dimecres, 27 de maig del 2015

795 milions de persones encara passen fam al món

795 milions de persones encara passen fam al món

Les víctimes de la desnutrició es redueixen en 216 milions, segons l'últim informe sobre inseguretat alimentària de l'ONU, que veu opcions per a l'eradicació en els propers anys. A l'Àfrica, però, 24 països pateixen crisis alimentàries, el doble que el 1990: un de quatre africans passa gana

Uns 795 milions de persones passen gana al món, segons l'informe anual que aquest dimecres ha presentat l'ONU. Són 216 milions menys que a principis dels anys 90. La subalimentació al planeta -que mesura el percentatge de persones que no poden consumir aliments suficients per portar una vida activa i saludable- afecta el 12,9% de la població dels països en desenvolupament, respecte al 23,3%, en les estimacions de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA) i el Programa Mundial d'Aliments (PMA). A l'Àfrica, però, no hi ha gaire motius per a l'esperança: 24 països pateixen crisis alimentàries, el doble que el 1990.

La majoria dels països analitzats per la FAO -72 de 129- han assolit la fita que estableixen els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de reduir a la meitat la prevalença de la subalimentació el 2015, mentre que les regions en desenvolupament en el seu conjunt no ho han aconseguit per un petit marge. A més, 29 països han complert l'objectiu més ambiciós establert a la Cimera Mundial sobre l'Alimentació el 1996, quan els governs es van comprometre a reduir a la meitat la xifra absoluta de persones subalimentades enguany.
Objectiu: "la generació Fam Zero"
"L'haver gairebé assolit les metes sobre la fam dels ODM ens mostra que podem realment eliminar el flagell de la fam en el curs de les nostres vides. Hem de ser la generació de la Fam Zero. Aquest objectiu s'ha d'integrar en totes les intervencions públiques i en el centre de la nova agenda de desenvolupament sostenible que s'establirà aquest any", ha afirmat el director general de la FAO, José Graziano da Silva.

"Si realment volem crear un món lliure de la pobresa i la fam, hem de donar prioritat a invertir en les zones rurals dels països en desenvolupament, on viuen la major part de les persones més pobres i famolenques del món", ha assenyalat per part el president del FIDA, Kanayo F. Nwanze. "Hem de treballar per transformar les nostres comunitats rurals i que ofereixin llocs de treball dignes, amb condicions i oportunitats decents. Hem d'invertir en les zones rurals perquè les nostres nacions puguin tenir un creixement equilibrat i que els tres mil milions de persones que viuen a les zones rurals puguin desenvolupar el seu potencial ".

Al seu torn la directora executiva del PMA, Ertharin Cousin, alerta que "homes, dones i nens necessiten cada dia aliments nutritius per tenir la possibilitat d'un futur lliure i pròsper. Un cos i una ment sans són fonamentals per al creixement individual i econòmic, i aquest creixement ha de ser inclusiu perquè convertim la fam en alguna cosa del passat".
24 països africans enfonsats en la crisi alimentària, el doble que el 1990  

La FAO valora que "el progrés cap a l'assoliment total dels objectius de seguretat alimentària de 2015 s'ha vist obstaculitzat en els últims anys per les dificultats econòmiques a nivell mundial". Els fenòmens meteorològics extrems, els desastres naturals, la inestabilitat política i els conflictes civils han impedit el progrés: 24 països africans s'enfronten actualment a crisis alimentàries, el doble que el 1990. L'informe alerta que una de cada cinc de les persones subalimentades del món "viu en contextos de crisi que es caracteritzen per una feble governança i una elevada vulnerabilitat a la mort i la malaltia".

El document alerta que els últims 30 anys "les crisis han evolucionat des d'esdeveniments catastròfics greus, a curt termini i de gran visibilitat a situacions prolongades, a causa d'una combinació de factors, especialment desastres naturals i conflictes, agreujats amb freqüència pel canvi climàtic, les crisis financeres i les fluctuacions de preus".
No obstant això, al costat d'aquests reptes, la població mundial ha augmentat en 1 900 milions des de 1990, amb la qual cosa la reducció del nombre de persones famolenques és més significativa, diu l'informe.

Llums i ombres al mapa de la fam
Mapa de la fam al món a l'informe anual de la FAO.
Les majors reduccions de la fam es van aconseguir a l'Àsia oriental i hi va haver un progrés molt ràpid a Amèrica Llatina i el Carib, el Sud-est asiàtic i Àsia Central, així com en algunes zones d'Àfrica, cosa que demostra que "el creixement econòmic inclusiu, les inversions agrícoles i la protecció social -juntament amb l'estabilitat política-, fan possible l'eliminació de la fam". L'informe destaca que "per sobre de tot, el factor que ha impulsat aquest progrés ha estat la voluntat política per fer de l'eradicació de la fam un objectiu primordial de desenvolupament".
Àfrica subsahariana és la regió que passa més gana: el 23,2 per cent, gairebé una de cada quatre persones. No obstant això, els països africans que van invertir més en la millora de la productivitat agrícola i en infraestructures bàsiques, també van aconseguir les seves metes de fam dels ODM, en particular a l'Àfrica occidental. El Nord d'Àfrica està a prop d'aconseguir eradicar la inseguretat alimentària severa, amb una prevalença de la subalimentació per sota del 5%, alhora que la qualitat de la dieta representa una creixent preocupació a la regió, que ha experimentat un augment del sobrepès i l'obesitat.
La proporció de persones que pateixen fam a Amèrica Llatina i el Carib s'ha reduït del 14,7 per cent al 5,5 per cent des de 1990, mentre que la proporció de nens de menys de 5 anys amb falta de pes també s'ha reduit, del 7,0 al 2,7 per cent. Aquest fort compromís amb la reducció de la fam s'ha traduït en importants programes de protecció social que -units un sòlid creixement econòmic- han impulsat els avenços en tot el continent.

A Àsia hi ha tendències desiguals. Els països de l'Àsia oriental i el Sud-est asiàtic han aconseguit la reducció constant i ràpida de tots dos indicadors de la malnutrició, impulsats per la inversió en infraestructures hídriques i sanejament, així com per perspectives econòmiques favorables. A l'Àsia meridional, la prevalença de la subalimentació ha disminuït lleugerament, al 15,7 des del 23,9 per cent, però s'ha aconseguit un progrés molt més gran en la població infantil. A Àsia occidental, on les condicions d'higiene són en general satisfactòries i les taxes d'insuficiència ponderal en els nens són baixes, la incidència de la fam s'ha incrementat a causa de la guerra, els conflictes civils i les seves seqüeles d'un elevat nombre de migrants i refugiats en alguns països.

Què ha funcionat?

Si bé no hi ha una única solució vàlida sobre com millorar la seguretat alimentària, l'informe descriu diversos factors que han jugat un paper destacat per assolir les metes en la lluita contra la fam.
  • La millora de la productivitat agrícola, especialment pels petits camperols i els agricultors familiarsn
  • El creixement econòmic inclusiu : mentre que el creixement econòmic és sempre beneficiós -sobretot perquè amplia la base d'ingressos fiscals necessària per finançar les transferències socials i altres programes d'assistència-, ha de ser inclusiu per ajudar a reduir la fam.
  • L' ampliació de la protecció social (sovint transferències d'efectiu a les llars vulnerables, però també bons de menjar, programes d'assegurança mèdica o de menjars escolars, vinculats a vegades a contractes garantits de compra amb els agricultors locals). Més de dos terços dels pobres del món encara no tenen accés a formes regulars i predictibles d'assistència social. Les transferències ajuden els famílies a gestionar el risc i mitigar els impactes que d'una altra manera els mantindrien atrapats en el parany de la pobresa i la fam.

dimarts, 26 de maig del 2015

Més de 400 oenagés espanyoles presenten dimecres una aliança contra el canvi climàtic

Més de 400 oenagés espanyoles presenten dimecres una aliança contra el canvi climàtic

Exigiran als polítics un gir per a un planeta sostenible

Efectes del canvi climàtic a la Glacera Sheldon a l'Antàrtida.
REUTERS
Efectes del canvi climàtic a la Glacera Sheldon a l'Antàrtida.
EL PERIODICO
EUROPA PRESS / MADRID
Dimarts, 26 de maig del 2015 - 09.35 h
Més de 400 organitzacions de la societat civil espanyola presentaran aquest dimecres, 27 de maig, un manifest per exigir als polítics que actuïn contra el canvi climàtic.
En la presentació hi participaran el científic espanyol membre del Panell Intergovernamental de Canvi climàtic (IPCC) José Manuel Moreno, un agricultor, representant dels països del sud, i una nena parlaran del gir necessari per a un planeta sostenible, mentre que la periodista Mara Torres i el divulgador científic Luis Miguel Domínguez recolzaran l'acte.
El manifest es presentarà a les 11.30 hores al Jardí Botànic de Madrid. Entre els firmants figuren oenagés ambientals, sindicats, organitzacions socials, de desenvolupament, de consumidors, ecologistes i altres organismes, tots units per l'interès comú d'impulsar un canvi real cap a un futur sostenible amb energies renovables.
Firmen el manifest les plataformes Coalició Clima (30 organitzacions); la Coordinadora d'ONGDs; la Cimera Social; Fòrum d'Acció Rural; Plataforma per un Nou Model Energètic (340 organitzacions); Plataforma Rural (25 organitzacions); Plataforma Tercera Sector (7 organitzacions).
Entre elles hi ha algunes organitzacions que formen part d'una o diverses plataformes, com Avaaz; ECODONIS; CCOO; UGT; USO; UPA; COAG; CECU; Asgeco; Oxfam Intermon; Càritas; WWF; SEO/Birdlife; Greenpeace; Ecologistes en Acció; Amics de la Terra; Fundació Global Nature.

Les empreses catalanes rebaixen les seves emissions de CO2 un 9%

ANÀLISI mediambiental

Les empreses catalanes rebaixen les seves emissions de CO2 un 9%

L'ensorrament de la indústria dels totxos i les teules va ser clau en el descens.Espanya va comprar a Europa el 2013 més drets d'emissió dels que després va gastar 

EL PERIODICO
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
Dimarts, 26 de maig del 2015
La central tèrmica d'As Pontes, a la Corunya, una de les instal·lacions incloses en la directiva europea.
La greu crisi que afecta el sector del totxo i les teules, una activitat industrial que utilitza gran quantitat d'energia en el procés de cocció, va ser el principal responsable que el conjunt de les empreses catalanes incloses en la directiva europea d'emissions, 134 en total, reduís la seva producció de diòxid de carboni (CO2) en un 9,2% el 2013 en relació amb el 2012, l'últim any amb dades disponibles, segons mostren els resultats presentats ahir per la fundació Empresa i Clima. En total, incloent-hi també els anomenats sectors difusos (domèstic, transport, agricultura, residus...), que representen aproximadament el 60% del total, la reducció d'emissions a Catalunya va ser del 3,7%.
En línies generals, l'anàlisi de la fundació, titulada Informe de situació de les emissions de CO2 al món l'any 2013, mostra que tant Catalunya com Espanya en el seu conjunt estan fent els deures -almenys, complint els objectius europeus-, segons va destacar el coordinador de la fundació, l'economista Arturo de las Heras. A la Unió Europea, les emissions van disminuir un 0,8% durant el mateix període.
Tot i que la indústria del totxo i les teules representa una part petita del total de les emissions de la directiva a Catalunya, lluny de la generació d'energia, la refinació de petroli o la fabricació de ciment, es tracta d'un sector que ha patit de manera funesta els estralls de la crisi. El 2013, per exemple, no van entregar els seus permisos d'emissió -van tancar- 16 de les 24 empreses existents l'any anterior.
Els problemes de la indústria dels totxos, que es prolonguen en els sectors del ciment i les rajoles, entre altres, han tingut com a conseqüència que Espanya comprés més drets d'emissió de CO2 dels que després ha pogut gastar, és a dir, una pèrdua en va. En el cas concret de Catalunya, això ha provocat un dèficit de més de 2,5 milions de tones de CO2 «que han hagut de ser cancel·lats mitjançant subhasta», va explicar De las Heras.
EMISSIONS PER CÀPITA / Amb aquest descens, les emissions de CO2 a Cata-lunya es van situar en 5,74 tones per persona i any, per sota de la mitjana espanyola i europea de 7,3 i 9 tones, respectivament, uns resultats que obeeixen essencialment a l'elevada dependència de l'energia nuclear.
L'any 2013, Catalunya va representar el 10,7% de les emissions espanyoles subjectes a la directiva europea, darrere d'Andalusia, Astúries i Galícia, tres comunitats amb un pes notable de les plantes tèrmiques de carbó, va recordar Elvira Carles, presidenta de la fundació Empresa y Clima. En aquest sentit, a tot Espanya, la previsió de descens és del 6,2% el 2013 respecte al 2012 a causa que la generació elèctrica per carbó va disminuir un 30% arran de factors ambientals que van afavorir energies renovables com la hidroelèctrica i l'eòlica.
Malgrat aquests descensos, la fundació Empresa y Clima preveu que les emissions tornin a créixer de la mà de la recuperació, tot i que s'espera que no pugin tant «perquè hi ha moltes empreses que estan millorant la seva eficiència energètica, encara que no tant per raons mediambientals, sinó pel cost de l'energia, va concloure De las Heras.

dijous, 21 de maig del 2015

L’Estat Islàmic pren el control de Palmira i amenaça de destruir les ruïnes

L’Estat Islàmic pren el control de Palmira i amenaça de destruir les ruïnes

/ 17.05.2015
Des que va iniciar la seva croada, Estat Islàmic ha perpetrat diversos atacs a emblemes de la història de la humanitat. Fa un parell de mesos va destruir la població assíria de Nimrud, de 3.000 anys d’antiguitat, i també la ciutat ancestral de Hatra, del 200 dC. Ara ha pres el control militar de Palmira, al nord-est de Damasc, i amenaça de destruir-ne les ruïnes, de gran valor històric. Us expliquem la importància d’aquest conjunt monumental.
Palmira | Bernard Gagnon (CC BY-SA 3.0)
Palmira | Bernard Gagnon (CC BY-SA 3.0)
Palmira és un oasi fèrtil situat al bell mig del desert de Síria, poblat des de l’època paleolítica i neolítica. Per la seva situació, va convertir-se en una escala entre la zona de la Gran Síria i l’Iraq, el golf àrab i Pèrsia i el Mediterrani. La ciutat, un centre de caravanes, va adquirir importància després de l’annexió de Síria a l’imperi romà amb el desenvolupament del comerç. Es va erigir com un dels centres culturals del món antic i en el mercat més important per als productes que venien de l’Orient, perquè formava part de la ruta comercial que unia Orient amb Occident. Amb el temps, també es va convertir en un lloc estratègic des del punt de vista militar, sobretot a partir del segle III.
L’art i l’arquitectura, que combinava les tècniques grecoromanes amb les tradicionals locals i les influències perses, són els principals atractius de la ciutat. De fet, Palmira va exercir una influència decisiva en l’evolució de l’arquitectura neoclàssica i de la urbanització moderna. La ciutat és un exemple d’un antic complex urbanitzat, amb l’àgora, el teatre, els temples, els barris i el cementiri, situat fora del recinte emmurallat.
Un impressionant carrer de columnes de 1.100 metres de llargada —que constata l’important creixement artístic que es va desenvolupar— formava el monumental axis de la ciutat, que, juntament amb un encreuament de carrers amb columnes, unia els monuments públics més importants: el Temple de Baal, el Camp de Dioclecià, l’àgora, el teatre i altres temples i barris urbans. Extramurs encara es poden contemplar les restes d’un aqüeducte romà i necròpolis immenses, que se situen a una zona coneguda com la Vall de les Tombes. Un dels edificis destacats de la ciutat, que va ser descoberta per uns viatgers pels volts dels segles XVII i XVIII, és el temple de Baal, considerat un dels edificis religiosos més importants i més emblemàtics pel que fa al disseny del segle I a Orient.
Palmira
Palmira
Actualment les ruïnes, sobretot la ciutadella i la zona de les tombes, són molt sensibles a terratrèmols i a la falta de conservació del lloc. Als efectes del temps, cal afegir-hi també l’augment de la ciutat veïna, que envaeix la zona arqueològica, i la massificació turística del lloc, que ha obligat a construir-hi instal·lacions. Tanmateix, el lloc va ser declarat monument nacional i està protegit per la llei d’Antiguitats Nacionals 222, esmenada l’any 1999.

Etiquetes:

Subscriu-te a Núvol


divendres, 15 de maig del 2015

El canvi climàtic podria causar 30.000 morts prematures cada any a Europa

CONGRÉS A BARCELONA

El canvi climàtic podria causar 30.000 morts prematures cada any a Europa

Les temperatures més altes acceleraran els problemes de salut i afavoriran l'arribada de malalties tropicals

Mosquit tigre. Insecte originari d'Àsia que els últims anys s'ha estès per diversos països del sud d'Europa. Encara que en la seva zona d'origen és vector de malalties, a Catalunya es limita per ara a ser un insecte de picada molt molesta. Els primers mosquits es van detectar a Sant Cugat del Vallès el 2004, però ara està present a gairebé tota l'àrea metropolitana de Barcelona i en altres zones litorals de Catalunya.
Mosquit tigre. Insecte originari d'Àsia que els últims anys s'ha estès per diversos països del sud d'Europa. Encara que en la seva zona d'origen és vector de malalties, a Catalunya es limita per ara a ser un insecte de picada molt molesta. Els primers mosquits es van detectar a Sant Cugat del Vallès el 2004, però ara està present a gairebé tota l'àrea metropolitana de Barcelona i en altres zones litorals de Catalunya.
EL PERIODICO
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
Dijous, 14 de maig del 2015 - 19.12 h
L'escalfament global podria afavorir l'expansió de malalties infeccioses restringides actualment a les regions més càlides del planeta, com el chikungunya, el dengue o el mal de Chagas, però si alguna cosa ha d'inquietar els països més rics és que "els nous patrons climàtics suposaran un increment dels problemes respiratoris i cardiovasculars", adverteix Christopher Dye, director d'Estratègies de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i coordinador de l'equip de resposta internacional a la crisi de l'Ebola.
Dye ha participat a Barcelona en un congrés internacional sobre l'impacte sanitari del canvi climàtic, organitzat a CosmoCaixa per la New York Academy of Sciences, l'Obra Social La Caixa i Biocat, a través de B-Debat.
Com ja va posar de manifest la prolongada onada de calor del 2003, si les temperatures augmenten quatre graus respecte als valors preindustrials, una possibilitat no descartable a finals de segle, això ocasionarà a Europa 30.000 morts prematures anuals, "de les quals unes 500 podrien correspondre a la ciutat de Barcelona", ha afegit Xavier Rodó, investigador de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3). El pic de mortalitat anual es desplaçarà de l'hivern a l'estiu, amb especial incidència en gent gran i nens petits.
"El canvi climàtic no causa malalties, sinó que n'augmenta els efectes", ha precisat Rodó.
Rye assumeix que la possible expansió de virus tropicals als països del nord és un problema que òbviament s'ha de vigilar "perquè ara les condicions seran més propícies", amb la consolidació del mosquit tigre en molts països i la supervivència del paràsit durant els hiverns, però sobretot demana a la comunitat internacional que intenti frenar els estralls que ja estan causant els nous patrons de pluja i sequera en regions sense prou mesures sanitàries. "Molta gent encara mor de diarrea", ha insistit.
"S'ha d'anar a la base del problema: canviar el model econòmic i reduir les emissions", ha subratllat Rodó.
A més, ha assegurat l'expert de l'OMS, s'ha de lluitar contra la contaminació de l'aire al Tercer Món, que segons dades de l'OMS causa uns vuit milions de morts prematures anuals. Un dels orígens fonamentals és la mala combustió de la llenya que es fa servir per cuinar i escalfar-se.
Pel que fa a l'expansió a Europa de malalties infeccioses, Rodó ha recordat que els mosquits, les paparres i altres possibles vectors de malalties cada vegada troben millors condicions per prosperar.
"Ja s'han documentat casos de transmissió de chikungunya a l'interior d'Europa", ha posat com a exemple. És a dir, els afectats ja no són únicament viatgers que tornen del Carib o les illes de l'Índic, regions amb una alta prevalença de la malaltia, sinó persones que no han sortit de les seves fronteres.
El cas més conegut va passar l'any 2007 a la ciutat italiana de Ravenna i els seus voltants. Com van demostrar estudis genètics, un viatger que havia estat a l'illa de Reunió, a l'Índic, va tornar a casa infectat amb el chikungunya i va ser picat per un mosquit tigre que, al seu torn, es va encarregar d'expandir la malaltia. En total, van resultar afectades gairebé 200 persones.
El brot de chikungunya iniciat a finals de l'any passat al Carib i que amb posterioritat es va expandir a diversos països de Sud-amèrica i ocasionalment a Mèxic i els Estats Units ja ha afectat unes 850.000 persones. La malaltia, que causa febre i molt de dolor a les articulacions, pot ser mortal en casos extrems.

dijous, 14 de maig del 2015

Los apicultores de EE.UU. han perdido en el último año el 42% de sus abejas

Los apicultores de EE.UU. han perdido en el último año el 42% de sus abejas

Una encuesta muestra que la mortalidad de estos insectos polinizadores es ahora más del doble de la cifra de muertes que se considera normal | Las sospechas sobre los insecticidas neonicotinoides siguen en estudio 

Los apicultores de EE.UU. han perdido en el último año el 42% de sus abejas

El apicultor Andrew Cote, cuidador de las abejas del hotel Waldorf Astoria de Nueva York, revisa junto a uno de los cocineros del hotel uno de los panales de abejas que se encuentran en la terraza de la planta 20 María Ángeles Torres
Natural | 14/05/2015 - 18:59h- LA VANGUARDIA
Los apicultores de EE.UU. han perdido en el último año el 42% de sus abejas
Abeja ('Apis mellifera') Steve Jurvetson 

Barcelona (Redacción).- Los apicultores de Estados Unidos perdieron durante el último ejercicio de producción de miel (abril 2014-abril 2015) el 42,1% de sus colonias de abejas, la segunda cifra de mortalidad más elevada desde 2010, cuando se iniciaron en este país las estadísticas y estudios sobre el aumento de muertes en este tipo de insectos polinizadores.
Los datos sobre mortalidad en colonias de abejas han sido recogidos por el consorcio de entidades científicas y administraciones públicas Bee Informed Partnership a partir de un cuestionario en el que han participado 6.128 apicultores, que gestionan en conjunto 398.247 colonias de abejas (14.5% de las colonias de abejas de Estados Unidos).
El balance sobre mortalidad de abejas en los últimos 12 meses -todavía provisional- es claramente superior al del ejercicio 2013-2014, cuando se registró la pérdida del 34,2% de las abejas estudiadas. En condiciones normales, los apicultores calculan que cada año pueden morir por causas naturales entre el 15% y el 20% de las abejas de sus colmenas.
Mortalidad superior a la 'natural'
Los datos el último año indican que la mortalidad se mantiene muy por encima de las bajas esperadas y que, por primera vez se podrían haber producido más muertes en la temporada de verano que en la temporada de invierno (al revés de lo que es habitual).
La muerte masiva de abejas ha sido documentada durante los últimos años en diversas zonas del planeta, con especial incidencia en Europa y Estados Unidos. Las causas de este fenómeno no han podido ser aclaradas por los científicos pero en diversos estudios se ha apuntado que, además de la incidencia de parásitos como la varroa, algunos de los nuevos insecticidas utilizados en agricultura podrían estar debilitando la salud de estos insectos.
La Comisión Europea, en este sentido, ha prohibido parcialmente tres tipos de insecticidas del grupo de los neonicotinoides, después de que algunos estudios sugirieran que estos productos pueden alterar la salud de las abejas hasta producir su muerte.
 
Leer más: http://www.lavanguardia.com/natural/20150514/54431644395/muerte-masiva-abejas-estados-unidos-insecticidas-neonicotinoides.html#ixzz3a8xjUzvd
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

dilluns, 11 de maig del 2015

Amb la manca de pluges i la forta calor es perdrà fins al 70% del cultiu de cereal

Amb la manca de pluges i la forta calor es perdrà fins al 70% del cultiu de cereal

Els agricultors de la plana de Lleida no recorden cap inici de maig amb aquestes condicions meteorològiques i creuen que la collita s'haurà d'avançar entre 15 i 20 dies del que és normal


El responsable d'herbacis de JARC, Lluís Viladrich, contemplant una finca d'ordi afectada per la falta d'aigua i les altes temperatures a Agramunt / ACN 

El cereal de secà de la plana de Lleida, ordi i blat principalment, registrarà pèrdues d'entre el 30% i el 70% a causa de la manca de pluges i les altes temperatures dels darrers dies. Segons el responsable nacional dels herbacis del sindicat agrícola JARC, Lluís Viladrich, el sector no recorda un inici de maig amb unes condicions meteorològiques tant adverses, que han provocat un escurçament del ''cicle vegetatiu'' de la planta sense que el gra de cereal s'hagi pogut desenvolupar plenament. Això provocarà que s'avanci també el període de recol·lecció, entre 15 i 20 dies comparat en un any normal. De moment, el cereal de regadiu no es veu afectat per aquesta situació.
Els sindicats agraris ja van alertar fa un setmana que la producció es podria reduir fins al 50% si no plovia. Malauradament, tampoc es preveuen previsions d'aigua a curt termini, ans al contrari, per dimecres i dijous s'han pronosticat temperatures d'onada de calor de ple agost i els termòmetres poden fregar els 40 graus a Ponent.
Un mal any per al cereal
La pèrdua de collita per culpa de la falta d'aigua i la calor varia segons zona i precipitació caiguda durant l'hivern però Viladrich assegura que serà un mal any del cereal al conjunt del territori. El cicle vegetatiu del cereal s'ha escurçat i això ha fet que s'hagi avançat molt el desenvolupament de la planta sense que el gra estigui format. Tot plegat, provocarà un avançament també de la collita, que es podria iniciar a finals de maig, un fet totalment inusual, però amb perspectives de posar les recol·lectores als camps ''per posar-les'', remarca Viladrich, ja que de recollir poca cosa recolliran.
Ben diferent és la situació del cereal de regadiu, que a diferència del de secà encara està ben verd i les espigues evolucionen correctament gràcies a l'aportació constant d'aigua. Aquí segons Viladrich no es produiran pèrdues, on qualsevol cas només se'n registrarien si continua la calorada i la manca de precipitació fins al juliol.

Contingut relacionat