dissabte, 19 de novembre del 2016

Trump paga 23 milions d'euros per evitar el judici per frau de la seva universitat

L'acord suposa un important gir en la postura del president electe, que sempre s'ha mostrat en contra d'arribar a pactes legals

EFE / NOVA YORK

Dissabte, 19 de novembre del 2016 - 17:28 CET
EL PERIODICO
El president electe dels Estats Units, Donald Trump, pagarà 23,2 milions d'euros per tancar les demandes per frau contra la seva universitat i evitar haver d'anar a judici, un escàndol que l'ha perseguit durant la carrera a la Casa Blanca.
L'acord, anunciat per la Fiscalia de Nova York, suposa un important gir en la postura del magnat novaiorquès, que durant anys s'havia negat a pagar compensacions als estudiants i que sempre s'ha mostrat en contra d'arribar a pactes legals, malgrat que en té uns quants en el seu historial.

Si és aprovat per les autoritats judicials, l'acord evitarà en l'últim minut que Trump vagi a judici, ja que a finals d'aquest mes havia de començar a Califòrnia el procés sobre part d'aquestes demandes.
La Universitat Trump, que va obrir el 2005 i va tancar cinc anys més tard, mai va tenir llicència per operar i va defraudar amb la seva oferta educativa milers de persones. Segons la demanda civil presentada fa tres anys contra el magnat per l'Estat de Nova York, s'hauria embutxacat uns 40 milions d'euros de més de 5.000 estudiants. El centre oferia cursos sobre negocis immobiliaris i finances amb matrícules de fins a 33.000 euros i havia sigut objecte de dues demandes per part d'estudiants a Califòrnia i d'una altra a Nova York, iniciada per la Fiscalia de l'estat.

VENDRE ELS CURSOS MÉS CARS

Segons Ronald Schnackenberg, un exempleat, "la Universitat Trump prometia als seus alumnes que els ajudaria a fer diners, però en realitat (...) només estava interessada a vendre a cada persona el curs més car que podia".
En una declaració jurada feta pública aquest any, Schnackenberg va assegurar que la Universitat de Trump era "fraudulenta" i "es va aprofitar de les persones grans i sense educació per desposseir-los dels seus diners".
"Em complau que sota els termes d'aquest acord cada víctima rebi restitució i que Donald Trump pagui fins a un milió de dòlars (944.000 euros) en multes a l'Estat de Nova York per violar les lleis estatals d'educació", va dir a l'anunciar el pacte el fiscal general d'aquest estat, Eric Schneiderman.

CANVI DE POSTURA

El fiscal va destacar que l'acord suposa un "canvi impressionant en la postura" de Trump, que fins ara s'havia negat a compensar les "més de 6.000 víctimes de la seva universitat fraudulenta". "Donald Trump va lluitar contra nosaltres en cada pas del procés presentant acusacions infundades i apel·lacions infructuoses i negant-se a fer un acord fins i tot per quantitats modestes de compensació per a les víctimes de la seva falsa universitat", va assenyalar.
"Les víctimes de la Universitat Trump han esperat anys per al resultat d'avui i em complau que la seva paciència i persistència siguin recompensades per aquest acord de 25 milions de dòlars (23,2 milions d'euros)", va afegir Schneiderman en un comunicat.
Jason Forge, advocat dels demandants, va assegurar en declaracions recollides per la CNN que les víctimes rebran almenys la meitat dels diners que van pagar al centre, i va dir que l'acord no suposa que Trump admeti responsabilitat pels fets.

TEMA DE LA CAMPANYA

El cas va ser utilitzat en nombroses ocasions contra Trump durant la campanya electoral, però el magnat sempre es va defensar i va recordar sovint que el centre tenia un "percentatge d'aprovació" per part dels seus alumnes del 98%.
En un debat el febrer passat, Trump va assegurar que podria haver tancat el cas amb un acord "per molt pocs diners", però va dir que no volia fer-ho "per principis".
A més, durant la seva campanya va dubtar de la imparcialitat del jutge que s'ocupava del cas a Califòrnia, Gonzalo Curiel, pel seu origen mexicà. Trump va acusar el magistrat de tractar-lo de "manera hostil" per la seva proposta de construir un mur a la frontera sud amb Mèxic per combatre la immigració il·legal.
Per aquests comentaris el magnat novaiorquès va rebre crítiques generalitzades, fins i tot dins del seu propi partit. El president de la Cambra de Representants, el republicà Paul Ryan, va assegurar que les paraules de Trump eren "la definició de manual de comentaris racistes".
Davant la forta reacció, el llavors aspirant a la Casa Blanca va dir que les seves paraules havien sigut malinterpretades, però va insistir que tenia dret a qüestionar el jutge i es va mostrar convençut que guanyaria el cas.

dimecres, 16 de novembre del 2016

La connexió ultra de Donald Trump

El moviment alt-right ha aconseguit fer-se un espai al costat del president electe

El controvertit Stephen Bannon deixa en evidència les amistats perilloses del magnat

Pep Martí | 15/11/2016 a les 21:30h

Especial: Eleccions presidencials Estats Units d'Amèrica 2016

Arxivat a: Internacional , extrema dreta, eleccions EUA 2016, Estats Units, Stephen Bannon, EUA, Donald Trump

Donald Trump, amb la seva família, després de ser escollir pesident dels Estats Units

En el poti-poti d'ingredients que forma la coalició de forces que ha dut Donald Trump a la Casa Blanca, l'extrema dreta hi té un lloc. No estem parlant ja del sector ultraconservador del Partit Republicà, sinó de grups i organitzacions que estan al marge del sistema polític: feixistes de matís divers, racistes explícits o, si es prefereix, supremacistes blancs i populistes extrems que s'amaguen sota la bandera de l'antiglobalització i l'aïllacionisme.

Què passa quan David Duke, tot un excap del Ku Klux Klan (KKK), declara que considera com a pròpia la victòria de Donald Trump? O quan es confirma que el radical Stephen Bannon accepta ser l’encarregat d'estratègia del president electe? O quan webs i entitats de l'univers ultra dels Estats Units, reviscolen al crit triomfant de la nit del 8 de novembre?

Current Time 0:02

Duration Time 0:20

Loaded: 0%

Progress: 0%

Stream TypeLIVE

Remaining Time -0:17

La designació de Stephan Bannon com a conseller sènior del president electe dels EUA, Donald Trump, ha desfermat l'alarma dels sectors progressistes i moderats dels EUA. I l'eufòria dels grups de l’extrema dreta racista. Hi ha motius. Bannon s'ha convertit en la figura més controvertida de la nova Casa Blanca. Directiu mediàtic, era el president de Breitbart News (www.breitbart.com), sensacionalista i radical per la dreta quan, l'agost passat, Trump el va cridar perquè es fes càrrec de la direcció de la seva campanya.

L'oferiment ja va causar astorament. Però com en tot el que ha afectat Trump, es va veure beneficiat pel fet que molt pocs creien que guanyaria. Ara, després del 8 de novembre, les amistats perilloses que l'envolten generen problemes al nou president. El mateix Duke, personatge pintoresc que va ser, ja fa molts anys, membre de la Cambra de Representants pel Partit Republicà, ha sortit a proclamar la seva satisfacció, tot dient que la de Trump ha estat un gran èxit del poble contra les elits. Ja fa mesos, quan Duke va mostrar el seu suport a l’encara candidat Trump, aquest no va voler desautoritzar-lo.

La galàxia de la "dreta alternativa"

Bannon és el pont entre la nova Administració i l'anomenada "dreta alternativa". L’Alternative Right o alt-right és un conglomerat que aplega aïllacionistes radicals, racistes, islamòfobs, homòfobs i antiglobalitzadors. El component identitari i supremacista blanc els uneix.

Stephen Bannon és un nom destacat en aquesta galàxia. Antic directiu de Goldman Sachs, l'any 2008 va ser assessor de Sarah Palin, candidata republicana a la vicepresidència i líder de l'ala més reaccionària del partit. Després, va ser el braç dret d'Andrew Breitbart, el fundador de Breitbart News, un mitjà que es va proposar competir amb la cadena Fox, l'estrella del mapa mediàtic conservador, i la resta de l'establishment de la dreta oficial. El fundador va morir el 2012 i Bannon el va substituir. Des d'aleshores, els seus crítics l'han acusat d'imprimir un segell encara més extremista al mitjà, que ha esdevingut el símbol del moviment alt-right.

L'Anti Difamation League (ADL) ha acusat Breitbart de ser un exponent de racisme i supremacisme blanc i a Bannon de ser un antisemita. Els elogis de l'exlíder del KKK Duke a la designació de Bannon donen arguments a l'acusació de racisme. L'ADL va néixer fa cent anys per denunciar tots els atacs que es produïen contra els jueus. Cal dir que entre els objectius del Ku Klux Klan hi havia, al costat de la població afroamericana, catòlics, jueus i membres de totes les minories dels Estats Units.

El National Policy Institute, el bressol

El moviment alt-right és relativament recent, tot i que beu de corrents ideològics similars I que vénen de lluny. Segons alguns analistes nord-americans, hi ha una influència clara de l’anomenada Nova Dreta francesa, el corrent sorgit a finals dels anys seixanta i que va tenir en Alain de Benoist el seu principal ideòleg. De Benoist va defensar una política d'oposició rotunda a les polítiques liberals en immigració i al cosmopolitisme.

Als Estats Units, bona part d'aquest ideari l'ha recollit el moviment alt-right, que ha tingut en el think tank National Policy Institute el seu bressol. Fundat per Richard Spencer, es defineix com a defensor de "l'herència, el futur i la identitat dels nord-americans descendents d'Europa". Des de l'inici de la campanya nord-americana, ha donat suport entusiasta a la candidatura de Donald Trump. I ho ha fet amb un llenguatge nítidament feixista, parlant de l'arribada de nous cèsars.

Alain de Benoist ha defensat sempre que per imposar-se en la lluita pel poder, era imprescindible assegurar abans l’hegemonia en el camp cultural. En aquest sentit, el paper de mitjans com Breitbart News sembla que ha estat important en alguns sectors de l’electorat nord-americà.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

El Govern aspira a tenir bona relació amb Trump tot i considerar-lo «racista, misogin i masclista»

Oriol March

15/11/2016

Els europeistes catalans criden a reforçar la UE després de l'elecció de Trump

Pep Martí

15/11/2016

La victòria de Trump accentua la divisió en el si de la Unió Europea

Pep Martí

14/11/2016

Trump promet deportar o empresonar, immediatament, «tres milions» d'immigrants amb antecedents

5 comentaris

13/11/2016

L'ombra de l'autoritarisme

Marc Sanjaume | 4 comentaris

13/11/2016

Trump s'envolta de congressistes conservadors i membres del «lobby» petrolier

Ganivetades en l'equip de Trump

La pugna per les nominacions genera tensió entre les diferents faccions encarregades de pilotar la transició

REUTERS / CARLO ALLEGRI

Ricardo Mir de Francia

Dimarts, 15 de novembre del 2016 - 21:02 CET
Ha passat només una setmana des que Donald Trump va guanyar les eleccions i ahir ja es va consumar la segona baixa en l’equip encarregat de gestionar la posada en marxa de la seva Administració. L’expresident del Comitè d’Intel·ligència de la Cambra de Representants Mike Rodgers va presentar la dimissió, deixant així el magnat sense l’home que havia de perfilar el seu aparell de seguretat nacional. La pugna pels nomenaments genera tensions, així com els intents de reconciliar la jerarquia del partit amb les faccions rebels que van recolzar la candidatura de Trump.

La premsa atribueix la dimissió de Rodgers a la seva proximitat a Chris Christie, un dels lleials a Trump caiguts en desgràcia. Durant mesos, el governador de Nova Jersey es va encarregar de dirigir l’eventual transició. Fins que la setmana passada va ser acomiadat aparentment pel temor que sigui processat pel seu paper en el 'Bridgegate'. Des d’aleshores, el vicepresident Mike Pence ocupa les seves funcions, però encara no ha firmat els documents de confidencialitat amb la Casa Blanca preceptius per gestionar el traspàs, i això ha frenat el procés.

Trump és conscient que necessita el suport dels republicans al Congrés per governar, i això explica que hagi elegit el fins ara president del partit, Reince Priebus, per ser el seu cap de gabinet a la Casa Blanca. Però Trump tampoc ha volgut girar l’esquena als esvalotadors 'antiestablishment' de l’ultranacionalisme ètnic que el van acompanyar en la campanya i ha escollit Stephen Bannon per ser el seu «estrateg en cap». Les dues faccions no es poden ni veure i comencen a sorgir acusacions de revengisme. Així ho ha expressat Eliot Cohen, un exfuncionari del Departament d’Estat que, després d’oposar-se a Trump en campanya, va demanar als seus col·legues que li donessin un vot de confiança i es postulessin per ocupar càrrecs. «He canviat la meva recomanació: quedar-vos al marge. Estan enfadats, són arrogants i et criden ‘heu perdut’, va escriure Cohen després de reunir-se amb l’equip de Trump.

Mentrestant, segueix la incertesa sobre els nomenaments. El neurocirurgià Ben Carson, la figura afroamericana més pròxima a Trump, ha declinat ser el seu secretari de Sanitat i Rudolph Giuliani ha suggerit que no serà el pròxim fiscal general. En tot cas, l’exalcalde de Nova York sona per al càrrec de secretari d’Estat. Qui sembla tenir la continuïtat assegurada és Paul Ryan, líder conservador al Congrés. Els seus col·legues de la Cambra baixa l’han nomenat de forma unànime perquè segueixi com a 'speaker'.

Notícies relacionades
- Obama alerta de l'auge dels nacionalismes

dimarts, 15 de novembre del 2016

Els primers 100 dies de Trump

El president electe matisa els seus plans més polèmics i suggereix pragmatisme en plena ressaca de la seva victòria electoral

Envia una carta del lector

Notícies relacionades

Ricardo Mir de Francia

Dilluns, 14 de novembre del 2016 - 21:28 CET
EL PERIODICO
Afinals d’octubre, Donald Trump va presentar a Gettysburg (Pennsilvània) el seu «contracte amb el votant nord-americà», un document amb els plans per als seus primers 100 dies en el poder. Aquest període sempre és important en la política nord-americana perquè és quan es fixen les prioritats i es posen en marxa les principals reformes, aprofitant que el capital polític del nouvingut encara està intacte. En el cas de l’empresari novaiorquès, la seva llista de la compra és llarga i ambiciosa, encara que en la setmana transcorreguda des que va guanyar les eleccions ha suggerit que està disposat a retallar les arestes de les seves propostes més polèmiques. Moltes necessitaran el suport dels seus col·legues republicans al Congrés, i no és clar si els conservadors l’empenyeran cap al pragmatisme o tot al contrari.

Hi ha certes mesures que Trump podria tirar endavant a cop de decret, així que juri el càrrec el 20 de gener vinent. Una consisteix a congelar la contractació de nous funcionaris públics. El republicà no només vol reduir el pes de la burocràcia, sinó que aspira a desmuntar l’entramat regulatori dels últims vuit anys. Per això ha promès que, per cada nova regulació que imposi el Govern federal, dues més hauran de desaparèixer. També pretén anul·lar d’una revolada totes les ordres executives «il·legals» de Barack Obama, un dels cavalls de batalla permanents dels conservadors. Si ho fes, deixaria sense protecció legal els gairebé cinc milions d’immigrants indocumentats que van arribar als Estats Units quan eren uns nens i a tots aquells pares amb fills nord-americans.

«NO VULL FER-LOS MAL»

Durant la campanya, Trump va prometre designar un fiscal especial per investigar Hillary Clinton i «tancar-la a la presó» pels seus suposats «crims». Però en l’entrevista concedida diumenge a 60 minutis, va dir que s’ho pensarà. «Em vull centrar en l’ocupació, la sanitat, la frontera i una llei d’immigració», va respondre el magnat. «No vull fer-los mal. Són bona gent», va dir referint-se als Clinton, aparcant el to venjatiu que va mantenir durant la campanya. En aquella mateixa entrevista, es va distanciar del seu compromís per expulsar els 11 milions de sense papers que hi ha al país. Tampoc va dir res de crear una força especial per deportar-los. «No és això en el que estem centrats», va afirmar el cap dels republicans al Congrés, Paul Rayn.

El partit no vol deportacions massives i Trump va assegurar que la seva prioritat serà repatriar els «criminals», «membres de bandes», «narcotraficants», en total, entre dos i tres milions. Aquesta política coincideix amb el criteri aplicat per l’Administració Obama en els últims vuit anys, en què ha deportat més de dos milions d’immigrants. El problema és que les lleis criminalitzen la reentrada il·legal al país, de manera que és possible que Trump es disposi a deportar també milers de persones l’únic crim de les quals ha sigut entrar als Estats Units sense papers.

RENEGOCIAR ACORDS COMERCIALS

El magnat li deu en gran mesura la seva victòria a les seves crítiques al lliure comerç i les seves promeses per reindustrialitzar el país. En aquest sentit, i des del primer dia, anunciarà els seus plans per renegociar el Nafta, l’acord de lliure comerç amb Mèxic i Canadà, o suspendre la participació nord-americana en el termini de sis mesos. El mateix farà respecte al TTP negociat amb 11 nacions del Pacífic. També pretén imposar taxes als productes de les empreses nord-americanes que traslladin la seva producció a l’estranger, però per fer-ho necessitaria l’aprovació del Congrés, on l’espera l’oposició dels conservadors a favor del lliure comerç, que són majoria.

Els seus plans inclouen designar la Xina com a país manipulador de la seva divisa –això podria generar represàlies des de Pequín– i ordenar al seu secretari del Tresor que imposi sancions a aquells estats que se salten les regles del joc comercial. En paral·lel, pretén eliminar les regulacions per a l’explotació de combustibles fòssils i llançar un ambiciós programa keynesià per remodelar les infraestructures. S’haurà de veure quina actitud tindran els seus col·legues republicans que, en els últims vuit anys, han frenat els intents d’Obama d’augmentar la molt necessària inversió en ponts, carreteres i trens.

Com la majoria de membres del seu partit, Trump no creu en el canvi climàtic i la prova és que entre les seves mesures per als primers 100 dies ha inclòs la cancel·lació de «milers de milions» en pagaments als programes de lluita contra l’escalfament global de l’ONU, uns fons que pretén utilitzar per reformar els sistemes de clavegueram i altres infraestructures.Del Congrés també dependrà el finançament per construir el mur a la frontera mexicana, un mur que essencialment ja existeix en un terç del seu perímetre. En la seva entrevista de diumenge, Trump va admetre que les reixes podrien ser suficients en algunes zones. També va recular respecte a l’'Obamacare', assegurant que aspira a mantenir algunes de les seves salvaguardes contra els abusos de les asseguradores.

Les dues cambres també tindran l’última paraula sobre l’acord nuclear amb l’Iran o la reforma fiscal que el magnat pretén tirar endavant. «Posarem en marxa retallades d’impostos massius per a la classe mitjana, per a homes i dones oblidats que van construir aquest país», va dir durant la campanya.

A priori la idea sona bé, però segons diferents anàlisis, gairebé la meitat de la rebaixa fiscal beneficiarà l’1% més ric del país. El tipus impositiu de les empreses es reduiria del 35% al 15%. Els comptes no surten. Segons el Comitè per a un Pressupost Federal Responsable, el pla de Trump afegirà 5.300 milions de dòlars al dèficit públic.

Comença el trasllat del sarcòfag gegant que ha de cobrir Txernóbil

És l'estructura mòbil més gran mai construïda per l'home

BERD

Vídeo que mostra des de l'aire el nou sarcòfag de Txernóbil.

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Dilluns, 14 de novembre del 2016 - 21:17 CET
Els treballs per a traslladar el sarcòfag gegant que ha de cobrir la central de Txernóbil ja han començat. Anomenat Nou Sarcòfag Segur (NSS), es tracta d'un arc de formigó i ciment que ha sigut fabricat a Ucraïna i que ha de tapar completament les restes del reactor que va esclatar el 1986 provocant la pitjor tragèdia nuclear de la història.
Aquest nou escut, finançat pel Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD), ha de blindar Txernóbil i evitar qualsevol tipus de fuga durant almenys els pròxims 100 anys. Fa 275 metres d'ample i 108 metres d'alt i ha costat 1.500 milions d'euros. Segons el BERD és l'estructura mòbil més gran que s'hagi construït en la història. A més, per evitar el contacte, no es recolzarà en cap mur o paret de l'edifici, a l'interior del qual es troba el nucli afectat. L'interior estarà cobert de policarbonat, material que impedirà que es concentrin partícules radioactives.

"El nou taüt protegeix el sarcòfag (actual) que conté una gran quantitat de residus radioactius i tòxics", va declarar a la cadena Euronews Volodomyr Verbitski, enginyer de l'emplaçament. Es tracta, al cap i a la fi, de dotar el reactor nuclear afectat d'una cobertura que garanteixi la seva seguretat mediambiental, redueixi la corrosió que en tres dècades ha experimentat el sarcòfag actual, construït a correcuita i de forma urgent en els mesos posteriors a l'explosió, gràcies al sacrifici d'uns treballadors (liquidadors, en l'argot rus) exposats a altíssimes dosis de radiació. A més, mitigarà, en cas d'esfondrament de la cobertura actual, les seves possibles conseqüències pernicioses, alhora que permetrà, mitjançant equips de control remot, la demolició dels seus estructures inestables, com és en l'actualitat el sostre.

ESTRUCTURA AFECTADA

Després del desastre nuclear, es va construir un sarcòfag que en els últims anys s'ha deteriorat molt. La intensa radiació que persisteix a la zona ha fet impossible que aquesta nova estructura es construís 'in situ' (no es podria sotmetre els treballadors a aquella radiació) i per aquest motiu s'ha fabricat en un altre lloc i serà traslladada fins al seu destí definitiu sobre rails.

dilluns, 14 de novembre del 2016

Donald Trump promet expulsar o empresonar tres milions d'immigrants amb antecedents

Món

Donald Trump promet expulsar o empresonar tres milions d'immigrants amb antecedents

"Quan la frontera sigui segura i quan tot es normalitzi, prendrem una decisió sobre aquesta gent, una gent terrible", ha assegurat

per E.P / Redacció 13/11/2016

Donald Trump, president dels EUA | E.P.

elMón

El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha promès que deportarà o empresonarà de manera immediata a tres milions d'immigrants il·legals i amb antecedents penals una vegada prengui possessió del seu càrrec el mes de gener vinent, segons ha dit durant la seva primera entrevista després de guanyar els comicis, al programa 60 Minutes de la CBS.

"El que farem és agafar a la gent amb passat criminal, amb antecedents, membres de bandes, narcotraficants, probablement dos milions -que podrien ser fins a tres- que treurem del país o empresonarem", explica en els primers extractes de l'entrevista que es publicarà en la seva integritat en les pròximes hores.

"Els treurem del nostre país. Estan aquí de manera il·legal. Quan la frontera sigui segura i quan tot es normalitzi, prendrem una decisió sobre aquesta gent, una gent terrible", ha afegit. En el mateix punt, Trump ha aventurat que en lloc d'un mur complet a la frontera amb Mèxic, certs segments podrien ser de filat, sempre que sigui apropiat

dimecres, 9 de novembre del 2016

El mapa que mostra la contaminació de l'aire que respirem

Àfrica i Àsia són els continents amb nivells de pol·lució més elevats, segons l'OMS

Redacció | 07/11/2016 a les 17:00h

Especial: Nació Destacat

Arxivat a: A la xarxa , OMS, pol·lució, contaminació, salut

El mapa mostra els nivells de contaminació a nivell mundial. Foto: OMS

Nou de cada deu persones del planeta (el 92% de la població) viu en zones amb alts nivells de contaminació. La dada es desprèn d'un dels informes de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i serveix per adonar-se de la magnitud del problema al qual s'enfronten els assistents de la XXII Cimera del Clima (COP22) que comença aquest dilluns a Marràqueix.

Current Time 0:00

Duration Time 0:00

Loaded: 0%

Progress: 0%

Stream TypeLIVE

Remaining Time -0:00

La COP22 arranca després de l'entrada en vigor al nivell mundial el passat divendres de l'històric acord de París contra el canvi climàtic. El pacte té com a objectiu aconseguir que l'increment de la temperatura global del planeta quedi per sota dels 2 graus centígrads.

Tal com s'aprecia al mapa interactiu de l'OMS, els països més afectats per la pol·lució són aquells d'ingressos baixos i mitjans -Àfrica i Àsia és on la situació és més preocupant-. Les zones del mapa dibuixades en groc, taronja, vermell o morat superen els nivells de contaminació recomanats per l'OMS.

L'entitat inclou entre les principals fonts de pol·lució de l'aire formes ineficients de transport, combustibles domèstics i la incineració de residus, plantes d'energia alimentades amb carbó o activitats industrials. Ara bé, la qualitat de l'aire també pot estar influenciada per les tempestes de pols, especialment en les regions pròximes als deserts.