dimarts, 31 de gener del 2017

DE LA TRUMP TOWER, A LA CASA BLANCA. (3)

Articles del Víctor

24-30 .01.17

DE LA TRUMP TOWER, A LA CASA BLANCA. (3)

Parafrasejant a l'Obèlix, direm:“Són boixos alguns nord-americans“.

L'era Trump, ja és aquí. i no fa gens de gràcia.

Continuació.

Acabarem l'article passat deixant que el ja 45è President dels EUA, Donald J. Trump, la primera Dama i el seu fill, rodejats d'allò més, tal com manen els canons, per molts guardaespatlles i forces de seguretat, fen la típica ruta de les escales del Capitoli fins al núm.1600 de l'Avinguda Pennsilvània, una estona a peu i l'altra caminant, tocant de peus a terra, a l'altura dels mortals, no multimilionaris, i d'alguns dels seus votants o no, que ja deuen estar desesperats pel seu elegit, i encara no ha vingut el més bo, i no diguem del munt d' “Homeless” que tant se'ls i en fot una cosa, com una altra. Mentre que a un parell de quilometres del centre del món hi havia una gran manifestació de més de mig milió de dones, diuen la més gran des de la Guerra del Vietnam, a part de les gairebé un miler de "manis” del mateix estil per a tot el món, això abans de començar el mandat.

L'embolica que fa fort del President Trump.

Som el 28 de gener del 2017, i ja en fa més set de la presa de Possessió de l'UltraDretà i polèmic multimilionari Donald J.Trump com el 45è President dels EUA.

Precisament quan fa 72 anys i un dia de l'alliberament del Camp d’Extermini Nazi d' Auschwitz, ja que fou el 27 de gener de 1945, quan va ser alliberat per les tropes soviètiques. Ara és el mateix dia que es celebra el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Però d'això en parlarem més endavant.

Un nou President que en només set dies i escaig, ha firmat i ha dit un munt de barrabassades que té tot el món acollonit - i ara ja ho comencen de estar els seus mateixos votants i molts habitants dels EUA.Trump i la seva administració entre moltes altres declaracions, plantejaments i signatures ha dit i fet:

El mateix divendres 20 de gener, va firmar el decret contra l'ObamaCare, l'assegurança mèdica promoguda pel President Obama; el dilluns 23 de gener,firmar la sortida dels EEUU. del TPP (L'Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica, conegut com a TPP, principalment promogut pels Estats Units, i altres 11 països: Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Malàsia, Brunei, Singapur, Vietnam, Canadá, i de Llatinoamèrica Mèxic, Perú i Xile. ); La prohibició de finançar ONG's estrangeres que vagin a favor de l'avortament; el dimarts 24 de gener,firmar la construcció de dos oleoductes polèmics; el dimecres 25 de gener,firmar la construcció del mur amb la frontera amb Mèxic; el divendres 27 de gener, firmar el veto d'immigrans procedents dels països que Trump vincula al terrorisme islàmic ( i que els que no hi són, és perquè són aliats dels EE.UU., o bé és que Trump hi fa negocis...), a més,...La nova administració Trump, aposta per la desaparició de l'Euro i la dissolució de la UE; Trump amenaça amb un impost del 20% als productes mexicans; Congela el programa de refugiats i comença el veto als musulmans - desafiant a jutges i fiscals de més d'una setzena d'Estats que hi estant en contra, i de passada dona més poder a Bannon, l'ultra ideòleg del veto-.

Tot i així, també si han posat en contra, gent com : Els líders del Congrés i els Caps del Pentàgon i de la CIA, asseguren que la Llei d'Obama no es canviarà; Una associació de metges que en representa uns 66.000 i que blasmen contra la política immigratòria dels EE.UU ( per fer por als nens immigrans); Google crea un fons de 4 milions de dòlars per donar suport a les organitzacions d’immigrants.Fons que ajudarà a finançar quatre organitzacions que lluiten pels drets dels immigrants; Al voltant d'un milió de britànics han signat perquè el govern impedeixi la visita oficial de Trump; El President Mexicà Enrique Peña Nieto va anul-lar la seva visita als EUA, pel tema del mur; i un llarg etcètera.

I la darrera hora d'aquest dilluns 30 de gener del 2017 me n'asabento del munt de crítiques mundials al decret de Trump revelen la seva primera crisi global amb la crítica de la països mundials i institucions internacionals que expressen la seva indignació al decret de Donald Trump que veta l'entrada als EUA de ciutadans de set països majoritàriament musulmans que són: l'Iran, l'Iraq, Líbia, Somàlia, el Sudan, Síria i el Iemen.Tot això, quan només és a una setmana de la presa de possessió com a president i ja té la primera crisi global.

A més si han sumat: La Lliga Àrab, Indònesia, la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur), Unió Europea, Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Suïssa,Canadà...

I per acabar-ho d'adobar, a deu dies justos després de la presa de possessió, ha passat una altra cosa inèdita quan un President sortint dels EUA, digués alguna cosa, ( quan normalment no es posen en res, només a descansar, fer conferències i escriure llibres i memòries.). Aquesta va ser la primera declaració de l'expresident Barack Obama des que fa poc va abandonar la Casa Blanca, dient que "els valors nord-americans estan en perill", i alhora que està en contra de les mesures migratòries adoptades per l'actual president, Donald Trump.

Mireu si el fet de tenir de President d'EE.UU a Trump afecta a tot el món, i si n'és de greu, que el Rellotge de l'Apocalipsi*, s'ha avançat fins a 2,5 minuts per arribar a les 12 (Això vol dir que s'atansa a una - teòrica- Hora fatídica d'una possible Guerra Nuclear, amb conseqüències imprevisibles), i és la segona més greu des del 1953.

Continuarà, i molt...

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

dilluns, 30 de gener del 2017

La presidència de Trump posa el rellotge de la guerra atòmica en el punt més perillós des del 1953

Món

La presidència de Trump posa el rellotge de la guerra atòmica en el punt més perillós des del 1953

The Bulletin of the Atomic Scientists el deixa a només dos minuts i mig abans de les dotze

Per: Redacció

29.01.2017 22:00

L’arribada de Trump a la presidència dels Estats Units ha mogut l’anomenat Doomsday Clock a la segona posició més perillosa de la història. Des d’aquesta setmana el rellotge marca que falten dos minuts i mig per a les dotze. El rellotge, una iniciativa de The Bulletin of the Atomic Scientists, va ser creat el 1947 després de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki. Les busques marquen quant de temps faltaria per a les dotze, hora que simbolitza el començament d’una guerra nuclear. Els científics que formen part del comitè encarregat de marcar aquesta hora simbòlica han convingut que l’arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units és una de les amenaces més grans que hi ha hagut mai pel que fa a la cursa de l’armament nuclear.

Notícies del dia

Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

diumenge, 29 de gener del 2017

Auschwitz I: Visita al camp de concentració

PERQUÈ NO TORNI HA PASSAR MAI MÉS ...!!!

Equipatge de mà > Polònia > Auschwitz I: Visita al camp de concentració

Auschwitz I: Visita al camp de concentració

Escrit per Laura Oliver

“Arbeit macht frei”: El treball us farà lliures

Entrada camp de concentració d'Auschwitz: Arbeit macht frei — Entrada camp de concentració d’Auschwitz: Arbeit macht frei

“Arbeit macht frei”. Aquesta és la frase que donava la benvinguda sobretot a jueus però també a intel·lectuals polacs, presos de guerra, republicans espanyols… que per desgràcia havien caigut en mans dels nazis. Ells creien, sobretot a l’inici dels camps de concentració, que aquesta frase era certa i que el treball els faria lliures. Així és com va començar el nostre guia una visita de 4 hores als camps de concentració d’Auschwitz i de Birkenau.

El transport fins al camp

Una de les primeres coses que ens va explicar el guia va ser el transport fins al camp de concentració. A Auschwitz hi anaven trens des de molts indrets d’Europa i pels nazis era la primera prova a passar. El trajecte, que podia ser de fins a 11 dies, es feia en condicions infrahumanes. No tenien que menjar i només tenien un recipient amb aigua per tot el vagó. Això acabava amb la vida de molta gent, sobretot gent gran i nens.

L’entrada al camp d’Auschwitz

Només entrar al camp trobem la zona on es situava l’orquestra que tocava l’himne alemany i cançons alemanyes en passar els presoners per anar a treballar fora del camp de concentració. Tot estava pensat per desgastar-los física i mentalment.

La selecció de presos

Al primer bloc que vem entrar hi havia moltes fotografies amb les que podies veure com era el dia dia en aquell infern. Com seleccionaven qui era útil per treballar, qui seria utilitzat per experimentació pel Dr. Mengele i companyia, qui era dèbil i havia d’anar a la cambra de gas… molt dur tot plegat però com deia en un cartell del camp, s’ha de conèixer la història per evitar que torni a passar.
Els presoners, sobretot jueus que arribaven al camp de concentració, arribaven amb les seves pertinences i les SS els hi feien marcar amb el seu nom i direcció perquè els hi deien que se’ls hi retornaria a l’instal·lar-se al camp. Però tot era una mentida ja que mai els hi van tornar. Se les quedaven, les classificaven i si els interessava a algun militar se les quedaven o les compraven a un preu simbòlic perquè no poguessin dir que els i robaven. Com cada cop el nombre de pertinences era més gran, a Birkenau o Auschwitz II, van construir uns magatzems on guardaven totes les pertinences que creien de valor o útils. Aquests magatzems es deien Canadà i Canadà II en referència a la primera potència mundial en aquells moments.

Als blocs que vem anar entrant trobàvem les maletes amb el nom i direcció, ulleres, estris de cuina, joguines de nens, sabates, pròtesis… i el cabell que li rapaven a les dones per fer teles.

El registre dels presos

Els primers anys de funcionament del camp de concentració registraven les entrades dels presoners fent-lis fotografies. Ple d’aquestes fotografies és com trobem alguns dels passadissos dels blocs que visitem, amb la data d’entrada i la de la mort. Vem arribar a veure fotografies de presoners que només havien sobreviscut 4 dies… Amb el pas del temps, i com cada cop arribava més gent van canviar el sistema de registre a un tatuatge amb un número que els identificava, normalment al braç.

Bloc 11: el més temut d’Auschwitz

L’últim bloc de la nostra visita a Auschwitz va ser el bloc 11. El pitjor bloc del camp de concentració. En aquest bloc es feien judicis o més ben dit un teatre ja que el final sempre era el mateix, l’execució. També hi havia nombroses cel·les de càstig com les de 90cmx90cm on hi ficaven 4 presos. Els pobres havien d’estar d’en peus sense poder moure’s durant el temps que els de les SS estimessin oportú. Aquestes cel·les tenien molt poca entrada d’aire (el forat tenia el tamany d’un puny), el que feia que molts morissin ofegats. A més, és on van provar per primer cop la cambra de gas on en els primers intents el gas no “funcionava correctament” i patien durant moltes hores abans de morir. Un cop van acabar les proves en van construir-ne una més gran i un crematori on desfer-se dels cossos.

Al costat del bloc 11 trobem la paret d’afusellament on executaven als presoners que havien tingut un judici al bloc 11 amb resultat desfavorable, és a dir a tots.

Sortint del camp trobem una cambra de gas on van morir milers de persones a mans de les SS i el crematori.

Cambra de gas d'Auschwitz — Cambra de gas d’Auschwitz

Els forats de fusta del sostre és per on els nazis llençaven el gas.

Crematori d'Auschwitz — Crematori d’Auschwitz

També trobem una forca on Höß al 1947, un funcionari del camp, va ser executat després d’explicar el funcionament del camp als Judicis de Nuremberg.

Continua llegint la segona part de la visita, el camp de concentració de Birkenau.

Informació útil de Polònia

Vols a Cracòvia: Nosaltres vem tenir sort de trobar vols molt barats, 65 euros anada i tornada, ja que era temporada baixa. Sempre busquem en Skyscanner i intentem ser flexibles en dates.
On dormir: Nosaltres ens vem allotjar en l'aparthotel Pergamin de Cracòvia. Ens va costar 19.35€ per persona i nit. Podeu veure la nostra opinió en aquesta entrada o veure altres hotels a Cracòvia.
Què veure a Cracòvia: Aquests són els nostres imprescindibles de Cracòvia. Podeu llegir més sobre el nostre viatge aquí.
On canviar Euros per Zlotys: No canvieu a l'aeroport, us diem quin és el millor lloc dins de Cracòvia.
Entrades del camp de concentració d'Auschwitz: Depenent l'època de l'any no cal reservar, nosaltres no ho vem fer i no vem tenir cap problema, però si aneu en temporada alta millor reservar. Tenim una entrada amb el pas a pas de com fer-ho.
La nostra guia de Cracòvia: Aquí us donem més dades d'interés sobre la ciutat.

Contingut recomanat per tu:

Equipatge de mà > Polònia > Auschwitz I: Visita al camp de concentració

dijous, 26 de gener del 2017

Auschwitz, la memòria que sempre retorna

Memòria històrica

Auschwitz, la memòria que sempre retorna

Divendres es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust

El 27 de gener de 1945 va ser alliberat el primer i més mortífer camp d’extermini nazi

Manresa col·loca 21 plaques «Stolpersteine» en record de les persones deportades

Pep Martí | 26/01/2017 a les 07:25h

Arxivat a: Societat , memòria històrica, Holocaust, nazisme, franquisme, Auschwitz, història

Un supervivent d'Auschwitz toca el conegut com a «mur de la mort» | Europa Press

Divendres, es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. És el 27 de gener. Aquell dia del 1945, les tropes soviètiques que avençaven cap a Berlín van alliberar Auschwitz, a la Polònia ocupada. Va ser el primer camp d'extermini nazi alliberat. La guerra a Europa encara duraria fins al mes de maig. És un motiu més per recordar que la de l'Holocaust és també la nostra història.

Es calcula que a Auschwitz va morir més d'un milió de persones. S'hi va utilitzar el gas Zkylon B, que se solia emprar per eliminar les rates dels dipòsits dels vaixells i que era també mortal per als humans. Va ser el centre amb més presoners. Quan l'exèrcit roig va arribar a les seves portes, només quedaven uns 7.500 presoners vius. Les setmanes anteriors van ser brutals. A mesura que avançaven els russos, s'incrementava el ritme de la maquinària d'extermini.

900.000 morts jueus

Unes 900.000 de les víctimes mortals eren jueus. Entorn 75.000 foren polonesos. I hi va haver una minoria important de víctimes del poble gitano, un dels col·lectius sovint oblidat entre els exterminats. L'agost anterior, es va eliminar una part important dels que quedaven, després d'un motí que van protagonitzar el maig. Alguns exiliats republicans van anar a parar a Auschwitz, tot i que la majoria foren a un altre dels camps, el de Mauthausen, a Àustria, que seria alliberat més tard.

Hi ha molts episodis d'aquells anys en què es creuen els destins dels republicans vençuts amb els dels nazis. El suport de Berlín havia estat crucial per al triomf franquista. El president Lluís Companys va ser detingut per la policia militar alemanya a la França ocupada i conduït a Espanya per ser processat i afusellat. Un fet que mai s'hagués produït sense la complicitat Franco-Hitler. Des de l'ocupació de França, molts exiliats van compartir el destí dels jueus i d'altres víctimes del III Reich. El llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis ja va aportar molta informació sobre aquest capítol. Roig va assenyalar en el seu moment la responsabilitat de Ramón Serrano Suñer en la sort de milers d'exiliats.

El col·laboracionisme de Franco amb el III Reich

Un dels capítols més sòrdids del franquisme és el del seu paper de còmplice en els crims del III Reich. Després de la Guerra Civil, hi ha una data clau que va ser fatal per a molts catalans de l'exili. El 13 de setembre de 1940, Hitler va rebre a Berlín el ministre d'Exteriors de Franco, Serrano Suñer. Aquest va reunir-se també amb el seu homòleg alemany, Von Ribbentrop, i amb el cap de les SS, Heinrich Himmler. En aquestes trobades, es van segellar molts destins perquè Serrano va deixar els republicans que queien presoners dels alemanys a la seva sort. Això explica que una part dels exiliats que van acabar als camps nazis duien el triangle blau dels apàtrides però amb una S a sobre de spanien. Eren ciutadans espanyols als quals el règim franquista no els considerava compatriotes.

El 23 d'octubre té lloc a Hendaia la trobada entre Franco i Hitler, i per les mateixes dates, Himmler visita Madrid i Barcelona. La comunicació entre els aparells repressius alemany i espanyol va ser sempre molt fluida. Feia uns mesos que, al maig, va començar a funcionar el camp d'Auschwitz, a Polònia.

Homenatge a Catalunya: les sis espelmes del record

Les institucions catalanes commemoraran aquest dijous aquest dia, en un acte al Parlament de Catalunya, presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. En el transcurs de l'acte s'encendran les sis espelmes del record. Sis espelmes en record de les víctimes jueves exterminades, els nens que van morir a les cambres de gas, les víctimes catalanes i de la resta de l'Estat assassinades, els col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme, les persones que van arriscar la vida per salvar els perseguits i els supervivents.

En l'acte està previst que intervinguin alumnes de diversos centres de secundària i batxillerat que han participat un projecte de l'àrea dels Serveis Educatius del Parlament, en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament i el Memorial Democràtic, que vol fer conèixer l'Holocaust als alumnes. Els alumnes exposaran les conclusions del treball de camp que han fet i parlaran en nom dels testimonis de Jehovà, del col·lectiu LGTBI, de persones discapacitades, del poble gitano, de les persones perseguides per motius polítics i del poble jueu.

Llambordes de la memòria a Manresa

Es faran diversos homenatges a les víctimes de l'Holocaust. El primer ha estat aquest dimecres, a Manresa, on s'ha fet un acte de record als deportats de la ciutat. L'Ajuntament, en col·laboració amb el Memorial Democràtic, Amical de Mauthausen i diverses entitats i instituts manresans, han organitzat la col·locació de plaques Stolpersteine pel seu creador, l'alemany Günter Demnig. Són unes llambordes de llautó daurat amb les dades de cada deportat que es posen al paviment davant de les cases de les víctimes.

Stolpersteine vol dir en alemany "pedra que fa ensopegar" i cada una és única, com a homenatge individualitzat a unes víctimes que foren reduïdes a una xifra abans de ser exterminades per una maquinària industrial al servei de la mort. Es col·locaran 21 llambordes de les víctimes les cases de les quals han estat localitzades.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Contingut relacionat

Manresa col·loca 21 plaques «Stolpersteine» en record de les persones deportades

Aina Font Torra

25/01/2017

El nazi Brunner, les males companyies dels Al-Assad

Pep Martí

11/01/2017

Mor Eliezer Wiesel, supervivent de l'Holocaust i Premi Nobel de la Pau

1 comentari

02/07/2016

Diplomàcia de la memòria a Mauthausen

Pep Martí | 10 comentaris

15/05/2016

Mor el supervivent de l'Holocaust que va es va convertir en sastre d'Elvis Presley

1 comentari

26/03/2016

Romeva: «La memòria de les víctimes de l'Holocaust és responsabilitat de tota la humanitat»

La predicción de Carl Sagan sobre EE.UU en 1995 se hace realidad

Mirada al futuro

La predicción de Carl Sagan sobre EE.UU en 1995 se hace realidad

El famoso astrónomo norteamericano escribió en su libro un hipotético futuro muy parecido a la realidad actual

Albert Jiménez, Barcelona

25/01/2017 17:49 | Actualizado a 26/01/2017 08:24

No es la primera vez que un libro predice en sus páginas un futuro que años después parece asimilarse bastante. Fahrenheit 451 describe una sociedad dependiente de la tecnología que como consecuencia deriva el aislamiento social de sus individuos. Desde hace unos años, los teléfonos han substituido las palabras en muchos espacios públicos, como en el libro de Ray Bradbury las pantallas planas de la calle captan toda la atención de los ciudadanos.
Otro claro ejemplo es 1984 . El control absoluto que ejerce el poder sobre sus ciudadanos podría parecer una teoría muy perversa de George Owell si no existieran los casos de espionaje destapados por Edward Snowden o la continua vigilancia a la que están sometidos los usuarios de internet gracias a sus datos personales.

Acierto “Un presagio de la época de mis nietos” se escribió en 1995 y guarda similitudes con la actualidad
Un nuevo caso donde la literatura atrapa a la realidad es el libro de El mundo y sus demonios. La ciencia como una luz en la oscuridad. Este libro del astrónomo Carl Sagan publicado en 1995 esconde un apartado que el divulgador científico norteamericano tituló como “Un presagio de la época de mis nietos”.
La cita empieza adivinando una “economía de servicios y de información”, donde “casi todas las industrias manufactureras se hayan ido a otros países”. Se avanzó a una deslocalización en EE.UU que ha creado muchos beneficios a las grandes empresas que han dejado el país para producir más barato

Seguir

Charles Bergquist

✔ @cbquist

Suspecting Carl Sagan had either a time machine or a crystal ball.

Ok, probably the time machine.

03:33 - 23 ene 2017

Carl Sagan, todavía no conocía los avances tecnológicos de 2016, pero ya intuía la fuerza de las nuevas tecnologías. “Cuando los increíbles poderes tecnológicos caigan en manos de muy pocos, y nadie represente el interés público pueda siquiera comprender las cuestiones”, escribía en 1995.
También tuvo tiempo para predecir una sociedad norteamericana en la que “la gente habrá perdido la capacidad de establecer sus propias agendas o cuestionar de una manera sabia a las autoridades”.

Sobre el futuro de EE.UU Cuando los increíbles poderes tecnológicos caigan en manos de muy pocos y nadie represente el interés público”

Carl Sagan

Astónomo, astrofísico y cosmólogo

El astrónomo dibujó a su vez una sociedad con tendencia a la superstición y con problemas para poseer una mirada crítica. “Cuando abrazados a nuestras bolas de cristal y consultando nerviosamente nuestros horóscopos, con nuestras facultades críticas en declive, e incapaces de distinguir lo que nos gusta y lo que es verdad, nos delicemos de nuevo, casi sin darnos cuenta, hacia la superstición y la oscuridad”.
Al leer a Carl Sagan parece que tenga una bola del tiempo o una bola de cristal. Probablemente sea la máquina del tiempo, aquella que utilizaron Orwell o Bradbury para dibujar en sus libros una realidad que tardaría en llegar muchos años.

Avanzados a su tiempo Sagan, Orwell o Bradbury escribieron en su día unas líneas que reflejan la sociedad actual

La predicción de Carl Sagan sobre EE.UU en 1995 se hace realidad

Mirada al futuro

La predicción de Carl Sagan sobre EE.UU en 1995 se hace realidad

El famoso astrónomo norteamericano escribió en su libro un hipotético futuro muy parecido a la realidad actual

Albert Jiménez, Barcelona

25/01/2017 17:49 | Actualizado a 26/01/2017 08:24

Seguir

Charles Bergquist

✔ @cbquist

Suspecting Carl Sagan had either a time machine or a crystal ball.

Ok, probably the time machine.

03:33 - 23 ene 2017

Carl Sagan, todavía no conocía los avances tecnológicos de 2016, pero ya intuía la fuerza de las nuevas tecnologías. “Cuando los increíbles poderes tecnológicos caigan en manos de muy pocos, y nadie represente el interés público pueda siquiera comprender las cuestiones”, escribía en 1995.
También tuvo tiempo para predecir una sociedad norteamericana en la que “la gente habrá perdido la capacidad de establecer sus propias agendas o cuestionar de una manera sabia a las autoridades”.

Sobre el futuro de EE.UU Cuando los increíbles poderes tecnológicos caigan en manos de muy pocos y nadie represente el interés público”

Carl Sagan

Astónomo, astrofísico y cosmólogo

Avanzados a su tiempo Sagan, Orwell o Bradbury escribieron en su día unas líneas que reflejan la sociedad actual