La Generalitat aprova un pla contra la pobresa

El programa agrupa 165 actuacions i 1.000 milions de pressupost.La quantitat és la que Catalunya gasta en total a favor de la inclusió

EL PERIODICO

TONI SUST / BARCELONA

Dimarts, 16 de juny del 2015 - 18.33 h

ALBERT BERTRAN

Un jove busca menjar en un contenidor d'escombraries orgàniques, a Barcelona.

El govern de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts el Pla d'Acció contra la Pobresa i per a la Inclusió Social de Catalunya 2015-2016. El pla consta de 165 actuacions tant a curt termini com a mitjà i llarg termini que afecten àrees de tot el Govern i que estan encaminades a combatre la pobresa estructural. Per al 2015, el pressupost previst és de 1.066 milions d'euros, 214 més que el 2014. La quantitat no és específica per al pla, sinó que és la suma de tot el que els diferents departaments inverteixen en aquest apartat.
Segons ha explicat la consellera de Benestar Social, Neus Munté, el pla, que inclou mesures interdepartamentals, preveu incrementar aquest estiu el nombre de centres oberts per atendre els nens i adolescents en risc d'exclusió social i que inclouran 2 o 3 àpats diaris per garantir una alimentació saludable i equilibrada.
Entre les mesures immediates, el pla preveu oferir 2.022 places en 70 centres oberts aquest estiu --des de finals de juny fins a principis de setembre--, reforçar el programa 'L'Estiu és teu', amb 1.200 places becades per a nens de 5 a 16 anys i destinar 600.000 euros addicionals per a les federacions d'entitats d'educació en l'oci per a beques per a activitats d'estiu.
Un 19,8% de la població catalana viu en situació de risc de pobresa, segons les últimes dades oficials del 2013, una taxa que creix fins al 27,6% en el cas dels menors de 18 anys.
Munté ha subratllat que el pla pretén "reduir la pobresa i promocionar la inclusió social mitjançant l'acció coordinada dels diferents departaments i entitats de la Generalitat, així com amb la participació d'altres agents econòmics i socials".
El pla, que s'estructura en 5 eixos d'actuació, contempla mesures que hauran d'impulsar diverses conselleries en matèria de serveis socials, ocupació, ensenyament, vivenda, salut o justícia.
El pla ha sigut abordat amb les entitats socials i altres agents implicats, però no ha aconseguit un consens polític amb la resta de partits catalans. La divisió política que existeix sobre aquesta qüestió es va fer evident en el ple monogràfic sobre la pobresa que va celebrar el Parlament el març del 2014.
Llavors CiU va advertir d'entrada per boca del conseller de la Presidència, Francesc Homs, que del ple no en sortiria el compromís de la Generalitat de gastar ni un sol euro més. A falta de més pressupost, la sessió va donar lloc a una sèrie de resolucions que han sigut tingudes en compte en el pla que avui s'aprova.

Notícies relacionades

• Més de 420.000 persones van rebre aliments a Catalunya el 2014
• Els nens de famílies desnonades tenen més problemes de salut

INFORME DE BRUSSEL·LES

La UE ha d'augmentar la seva inversió en captura de CO2 per complir els seus objectius de canvi climàtic

Els autors d'un estudi insten els països a llançar incentius per

REUTERS

Efectes del canvi climàtic a la Glacera Sheldon a l'Antàrtida.

EL PERIODICO

EUROPA PRESS / MADRID

Dimarts, 16 de juny del 2015 - 10.34 h
Els països de la Unió Europea necessiten incrementar "significativament" la seva inversió en captura i emmagatzematge de carboni per complir els seus objectius de canvi climàtic i mostrar amb més urgència i determinació el desenvolupament i desplegament d'aquesta tecnologia.
Així ho posa de manifest un nou informe publicat aquest dimarts a Brussel·les per l' Institut Grantham d'Investigació sobre Canvi Climàtic i Medi Ambient de la London School of Economics and Polítical Science i l'Institut Grantham a l'Imperial College de Londres.
El document estima que la inversió necessària per instal·lar 11 gigawatts d'electricitat generada amb carbó capturat i emmagatzemat el 2030 oscil·la entre 18.000 i 35.000 milions d'euros, segons s'admet al Mapa d'Energia de la Comissió Europea. No obstant, les polítiques europees únicament han previst 1.300 milions per al desenvolupament d'aquesta tecnologia i pocs estats membres han llançat incentius per fomentar aquesta tecnologia.
En concret, els autors de l'informe, dirigit per Samuela Bassi, apunten que tots els escenaris del Full de Ruta de l'Energia de la Unió Europea per al 2050 per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en línia amb els objectius per evitar un augment global de la temperatura de 2 graus centígrads o més, inclouen el desenvolupament de les tecnologies de captura i emmagatzematge de CO2.
A més, assenyalen que la UE té uns quants projectes d'emmagatzematge de CO2 en desenvolupament, però cap està funcionant comercialment. No obstant, l'informe posa d'exemple Amèrica del Nord, on hi ha 13 instal·lacions de captura i emmagatzematge de CO2 en funcionament i sis més en construcció.
Els autors insten la Unió Europea a dissenyar una nova estratègia per augmentar l'ambició i accelerar l'acció als estats membres. En concret, recomanen tant al sector públic com al sector privat que proporcionin més suport a aquesta tecnologia.
"Per sobre de tot, la Unió Europea i els seus estats membres han de mostrar més urgència i determinació per desenvolupar la captura i emmagatzematge de carboni, ja que, d'una altra manera, no serà possible contribuir als objectius de demanda i de reducció de gasos d'efecte hivernacle, o ho podran fer però amb una dificultat més significativa i amb uns esforços de despesa més grans", insisteix el document.

EL COST, UNA BARRERA

L'informe suggereix que la principal barrera de progrés és el cost d'aquesta tecnologia. En aquest sentit, proposa fer projectes de captura i emmagatzematge de carboni a costos competitius respecte a les plantes de combustibles fòssils, que han augmentant sense parar les emissions de gasos d'efecte hivernacle en els mercats de generació d'electricitat de la Unió Europea, hauria de ser de 35 a 60 euros per tona de diòxid de CO2 en plantes de carbó i de 90 a 105 euros la tona de CO2 en plantes de gas.
El document també identifica un nombre d'accions prioritàries per a la Unió Europea i els seus estats membres per portar a terme en els pròxims cinc anys, de cara a sobrepassar les barreres crítiques de desocupació i afavorir la inversió.

La contaminació 'feminitza' els peixos en llacs d'alta muntanya

Els vents porten els disruptors endocrins fins a paratges remots

Una truita, en ple salt.

EL PERIODICO

ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Dimarts, 16 de juny del 2015
Els disruptors endocrins, substàncies contaminants capaces d'alterar l'equilibri hormonal, han arribat arrossegats pel vent fins a llacs remots d'alta muntanya, molt lluny dels nuclis industrials, urbans i agraris on s'originen, i estan ocasionant efectes feminitzants en els peixos que hi viuen.
Un equip d'investigadors espanyols i austríacs ha arribat a aquesta conclusió després d'analitzar les truites que viuen en diversos llacs del Pirineu català (Cavallers, Llong, Redó, Llebreta) i de les muntanyes Tatras, a Eslovàquia. Segons expliquen els autors, es tracta del primer cas documentat de feminització de la fauna vertebrada a causa de productes impulsats per corrents atmosfèrics.
L'estudi, que s'ha publicat a la revista especialitzada Nature Scientific Reports, l'han encapçalat investigadors de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua de Barcelona (Idaea-CSIC), del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB) i de la Universitat d'Innsbruck. «Aquests llacs estan allunyats de les fonts emissores dels compostos, com són les grans indústries del clor o les plantacions agrícoles, de manera que l'única possibilitat és que hagin arribat fins allà a través de l'aire», resumeix Jordi Catalán (CREAF).
COM PASTILLES ANTICONCEPTIVES / En l'estudi s'han localitzat disruptors endocrins en sang, fetge i teixit muscular de les truites, cosa que porta els mascles a generar més estrògens (hormones femenines), tot i que encara no s'han detectat canvis morfològics o de sexe. «Es podria dir que els peixos mascles s'estan empassant pastilles anticonceptives involuntàriament», escriu l'austríac Reinhard Lackner. A més a més, afegeix Joan Grimalt (CSIC), no es tracta d'un cas aïllat, sinó que s'ha detectat el problema en nombrosos animals.
L'efecte és menys perceptible en les femelles perquè els seus nivells naturals d'estrògens són relativament elevats. Malgrat que el grau de feminització que s'ha observat no constitueix una amenaça per a la capacitat reproductora dels peixos, diuen els autors, «aquests contaminants són un problema perquè tenen un impacte durador sobre l'ambient, ja que són molt persistents i s'acumulen al llarg de les cadenes tròfiques».
Arran de la seva sensibilitat i la seva mida, els peixos són «bons sentinelles» per analitzar els efectes dels compostos estrogènics. No obstant, adverteixen els científics, els disruptors endocrins també s'acumulen en els humans i el seu potencial estrogènic pot donar lloc a malformacions en el naixement, obesitat i alteracions en el metabolisme de la tiroide. Es desconeix quins són els nivells crítics d'aquesta contaminació difusa, però, més enllà de ser un problema mediambiental transportat per l'aire, fins i tot a llocs molt allunyats dels focus emissors, «els resultats de l'estudi s'han de prendre molt seriosament tenint en compte els casos creixents de disrupció endocrina en humans», sentencien Grimalt i el seu col·lega Benjamí Piña, també del CSIC.

 

Ikea es compromet a invertir 1.000 milions contra el canvi climàtic

La companyia de mobles construirà molins de vent i plantes solars i ajudarà persones afectades per l'escalfament global

ARA Barcelona | ARA 04/06/2015 08:03

La companyia de mobles sueca Ikea s'ha compromès a destinar 1.000 milions d'euros a lluitar contra el canvi climàtic durant els pròxims cinc anys. L'empresa familiar destinarà 500 milions a energia eòlica i 100 milions més a energia solar, mentre que la seva fundació aportarà 400 milions d'euros més per ajudar a comunitats que viuen en regions afectades per l'escalfament gloobal.

Segons publica el 'Financial Times', Ikea ha demanat a altres empreses que emulin el seu model per transformar la manera com es genera energia de manera molt més ràpida. "Si cada empresa i organització fes el mateix que nosaltres podríem capgirar la generació d'energia per fer-la basada en renovables cap al 2020 o poc després, va dir Steve Howard, el cap de sostenibilitat d'Ikea al diari econòmic britànic.

Dijous  04.06.2015  06:00

Autor/s: Martí Crespo

Els 'Guernica' escampats pel món

En ocasió del 78è aniversari de l'acabament del simbòlic quadre de Pablo Picasso, repassem les rèpliques que n'hi ha pel planeta

• 
  El 'Guernica' a les manifestacions de Barcelona.

VilawebPer a expressar l'horror de la guerra desencadenada pel feixisme contra la república, Pablo Ruiz Picasso va pintar el 'Guernica', un quadre de grans dimensions (7,80 x 3,50 metres) inspirat en el terrible bombardament de la Legió Còndor nazi sobre el municipi basc de Gernika. Al quadre, que va donar per acabat el 4 de juny de 1937, tret del nom no hi apareix cap element contextualitzador del municipi basc, cosa que va ajudar a convertir-lo en una icona universal en favor de la pau i els drets humans. Per això també és present, en forma de rèpliques, en molts indrets del món.

El quadre original, després de passar per París (durant la guerra del 1936-1939) i Nova York (després de la Segona Guerra Mundial), va anar a parar a Madrid una vegada mort el dictador Francisco Franco. Des del 1992 s'exposa al Museu Reina Sofía, malgrat la petició insistent de l'Ajuntament de Gernika perquè es traslladi al municipi biscaí. De fet, n'hi ha una reproducció artesanal i fidel [imatge 1], a la qual s'ha afegit al marge inferior la inscripció 'Guernica Gernikara' (el 'Guernica' a Guernica).

• 
  El 'Guernica' a la seu de l'ONU.

Seu de les Nacions Unides, Nova York (1989)

Un tapís amb una còpia del 'Guernica' es va exhibir en una paret de la seu de les Nacions Unides a Nova York, a l'entrada a la cambra del Consell de Seguretat, del 1985 al 2009 [imatge 2]. Fou regalat per Nelson Rockefeller, com a recordatori de l'horror de la guerra, però després d'algunes polèmiques protagonitzades sobretot per membres de l'administració del president nord-americà George W. Bush, es va traslladar a Londres. El 2015 ha tornat al seu lloc.

• 
  El 'Guernica' a Barcelona.

Barcelona, Països Catalans (1992)

El 1992, en ocasió dels Jocs Olímpics, l'Ajuntament de Barcelona va construir una reproducció del Pavelló de la República, l'edifici que va representar l'Espanya republicana a l'Exposició Internacional de París del 1937. Obra dels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, va acollir un gran nombre d'obres d'art, entre les quals es destacava el 'Guernica'. En la reproducció del pavelló barcelonina, a la zona de la Vall d'Hebron, també hi ha una rèplica del quadre de Picasso [imatge 3] al mateix racó on s'exposava en l'edifici parisenc.

• 
  El 'Guernica' a Belfast.

Belfast, nord d'Irlanda (2007)

Als sectors republicans de Belfast i Derry, al nord d'Irlanda, són ben coneguts els murals reivindicatius i de solidaritat internacionalista. L'estiu del 2007, a la capital nord-irlandesa, el dirigent del Sinn Féin Gerry Adams va inaugurar la rèplica del 'Guernica' a l'anomenat Mur Internacional de Belfast [imatge 4].

• 
  El 'Guernica' a Villa Crespo.

 Villa Crespo a Buenos Aires, Argentina (2009)

Villa Crespo, a Buenos Aires, també té una reproducció del simbòlic mural de Picasso al carrer Repetto, 1569 [imatge 5]. El van pintar el 2009 els artistes locals Ariel Muñoz i Joaquín Nudel en aquest barri els primers pobladors del qual, segons que sembla, eren d'origen basc.

• 
  El 'Guernica' a Bogotà.

Bogotà, Colòmbia (2013)

L'abril del 2013 es va inaugurar al municipi colombià de Teusaquillo, al Districte Capital de Bogotà, una rèplica a mida real i en ceràmica del 'Guernica', feta pels artistes de la Rioja Enrique Hernán Arenzana i Violeta Betolaza Román [imatge 6]. La reproducció es va lliurar al Parc Gernika de la localitat amb la presència de l'aleshores batlle de Gernika, José María Gorroño, que va expressar el desig que amb el gest es pretenia de 'convertir el Parc Gernika en un espai de la pau de Bogotà'.

• 
  El 'Guernica' a Florida.

Florida, Uruguai (2015)

La ciutat de Florida, a un centenar de quilòmetres al sud de Montevideo, és considerada el bressol de la independència uruguaiana perquè el 1825 l'aleshores Província Oriental s'hi va declarar independent de l'Imperi del Brasil. Aquesta referència històrica, juntament amb la gran presència d'immigració basca a la zona, ha empès enguany l'artista local Jorge Romero a pintar un mural amb la reproducció del quadre de Pablo Picasso [imatge 7], inaugurat recentment.

De 'Guernica', també n'hi ha d'efímers i en moviment. Del primer cas, en trobem un exemple als boscos de Zilbeti (Navarra), on membres de la Coordinadora Monte Alduide van pintar-ne una bonica versió als arbres [imatge 8] com a símbol de resistència i rebuig contra la intenció d'obrir una pedrera que obligava a talar cent mil faigs.

I de 'mòbils', als carrers de Barcelona ja fa temps que es pot veure, en moltes manifestacions, una immensa pancarta amb el 'Guernica' [imatge 9].

• 
  El 'Guernica' a Gernika.
  
  

• 
  El 'Guernica' als boscs de Zilbeti.

Dijous  04.06.2015  06:00

Letònia vota el primer cap d'estat verd de la Unió Europea

Raimonds Vejonis va ser escollit ahir president de la república

VilawebPer primer vegada un miltant d'un partit verd esdevé cap d'estat dins la Unió Europea. El parlament letó va triar ahir Raimonds Vejonis, líder de la coalició de Verds i Agraris com a pròxim president de la república. Vejonis, que té 48 anys, va ser el primer ministre de Medi Ambient que va tenir un país bàltic i ara ocupava la cartera de defensa.
Els Verds letons tot i que formen part dels Verds europeus tenen posicions més conservadores i menys d'esquerres que els seus correligionaris de la major part de la unió. Vejonis té una llarga experiència com a parlamentari i com a ministre. Vejonis va neixer a Rússia, on el seu pare estava desplaçat per l'exèrcit, i en termes religiosos, en una tendència que creix cada vegada més al bàltic, es defineix com a 'pagà'.

• 

Barcelona viu el mes de maig més càlid en 100 anys

En ciutats com Tortosa i Reus tampoc hi ha precedents d'un cinquè mes de l'any tan càlid

ARA 01/06/2015 10:04

 

Les dades definitives de maig confirmen que la calor aquest any ha arribat exageradament aviat. L'Observatori Fabra de Barcelona ubicat al Tibidabo ha registrat el mes de maig més càlid en 100 anys, la temperatura mitjana s'ha quedat finalment en 19,1º, dues dècimes per sobre de l'anterior rècord de 18,9º registrat el 1922. Una altra de les sèries de dades llargues a Catalunya és la de l'Observatori de l'Ebre, situat a Roquetes, a tocar de Tortosa, tampoc aquí hi ha precedents d'un maig tan càlid des de 1920, la mitjana de 21,5º d'enguany supera clarament l'anterior rècord de 2009 de 21,2.

L'estació ubicada a l'aeroport de Reus també ha trencat rècords, amb dades des de 1953 una mitjana de 19,5º en un mes de maig no s'hi havia produït mai abans. Altres observatoris també han estat a prop de batre els seus rècords per un mes de maig, a Lleida la mitjana de 20,1º d'enguany queda només per sota de les de 1964 (20,4º) i 2009 (20,3º). A l'aeroport de Girona els 18,7 igualen el rècord de 2011.

L'observatori Fabra ha registrat també un altre rècord curiós enguany: la temperatura de 30º més prematura. El dia 14 de maig el termòmetre va arribar fins als 32,2º, mai abans s'havia superat aquest llindar dels 30 graus en una primera quinzena de maig, els 30 graus més matiners fins ara eren els del 22 de maig de 1922.