferir les 600 tones mètriques de fuel del vaixell a altres contenidors
per impedir que vagin a parar al mar i, a més, estan desplegant
personal tècnic i equips per contenir la taca i començar a netejar la
costa.
#FridaysForFuture: la revolució ecologista dels joves ja és ací
El 15 de març hi ha convocada una vaga estudiantil global · Els
joves la veuen com una oportunitat per a l'esclat d'un gran moviment
ecologista
Manifestació de Fridays For Future a Alemanya. Fotografia: EFE/ Omer Messinger
El 18 de gener, tres estudiants de
Biologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Girona van faltar a
la classe de Fisiologia Animal per seure davant la delegació de la
Generalitat amb cartells que demanaven polítiques efectives per a frenar
el canvi climàtic. Eren els primers estudiants del país que seguien el Fridays For Future, un moviment promogut per la jove activista sueca Greta Thunberg que
convoca vagues d’estudiants per a demanar un canvi de rumb dels governs
en el terreny ecològic. ‘Per què hem d’estudiar per a un futur que
potser no existeix?’, es demanen. L’octubre passat, les Nacions Unidesvan avisar que tan sols faltaven dotze anys
per a arribar a una situació irreversible per al planeta. Van començar
que eren tres estudiants, però set setmanes després ja són un centenar i
s’han organitzat nuclis a diverses ciutats, com ara Barcelona,
València, Palma, Tarragona i Alacant. Els estudiants es coordinen per
preparar plegats la vaga mundial que volen fer el 15 de març. ‘Volem que
sigui el tret de sortida que faci gran el moviment’, explica a VilaWeb
Roger Pallàs, un dels tres estudiants que van començar les vagues a
Girona.
Qui és Greta Thunberg?
Rere Fridays For Future, hi ha Greta Thunberg, una
activista sueca de 16 anys que l’agost de l’any passat va deixar d’anar a
classe per protestar davant el parlament i demanar al seu govern
polítiques efectives per a reduir les emissions de carboni, seguint l’Acord de París. L’estiu del 2018 va ser especialment calorós,
cosa que a Suècia va causar una onada d’incendis forestals. Thunberg,
que té la síndrome d’Asperger, no era capaç d’entendre com el govern del
seu país no posava tots els esforços a combatre una crisi climàtica tan
evident i devastadora.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
A partir de les eleccions sueques del 9 de setembre, la jove
activista va reformular la protesta per fer vaga els divendres. Va ser
aleshores quan va néixer Fridays For Future i la protesta va començar a
estendre’s arreu del món, principalment gràcies a la difusió de les
concentracions a Instagram, Twitter i Facebook.
La influència de Thunberg la va portar a la Cimera pel Clima de les Nacions Unides,
on va acusar els dirigents mundials de no fer res per a frenar el canvi
climàtic per por de ser ‘impopulars’ de cara als electors. ‘Dieu que
estimeu els vostres fills per damunt de tot, però els robeu el futur a
la cara’, els va dir. Després d’aquest discurs, que podeu veure a
continuació, el moviment Fridays For Future va assolir una rellevància
mundial.
Què es farà el 15 de març?
El 15 de març hi ha convocada la vaga global pel clima.
A casa nostra, el moviment és a les beceroles i encara no han decidit
quin format tindrà la protesta ni on es faran les manifestacions. De fa
poques setmanes, els nuclis que hi ha pel país es coordinen per Telegram
i Skype en una xarxa estatal que, alhora, manté relació amb els
moviments d’altres països.
Tenen clar que volen que la protesta sigui transversal i no vagi
lligada a cap color polític. És per això que han parlat amb col·lectius
juvenils i associacions com el Sindicat d’Estudiants dels Països
Catalans, l’Associació d’Estudiants Progressistes i el Sindicat
d’Estudiants per aconseguir el seu suport.
L’objectiu d’aquests primers nuclis de Fridays For Future és
convertir el 15 de març en l’espurna que encengui la metxa d’un gran
moviment ecologista que sacsegi la societat com ho van fer els indignats
el 2011 o el feminisme amb la gran vaga del 8-M de l’any passat.
Els organitzadors conviden als estudiants que demanin als adults de
donar suport a la vaga: ‘Digueu-los de venir amb vosaltres, digueu-los
que els necessiteu perquè pugueu tenir una oportunitat de sobreviure en
el futur.’
Què demanen, ben bé?
El moviment Fridays For Future demana que es compleixin els Acords de París
de l’any 2015 i es redueixin les emissions de carboni per mantenir
l’increment de temperatura global ‘molt per sota dels 2 graus centígrads
respecte als nivells preindustrials’. Tot i que el límit són els 2
graus, l’acord encoratja els països a esforçar-se per a limitar el
creixement a 1,5 graus respecte als nivells preindustrials.
També es van comprometre a reforçar la capacitat de les societats per
a afrontar les conseqüències del canvi climàtic i oferir als països en
desenvolupament un ajut internacional per a l’adaptació.
On s’ha implantat?
Com hem dit, el primer nucli de Fridays For Future a casa nostra va
sorgir a Girona a mitjan gener. El seu referent va permetre que un grup
de joves de Barcelona que s’havien conegut en la Marxa pel Clima
del 10 de novembre es reunissin per organitzar vagues estudiantils el
divendres i concentrar-se davant el Palau de la Generalitat. El primer
Fridays For Future que van convocar, ara fa dues setmanes, va reunir
vora 150 persones, xifra que van mantenir divendres passat. ‘Tot ha anat
molt de pressa i el dia 15 és a la cantonada’, explica Gemma
Barricarte, estudiant d’Arquitectura. La setmana vinent faran una
assemblea només per a preparar la gran vaga global. No tenen clar el
recorregut, però pensen en una manifestació amb batucades i performances.
A València, unes cent cinquanta
persones van participar divendres passat en la primera concentració, que
es va fer davant la Generalitat. Els impulsors són una vintena
d’estudiants de la Universitat de València, de la Politècnica i d’alguns
instituts, però ara l’objectiu és crear nuclis de Fridays For Future a
tots els campus. ‘Nosaltres tenim un problema i és que el 15 de març no
hi ha classe perquè són falles’, explica Paula Espinosa, una de les
impulsores. No podran fer la vaga, però sí que es concentraran davant la
Generalitat. L’única diferència és que ho faran a les 11.00 i no pas a
les 12.00, com a les altres ciutats, per no perdre’s la mascletada.
Hi ha algunes ciutats, com Palma, on la primera
concentració serà el 15 de març mateix. L’organitzen unes trenta
persones que s’han conegut després de l’oferiment de Cristina Minet –una
noia que, de fet, va acabar els estudis fa uns anys– de fer de contacte
de Fridays For Future per a coordinar el nucli impulsor. Encara no
tenen clar si convocaran a la plaça de Cort o davant el Consolat de Mar,
però ja mantenen converses amb els col·lectius d’estudiants per a
assegurar l’èxit de la mobilització.
I a la resta del món?
Com es pot veure en el següent mapa, que podeu consultar amb més detall a la pàgina web
de Fridays For Future, la protesta que Greta Thunberg va començar tota
sola el 20 d’agost de 2018 s’ha estès als cinc continents. Punts del món on hi ha nuclis organitzats de Fridays For Future. Font: Fridays For Future.
La importància del moviment ha fet que entri de ple al debat polític. A Bèlgica, les manifestacions ecologistes han estat multitudinàries i hi han emergit lideratges similars als de Thunberg, com el d’Anuna De Wever. La influència creixent del moviment ecologista juvenil va fer que la ministra de Medi Ambient flamenca, Joke Schauvliege, insinués
que hi havia algun organisme secret que manipulava els joves.
Concretament, va dir que els serveis d’intel·ligència belgues tenien
evidències que les manifestacions pel clima eren ‘més que accions
espontànies’. Els mateixos serveis d’intel·ligència la van desmentir i
Schauvliege va acabar dimitint.
La cancellera alemanya, Angela Merkel,
va haver d’intervenir en la polèmica per les paraules de la seva
ministra d’Educació, qui havia dit que les reivindicacions no eren ‘cap
justificació per a l’absentisme’, i va expresssarel seu suport
al moviment. Tanmateix, va demanar als joves comprensió amb la
velocitat en què s’apliquen les polítiques verdes. Alemanya s’ha marcat
el 2038 com a any límit per a deixar de fer servir el carbó. Pocs mesos
enrere, les paraules del primer ministre australià, Scott Morrison, demanant als joves d’estudiar més i ser ‘menys activistes’ havien aconseguit l’efecte contrari i van omplir els carrers de Sydney i Melbourne.
Els boscos catalans es mantenen verds tot i la gran quantitat de processionària
Les erugues han sortit més tard i no han
tingut temps de fer grans danys, tot i que se'n seguirà l'activitat ja
que si l'allarguen més enllà del març, hi podria haver afectacions
inesperades
per Redacció
12/02/2019
16:54
| Actualitzat a 12/02/2019 16:59
elMón
Bosc afectat per la processionària | CREAF
El centenar de fotos rebudes de moment pel projecte Alerta Forestal indiquen que aquest hivern hi ha moltíssima processionària als boscos de pins de Catalunya.
La quantitat de bosses que s’observen arreu n’és la prova. Tot i això,
la tardor freda i humida ha fet que el ritme del cicle de vida de les
erugues, la seva fenologia, s’hagi endarrerit, i que per tant no hagin
tingut gaire temps de menjar fulles. El resultat és que els boscos de
moment es veuen verds i que no hi ha alerta de pèrdues de fulles greus
o de grans extensions mortes com va passar al 2018.
Ara bé, podem cantar victòria? Segons els experts d’Alerta Forestal cal ser prudents, els propers mesos seran claus
i haurem de veure si la primavera arrenca calorosa i les erugues
allarguen la seva activitat abans d’enterrar-se a terra. Si fos així,
podríem tenir algun ensurt i veure que l’estat de salut dels boscos
empitjora en una època en que l’eruga ja hauria d’estar enterrada.
Aquest canvis en el ritme de la naturalesa comencen a ser molt freqüents
per culpa del canvi climàtic i els programes de seguiment s’han
d’adaptar a aquestes situacions. De det, els Agents Rurals començaran
d'aquí poc la seva campanya de seguiment. La seva informació i la que
recull la ciutadania a través del projecte Alerta Forestal haurien de
servir per tenir una fotografia fidel de l’estat de salut dels boscos de Catalunya i poder estudiar la seva evolució o la seva resposta als atacs anteriors de la plaga.
La caiguda de les poblacions d'insectes arreu del món pot fer augmentar les plagues
Les abelles, les formigues i els
escarabats desapareixen vuit cops més ràpid que els mamífers, els ocells
i els rèptils, mentre, alhora, les mosques i les paneroles es
multipliquen
per Redacció
12/02/2019
13:41
| Actualitzat a 12/02/2019 16:59
elMón
Larves de mosca negra | Toby Hudson (CC)
Un estudi sobre les poblacions d'insectes arreu del món, publicat a la revista 'Biological Conservation' i elaborat per científics de dues universitats australianes i una de xineses, conclou que el 40% de les espècies estan patint un declivi "dramàtic".
En concret, afirma, les xifres d'abelles, formigues, escarabats i
libèl·lules estan desapareixent vuit vegades més ràpid que les de
mamífers, ocells i rèptils, que també reculen però a una velocitat molt
més lenta. En canvi, però, el treball també indica que algunes espècies
que els humans considerem plagues, com les mosques i les paneroles, s'estan adaptant millor a la nova situació i acabaran multiplicant-se a una velocitat sense precedents.
Formigues empenyent una larva | Carlos Pradera
Els insectes suposen la majoria dels animals que viuen a les superfícies emergides del nostre planeta i, amb la seva activitat, proveeixen serveis ecològics que són claus per a moltes altres espècies,
entre les quals la nostra. Serveixen d'aliment a ocells i petits
mamífers, pol·linitzen el 75% de les plantes, tornen nutrients al sòl i
mantenen a ratlla les poblacions d'altres organismes que són plagues per
als humans. L'agricultura intensiva, l'ús de pesticides i el canvi
climàtic, però, estan fent que les seves poblacions estiguin caient en
picat arreu del món, amb casos especialment dramàtics com el de les
abelles, especialment als països desenvolupats.
Activistes de Greenpeace amb les abelles mortes llençades davant del Ministeri d'Agricultura espanyol | Greenpeace
Aquest
darrer estudi, però, que ha revisat més d'una setantena de treballs
elaborats a tot el món durant els darrers 13 anys, ha mirat quina és la
situació en perspectiva i ha arribat a la conclusió que, durant les
properes dècades, la reducció de les poblacions pot arribar a fer
desaparèixer el 40% de les espècies d'insectes del món, principalment a causa de la pèrdua dels seus hàbitats per l'activitat humana, sigui per l'extensió de l'agricultura, l'urbanització i la desforestació. A més, l'ús de fertilitzants i pesticides
i la contaminació també estan contribuint a aquesta crisi ecosistèmica,
una situació dramàtica que, a més, també té el canvi climàtic i les
espècies invasores com a elements que posen en risc una gran part dels
insectes del món.
Panerola | Diba.cat
Que els ecosistemes del nostre planeta s'estan desintegrant és cada vegada més evident, convertint la reacció de la Humanitat en una necessitat imperiosa. Si desapareixen tantes espècies d'insectes, també ho acabaran fent els animals que se n'alimenten i la crisi pujarà per la cadena alimentària
fins que, d'una manera o d'una altra, impactarà en els humans. Tot i
això, algunes espècies s'estan adaptant a tots aquests canvis i estan en
posició de fer créixer molt ràpidament les seves poblacions, la majoria
dels quals són considerades plagues pels humans. Un món més càlid i la
desaparició dels seus competidors i depredadors pot ser el caldo de
cultiu perfecte per un nou món on no hi hagi abelles ni papallones però, en canvi, hi hagi munts de mosques i paneroles.
La natura, durant la seva història, ha anat trobant la manera de
sobreviure a través d'uns organismes o d'uns altres, però els humans
podrien no ser un d'ells o acabar vivint en unes condicions molt pitjors
que les actuals.
Estem subestimant la gravetat de la crisi a què s'enfronta la Terra?
Un 'think-tank' progressista britànic
afirma que l'impacte humà ha arribat a nivells crítics i que una
combinació de factors amenaça de desestabilitzar les societats i
economies del planeta
ElMón
per Redacció
12/02/2019
13:30
Càlcul de l'escalfament global a nivell planetari | NASA
Un informe del 'think-tank' progressista IPPR, del Regne Unit, afirma
que els polítics i els legisladors no han sabut adonar-se de la
gravetat de la crisi mediambiental que pateix la Terra i que,
actualment, l'impacte de l'activitat humana ha arribat a un nivell
crític que amenaça l'estabilitat de les societats i de l'economia global.
En concret, els científics responsables de l'estudi apunten a una
combinació de factors: el canvi climàtic, l'extinció massiva d'espècies,
l'erosió del sòl, la desforestació i l'acidificació dels oceans.
L'informe explica que aquests factors estan contribuint decisivament a
un "procés complex i dinàmic de desestabilització mediambiental"
que ha arribat a nivells alarmants, avançant a un ritme "sense
precedents a la història humana i, en alguns casos, en milers de milions
d'anys".
Bosc de pins i avets morts per sequera al Parc Nacional Sequoia, a Califòrnia | Jordi Martínez Vilalta
L'IPPR,
a més, adverteix que la finestra d'oportunitat per impedir les
conseqüències més catastròfiques d'aquest procés de degradació del
planeta s'està "tancant ràpidament". Com a resposta
això, recomanen que es produeixin de manera urgent tres canvis en la
manera com els polítics entenen què està passant: en l'escala i la
velocitat de la crisi mediambiental, en les implicacions que pot tenir
per a les societats i en la necessitat de canvis profunds i ràpids. Des
de 2005, afirmen basant-se en dades recollides arreu del món, el número
d'episodis d'inundacions s'ha multiplicat per 15; el de temperatures
extremes, per 20; i els incendis forestals, per 6. Tot i que el canvi
climàtic sí que és molt present a les grans cimeres polítiques, afirma
l'intorme, altres elements que també són molt importants estan sent
pràcticament ignorats.
La cimera climàtica COP24 a Katowice (Polònia) | Greenpeace
D'una banda, la capa superficial del sòl està erosionant-se a una velocitat entre 10 i 40 vegades superior
a la capacitat de la Terra per regenerar-la. Des de mitjans del segle
XX, de fet, el 30% de les terres cultivables del món han esdevingut
ermes a causa de l'erosió i, l'any 2050, el 90% del sòl de la Terra es podria haver degradat.
L'informe, elaborat per una organització britànica, afirma que el país
és un dels més degradats del món: les poblacions d'espècies amenaçades
s'han reduit en dos terços des de 1970, un problema força comú a tot el continent europeu;
i el 17% dels terrenys de cultiu mostren signes d'erosió, amb 2,2
milions de tones perdudes cada any... L'IPPR afirma que la comunitat
científica està arribant a la conclusió que hem entrat en una nova era
de canvis mediambientals molt ràpids, una "era de destrucció mediambiental".
Foca trobada morta a Skye (Escòcia) després d'ingerir un tros de plàstic | SMASS
Els problemes que tot això pot comportar per a les societats humanes són més que evidents, amb una escassedat d'aliments que pot provocar grans moviments migratoris i malestar social, i és per això que l'informe alerta que cal prendre mesures de manera immediata per impedir una crisi global que posi en perill la Humanitat.
