dilluns, 11 de maig del 2015
La muntanya russa de les temperatures en tres mapes
La muntanya russa de les temperatures en tres mapes
Entre avui i divendres els canvis ens els termòmetres seran especialment bruscos
MIQUEL BERNIS Barcelona |
Durant la setmana les temperatures aniran amunt i avall
amb canvis sobtats i bruscos, aquests tres mapes del model GFS serveixen
per fer-se una idea de quins seran els pics d'aquesta muntanya russa
que els termòmetres viuran els pròxims dies. El primer mapa correspon a
la tarda d'aquest dilluns, serà estiuenca però amb temperatures
relativament contingudes, molts termòmetres passaran dels 25 graus, però
s'espera que pocs superin els 30.
La pujada forta
començarà dimecres i arribarà al seu màxim dijous, la tarda de dijous és
probable que se superin els 35 graus a l'interior de Catalunya, i es
podria arribar fins als 40 al centre del País Valencià, unes
temperatures que no tenen precedents per una primera quinzena del mes de
maig. Si finalment es complís la previsió i, per exemple, la
temperatura superés els 36 graus a Lleida, seria el primer cop que això
passa al mes de maig. Des de 1960 fins ara només hi ha registrades dues
temperatures de més de 36 graus prèvies al 15 de juny a la capital del
Segrià. Cal fixar-se també que la pujada de termòmetres serà molt molt
més moderada a la costa, és probable fins i tot que les boires facin
baixar la temperatura a prop de mar en algun cas.
El
tercer mapa correspon a la tarda de divendres i deixa ben clar que el
retorn a les temperatures normals de maig arribarà en sec: en 24 hores
els termòmetres podrien baixar 10 graus en molts casos i fins a 15 en
alguns sectors del Pirineu. El cap de setmana tindrà novament migdies
d'estiu, però amb una calor més moderada.
diumenge, 10 de maig del 2015
Un acte multitudinari recorda l'alliberament de Mauthausen
SETANTÈ ANIVERSARI A ÀUSTRIA
Un acte multitudinari recorda l'alliberament de Mauthausen
Només van sobreviure la meitat dels 200.000 presos que els nazis van fer servir d'esclaus.Milers de persones rendeixen homenatge a les víctimes del «camp dels espanyols»
Ronald Zak / AP / RONALD ZAK
Membres de la delegació israeliana en l'acte d'homenatge.
EL PERIÓDICO / MAUTHAUSEN
Dilluns, 11 de maig del 2015
Una multitudinària cerimònia internacional va recordar ahir els 70 anys de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen, conegut com el «camp dels espanyols» perquè hi van passar 7.500 dels més de 9.000 republicans deportats a camps nazis. El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va encapçalar la comitiva espanyola, que juntament amb altres delegacions va recordar els 200.000 presoners, «enemics polítics irrecuperables del Tercer Reich», que hi van patir tot tipus de penúries i d'atrocitats. La meitat d'aquests presos van morir.
Situat a 160 quilòmetres de Viena, Mauthausen no era pròpiament un camp d'extermini com Auschwitz. Pertanyia a la macabra «Categoria III», que suposava «l'aniquilació a través del treball». Els presoners, utilitzats com a mà d'obra esclava per a la indústria bèl·lica alemanya, treballaven fins a 11 hores al dia en pedreres de granit, on carregaven pedres que pujaven per 186 esglaons coneguts com «l'escala de la mort» .
CAMBRA DE GAS MÒBIL / Moltes de les
100.000 víctimes van morir per esgotament, unit a la fam i a les
deplorables condicions sanitàries. Defallir significava ser rematat a
cops o a trets. A partir del 1942, un camió tancat hermèticament es va
fer servir com a cambra de gas mòbil, on s'asfixiava amb monòxid de
carboni els presoners incapacitats per al treball. Hi va haver també
molts suïcidis d'aquells que no suportaven el calvari i es van llançar
contra la tanca electrificada.
«El càstig a interns d'altres camps de concentració era traslladar-los a Mauthausen perquè tenia les pitjors condicions de vida», va explicar a l'agència Efe l'historiador Christian Dürr, responsable de l'arxiu documental del camp. Els espanyols van començar a arribar a Mauthausen el 1940, després de l'ocupació nazi de França, país al qual molts republicans havien fugit després del final de la guerra civil.
Els nazis els deien rotspanier (espanyols vermells) i els van catalogar d'apàtrides i enemics polítics. Dels 7.500 espanyols que van viure l'horror de Mauthausen, 4.816 van morir. El barceloní Cristóbal Soriano, és, als seus 96 anys, un dels 25 deportats espanyols que encara segueix viu i l'únic que ahir va tornar al lloc del seu martiri, que va compartir amb el seu germà, que va morir a la cambra de gas del castell veí de Hartheim. «Hi havia molta violència, et pegaven i no et podies queixar. Havies de comptar quan et pegaven i si t'equivocaves tornaven a començar», va recordar.
DELEGACIÓ NOMBROSA / La delegació espanyola va ser una de les més nombroses en la commemoració de l'alliberament. Va ser encapçalada per García-Margallo, que va destacar la necessitat d'«honrar i renovar un deure universal de memòria» davant la barbàrie. En la seva intervenció, va citar també el premi Nobel de la pau Elie Wiessel, supervivent d'Auschwitz i Buchenwald; «No oblidaré mai aquella nit, la primera nit que vaig passar al camp. No oblidaré mai aquell fum. Mai oblidaré les cares dels nens. No oblidaré mai aquell silenci nocturn que em va privar, per a tota l'eternitat, del desig de viure. No oblidaré mai aquells dies en què van assassinar el meu Déu i la meva ànima i van convertir els meus somnis en pols».
El president austríac, Heinz Fischer, va ser l'amfitrió de la cerimònia, en què va subratllar que «Mauthausen és un punt clau en el record dels crims del nacionalsocialisme». «Aquesta commemoració no és només un acte de record. És també una declaració contra la intolerància, la dictadura, la xenofòbia i l'antisemitisme», va dir també el president del comitè austríac de Mauthausen, Willi Mernyi, que va destacar que la millor manera de fer justícia a les víctimes del nazisme és denunciant les injustícies actuals.
Al centre de l'Apellplatz, envoltada pels antics barracons de presos, una per una, cada delegació va anar dipositant una ofrena floral davant un memorial de pedra. La desfilada es va allargar durant tot el matí. Van passar per Mauthausen ahir un total de 22.000 persones.
Una multitudinària cerimònia internacional va recordar ahir els 70 anys de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen, conegut com el «camp dels espanyols» perquè hi van passar 7.500 dels més de 9.000 republicans deportats a camps nazis. El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va encapçalar la comitiva espanyola, que juntament amb altres delegacions va recordar els 200.000 presoners, «enemics polítics irrecuperables del Tercer Reich», que hi van patir tot tipus de penúries i d'atrocitats. La meitat d'aquests presos van morir.
Situat a 160 quilòmetres de Viena, Mauthausen no era pròpiament un camp d'extermini com Auschwitz. Pertanyia a la macabra «Categoria III», que suposava «l'aniquilació a través del treball». Els presoners, utilitzats com a mà d'obra esclava per a la indústria bèl·lica alemanya, treballaven fins a 11 hores al dia en pedreres de granit, on carregaven pedres que pujaven per 186 esglaons coneguts com «l'escala de la mort» .
El ministre d'Exteriors espanyol José
Manuel García-Margallo, durant l'ofrena floral davant el monument als
republicans espanyols morts al camp d'extermini nazi de Mauthausen.
«El càstig a interns d'altres camps de concentració era traslladar-los a Mauthausen perquè tenia les pitjors condicions de vida», va explicar a l'agència Efe l'historiador Christian Dürr, responsable de l'arxiu documental del camp. Els espanyols van començar a arribar a Mauthausen el 1940, després de l'ocupació nazi de França, país al qual molts republicans havien fugit després del final de la guerra civil.
Els nazis els deien rotspanier (espanyols vermells) i els van catalogar d'apàtrides i enemics polítics. Dels 7.500 espanyols que van viure l'horror de Mauthausen, 4.816 van morir. El barceloní Cristóbal Soriano, és, als seus 96 anys, un dels 25 deportats espanyols que encara segueix viu i l'únic que ahir va tornar al lloc del seu martiri, que va compartir amb el seu germà, que va morir a la cambra de gas del castell veí de Hartheim. «Hi havia molta violència, et pegaven i no et podies queixar. Havies de comptar quan et pegaven i si t'equivocaves tornaven a començar», va recordar.
DELEGACIÓ NOMBROSA / La delegació espanyola va ser una de les més nombroses en la commemoració de l'alliberament. Va ser encapçalada per García-Margallo, que va destacar la necessitat d'«honrar i renovar un deure universal de memòria» davant la barbàrie. En la seva intervenció, va citar també el premi Nobel de la pau Elie Wiessel, supervivent d'Auschwitz i Buchenwald; «No oblidaré mai aquella nit, la primera nit que vaig passar al camp. No oblidaré mai aquell fum. Mai oblidaré les cares dels nens. No oblidaré mai aquell silenci nocturn que em va privar, per a tota l'eternitat, del desig de viure. No oblidaré mai aquells dies en què van assassinar el meu Déu i la meva ànima i van convertir els meus somnis en pols».
El president austríac, Heinz Fischer, va ser l'amfitrió de la cerimònia, en què va subratllar que «Mauthausen és un punt clau en el record dels crims del nacionalsocialisme». «Aquesta commemoració no és només un acte de record. És també una declaració contra la intolerància, la dictadura, la xenofòbia i l'antisemitisme», va dir també el president del comitè austríac de Mauthausen, Willi Mernyi, que va destacar que la millor manera de fer justícia a les víctimes del nazisme és denunciant les injustícies actuals.
Al centre de l'Apellplatz, envoltada pels antics barracons de presos, una per una, cada delegació va anar dipositant una ofrena floral davant un memorial de pedra. La desfilada es va allargar durant tot el matí. Van passar per Mauthausen ahir un total de 22.000 persones.
Una setmana amb possibles rècords històrics de calor
Una setmana amb possibles rècords històrics de calor
Les temperatures estiuenques d'aquest diumenge es quedaran curtes a mitja setmana a causa de l'arribada d'una nova bombolla d'aire calent procedent del nord d'Àfrica. Dijous s'arribarà als 40 ºC al País Valencià i se superaran els 35 ºC a l'interior
MANEL CASCANTE Barcelona |
Avui fa justament una setmana que vam tenir un primer
pic exagerat de calor, amb màximes de fins a 36 ºC a Xàtiva o 35 ºC a
Vallirana. En alguns observatoris, com a l'Observatori Fabra de
Barcelona o a l'aeroport de Girona, es van anotar els valors més elevats
mai enregistrats en els primers dies de maig, i a nombroses localitats
durant tot l'estiu passat van tenir poques temperatures tan altes.
Sense que pràcticament haguem paït aquesta primera calorada ja som a
les portes d'un segon episodi, que es preveu encara més intens. Els
mapes del temps anuncien l'arribada de la glopada càlida procedent del
nord d'Àfrica de cara a dimecres, amb valors de temperatura de més de 25
ºC a uns 1.500 m d'altitud a la vertical del País Valencià, i entre 23
ºC i 25 ºC damunt de Catalunya, uns paràmetres als quals només s'arriba
de forma puntual alguns estius i que solen implicar registres tòrrids a
bona part del territori. Aquesta bombolla càlida en altura podrà
implicar dimecres, en superfície, màximes entre els 35 ºC i 38ºC a
l'interior del País Valencià i a Ponent, i de 32 ºC a 35ºC a l'interior
de Catalunya i en algunes valls del Pirineu i el Prepirineu. Només
alguns trams del litoral quedaran al marge de la calor a causa de la
marinada i la possibilitat de bancs de boira costanera. Dijous serà
probablement la jornada més tòrrida a causa dels vents aponentats, secs i
reescalfats, que es deixaran sentir sobretot a la vall de l'Ebre i al
País Valencià. Els models estimen màximes de 40 ºC en alguns punts
pròxims al litoral de València i al nord d'Alacant.
Si finalment s'acaben complint aquests pronòstics, la setmana que demà
encetarem podria estar marcada per nous rècords històrics de calor en
alguns observatoris durant la primera quinzena o en tot el mes de maig.
Per posar algunes dades, cal esmentar que el rècord a l'observatori de
l'Aemet de l'aeroport de Reus, per exemple, en funcionament des de l'any
1952, és de 31 ºC, un valor a què es va arribar el 14 de maig del 1999.
A Girona l'observatori de l'Aemet de l'aeroport recull dades des del
1973 i el rècord de la primera quinzena del mes va ser de 32,6 ºC i s'hi
va arribar, curiosament, diumenge passat. L'observatori de Tortosa, amb
dades des del 1920, va arribar a la temperatura més alta per a una
quinzena de maig el dia 12 de maig de l'any 2012, amb un valor de 34,6
ºC, i a Lleida l'estació va enregistrar la màxima aquest mateix dia, en
aquest cas però amb un valor de 33,6 ºC. A l'aeroport de Palma el
mercuri es va enfilar fins als 35 ºC l'11 de maig del 1958, i al de
València el valor més alt a què s'ha arribat mai en un mes de maig, des
que es recullen dades des de l'any 1966, va ser de 36 ºC el 14 de maig
del 1999.
Probablement serà a Ponent i al País
Valencià on serà més fàcil batre aquest rècords, en localitats com
Lleida o València. Els mapes estimen, ara mateix, una temperatura màxima
de 40 ºC per a dijous a la ciutat de València, 38 ºC a Lleida, 33 a
Girona i Tortosa, 31 a Palma, 29 a Reus, 27 a Tarragona o 26 graus a la
ciutat de Barcelona.
L'episodi de calor anirà de
baixa, de forma evident, la jornada de divendres a causa de l'arribada
d'un front i de l'entrada de vents frescos de component nord que
escombraran, radicalment, la bombolla africana. Divendres les
temperatures baixaran de cop més de 10 ºC a diverses comarques.
Recordeu que a www.ara.cat/meteo hi trobareu la previsió per al vostre municipi.
dissabte, 9 de maig del 2015
Mals aires a la ciutat de Barcelona
Revisió de l'estat del municipi
Mals aires a la ciutat de Barcelona
MEDI AMBIENT La falta de mesures més contundents, tal com proposen els especialistes en qualitat de l'aire, impedeix que Barcelona posi fre a la contaminació. Els progressos són escassos.
EL PERIODICO
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
Dijous, 7 de maig del 2015
La menor activitat als carrers com a
resultat de la crisi i una bonança meteorològica han permès que els
nivells de contaminació hagin millorat lleugerament a la ciutat de
Barcelona en els últims anys, però la qualitat de l'aire segueix sent
dolenta en línies generals i pràcticament no s'han tingut en compte les
recomanacions dels científics: ni s'han creat zones de baixa emissió, ni
s'ha posat límit als vehicles dièsel més vells, ni tampoc s'ha
aconseguit que els vaixells que atraquen al port es connectin a la xarxa
elèctrica, entre altres qüestions. És més, l'any 2011 es va suavitzar
la limitació de velocitat -el famós límit de 80km/h- que s'havia posat
en marxa per reduir la contaminació en els accessos a la ciutat.
Quan les condicions són propícies, sobretot amb motiu d'anticiclons prolongats, és habitual observar sobre Barcelona una densa boira de contaminació. No és un problema menor. «L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i nombrosos estudis evidencien la relació directa entre una mala qualitat de l'aire i un elevat nombre de malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, immunològiques i el càncer», recorda un manifest impulsat per la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, en què participen entitats ecologistes, socials, científiques i veïnals. A més a més, recorda la plataforma, les mesures necessàries per millorar la qualitat de l'aire tindrien un efecte beneficiós sobre la mobilitat a la ciutat i contribuirien a mitigar el canvi climàtic. Les associacions lamenten que les diverses administracions amb competències -no només l'ajuntament- no vegin «la gravetat del problema» i «no actuïn com ho estan fent» les ciutats europees més avançades.
AHIR MATEIX... / A l'Eixample i en altres zones amb trànsit intens se supera el nivell mitjà anual establert per la UE per al diòxid de nitrogen (NO2), un contaminant que té l'origen fonamental a la ciutat en la combustió dels motors dièsel. Ahir mateix, l'estació de Gal·la Placídia registrava al matí unes mitjanes horàries superiors als 100 micrograms per metre cúbic d'aire, quan l'aconsellable és no passar de 40. De fet, una vegada eradicades les indústries que temps enrere hi havia al casc urbà, el trànsit és amb diferència la principal causa de contaminació. No tots els cotxes circulen a l'uníson, òbviament, però a Barcelona hi ha més de 5.000 cotxes per quilòmetre quadrat. Electrificar alguns vehicles de gran activitat, com els de repartiment i els serveis públics, seria suficient per aconseguir un progrés enorme.
De forma puntual, també se superen els límits europeus per a les petites partícules en suspensió (PM10), un contaminant resultat d'una multitud de processos, inclosos els motors dels cotxes, el trànsit (pastilles de fre i desgast de l'asfalt), les xemeneies, els episodis de pols sahariana i les obres al carrer, entre d'altres. En canvi, en els últims anys no s'ha superat el llindar d'alerta per ozó troposfèric. Segons un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal), reduir la quantitat de PM10 a l'aire fins als nivells recomanats per l'OMS evitaria 3.500 morts anuals prematures a l'àrea metropolitana.
L'OMS, MÉS ESTRICTA / Al·ludir als nivells recomanats per l'OMS no és una qüestió menor. Com recorda Xavier Querol, especialista del CSIC a l'Institut de Diagnòstic Ambiental (Idaea), els actuals nivells de la Unió Europea es van establir el 2005 i no s'han modificat des d'aleshores malgrat que nous estudis aconsellen endurir-los. Si es tinguessin en compte els barems de l'OMS, les estacions barcelonines els superarien de forma sistemàtica. «Les ciutats del sud d'Europa encara no s'han posat les piles quan són les que necessitarien fer-ho amb més urgència», assegura Querol. «El fet que la pluja sigui menys abundant al sud fa que l'atmosfera no es netegi i les partícules estiguin contínuament en suspensió», assenyala l'investigador del CSIC i coordinador del projecte europeu Airuse Life+.
La Plataforma per la Qualitat de l'Aire ha elaborat una sèrie de propostes que passen en primer lloc per potenciar el transport públic ampliant la xarxa (és molt important arribar als polígons industrials de l'àrea metropolitana) i millorant la freqüència de pas, la velocitat i el sistema tarifari. També proposa reduir l'espai reservat al carrer per al vehicle privat, crear un pla integral de foment de la bicicleta, millorar tecnològicament els vehicles públics, incloent-hi els dedicats a la neteja viària i la recollida d'escombraries. María García, coordinadora a Catalunya d'Ecologistes en Acció, una de les associacions adherides, recorda la importància de crear zones de baixa emissió, àrees de trànsit restringit a l'estil de la que funciona al centre de Berlín (88 quilòmetres quadrats i un milió d'habitants).
Així mateix, la plataforma demana un pla d'electrificació progressiva del port de Barcelona i la connexió dels creuers i altres vaixells de mercaderies a la xarxa elèctrica local, un calendari per a la finalització progressiva de les incineradores i de la crema de residus a les cimenteres, la regulació de les instal·lacions de combustió de biomassa per a ús residencial i la definició d'un «verdader» pla de cotxe quan hi hagi episodis de contaminació elevada.
Ecologistes en Acció també recorda l'impacte del turisme i «demana un canvi buscant un model sostenible i social». Segons la seva opinió, s'hauria d'aplicar una «moratòria sobre la concessió de llicències d'hotels i apartaments turístics fins a disposar d'una avaluació dels seus impactes». Finalment, entre moltes altres qüestions, es proposa ampliar la xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica.
Un episodi típicd'anticicló i contaminació sobre el cel de Barcelona.
Quan les condicions són propícies, sobretot amb motiu d'anticiclons prolongats, és habitual observar sobre Barcelona una densa boira de contaminació. No és un problema menor. «L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i nombrosos estudis evidencien la relació directa entre una mala qualitat de l'aire i un elevat nombre de malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, immunològiques i el càncer», recorda un manifest impulsat per la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, en què participen entitats ecologistes, socials, científiques i veïnals. A més a més, recorda la plataforma, les mesures necessàries per millorar la qualitat de l'aire tindrien un efecte beneficiós sobre la mobilitat a la ciutat i contribuirien a mitigar el canvi climàtic. Les associacions lamenten que les diverses administracions amb competències -no només l'ajuntament- no vegin «la gravetat del problema» i «no actuïn com ho estan fent» les ciutats europees més avançades.
AHIR MATEIX... / A l'Eixample i en altres zones amb trànsit intens se supera el nivell mitjà anual establert per la UE per al diòxid de nitrogen (NO2), un contaminant que té l'origen fonamental a la ciutat en la combustió dels motors dièsel. Ahir mateix, l'estació de Gal·la Placídia registrava al matí unes mitjanes horàries superiors als 100 micrograms per metre cúbic d'aire, quan l'aconsellable és no passar de 40. De fet, una vegada eradicades les indústries que temps enrere hi havia al casc urbà, el trànsit és amb diferència la principal causa de contaminació. No tots els cotxes circulen a l'uníson, òbviament, però a Barcelona hi ha més de 5.000 cotxes per quilòmetre quadrat. Electrificar alguns vehicles de gran activitat, com els de repartiment i els serveis públics, seria suficient per aconseguir un progrés enorme.
De forma puntual, també se superen els límits europeus per a les petites partícules en suspensió (PM10), un contaminant resultat d'una multitud de processos, inclosos els motors dels cotxes, el trànsit (pastilles de fre i desgast de l'asfalt), les xemeneies, els episodis de pols sahariana i les obres al carrer, entre d'altres. En canvi, en els últims anys no s'ha superat el llindar d'alerta per ozó troposfèric. Segons un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal), reduir la quantitat de PM10 a l'aire fins als nivells recomanats per l'OMS evitaria 3.500 morts anuals prematures a l'àrea metropolitana.
L'OMS, MÉS ESTRICTA / Al·ludir als nivells recomanats per l'OMS no és una qüestió menor. Com recorda Xavier Querol, especialista del CSIC a l'Institut de Diagnòstic Ambiental (Idaea), els actuals nivells de la Unió Europea es van establir el 2005 i no s'han modificat des d'aleshores malgrat que nous estudis aconsellen endurir-los. Si es tinguessin en compte els barems de l'OMS, les estacions barcelonines els superarien de forma sistemàtica. «Les ciutats del sud d'Europa encara no s'han posat les piles quan són les que necessitarien fer-ho amb més urgència», assegura Querol. «El fet que la pluja sigui menys abundant al sud fa que l'atmosfera no es netegi i les partícules estiguin contínuament en suspensió», assenyala l'investigador del CSIC i coordinador del projecte europeu Airuse Life+.
La Plataforma per la Qualitat de l'Aire ha elaborat una sèrie de propostes que passen en primer lloc per potenciar el transport públic ampliant la xarxa (és molt important arribar als polígons industrials de l'àrea metropolitana) i millorant la freqüència de pas, la velocitat i el sistema tarifari. També proposa reduir l'espai reservat al carrer per al vehicle privat, crear un pla integral de foment de la bicicleta, millorar tecnològicament els vehicles públics, incloent-hi els dedicats a la neteja viària i la recollida d'escombraries. María García, coordinadora a Catalunya d'Ecologistes en Acció, una de les associacions adherides, recorda la importància de crear zones de baixa emissió, àrees de trànsit restringit a l'estil de la que funciona al centre de Berlín (88 quilòmetres quadrats i un milió d'habitants).
Així mateix, la plataforma demana un pla d'electrificació progressiva del port de Barcelona i la connexió dels creuers i altres vaixells de mercaderies a la xarxa elèctrica local, un calendari per a la finalització progressiva de les incineradores i de la crema de residus a les cimenteres, la regulació de les instal·lacions de combustió de biomassa per a ús residencial i la definició d'un «verdader» pla de cotxe quan hi hagi episodis de contaminació elevada.
Ecologistes en Acció també recorda l'impacte del turisme i «demana un canvi buscant un model sostenible i social». Segons la seva opinió, s'hauria d'aplicar una «moratòria sobre la concessió de llicències d'hotels i apartaments turístics fins a disposar d'una avaluació dels seus impactes». Finalment, entre moltes altres qüestions, es proposa ampliar la xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica.
diumenge, 3 de maig del 2015
Com ha evolucionat la Terra en els últims anys
DADES PER REFLEXIONAR
Com ha evolucionat la Terra en els últims anys
Una infografia de la BBC permet als internautes explorar què ha passat al planeta des que van néixer
HO / REUTERS
Imatge de la NASA de la Terra.
EL PERIODICO
LARA GÓMEZ / BARCELONA
Una infografia de la BBC permet als internautes explorar què ha passat a la Terra des que van néixer. L'únic requisit per saber com ha canviat l'entorn d'un és introduir la data de naixement, l'estatura i la unitat de mesura (centímetres o peus) que es vol utilitzar. La pàgina compara les dades amb alguns fets rellevants com els quilòmetres que s'ha desplaçat la Terra des del nostre naixement, quants anys tindria l'internauta si visqués a Neptú, quants eclipsis i erupcions s'han pogut presenciar o les vegades que ha bategat el cor d'un colibrí o d'una balena.
El resultat és molt curiós. El cor d'una dona de 30 anys, nascuda el 22 de juny i que faci 170 centímetres, ha bategat més d'un bilió de vegades, mentre que el d'una balena blava ho ha fet 97 milions de vegades. Durant aquest temps, unes 11.437 generacions de mosques han passat per la Terra, i 146 grans erupcions i 376 terratrèmols han sacsejat el planeta. 67 eclipsis solars han enfosquit per uns minuts el món i la població ha augmentat, almenys, en 2.548.392.500 persones.
DADES ALARMANTS
Altres xifres són alarmants. El 1980 hi havia 7,8 milions de quilòmetres quadrats de gel a l'Àrtic, avui dia en queden uns 5,4 milions, i, al ritme actual, el 2050 no en quedarà ni un. Durant els últims 30 anys, el forat d'ozó a l'Antàrtic ha crescut 11 milions de quilòmetres quadrats i s'han perdut 292,5 milions d'hectàrees de bosc des d'aleshores.La temperatura mitjana és una altra dada preocupant. En els últims anys ha passat de 14,1 graus centígrads a 14,6, i pot arribar fins a 15,4 el 2050.
L'impacte que ha deixat l'ésser humà en el planeta és difícil d'esborrar i el temps corre en contra. L'única solució és començar a ser responsables amb l'entorn i aprendre del camí recorregut.
dissabte, 2 de maig del 2015
Els antics nazis encara són útils, per ANNA SAUERBREY
OPINIÓ
Els antics nazis encara són útils
ANNA SAUERBREY |
La setmana passada va començar a la ciutat alemanya de
Lüneburg el judici a Oskar Gröning, el “comptable d’Auschwitz”, de 93
anys. Gröning està acusat de cooperació en l’assassinat de com a mínim
300.000 persones. Almenys una vegada durant l’estiu del 1944, segons els
seus acusadors, quan milers de jueus hongaresos van arribar en un vagó
de bestiar a Auschwitz-Birkenau, es va estar a la rampa de sortida
mirant com dividien els passatgers entre els que serien destinats a fer
treballs forçats i els que serien assassinats immediatament.
El judici se segueix amb atenció arreu d’Alemanya i del món, i no tan
sols perquè Gröning s’hagi mostrat penedit pels seus actes. Hi són
presents alguns supervivents d’Auschwitz, i les seves declaracions han
donat a aquest procés una emotivitat afegida. És una de les últimes
oportunitats que tindrem d’escoltar les víctimes i intentar aplicar la
justícia a algú que va participar realment en l’Holocaust. La ràpida
desaparició dels zeitzeugen, els testimonis contemporanis -tant
al bàndol dels supervivents com al dels perpetradors-, canviarà la
manera que els alemanys tenim de veure’ns a nosaltres mateixos.
Especialment als perpetradors; estranyament, els trobarem a faltar quan
ja no hi siguin.
Des del final de l’època dels nazis, Alemanya ha
convertit el “mai més” en una part essencial de la seva identitat
nacional. La dissuasió, com a concepte educatiu, ha modelat la nostra
manera de recordar el passat, d’estructurar la política i d’ensenyar els
nostres infants.
No n’hi ha prou ensenyant bons valors liberals. Tot
el que Humboldt i Kant no van poder inocular a Alemanya contra el virus
del nazisme. Per què n’hi hauria d’haver prou ara? Tampoc n’hi ha prou
amb la història per si sola. Les xifres de la gent que va morir a
Auschwitz-Birkenau són terribles, però abstractes.
Però quan Eva Pusztai-Fahidi, una de les demandants
del judici contra Gröning, explica la seva història, el sofriment és
palpable. Aquests últims dies, l’han entrevistat uns quants diaris, i la
dona ha rememorat el moment en què Josef Mengele, l’infame “doctor”
d’Auschwitz, dret a la rampa, li va fer un gest amb la mà perquè es
posés en un costat i la seva mare i la seva germana a l’altre. Totes
dues van ser assassinades, com els va passar a dotzenes de familiars
seus.
Els supervivents de l’Holocaust encara parlen regularment a les aules d’Alemanya. Tothom llegeix El diari d’Anna Frank,
una vegada i una altra. Jo l’he llegit sabent que els meus avis van
tolerar, com a mínim, el règim que la va assassinar, i que tots dos van
servir a la guerra. Tots ens hem criat amb una vaga noció de culpa
heretada. Però mentre que llegir el diari d’Anna Frank o sentir parlar
Pusztai-Fahidi és commovedor, el que és veritablement torbador són els
perpetradors. En certa manera, per al discurs alemany, ells són encara
més importants que les víctimes.
Al judici Gröning ha dit que, des del seu punt de
vista, la matança dels jueus hongaresos, que havia sigut meticulosament
planejada i per a la qual s’havien construït noves cambres de gas a
Auschwitz, va ser un fet “rutinari”. El que el colpia eren els simples
esclats individuals de violència, com un membre de les SS que va
apallissar fins a matar-lo un nen que plorava. Les matances a les
cambres de gas, ha dit, eren “ordenades” i “netes”. Gairebé en cap
moment ha fet servir la paraula assassinat. “En 24 hores et
podies ocupar de 5.000 persones -ha dit-. Al capdavall, així era com
anaven les coses en un camp de concentració”.
Naturalment, el llenguatge de Gröning fa pensar en
Adolf Eichmann, i en com la seva explicació distanciada del seu paper
com a buròcrata, en el judici del 1961 a Jerusalem, va portar Hannah
Arendt a encunyar l’expressió la banalitat del mal. Alguns diuen que Arendt va ser enganyada per l’acusat, i que Eichmann havia abraçat l’odi que alimentava la màquina de matar.
Però si Arendt es va equivocar respecte a Eichmann,
anava ben encaminada respecte a una altra cosa, una cosa que ara veiem
en el que diu Gröning: és l’esgarrifosa, pertorbadora banalitat del mal
que es concentra en una frase com “així és com anaven les coses en un
camp de concentració” el que ha sostingut el discurs alemany de la
culpa, molt més del que ho hauria pogut fer mai la compassió.
Gröning fa que ens qüestionem a nosaltres mateixos.
Jo, em temo, tampoc m’hi hauria oposat. Les víctimes ens diuen: no hem
d’oblidar mai. Els perpetradors diuen: ho podríem tornar a fer.
Una tarda, quan era adolescent, vaig preguntar al
meu avi: “¿No ho sabíeu, vosaltres, en aquella època?” La seva resposta
em va deixar sorpresa. “¿Com volies que ho sabéssim?”, em va dir, amb
una violència que revelava més coses que la resposta textual.
Un dia, quan el meu fill petit s’interessi per la
literatura alemanya, llegirà inevitablement Günter Grass. Però per molt
potent i condemnatòria que sigui una novel·la com El timbal de llauna,
no tindrà el mateix efecte que tenir al davant Oskar Gröning, o dubtar
de la integritat moral del teu propi avi. Com entendrà quina és la seva
pròpia responsabilitat, com a alemany, per combatre ideologies de l’odi i
prevenir crims contra la humanitat?
Hem de trobar un nou discurs, una nova manera
d’assegurar el “mai més”. No pas a través de la ideologia, sinó a través
de l’acció -per exemple ajudant més generosament els refugiats que
busquen asil al nostre país-. En lloc d’intentar transmetre una vaga
noció de culpa heretada a una nova generació, hauríem de passar de
recordar el que no hem d’oblidar mai a saber per què.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)