MÓN

El món viu un estiu calorós com mai. Per què?

Diversos factors contribueixen a l'augment de la temperatura a l'hemisferi nord

---

Per: Redacció

04.08.2018  22:00

Vilaweb

No passa només als Països Catalans. Tot l’hemisferi nord del planeta està vivint un estiu de rècords absoluts de calor. D’Algèria a l’àrtic siberià i de Los Àngeles a Hong Kong mai abans s’havien registrat de manera simultània temperatures tan elevades ni durant tants dies seguits. L’alarma creada arreu del món implica trobar respostes a un comportament climàtic anormal i que està causant grans complicacions, des dels incendis forestals a Suècia a les morts per calor al Japó. La resposta, segons els experts, no és senzilla.
Evidentment el canvi climàtic juga una part important, si no la central, en aquest procés. Els climatòlegs, però, adverteixen que s’han sumat una sèries de factors molt inusuals que cal tenir en compte també.

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

D’aquest el més important sembla ser com d’inusualment fluix és l’anomenament ‘corrent en jet’. Es tracta dels forts vents que bufen més enllà dels deu quilòmetres per damunt de la superfície terrestre en direcció oest a est. Quan són molt intensos provoquen grans tempestes però quan es calmen deixen pas a la calor. Des de fa setmanes estan inusualment. calmats
El corrent de jet generat per les diferències de temperatura entre els pols i l’Equador. L’aire s’escalfa a l’equador i es refreda en els pols generant moviments a nivell planetari. El corrent es mou d’Oest a Est per a la rotació de la Terra. El corrent és de milers de quilòmetres de llarg, centenars de quilòmetres d’ample i pocs quilòmetres de gruix. Es mou a velocitats de 60 a 550 km/h, i generalment es troba a no més de 20 km d’altura.
Una altre factor destacable aquest estiu són les altes temperatures del mar a l’Atlàntic nord, que podrien correspondre a un fenòmen conegut com l’oscilació multidecadal Atlàntica. Aquest fenòmen, discutit en els àmbits científics, teoritza que cada quaranta a vuitanta anys hi ha una variació en la temperatura de la superfície oceànica però les dades empíriques per a recolzar aquesta teoria encara són insuficients.
En qualsevol cas aquest augment de la temperatura de l’oceà, combinat amb l’escassa activitat del corrent en jet podrien explicar en part els rècords de calor. Però cal tenir en compte que una situació semblant a l’actual, per la combinació de factors es va viure al 1976 i aleshores l’efecte va ser molt menys pronunciat que l’actual, diferència que els científics sí que adjudiquen sens dubte a l’escalfament global i les seves conseqüències.

CIÈNCIA I TECNOLOGIA > CIÈNCIA

La mar Mediterrània: una sopa de plàstics

Entre el 21% i el 54% dels plàstics d’arreu del planeta es troben a la conca de la Mediterrània

---

Fotografía de Marco Care/ Greenpeace

Per: Laia Font de Mora

03.08.2018  22:00

Vilaweb

El projecte d’investigació Nixe3 ha fet saber que havien aparegut dos focus de plàstic a prop de la costa oest de les illes de Mallorca i Eivissa. Però no és res nou. La conca de la mar Mediterrània concentra entre el 21% i el 54% de totes les partícules de plàstic que hi ha al món, segons l’últim estudi de plàstics a la Mediterrània fet per Greenpeace. L’estudi explica que es troba un fragment de plàstic cada 4 metres quadrats, cosa que fa que la Mediterrània sigui comparable als grans girs oceànics (corrents circulars que transporten els plàstics i els deixen al centre, d’on ja no es mouen i creen ‘illes’ gegants de plàstic), ja que és una mar tancada i molt densa amb un únic punt de sortida, l’estret de Gibraltar, i això comporta una gran acumulació de plàstics a la conca.
Malgrat tot, no hem d’imaginar focus de plàstics concentrats com els que hi ha ara a la costa d’Eivissa i Mallorca. L’investigador del projecte, Luis F. Ruiz-Orejón, explica que són concentracions esporàdiques i que és tota la conca de la Mediterrània que sembla una sopa de plàstics. ‘S’han trobat acumulacions de plàstics temporals. Els corrents a la Mediterrània són molt canviants durant tot l’any. Sí que podem assegurar que hi ha un total de 147.000 partícules de plàstic per quilòmetre quadrat’, diu Ruiz-Orejón. Parlem d’una mar amb un total de 2.500.000 quilòmetres quadrats de superfície, és a dir, que hi ha prop de 400.000 milions de plàstics nedant per tota la Mediterrània. Un 85% d’aquestes partícules són microplàstics (plàstics de menys de 5 mil·límetres), de manera que són pràcticament imperceptibles per a l’ull humà.

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

Fotografia: Pablo Blazquez/ Greenpeace.

De les nostres mans al nostre intestí
L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània i conclou que les restes de plàstics i burilles de cigarretes són el principal problema de les platges, que acumulen una mitjana diària de 250.000 restes de deixalles per quilòmetre quadrat a l’estiu. Només a Mallorca es troba una mitjana de 400.000 restes diàries per quilòmetre quadrat en ple estiu.
I què passa quan aquests plàstics arriben a la mar? Tot i que molts de nosaltres pensem que d’alguna manera acabaran desapareixent, això no és pas cert. Els plàstics no es descomponen fàcilment, poden tardar centenars d’anys a fer-ho. Mentrestant, els raigs ultraviolats i les ones de la mar s’encarreguen de fragmentar-los, generant, d’aquesta manera, microplàstics. Els microplàstics no fan desaparèixer el perill, al contrari, perquè són més difícils de reconèixer per un animal que no pas els plàstics grossos, i per tant, hi ha més perill que els confongui amb menjar.

Píndoles de microplàstics. Fotografía: Fred Dott/ Greenpeace

Aquests plàstics poden tenir conseqüències molt diverses. D’una banda, la fauna marina s’hi embolica, de manera que redueix la mobilitat i lesiona. A més, la ingesta de plàstics els pot causar lesions físiques a l’estómac i els fa tenir sensació de sacietat, de manera que no ingereixen res més i acaben desnutrits. Tant l’una cosa com l’altra redueix la capacitat de supervivència de la fauna marina. Ho vam veure no fa gaire amb la mort del catxalot a Múrcia després d’haver ingerit 29kg de plàstic.
D’altra banda, comporten una contaminació química del planeta. Quan es fabriquen els plàstics, els afegeixen diversos químics per a proporcionar-los durabilitat i flexibilitat. En la mesura que el plàstic es va fragmentant, en queden més parts exposades al medi. A més, aquests fragments actuen d’esponja: agafen altres contaminants del medi i creen una mena de píndoles amb una concentració de químics molt elevada, susceptibles de ser ingerides per la fauna marina.
Alba García, responsable de la Campanya de Plàstics a Greenpeace Espanya, explica: ‘Imaginem que una petita gamba ingereix un microplàstic i els químics es queden al seu teixit, arriba un peix més gran que se la menja i, per tant, el peix també ha ingerit el microplàstic. El cas és que la concentració d’aquests químics va augmentant a mesura que passa de nivell a la cadena tròfica i al final acaba arribant al nostre àpat.’ García assenyala que aquí hi ha un risc, i és que aquests químics poden generar problemes a tots els organismes, problemes que solen ser reproductius o hormonals, ja que es tracta de disruptors endocrins, els que intervenen als processos hormonals.
Com es combat?
Tant el Govern de les Illes, com la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya treballen per pal·liar la situació. Els tres governs volen eradicar els plàstics d’un sol ús, i en aquest sentit, estan en contacte i treballen plegats.
El Govern de les Illes, tal com explica Sebastià Sansó, director general de Residus, tramita un avantprojecte de llei en què es prohibiran tots els plàstics d’un sol ús, se signarà un conveni amb l’hostaleria perquè no facin servir plàstics innecessaris i en els grans esdeveniments tots els envasos hauran de ser retornables. La Generalitat de Catalunya també treballa per modificar la llei de residus actualper anar en la mateixa línia que el govern balear. El Consell, per la seva banda, redacta un pla de gestió de residus en què també es recullen mesures amb el mateix objectiu. Tot i això, tant les lleis del Principat i les Illes, com el pla de gestió de residus del País Valencià, només estan en tramitació i encara no s’han implementat.

Batuda de plàstics a la costa de Menorca.

Fa dotze anys que, a més, a les Illes s’organitzen recollides de plàstic flotant a la costa. ‘Tenim embarcacions que durant els quatre mesos d’estiu fan batudes per tota la costa balear, recollint els residus que hi ha a la part superficial del mar’, explica Sansó.
El projecte Nixe 3 també ha fet un seguit d’estudis socials a les Illes amb diferents agents implicats en la qüestió. Ha parlat amb grups d’investigadors i ONG, amb les administracions públiques, tant locals com de les Illes, i amb grans empreses amb seu a Mallorca. Amb les conclusions a la mà, Ruiz-Orejón explica: ‘Hi ha molta manca de cooperació entre els diferents agents. Cadascú té una visió diferent i hi ha llacunes entre les diferents visions que es complementarien perfectament si aquests grups tinguessin converses en taules rodones per a trobar una solució conjunta.’



Ruiz-Orejón també explica que entre el 40% i el 50% dels plàstics que es produeixen a Europa són d’un sol ús i que n’hi ha molts d’innecessaris. ‘A l’estat espanyol es fomenta molt el reciclatge però no es tracta d’una solució total, només és una solució parcial. S’hauria de començar per la reducció, que acompanyada de cooperació de tots els gestors és un dels primers passos a fer per afrontar el problema’, conclou.

CIÈNCIA I TECNOLOGIA > MÈTODE

Gambes

---

Il·lustració: Anna Sanchis

Per: Ramon Folch

28.11.2017  05:00

Vilaweb

De totes les gambes, cap de tan apreciada com la rosada. Nemine discrepante: tothom hi està d’acord. Als mercats de peix, la gamba rosada mediterrània es paga sovint per damunt dels cinquanta euros el quilo. Això és perquè la nostra gamba rosada (Aristeus antennatus), a més d’escassa, és especialment fina i gustosa, sobretot per als que es complauen a xuclar-ne el cefalotòrax (el «cap», per al comú de la gent). Però els preus, bé que sempre elevats, oscil·len molt, perquè ara se’n pesca i ara no. A les llotges catalanes, l’any 2008 van arribar unes 650 tones de gamba rosada; va ser un any d’abundància i la gamba es pagà a 27 € kg de mitjana (bastant més cara a les peixateries, és clar). L’any 2005, només n’hi havien arribat 190 tones; va ser un any d’escassesa i el preu mitjà de la gamba pujà, a les subhastes, fins als 47 €/kg (esgarrifeu-vos del preu a les parades). A què són degudes aquestes oscil·lacions en les captures? És com un misteri.

Era com un misteri. Durant dècades, els pescadors atribuïen els períodes d’abundància o d’escassesa a raons molt diverses. Cadascú hi deia la seva i tots s’equivocaven. La veritat és que no hi ha una raó que ho expliqui correctament, sinó un conjunt de raons interrelacionades, en cap de les quals no hi havia pensat ningú. No hi podia haver pensat ningú perquè ningú no sabia les coses que calia saber. Així que els pescadors de Palamós o de Blanes, que són els ports gambistes per excel·lència, sabien pescar però no sabien per què trobaven gambes o no.

La gamba rosada és un crustaci demersal, és a dir, que viu als fons marins, entre els 100 i els 1.400 metres de profunditat. Com qualsevol altre animal, va al darrere del menjar. A aquestes fondàries privades de llum, això depèn del que porten els corrents marins locals, resultat del relleu i altres factors. La qüestió és que la plataforma litoral dels Països Catalans, abans d’estimbar-se cap als fons abissals, es resol en diversos canyons submarins, sobretot davant de la costa catalana. Els pescadors, a força de palpar-los amb les xarxes de ròssec, en tenen un cert coneixement; els anomenen «recs» o «canals». Davant de Blanes, Sant Feliu de Guíxols i el cap de Creus hi ha els tres canyons més importants. Es corresponen, justament, amb els principals caladors de gamba rosada.

Quan el mestral o la tramuntana refreden o evaporen les aigües superficials, queden al descobert aigües més salades i més fredes que, en ser més denses, es precipiten cap al fons. Es generen, d’aquesta manera, veritables cascades d’aigües superficials fredes que cauen canyó avall, més o menys riques en aliments segons els afloraments de nutrients minerals que hi hagi hagut aquell any. Al fons, les esperen les gambes. Segons el règim de vents de cada any o el rigor tèrmic de l’estiu, les cascades són fortes o febles, de manera que les gambes abunden més o menys si són al final del canyó o a mig aire. Un cop explicat, tothom ho entén, però qui s’havia d’imaginar que la localització i l’abundància de les gambes de fondària depenguessin en bona mesura del vent tramuntanal?

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Ramon Folch.

Què és Mètode?

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

crustaci

ecologia

gamba

geologia

llotja

pesca

Fenòmens naturals

El volcà Agung obliga a tancar l'aeroport de Bali i evacuar 100.000 persones

El Nacional
Foto: Efe

L’última erupció del volcà Agung a la illa de Bali ha portat a tancar l’aeroport internacional Ngurah Rai i les autoritats esperen haver d’evacuar aquest dilluns entre 90.000 i 100.000 persones.

El director de l’Agència Nacional de Gestió de Desastres (BNBP, per les seves sigles en indonesi), Sutopo Purwo Nugroho, ha confirmat que a hores d’ara els centres d’acollida repartits per la illa atenen a 40.000 evacuats i la xifra augmentarà durant el dia d’avui.
El tancament de l’aeroport ha començat aquest matí, durarà 24 hores, amb revisions periòdiques de 6 hores, i ha afectat a 445 vols i desenes de milers de passatgers, segons informa la BNBP.
Les autoritats han recomanat l’ús de mascaretes pel núvol de cendra que ha provocat la última erupció, la qual va tenir lloc aquest cap de setmana, que va assolir els 4.000 metres d’altura, i es mou actualment en direcció est nord-est cap al mar i la illa de Lombok, tot i que podria canviar pel vent.

Eleven el nivell d’alerta

La BNBP ha elevat aquest matí el nivell d’alerta d’erupció del 3 al 4 (el màxim), ha ampliat la zona de seguretat a un radio de fins 10 quilòmetres al voltant del cràter i ha avisat d’una erupció “imminent” de més intensitat.
“L’erupció i les tremolors han ocorregut de forma continua. A més, la lava segueix omplint el cràter i quan vessi començarà a lliscar pel lateral. Hi ha possibilitats d’una erupció major” ha indicat Nugroho.

Un altre problema són els lahars, com s’anomenen els fluxos de sediments piroclàstics i aigua que es mobilitzen des dels vessants del volcà i la situació dels quals es veu agreujada per la temporada de pluges a Indonèsia.

El volcà Agung provoca pèrdues en el sector turístic

El volcà Agung es troba a l’est de l’illa de Bali, al districte de Karangasem, i està lluny de la major part de les atraccions turístiques. Bali és el principal destí turístic d’Indonèsia, amb una afluència anual que ronda els 5,4 milions de visitants estrangers, tal com indiquen dades oficials.
Des del 22 de setembre, l’alerta d’erupció de l’Agung ha causat pèrdues a la indústria turística balinesa per valor de 20 trilions de rúpies (uns 1.241 milions d’euros), segons el president de la BNBP.
L’arxipèlag indonesi s’assenta dins dels denominat “Anell de Foc” del Pacífic, una zona de gran activitat sísmica i volcànica que és sacsejada per milers de tremolors l’any, la majoria d’escassa magnitud.
L’erupció d’engany és la primera erupció magmàtica del volcà des del 1963, quan les erupcions van durar gairebé un any i van causar més de 1.100 víctimes mortals.

ERUPCIÓEspectaculars imatges de “l’hiperactiu” volcà Kilauea de Hawaii Daniel Leo

Fenòmens naturalsLes imatges de l'erupció del volcà Colima, a Mèxic El Nacional

• Volcà
• Indonèsia

Món > Àsia-Pacífic

Guam: una tensa diana nuclear enmig del Pacífic

Corea del Nord ha anunciat que durant l'agost llançaria quatre míssils de prova fins a prop de Guam, un territori dels Estats Units al Pacífic ple de bases militars

---

Per: Vicent Partal

12.08.2017  22:00

Vilaweb

Kim Jong-un va anunciar la setmana passada que enviaria ‘un sobre de foc’ a l’illa de Guam. El dirigent nord-coreà va anunciar que al llarg d’aquest mes d’agost caurien quatre míssils Hwasong-12 de prova a prop de les aigües territorials de Guam per a demostrar la capacitat dels nord-coreans de controlar-los i fer-los caure on volen.
La tria del lloc on cauran no és anecdòtica i eleva molt la tensió mundial. Guam és un territori no incorporat dels Estats Units i la principal base avançada d’aquest país al Pacífic. Per a arribar a Guam, a més, els míssils hauran de sobrevolar el Japó, encara que ho facin gairebé eixint de l’atmosfera terrestre i, per tant, tècnicament, no sobrevolin el seu espai aeri reconegut. Si compleix la seua amenaça, Corea del Nord situarà l’alarma nuclear en un punt que no es veia des de la crisi dels míssils de Cuba.
Però Kim Jong-un va donar una raó per a no fer la prova: els míssils encara estan en fase de construcció, de manera que l’ajornament seria justificat. La resposta de Donald Trump ha estat furiosa i ha amenaçat Corea del Nord amb un ‘infern de proporcions mai vistes’. La guerra de les imatges no contribueix precisament a rebaixar la tensió.
Una prova que tindria un gran significat
Si Corea del Nord dispara un míssil, o diversos, i aquests cauen en les aigües territorials de Guam, la prova que tenen la capacitat d’atacar amb armament nuclear a llarga distància serà gairebé indiscutible. Amb totes les coses que això representa.
Els experts estan d’acord que Corea del Nord té bombes atòmiques i míssils d’un abast important, encara que no és clar si són capaços d’arribar a Amèrica o no, i, en general, asseguren que han miniaturitzat la bomba de manera suficient per a posar-la en un míssil. L’únic que sembla que els manca encara als nord-coreans és trobar la manera d’aconseguir que la reentrada dels míssils a l’atmosfera es faci en unes condicions de control de calor que no malmetin l’explosiu. Però en el camí cap a la capacitat militar nuclear aquest no és l’obstacle més important, i tots els altres ja els han superat.
Des de Corea del Nord, un míssil Hwasong-12 trigaria disset minuts a arribar a Guam, segons que explica el govern coreà mateix. Un temps amb què gairebé no hi hauria capacitat de reacció, si fos un atac real i no pas una prova. No és estrany, per això, que els Estats Units hagen posat en alerta totes les forces que tenen a la zona i hagen ordenat la mobilització dels bombarders B-1B estacionats a Guam a la base Anderson de la Força Aèria. Aquests bombarders no tenen capacitat nuclear però podrien fer un atac a Corea del Nord en resposta a la prova dels míssils.
Als nord-americans, però, no els serà fàcil respondre si Corea del Nord fa la prova. Interceptar el míssil mentre vola és molt difícil i, si no ho aconseguiren, l’errada deixaria en una posició molt feble l’exèrcit americà, que ha promès protecció antimíssils al Japó i a Corea del Sud.
Per una altra banda, no respondre a una provocació com aquesta seria incomprensible. Per això han posat en alerta el B-1B. Però bombardar Corea del Nord, encara que fos de manera molt controlada i només sobre instal·lacions militars, obriria una crisi de conseqüències impossibles de calcular. I si Corea del Nord respon bombardant Seül, cosa que pot fer simplement amb les peces d’artilleria que té a la frontera?
Guam, la diana involuntària
Al bell mig d’aquesta batalla global, l’illa de Guam ha esdevingut la diana involuntària, el petit territori sobre el qual està en joc, de nou, la tensió nuclear.

Guam és una petita illa del Pacífic políticament organitzada com un territori no incorporat dels Estats Units. Això significa que els seus habitants són ciutadans dels Estats Units a tots els efectes però no tenen representació política directa a escala federal. Per tant, no poden votar i no tenen representació en el congrés. Guam 159.000 habitants, dels quals entre sis i set mil són militars.
Guam ha estat definida en diverses ocasions com el ‘portaavions impossible d’enfonsar’. A l’illa hi ha dues de les bases militars més importants dels Estats Units i el seu aeroport militar és un dels més complets del món, ja que té un armament i un abastiment de fuel suficients per a lluitar sol durant mesos. La setmana passada, la CBS va enviar-hi un periodista que va poder filmar algunes de les instal·lacions.
En total, el 29% del terreny de l’illa, que té les dimensions d’Eivissa, és compost per bases militars dels Estats Units. Aquest percentatge augmentarà quan comence a desmantellar-se la base militar americana d’Okinawa al Japó i els seus efectius siguen instal·lats a Guam. Aleshores la superfície dedicada a l’exèrcit ocuparà prop de la meitat de l’illa.

A Guam, l’exèrcit i el turisme són les dues grans fonts de negoci. El turisme prové, sobretot, del Japó i de Taiwan, que estan només a tres hores de vol. Des de l’aeroport de Guam hi ha dos vols a les Illes Marianes, un altre territori dels Estats Units situat un poc més al nord, i un vol a Hawaii, l’únic directe als Estats Units, que és de gairebé vuit hores.
Les Nacions Unides consideren Guam com un dels dèsset territoris sense autogovern del món. Tot i això, no hi ha cap moviment significatiu a favor de la independència de l’illa i, en tot cas, la discussió és si ha de formar part d’una unió amb les Marianes o bé s’ha d’incorporar a l’estat d’Hawaii o si ha d’intentar ser un estat dels Estats Units, una perspectiva que sembla molt allunyada de la realitat.
El governador i el parlament de l’illa són escollits pels ciutadans de Guam, un 37% dels quals són chamorros, la població originària de l’illa i de les Marianes. Entre els chamorros hi ha el segment de població més contrari a la presència dels Estats Units a l’illa. El governador de Guam ha emès un missatge a la població per a mirar de tranquil·litzar-la, arran de les amenaces coreanes i, significativament, recorda als Estats Units que ells també en són part.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Corea del Nord

Guam

Así influyen los coches en el cambio climático

Así influyen los coches en el cambio climático   

Eltiempo.es

C

ristina Herrerahace 1 día

La previsión del tiempo para este miércoles

© Proporcionado por Eltiempo.es

Las previsiones para los próximos 10 años no son optimistas. Si seguimos con el mismo modelo de crecimiento, los expertos auguran que la temperatura global se incrementará entre 1,5 y 2ºC. Una cifra que supondrá una auténtica amenaza para nuestro planeta.Cuando hablamos de cambio climático y contaminación, nos imaginamos chimeneas de fábricas humeantes, vertido de residuos... pero, detrás de la contaminación se escoden un gran número de gases que en ocasiones pasan desapercibidos.Hay que tener en cuenta que los principales gases que provocan el conocido como efecto invernadero son el dióxido de carbono (CO2), el gas metano (CH4) y los óxidos nitrosos (NO2). Se estima que año tras año este tipo de emisiones crece en una media de un 0,4%, causando graves daños a nuestra atmósfera.

© Proporcionado por Eltiempo.es

Los vehículos de combustión son los principales generadores de óxido nitroso y de metano, unos gases que, según la Agencia de Protección Ambiental de los EEUU, desde comienzos de la revolución industrial se han incrementado en un 15%.

Desequilibrios ecológicos

Son precisamente todos estos gases lo que está provocando desequilibrios ecológicos del Planeta y los cambios climáticos. Los gases de efecto invernadero retienen parte de la energía calórica que se recibe del Sol, calentando la superficie de la Tierra.Con el aumento de estos gases una mayor cantidad de energía solar es atrapada en la atmósfera, elevando de esta manera la temperatura del planeta. Una amenaza que ya es más que visible.El año pasado el hielo del Ártico registró un mínimo histórico; el año 2016 se convirtió en el más cálido de la historia, y este año 2017 también apunta maneras. De hecho, la pasada primavera fue la más calurosa desde 1965.

Motores alternativos como solución

En las dos últimas décadas, con vistas a reducir los peligrosos efectos del cambio climático, el foco de atención ha empezado a centrarse en el transporte motorizado, con protocolos que limitan el tráfico en días de alta contaminación y opciones más eficientes para impulsar el transporte alternativo.

© Proporcionado por Eltiempo.es renault zoe 

En este sentido, la apuesta por el desarrollo de tecnologías de transporte alternativas es ya una prioridad en la mayoría de países.Los vehículos eléctricos contribuyen en menor medida a la emisión de gases contaminantes a la atmósfera gracias a la mayor eficiencia de su motor eléctrico frente al de explosión de los motores de combustión, y a la electricidad como combustible, en vez de la gasolina.

Los coches eléctricos se han convertido, por tanto, junto a las medidas y protocolos anti-contaminación promovidas por las autoridades, en una de las apuestas más sólidas en la reducción de gases de efecto invernadero a la atmósfera.Si España quiere cumplir con los compromisos de la Unión Europea ratificados en la pasada Cumbre del Cambio Climático de París en materia de reducción de emisiones, esta apuesta deberá consolidarse. Un reciente estudio, elaborado por Deloitte, señala que nuestro país necesitará más de 300.000 coches eléctricos en 2020 para sumarse a la lucha contra el cambio climático y descarbonizar así el transporte de pasajeros.

FA 5.800 QUILÒMETRES QUADRATS

L'iceberg més gran de la història recent, de la mida de la província de Girona, es desprèn de l'Antàrtida

La gran llenca fa uns 200 quilòmetres de llarg i té uns 300 metres de gruix

EL PERIÓDICO / EFE / MADRID

Dimecres, 12 de juliol del 2017 - 23:51 CEST
Un iceberg d’uns 5.800 quilòmetres quadrats,

La gran llenca no presenta la forma arquetípica dels icebergs, sinó que es tracta d’una gran placa allargada i llisa d’uns 200 quilòmetres de llarg i uns 350 metres de gruix. L’esquerda que el separava de Larsen C es va detectar per primera vegada l’any 2010, però en els últims mesos s’havia eixamplat de tal manera que els científics esperaven que la separació fos total d’un moment a l’altre, informa Efe. 

Els experts de Midas, grup d’investigació especialitzat en estudis antàrtics de la universitat gal·lesa de Swansea, van indicar que el despreniment es va produir entre el 10 i el 12 de juliol, encara que la ruptura no s’ha pogut confirmar fins aquest dimecres gràcies a les observacions satel·litals, amb visió en l’espectre infraroig.

Segueix

Project MIDAS @MIDASOnIce

Blog post with more details about the Larsen C iceberg calving: http://www.projectmidas.org/blog/calving/ 

11:46 - 12 Jul 2017 · Swansea, Wales

«Hem estat anticipant aquest succés durant mesos. Estem sorpresos de com ha trigat l’esquerda responsable de la ruptura. L’iceberg és un dels més grans dels quals es té registre i el seu progrés en el futur és difícil de predir. Es pot mantenir d’una peça, però és possible que es trenqui en fragments», va declarar el professor Adrian Luckman, investigador líder del grup. Es desconeix també quina direcció podria agafar.

En reproduir aquest vídeo, acceptes l'ús de galetes al Twitter

Aquest ús pot incloure analítiques, personalitzacions i publicitat.

Més informació

Segueix

Adrian Luckman @adrian_luckman

The Larsen-C rift opening over the last 2 years from #Sentinel1

17:17 - 31 Jan 2017

L’iceberg, que s’espera que sigui denominat A68, pesa més d’un bilió de tones, segons Midas.

SENSE CANVIS DE NIVELL DE MAR

El despreniment, que ha reduït al voltant d’un 12% la mida de Larsen C, transformarà per sempre el paisatge d’aquest territori de la península Antàrtica, adverteixen els científics. Un dels problemes radica en el fet que la plataforma, ara més debilitada, funciona com un fre davant l’avanç cap al mar de les glaceres interiors.
«És un dels més grans registrats i resulta complicat predir el seu progrés futur. De moment segueix formant un únic bloc, però és més que probable que es trenqui en segments», va afirmar Luckman, que va opinar que part del gel «podria quedar-se a la zona durant dècades», mentre que «parts de l’iceberg podrien derivar al nord cap a aigües més càlides».

INFLUÈNCIA DEL CANVI CLIMÀTIC

El despreniment d’icebergs, fins i tot de volums grandiosos com aquest, és un fenomen natural que forma part del cicle del gel a l’Antàrtida, però els experts consideren que les temperatures més altes vinculades al canvi climàtic estan accelerant aquest procés. Sense anar més lluny, la veïna plataforma Larsen B, situada més al nord, va patir un altre descomunal despreniment l’any 2002.
Tot i pesar més d’un bilió de tones, l’A68 ja estava flotant abans de separar-se, i per això mateix els científics no preveuen que es produeixi un augment del nivell del mar. No obstant, Midas recorda que Larsen C està ara mateix en una «situació vulnerable», malgrat que la separació hagi sigut un «esdeveniment natural», i sosté que podria patir el mateix destí que Larsen B.
«Els nostres models indiquen que es mantindrà més o menys estable, però qualsevol col·lapse futur tindria lloc d’aquí uns quants anys o dècades», va apuntar Luckman. En els pròxims mesos i anys, va afegir, la placa de gel podria començar a «regenerar-se gradualment» o a «patir més despreniments», cosa que la portaria al «col·lapse», si bé les «opinions de la comunitat científica estan dividides» respecte a aquests escenaris.

• Facebook 5 

• Notícies relacionades

  • Europa fa un pas endavant contra el canvi climàtic
  • Un iceberg de la mida de Barcelona es trenca a Groenlandia