El
grup de persones que va a caminar enfila el Passeig del Ter de Manlleu
per fer una ruta que durarà un parell d'hores, fins que es pongui el
sol. Foto: ACN
Acompanyar a fer encàrrecs a les persones amb mobilitat reduïda, cosir
vores de pantalons, escurçar cortines, donar classes d'informàtica, fer
intercanvi d'idiomes o arreglar averies elèctriques són alguns dels
exemples de serveis que s'ofereixen i es reben als bancs del temps que
hi ha en funcionament a la Catalunya Central. En els darrers anys,
aquesta iniciativa ha anat a l'alça i s'ha instaurat en diferents
localitats del territori, com Igualada, Solsona, Manlleu o Berga.
D'altres com Vic o Manresa tenen la intenció d'implementar-ho la
primavera del 2015 seguint el model d'altres ciutats d'Osona on fa anys
que funciona, com és el cas de Manlleu.
Els Bancs dels temps són una iniciativa comunitària d'intercanvi de
temps, nascuts a Barcelona l'any 1998, "que simulen el funcionament d'un
banc però, en canvi, allò que es presta i es rep és temps dedicat als
serveis i les persones", segons ha explicat a l'ACN Susana Fàbregas,
tècnica del Pla d'Inclusió d'Igualada. De fet, Fàbregas ha apuntat que
l'objectiu del projecte és "l'ajuda mútua i el reforç dels llaços
comunitaris i de veïnatge". "El servei té una doble funció: d'una banda,
fer evident que tots tenim capacitats i habilitats per oferir i, de
l'altra, pot ser una resposta a les necessitats de la vida diària", ha
apuntat la tècnica municipal.
Sense diners
El tret més característic dels Bancs del temps és que funcionen sense
diners i, per tant, la unitat d'intercanvi és l'hora. Independentment
del tipus de servei, per cada hora que donis, tens dret a rebre una hora
de servei i la persona a qui tu ajudis no ha de ser necessàriament la
mateixa que després et doni un cop de mà. La Maria Mas i l'Antònia Roig,
per exemple, són dues usuàries del Banc del temps d'Igualada. L'Antònia
va amb cadira de rodes i la Maria l'acompanya a fer encàrrecs. A canvi,
l'Antònia ofereix serveis de manicura a qui ho desitgi.
De fet, l'Antònia és una de les primeres persones que va apuntar-se al
Banc del temps d'Igualada. Segons ella, "de diners no n'hi ha per a
tothom, en canvi, de temps tots en tenim una mica" i, per això, "si tots
plegats ens en donéssim una mica ens enriquiríem personalment i
ajudaríem a les altres persones a fer una vida més integrada". De la
seva banda, la Maria creu que aquesta iniciativa és com "tornar als anys
de la postguerra, quan les pessetes no existien i la gent oferia coses a
canvi d'altres".
L'Antònia Roig i la Maria Mas conversen a una plaça d'Igualada. Foto: ACN
Intercanvis grupals, comunitaris o individuals
Tot i que la majoria de serveis que s'ofereixen al Banc del temps són
individuals, a Manlleu també s'organitzen intercanvis grupals o
comunitaris. La tècnica de Participació Ciutadana, Mercè Sayol, ha
explicat que els intercanvis individuals poden ser molt variats: des
d'ensenyar a fer un bloc, conversar en anglès o francès, fins a
acompanyar algú al metge. Aquest és el cas de la Dora i la Núria, dues
dones grans que cada dimecres es troben. La Núria va amb cadira de rodes
i la Dora l'acompanya a fer encàrrecs o la porta a passejar. Tot i que
la Núria viu amb la seva filla, que és qui està amb ella la gran majoria
del temps, el fet que la Dora vagi a ajudar-la un cop a la setmana
permet que la filla es pugui ocupar d'altres coses. Les dues han anat
teixint una amistat i conversen sobre allò que les preocupa i es fan
companyia.
Els intercanvis grupals són una activitat que lidera un dels voluntaris i
on hi participen dues o més persones. Durant aquest any, a Manlleu
s'han dut a terme sessions per aprendre a fer pastissos de fruita i un
grup per anar a caminar. El seu impulsor, Jaume Crosas, ha relatat que
durant dues hores, a banda de caminar a pas lleuger, exploren la natura
pels afores de Manlleu, fan esport i passen una bona estona conversant.
Ell, de moment, no dóna ni rep cap altre servei, tot i que s'hi mostra
disposat. Crosas, aturat als 60 anys després de tota una vida dedicada a
treballar, ha assegurat que amb aquesta activitat se sent útil. No
espera res a canvi perquè l'activitat li és "molt gratificant".
Unes deu persones conformen el grup de caminadors que cada dimecres es troben a Manlleu per passar una bona estona. Foto: ACN
El tercer tipus d'intercanvi que es dóna al programa
Temps per Temps
és el comunitari. Es tracta d'una acció que surt del banc del temps amb
l'objectiu de fer-ne partícip tota la societat. Una de les activitats
que té més èxit és l'intercanvi de roba, que coincideix sempre amb la
setmana europea de prevenció de residus. Per Sant Jordi, els voluntaris
van a la llar dels avis on ajuden les persones amb mobilitat reduïda i
els porten a la plaça perquè puguin visitar les paradetes de llibres i
roses.
Tothom té habilitats per oferir
La coordinadora del Banc del Temps de Manlleu, Mercè Sayol, ha explicat
que molts dels voluntaris quan s'inscriuen no posen sobre la taula totes
les habilitats que tenen "per desconeixença". La seva tasca, doncs, és
anar fent preguntes perquè ells mateixos vagin descobrint tots els
coneixements que tenen i que podrien aportar al programa. D'aquesta
manera, es va confeccionant una gran base de dades que després els
permet posar en contacte unes persones amb les altres quan es requereix
un servei o es vol oferir una activitat. Sayol també creu que hi ha dos
perfils diferenciats d'usuaris: aquelles persones que tenen feina i "no
tenen temps per fer res, però amb necessitats per cobrir"; i aquelles
que no treballen i tenen molt temps lliure però no saben com omplir-lo.
Llaços d'amistat
Molts dels usuaris que s'apunten al Banc del temps ho fan per cobrir una
necessitat concreta però, amb el temps, estableixen relacions personals
d'amistat amb d'altres usuaris. Un dels exemples és el grup del
Solsonès. En aquest territori hi ha una trentena d'inscrits i això fa
que "el grup estigui molt cohesionat". Segons ha explicat la seva
coordinadora, Mercè Asensio, "el fet que siguem pocs provoca que més que
usuaris siguem amics i, al final, el grup és com una gran família".
De fet, els coordinadors del Banc del temps de diferents municipis
expliquen que moltes persones també s'hi apunten per conèixer gent nova.
"Ens trobem que hi ha gent de fora que ve a viure al Solsonès i que no
coneix ningú del territori i s'apunta al Banc del temps per establir
contactes", ha explicat Asensio. També hi ha altres persones que queden
per fer activitats socials com anar al teatre, al cinema o fer un cafè.
La Dora acompanya la senyora Núria a donar una volta per Manlleu i a fer encàrrecs. Foto: ACN
Per Llimós, del Temps per Temps de Manlleu, el gran valor del programa
és la relació d'amistat que es crea entre les dues persones que
protagonitzen l'intercanvi. La seva companya, Mercè Sayol, afegeix que
les relacions que va veient són "molt gratificants". Potser són gent que
no es coneixien o que només es coneixien de vista, i a partir del
programa acaben tenint una relació "molt personal que desemboca en una
gran amistat". I encara que l'intercanvi de serveis deixi de funcionar,
pel motiu que sigui, "la seva amistat perdura en el temps".
Manlleu, Igualada i Solsona, els municipis més actius de les comarques centrals
Des de fa uns anys la iniciativa del Banc del temps ha arribat a les
comarques centrals i, en aquests moments, es troba en procés de
consolidació. A Igualada el servei compta amb un centenar d'inscrits, a
Manlleu hi ha 350 persones apuntades des que es va iniciar el servei
l'any 2009 i a Solsona una trentena. D'altra banda, hi ha poblacions com
Vic que estudien implantar-ho de cara a la primavera de l'any vinent
com a un dels projectes que depenen del Pla de Desenvolupament
Comunitari. A la capital d'Osona, la iniciativa ja havia funcionat de la
mà de Caixa Catalunya. Amb el canvi a l'entitat, el projecte va perdre
força i va acabar desapareixent.
Amb tot, la majoria de coordinadors del servei apunten que "encara
costa" que la gent s'hi apunti perquè "no estan acostumats a
intercanviar temps per temps, ja que sempre hi ha hagut diners pel
mig".
