dimecres, 13 d’abril del 2016

Las emisiones de CO2 de la industria se disparan tras años de crisis

Las emisiones de CO2 de la industria se disparan tras años de crisis

Las instalaciones bajo control de Cataluña expulsaron el año pasado un 6,6% más de gases de efecto invernadero que en 2014

“Adicionalmente a las mejoras estructurales de eficiencia energética y de reducción de emisiones, la crisis económica contribuye claramente a la caída de emisiones”, justificaba hace dos años la Generalitat sobre la caída continuada desde 2007 de las emisiones de gases de efecto invernadero. Pero el año pasado esta tendencia dio un giro de 180 grados. Durante 2015, las 126 instalaciones (combustión, generación eléctrica e industria) sometidas al régimen del comercio de emisiones expulsaron 14,1 millones de toneladas de CO2,, un 6,6% más que en 2014, según datos del Departamento de Territorio.
Además de los pequeños síntomas de recuperación económica, el aumento se explica por el bajo precio que estas plantas pagan por contaminar. Y aunque la emisión de 2 no será gratis, no les resultará cara: 21 millones de euros por las 4,1 millones de toneladas de CO2 de más que expulsaron, según cálculos de la Generalitat. Esta cantidad podría ser mayor ya que adquirir el derecho de expulsar a la atmósfera una tonelada de CO2 cuesta actualmente poco más de cinco euros, cuando en 2008 llegó a 27. Pero la crisis económica ha hecho caer la demanda y, por tanto, el precio que da derecho a contaminar. La exdirectora de Calidad Ambiental de la Generalitat, Assumpta Ferran, ya advertía de que el bajo precio que pagan por emitir más contaminantes de los que les corresponde no motiva a las empresas a invertir en tecnologías más limpias.
El sector que más pagará será el de la generación eléctrica. A partir de 2013 y hasta 2020, estas plantas no reciben derechos de emisión de forma gratuita, por lo que las empresas tendrán que pagar casi 14,5 millones de euros por sus emisiones. Las plantas de cogeneración (6,4) y las refinerías (3,5) también tendrán que rascarse el bolsillo, mientras que las cementeras tuvieron un excedente de 0,6 millones de toneladas de CO2
La industria catalana acumulaba desde 2005 años de caída en sus emisiones de gases de efecto invernadero, cuando alcanzaron su pico más alto (20,2 millones de toneladas). Este descenso se acentuó con la llegada de la crisis económica, y tocó fondo en 2013 (13,1). Hace dos años las emisiones se estancaron (0,6%) y el pasado 2015 dieron un giro de 180 grados a la tendencia, y pasaron de caer a crecer un 6,6%.
El sector responsable de este aumento fue la generación eléctrica. Las siete plantas verificadas emitieron en 2014 2,2 millones de toneladas de gases de efecto invernadero y el año pasado, 2,9, un 30% más. Aun así, este sector fue el que menos cantidad de gases contaminantes produjo. Las instalaciones de combustión (aquellas que convierten en energía la quema de combustibles de origen fósil) emitieron 4,1 millones de toneladas y la industria, 7,1. Sobre todo por la producción de cemento (2,92) y las refinerías (2,42).

dissabte, 2 d’abril del 2016

Sis de les set víctimes mortals de l'accident de Figueres anaven sense cinturó de seguretat

ÚLTIMA HORASet morts en un accident múltiple a la N-2 a Figueres, segons el canal 324

Sis de les set víctimes mortals de l'accident de Figueres anaven sense cinturó de seguretat

Els cinc ocupants de l'automòbil francès, tots morts, viatjaven sense aquesta protección

Sis de les set víctimes mortals de l'accident de Figueres anaven sense cinturó de seguretat
                         
EL PERIÓDICO / FIGUERES
Dissabte, 2 d'abril del 2016 - 12:43 CEST
Sis de les set víctimes mortals de l'accident de trànsit d'aquesta matinada a la N-2 a l'altura de Pont de Molins, a prop de Figueres, no portaven el cinturó de seguretat, segons han informat els Mossos d'Esquadra.
En concret anaven sense cinturó els cinc ocupants del vehicle amb matrícula francesa, un Volkswagen Golf, tots ells morts, i un dels dos morts de l'altre automòbil, un Dacia Sandero amb matrícula espanyola. El primer cotxe circulava en sentit sud, i el segon, en sentit nord.


Les dues víctimes mortals del vehicle espanyol són de nacionalitat marroquina i colombiana i veïnes de Figueres. El ferit greu que ha causat l'accident viatjava en l'automòbil amb matrícula espanyola i ha sigut traslladat a l'hospital Josep Trueta de Girona.
Les primeres hipòtesis apunten que les víctimes són homes d'entre 20 i 30 anys i que el ferit greu seria el conductor del cotxe amb matrícula espanyola.
Marta Felip, l'alcaldessa de Figueres, ha qualificat el lloc de la N-2 on hi ha hagut l'accident de "punt negre".



dijous, 31 de març del 2016

Romeva veu en algunes institucions "seqüeles del franquisme"

                          

Romeva veu en algunes institucions "seqüeles del franquisme"

El conseller d'Afers Exteriors ha advertit del risc que s'institucionalitzi la desmemòria històrica

El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva
El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva   |   ACN
El conseller d'Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, ha denunciat que en l'actuació d'algunes institucions hi detecta "seqüeles de la malaltia política" que va suposar el franquisme. S'ha expressat així durant la inauguració de l'exposició 'Franco Neutral?', organitzada pel Memorial Democràtic. A parer de Romeva, dignificar la memòria suposa "pacificar el record sa d'un temps malalt". "Les seqüeles d'aquella malaltia política encara les podem viure avui i encara les veiem de forma quotidiana en molts espais", ha afirmat, tot afegint que també es poden trobar en la visió equivocada del que significa la diversitat, la llibertat i la democràcia.
És en aquest punt on el conseller sosté que "l'Estat no ha actuat amb prou fermesa contra aquest tipus de situacions en què ficció i realitat es confonen en relació al franquisme", i ha apostat per la reivindicació històrica amb base científica. Des de la seva experiència com a eurodiputat, ha explicat que els estats amb més tradició democràtica han dut a terme àmplies polítiques públiques per difondre la seva memòria històrica. "Lamentablement aquest no és el cas de l'Estat espanyol", ha censurat Romeva, que ha advertit del risc que s'institucionalitzi la desmemòria històrica.

És per això que la Generalitat ha de donar resposta política i, per tant, una visió pròpia a aquest deute democràtica amb el passat. "Necessitem que les generacions que ho van viure se sentin pal·liades i que les generacions que vindran el coneguin precisament per honrar la memòria dels que ho van viure", ha tancat. "La transició va instaurar la desmemòria des de les institucions i des de la Generalitat tenim un deute i una obligació", ha afegit el conseller,  que considera que a través de la comprensió de la memòria es troba la base per al futur.

Mor l'escriptor Imre Kertesz, Nobel de Literatura i veu de l'Holocaust

Mor l'escriptor Imre Kertesz, Nobel de Literatura i veu de l'Holocaust

L'escriptor, supervivent del camp de concentració Auswitchz, ha estat reconegut precisament per novel·les i assajos en els quals va plasmar l'Holocaust

L'escriptor hongarès István Kertész, guanyador del premi Nobel de Literatura l'any 2002, ha mort aquest dijous als 86 anys, segons ha confirmat la seva editorial a l'agència de notícies estatal MTI.
Kertész, supervivent del camp de concentració Auswitchz, ha estat reconegut precisament per novel·les i assajos en els quals va plasmar l'Holocaust



El jurat del Nobel ha explicat el 2002 que li concedia el prestigiós guardó per exposar "la fràgil experiència de l'individu contra l'atroç arbitrarietat de la Història", cosa que va quedar reflectit en obres com 'Sin Destino'.

dijous, 24 de març del 2016

La Casa Bloc, a punt per allotjar els refugiats

EL DRAMA DE LA MIGRACIÓ

La Casa Bloc, a punt per allotjar els refugiats

A l'edifici del districte de Sant Andreu s'hi instal·laran 90 persones

L'immoble que ha estat en obres des del novembre és un dels tres emplaçaments d'acollida temporal

La Casa Bloc, a punt per allotjar els refugiats
ELISENDA PONS
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dijous, 24 de març del 2016 - 14:01 CET
Les tres entitats socials que gestionen l'acollida de refugiats a Catalunya (la Creu Roja, l'Accem i la Cear-Ccar) han mostrat aquest dijous les instal·lacions de la Casa Bloc per allotjar 90 refugiats. Les associacions mantenen també entrevistes amb els veïns del districte de Sant Andreu per accelerar el seu procés d'integració. La data de les primeres arribades no s'ha concretat, per garantir l'estabilitat emocional dels immigrants fora del focus informatiu. En principi, es creu que podria ser a principis de maig.
L'immoble ha estat en obres des del novembre. Aquest edifici, l'alberg i casa de colònies de la Conreria (a Tiana) i una finca de la Fundació Sant Joan de Déu (Manresa) són els tres emplaçaments de primera acollida de les famílies abans de portar-les a pisos independents.

ESTADA TEMPORAL

El president de la Creu Roja a Catalunya, Antoni Aguilera, ha afirmat que els inquilins de la Casa Bloc són sol·licitants d'asil i actualment estan residint en diferents centres d'estada temporal. Després d'aquesta primera fase, les entitats socials se centraran en la segona part del programa per a demandants d'asil, que significa allargar fins a sis mesos més, o fins a nou, l'allotjament en funció de la valoració que es faci sobre la vulnerabilitat d'aquestes persones. L'última fase d'aquest procés és la d'integració, que dura entre 12 i 18 mesos.
Les tres entitats socials que gestionen la Casa Bloc compten amb el suport de la Generalitat, que és la propietària de l'edifici, i de l'Ajuntament de Barcelona que posarà al seu abast els serveis que té la ciutat per als refugiats.

Esprit d'Arménie (Armenian Spirit) CD AVSA9892

dimecres, 23 de març del 2016

Ciutadans utilitza els atemptats de Brussel·les per pressionar PP i PSOE de cara a la investidura

QUE SE'LS HI VEU LA POTETA...!!!

LA INCERTA INVESTIDURA

Ciutadans utilitza els atemptats de Brussel·les per pressionar PP i PSOE de cara a la investidura

"El desafiament terrorista ens obliga a consensuar un govern reformista a l'altura", afirma Albert Rivera

El partit taronja qüestiona el compromís de Podem contra el terrorisme

Ciutadans utilitza els atemptats de Brussel·les per pressionar PP i PSOE de cara a la investidura
JOSE LUIS ROCA

EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dimecres, 23 de març del 2016 - 11:35 CET
L'última urpada del terror gihadista, l'atemptat múltiple de Brussel·les, ha coincidit a Espanya amb un Govern que fa tres mesos que està en funcions i unes negociacions estancades de cara a la investidura. Seria políticament desitjable que el fangar partidista no enfangués la unitat que se sobreentén necessària després d'un cop terrorista. Però l'11-M va derogar aquesta doctrina i la massacre de Bèlgica tampoc ha sigut una excepció. Ciutadans ha decidit utilitzar la tragèdia per pressionar PP i PSOE a favor d'un pacte de govern que aïlli Podem, força contra la qual el partit taronja dirigeix des de dimarts un enverinat dard: qüestionar el seu compromís contra el terrorisme.
A través de Twitter, el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha assegurat que atacs com el de Brussel·les fan més necessari un "govern reformista a l'altura". Cosa que, en boca del partit que ha segellat un acord amb el PSOE, suposa un doble avís: a Pedro Sánchez, perquè deixi de buscar Podem com a potencial soci; i el PP, perquè s'avingui a facilitar un pacte a tres bandes que no deixi la governabilitat en mans del partit de Pablo Iglesias.
Aquesta advertència arriba el mateix dia que Sánchez i Iglesias tenen previst conversar per telèfon per intentar desencallar les negociacions. Una cita a distància (s'havien de reunir però ha sigut impossible "quadrar les agendes") que no li ha fet cap gràcia a Rivera, que dimarts ja es preguntava el següent: "¿Es pot pretendre governar Espanya i no condemnar atemptats o renegar de símbols de tots els espanyols i europeus?". Es referia tant a Bildu, que va rebutjar sumar-se a una declaració institucional a l'Ajuntament de Pamplona per condemnar els atemptats de Brussel·les, com a Podem, de qui dirigents de Ciutadans es van passar el dia abominant per la seva presència en la reunió del pacte antigihadista.