La cadena de fallos en Alemania antes del atentado de Berlín

La cadena de fallos en Alemania antes del atentado de Berlín 

La Vanguardia

María-Paz López   

Un hombre asesina a un repartidor al confundirle con Donald Trump

© Image LaVanguardia.com La policía alemana dispone obstáculos de hormigón para proteger de ataques la zona de la Puerta de Brandemburgo, en Berlín El mercado navideño de Breitscheidplatz, que el lunes por la noche sufrió el ataque terrorista en el que murieron doce personas, reabrió ayer, mientras proseguía en Alemania y Europa la búsqueda del tunecino Anis Amri, sospechoso de secuestrar el camión con voluntad asesina. Al cierre de esta edición, la policía seguía rastreando los lugares de la vida de este peticionario de asilo de 24 años con la solicitud denegada, destinado por tanto a una expulsión que no llegó a materializarse debido a trámites pendientes de su país de origen.
Cada nuevo detalle que trasciende sobre la trayectoria de Anis Amri hace que la situación resulte más incómoda para las autoridades alemanas, al plantear serias dudas sobre la organización de la seguridad en este país, y también sobre la coordinación entre instancias policiales y judiciales a nivel europeo.
Amri era un islamista radical que, pese a haber sido vigilado por la policía germana, se movió tranquilamente de un land a otro, frecuentando amistades salafistas sin que la alarma llevara nunca a detenerle o controlarle mejor. Según varios medios alemanes, figuraba, al menos desde marzo, en una lista de 550 individuos considerados peligrosos, e incluso constaba su intención de planear algún tipo de ataque. Según el diario Bild, en septiembre se dejó de vigilarle.
Una cadena de fallos o lagunas policiales, impedimentos jurídicos, sobrecargas burocráticas y ausencia de comunicación entre instancias regionales y europeas contribuyeron a que Anis Amri, llegado a Alemania en julio del 2015 tras pasar casi cuatro años en la cárcel en Italia, lograra campar por hasta tres länder (Baden-Württemberg, Renania del Norte-Westfalia y Berlín) sin llegar a ser deportado. Ayer, la revista Der Spiegel informaba de que Amri se había ofrecido como terrorista suicida a un grupo salafista que la policía vigilaba hacía meses, pero que codificó sus mensajes de tal modo que carecían de base legal suficiente para justificar su arresto. Amri había tenido contacto con Abu Walaa, predicador salafista de Baja Sajonia, sospechoso de reclutar yihadistas para el Estado Islámico (EI) y muy activo en internet. Walaa fue detenido en noviembre.
¿Cómo explicar a la opinión pública germana, sacudida por el atentado, que Anis Amri, con la solicitud de asilo denegada desde el pasado junio, seguía en diciembre en el país? Jurídicamente, como explicó el responsable de Interior de Renania del Norte-Westfalia, Ralf Jäger, se debió a que Túnez se resistía a admitir que era un ciudadano tunecino, requisito necesario para poder deportar a alguien. Similar argumento contra Túnez han vertido las autoridades italianas, que también quisieron expulsarle.
Las pruebas contra Anis Amri que van trascendiendo parecen concluyentes. Tras revelaciones del Süddeutsche Zeitung y las cadenas NDR y WDR, el ministro del Interior, Thomas de Maizière, confirmó ayer que había huellas dactilares suyas en la cabina del camión.
“Durante mucho tiempo hemos sabido en teoría que nosotros también somos objetivo del terrorismo islamista; por supuesto, es muy distinto cuando realmente ocurre”, dijo a los periodistas la canciller, Angela Merkel, tras una visita ayer al departamento de investigación criminal de la policía de Berlín. La canciller, muy criticada estos días en algunos ámbitos por su política de apertura a los refugiados, razonó así: “Tenemos de nuestra parte los valores de la democracia y el imperio de la ley”.
En el 2015 llegaron como aspirantes a refugiados a Alemania 890.000 personas (cifra definitiva tras corregir las autoridades la estimación inicial de casi 1,1 millones de llegadas) y en este año han llegado al menos 210.000 más, según datos de noviembre. Para Merkel, que en nueve meses afrontará elecciones generales, resultará complejo explicar a la opinión pública –con amplias franjas de población cada vez más refractarias a su política de asilo– por qué no hay un control más estricto de ese millón de extranjeros que se encuentran en el país.
La ultraderecha no ha perdido ocasión para atacar a la canciller: “¿Cuándo devolverá el golpe el estado de Derecho alemán? ¿Cuándo terminará esta maldita hipocresía? Estos son los muertos de Merkel”, tuiteó Markus Pretzell, uno de los líderes del partido populista derechista Alternativa para Alemania (AfD), después del atentado.
Anis Amri había abandonado su país como emigrante indocumentado en la primavera árabe del 2011. Según relataron a Reuters fuentes de la policía italiana, llegó a la isla de Lampedusa en febrero de ese año, probablemente tras ser rescatado en el mar. Aseguró ser menor de edad –aunque ahora la documentación indica que no lo era–, por lo que fue enviado a Catania y matriculado en una escuela. En octubre fue detenido por intentar quemar la escuela, y más tarde condenado por vandalismo, amenazas y robo. Estuvo casi cuatro años en al menos dos prisiones, primero en Catania y luego en Palermo, donde tuvo un comportamiento conflictivo.

En mayo del 2015 fue enviado a un centro para migrantes en espera de deportación, pero las autoridades tunecinas dijeron que no era del país. En aplicación de la ley italiana, a los 60 días salió del centro, con orden de abandonar Italia. Y entonces, a través de Suiza, se dirigió a Alemania.

ANÀLISI METEOROLÒGICA

L'Aemet preveu un hivern amb temperatures per sobre de la mitjana

La tardor va ser la setena més càlida de les últimes dècades

• Facebook
• Twitter
• Google+ 0
• Más
  • LinkedIn
  • Pinterest

Comentaris0

ELISENDA PONS

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Dijous, 22 de desembre del 2016 - 19:47 CET
La passada tardor meteorològica -el període comprès entre l'1 de setembre i el 30 de novembre- va ser la setena més càlida en la història recent d'Espanya i tot indica que l'hivern mantindrà la tònica amb temperatures superiors a la mitjana habitual, segons mostren les previsions presentades per l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

 

Encara que les previsions a llarg a termini s'han d'observar amb cautela, hi ha una probabilitat "gran" que els registres arribin al gener, febrer i març a valors per sobre de la mitjana "a tot Espanya", ha insistit Ana Casals, portaveu de l'Aemet, al presentar els pronòstics. Per ara, el que sembla confirmat és que els pròxims dies, almenys a Catalunya, seran assolellats. L'estabilitat es mantindrà com a mínim fins dimarts.
Pel que fa a les precipitacions, es preveu una "lleugera" probabilitat que siguin superiors al normal a la meitat oriental de la Península i a les illes Balears; contràriament, a les Canàries i a la zona occidental peninsular no s'aprecien diferències importants respecte a la climatologia, ha apuntat Casals.
En el conjunt d'Espanya, la tardor va tenir una temperatura mitjana de 16,8 graus, 0,9 graus per sobre de la mitjana de les últimes dècades, amb l'única excepció de la regió cantàbrica, on va resultar normal o una mica càlida. Els dos primers mesos, setembre i octubre, van ser molt càlids mentre que el novembre va ser lleugerament més fred.
Casals ha ressaltat l'episodi de "temperatures anormalment elevades" durant els primers dies de setembre i que va tenir el seu màxim d'intensitat entre els dies 3 i 7, dates entre les quals es pot considerar que es va desenvolupar una onada de calor. Durant aquests dies es van superar els valors màxims absoluts de setembre en més de 35 observatoris principals de la xarxa meteorològica i a més en nombrosos punts es va registrar la temperatura més alta de tot l'estiu astronòmic. Així, sobresurten els 45,4 graus registrats a l'observatori de Còrdova Aeroport el 6 de setembre i els 44,8 graus de Sevilla Aeroport el dia 5, així com temperatures pròximes als 40 graus en algunes estacions de l'interior de Galícia.

ANY HIDROLÒGIC

Respecte a l'any hidrològic, Roser Botey, cap de Climatologia de l'Aemet, ha apuntat que al llarg del mes d'octubre les precipitacions van estar per sota del valor normal i va ser a finals de novembre quan les intenses pluges caigudes van donar com a resultat una precipitació superior al valor normal en un 6%. Posteriorment aquesta xifra ha baixat fins a arribar a valors normals, encara que -ha detallat Botey- amb el temporal de pluja d'aquests dies passats s'espera que l'any hidrològic estigui de nou per sobre dels valors normals.

• Facebook
• Twitter
• Google+ 0

UN MÓN QUE NO SE PAS SI EN SORTIRÀ

Alerta global davant l''huracà Trump'

Els organismes internacionals temen una frenada de les polítiques mediambientals i del seu finançament

L'Àrtic, els oceans i la biodiversitat podrien estar més amenaçats que la lluita pel clima, més consolidada

Manel Vilaseró

Dijous, 15 de desembre del 2016 - 23:45 CET
EL PERIODICO                                           

TANNEN MAURY

Les instàncies internacionals del medi ambient viuen en estat d’alerta des que es va consumar l’elecció de Donald Trump, una alerta que ha pujat de grau després dels seus primers nomenaments i d’escoltar declaracions tan xocants com que el canvi climàtic «és un invent de la Xina» per destruir l’economia dels Estats Units. El temor que l’huracà Trump acabi amb una part dels tímids avanços aconseguits en els últims anys és real, però molts tenen l’esperança que l’assot només sigui temporal i no afecti els temes més crucials.

MOMENT CRÍTIC
Una arquitectura de convenis en risc

Donald Trump arriba a la Casa Blanca en un moment crític. Les amenaces a la salut del planeta es troben en el seu punt més alt, però al mateix temps la comunitat internacional sembla haver pres consciència del fet que el perill és real i s’ha d’actuar. «Hem aconseguit que els governs i les empreses no posin en qüestió les evidències en aquestes qüestions. Encara és molt insuficient, però ha sigut un èxit», opina Juan Carlos del Olmo, secretari general de World Wildlife Fund (WWF) Espanya, per a qui després de «dècades de molta feina s’ha aconseguit a través de les Nacions Unides crear una arquitectura de convenis internacionals i d’organismes regionals que ja estan apuntant solucions» als desafiaments mediambientals.

Això és el que podria sacsejar l’huracà Trump. Tant l’avançament en els acords polítics com en l’imprescindible finançament. I en tots dos terrenys, els Estats Units hi tenen un pes realment molt important, especialment després de l’era del president Barack Obama a la Casa Blanca.

EL FINANÇAMENT
Sense fons per als organismes

Molts programes mediambientals requereixen finançament publicoprivat. En la qüestió del canvi climàtic, per exemple, quan moltes empreses encara dubten de si apostar les energies alternatives o els projectes lliures de diòxid de carboni (CO2), l’impuls econòmic des dels governs segueix sent clau i l’Administració de Barack Obama havia apostat per això. «Desgraciadament em temo que en aquest tema Trump sí que complirà les seves promeses perquè ha insistit moltes vegades en la seva voluntat de retirar els fons que els Estats Units aporten als diferents convenis internacionals», recorda en aquest sentit Teresa Ribera, directora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI) de París, un think tank des d’on s’analitza cada dia l’aire que respiren els organismes internacionals especialitzats.

LA LLUITA CONTRA EL CANVI
La força de la pressió internacional

La lluita contra el canvi climàtic sembla el punt més fràgil, a l’haver qüestionat el president nord-americà electe fins i tot la seva pròpia existència. Però hi ha consens en el fet que l’exsecretari general de l’ONU Ban Ki-moon l’encertava quan al tancament de l’acord de París va parlar d’un «procés imparable».
Hi pot haver endarreriments, bloquejos puntuals, però una marxa enrere és molt difícil. «Hi ha una pressió enorme, no només perquè ens hi juguem el futur, sinó perquè també hi ha molt a guanyar en el terreny econòmic, fins i tot per als americans, amb la transformació que ja s’ha posat en marxa», sosté Juan Carlos del Olmo (WWF). L’agenda en defensa del clima ja està molt clara i hi ha molts països que han apostat per aquest camí i difícilment el desfaran.

BIODIVERSITAT I OCEANS
La baula més feble del medi ambient

Als organismes internacionals els preocupa més l’impacte del magnat ficat a president sobre les polítiques destinades a frenar l’extinció d’espècies, aturar les invasores i frenar la contaminació d’uns oceans que poden acabar convertits en abocadors de plàstics gairebé sense peixos. Si el canvi climàtic és un cop de destral al planeta, aquests temes són el corc que el corroeix sense que s’hagin assolit acords substancials fins ara.
«Les agendes estan molt menys definides. És més fàcil posar obstacles perquè aquí els Estats Units no estaran sols. En biodiversitat, per exemple, tots els països diuen que sí, però a l’hora de la veritat només el 5% ho estan complint», recorda el responsable de WWF.

L’ÀRTIC
La zona no suporta «ni un cop més»

Tornar a les prospeccions petrolíferes vetades per Obama a l’Àrtic, com sembla que apunten els nomenaments, seria catastròfic. «La regió està en una situació límit similar a la de Doñana. No aguanta ni un impacte més. Però la diferència és que el que passa al pol Nord té un impacte sobre la resta del planeta», postil·la Ribera.

EL CONTAGI
Mig Europa pot seguir l’exemple

La pitjor amenaça podria ser, amb tot, el risc de contagi, en primer lloc a la Unió Europea. No falten en aquest continent moviments reactius contra el que consideren el pensament mediambiental imperant. Els països de l’Est, amb Hongria i Polònia al capdavant, sempre han sigut una rèmora en les polítiques mediambientals. Els moviments d’ultradreta en alça a la Gran Bretanya, França, Àustria i Holanda podrien aprofitar l’onada que arriba de l’altre costat de l’Atlàntic. La dreta espanyola, encara al Govern, mai ha apostat tampoc pel verd.
L’amenaça ja hi és. La Comissió Europea ha resistit recentment «fortes pressions» per «revisar» les directives mediambientals, segons explica el responsable de WWF, que celebra que de moment no hagin tingut èxit i creua els dits de cara al futur.
Els vells del lloc, entre ells Del Olmo, prefereixen observar les dificultats amb perspectiva. «El que passa amb Trump tampoc és nou. Avancem a batzegades i sempre sorgeixen obstacles en un camí que hauria de ser més ràpid. La involució és un perill continu. Resistir és avançar», reflexiona després de dècades d’empènyer en el mateix sentit.

Notícies relacionades

• Els tres genets de l'apocalipsi climàtica de Trump
• La Xina, líder mediambiental per abandonament
• Pla ecologista anti-Trump

Ciència i Tecnologia > L'internauta

Elsetembre.cat de la rapidesa informativa al periodisme en profunditat

Josep Comajoan, cofundador de la revista setembre.cat, una nova publicació digital de periodisme crític

---

Per: Redacció

10.12.2016  22:00

Vilaweb

En una època de descrèdit creixent del periodisme i de la rapidesa informativa, existeix la necessitat de tornar a apostar pel periodisme reposat. La cooperativa de comunicació catalana Dies d’agost, de Vic, va publicar la setmana passada la revista Setembre.cat, amb la voluntat de crear una publicació digital crítica, social i cultural. Creada per periodistes provinents de mitjans tradicionals, aquest projecte neix pensat per fer periodisme sobre tot allò que no es publica als mitjans habituals, fent del periodisme d’investigació, la norma i no l’excepció en els seus articles.
La revista s’ha creat pensant en un finançament autosuficient, a través de les subscripcions dels lectors, que permeti tractar tots els temes amb profunditat, amb context i dades, contrastant les fonts, sense que cap inversor no desitjat pugui dir-hi la seva.
–Podeu escoltar el programa en format mp3.
–També a través d’algunes ràdios locals i des de la Xarxa.
–Podeu descarregar el podcast de ‘L‘internauta‘ des de VilaWeb o l’iTunes.
–’L‘internauta‘ també s’emet pel Punt Avui TV, cada diumenge a les 19.00.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

setembre.cat

Mapp4all, més enllà de Google Maps Mapp4all, més enllà de Google Maps

El president de la petrolera Exxon Mobile, favorit per a secretari d'Estat dels EUA

El president de la petrolera Exxon Mobile, favorit per a secretari d'Estat dels EUA

Rex Tillerson, de 64 anys i al capdavant de la corporació des del 2006, té molt bons contactes amb Rússia

REX C. CURRY / EFE

RCX10. Dallas (United States), 15/05/2006.- (FILE) A file picture dated 31 May 2006 shows Rex W. Tillerson, Chairman and CEO of ExxonMobil, answers questions during a press conference after the companies 2006 Annual Meeting of Shareholders at the Meyerson Symphony Center in Dallas, Texas, USA. According to reports from 10 December 2016, Tillerson is tipped the top candidate for US Secretary of State as US President-elect Donald Trump continues to fill in key positions in his new administration. (Estados Unidos) EFE/EPA/REX C. CURRY *** Local Caption *** 00728286

AGÈNCIES / WASHINGTON

Dissabte, 10 de desembre del 2016 - 20:38 CET
EL PERIODICO                                           
El president de la petrolera Exxon Mobile, Rex Tillerson, és el principal favorit per ser designat per Donald Trump nou secretari d’Estat dels EUA, segons van informar ahir diversos mitjans nord-americans. El magnat texà, de 64 anys, surt amb avantatge davant de l’excandidat a president Mitt Romney, que també havia sonat per al càrrec però que no acaba de comptar amb la simpatia del president. A més a més, un altre dels noms en disputa, l’exalcalde de Nova York Rudolf Giuliani, es va retirar de la carrera divendres, quan va anunciar que la seva intenció és tornar al sector privat.
Com a president d’Exxon, corporació a la qual es va unir com a enginyer el 1975 i que dirigeix des del 2006, Tillerson ha coordinat operacions en més de 50 països, incloent-hi Rússia. De fet, el 2011, Exxon Mobile va firmar un acord amb Rosneft, la principal companyia petrolera estatal russa, per a projectes conjunts d’exploració i producció de jaciments a l’Àrtic. L’acord, però, va ser paralitzat arran de les sancions dels EUA contra Rússia, uns càstigs que Tillerson va criticar amb tota la contundència denunciant el «gran dany col·lateral» que comportarien.

Segons va informar la web especialitzada 'Politico', Tillerson es va entrevistar dimarts passat amb el president dels EUA a la Torre Trump per recomanació de l’exsecretària d’Estat Condoleezza Rice i de l’exsecretari de Defensa Robert Gates, que en la seva tasca actual de consultors tenen Exxon en la seva cartera de clients privats. Alguns mitjans van apuntar que Tillerson i Trump van tornar a reunir-se ahir.
Al contrari del nou president del país, per a qui el canvi climàtic és un engany creat pels xinesos per raons comercials, Tillerson ha reconegut aquesta problemàtica com un «tema global» que requereix la cooperació de governs i particulars. Fins i tot ha donat suport a un impost sobre el carboni i l’acord climàtic de París, fet que xoca amb l’elecció per part de Trump del negacionista del canvi climàtic Scott Pruittal capdavant de l’agència mediambiental.

GIR ALS EUA

Trump combina un equip de milionaris i ultres de l''establishment'

Els nomenaments del president electe apunten a un futur Govern molt més alineat amb els valors i principis republicans del que va donar a entendre en campanya

• 
• 
• 
• 

• Previous
• Next

• 

  ANDREW GOMBERT
• 

  DON EMMERT
• 

  MICHAEL REYNOLDS
• 

  DREW ANGERER

• 
  

Idoya Noain

@noainny

Dimecres, 30 de novembre del 2016 - 22:55 CET

EL PERIODICO
La candidatura de Donald Trump va ser, si més no, atípica, però el Govern que està formant ja comença a donar clars senyals de tenir molts elements tradicionals. El president electe ha obert la porta a la plutocràcia, ja que ha col·locat l’exbanquer de Goldman Sachs Steven Mnuchin a la secretaria del Tresor, l’inversor Wilbur Ross a la de Comerç i a Educació Betsy DeVos, integrant d’una poderosa dinastia políticament hiperactiva en causes republicanes. Però juntament amb multimilionaris sense experiència política directa, Trump està repartint carteres també entre alguns dels membres més conservadors de l’'establishment', com el congressista Tom Price, que ara podrà entaular la seva radical batalla contra la reforma sanitària de Barack Obama des de la secretaria de Sanitat.
Els nomenaments comencen a pintar un retrat de Trump com un polític molt més alineat als valors i principis republicans del que molts havien cregut durant la campanya, quan miraven amb escepticisme la seva suposada lleialtat a aquests ideals. I amb la seva elecció de milionaris torna a sorgir un dels misteris que també va acompanyar el seu èxit: com va aconseguir convèncer milions de nord-americans de classe treballadora que ell, un integrant de les elits econòmiques, era la persona que millor entenia la seva desesperació i podia solucionar els seus problemes i, com solia dir, «drenar el pantà» de Washington.
Mnuchin és l’exemple perfecte d’aquest misteri. Perquè amb la seva nominació, que haurà de ser confirmada pel Senat, Trump ha tornat el Tresor a un altre membre de les elits econòmiques contra les quals clamava en campanya. Format a Yale, Mnuchin va passar 15 anys a Goldman Sachs, una de les entitats bancàries més associades amb la crisi i a la qual el mateix Trump assenyalava com un dels emblemes de la podridura del sistema polític, assegurant que «controlaven totalment» rivals com Ted Cruz i Hillary Clinton.
Però Mnuchin, a més, té altres elements en el seu currículum que fan preguntar-se com serà vist per molts votants de Trump. Va tenir un banc a Califòrnia que es va aprofitar dels més febles en la crisi immobiliària i va arribar a ser conegut com una «màquina de desnonaments».

Política econòmica

Ell i Ross, un inversor amb una fortuna valorada en 3.300 milions de dòlars que ha dirigit el finançament de la campanya de Trump i que ha sigut un dels defensors del final dels tractats de lliure comerç, seran ara els principals responsables de la política econòmica del president, que posarà l’accent a eliminar «parts» de la reforma financera d’Obama.
Els nomenaments de DeVos i Price apunten també a la radicalitat conservadora de l’Administració Trump. Perquè DeVos defensa encara amb més ultrança que Trump l’allunyament del sistema d’educació públic a favor d’escoles privades. I el congressista de Geòrgia ha sigut un dels més ferotges crítics no ja només de la reforma sanitària, sinó del mateix sistema de sanitat públic. Ha proposat retallar les dotacions per a gent gran i per a la gent de baixos ingressos i, convençut antiavortista, proposa deixar sense fons federals Planned Parenthood (xarxa de clíniques de planificació familiar).

• Facebook 3
• Twitter
• Google+ 1
• 
  

  Notícies relacionades

  • Trump promet distanciar-se dels seus negocis per evitar els conflictes d'interès
  • Trump col·loca com a secretari del Tresor un executiu de Goldman Sachs
  • Edificis, hotels, camps de golf, perfums, avions... aquests són els negocis de Trump Next
• Previous

GIR ALS EUA

Trump insta a superar les divisions en un missatge pel Dia d'Acció de Gràcies

"La campanya política s'ha acabat. Ara comença una campanya nacional per reconstruir el nostre país", subratlla en un vídeo penjat a YouTube

Pablo Martinez Monsivais / AP

FILE - In this Nov. 10, 2016 file photo, President-elect Donald Trump speaks during his meeting with President Barack Obama in the Oval Office of the White House in Washington. The military parade for Donald Trump has come early. Two months before Inauguration Day festivities, an extraordinary number of recently retired generals, including a few who clashed with President Barack Obamaâ¿¿s administration, are marching to the president-electâ¿¿s doorstep for job interviews. (AP Photo/Pablo Martinez Monsivais, File)

EL PERIÓDICO / NOVA YORK

Dijous, 24 de novembre del 2016 - 10:16 CET
El president electe dels EUA, Donald Trump, ha tornat a dirigir-se al país a través de Youtube i de Twitter en un missatge amb motiu del Dia d'Acció de Gràcies, que se celebra aquesta dijous. Trump ha instat els nord-americans a superar les divisions sorgides durant la campanya electoral i a sumar esforços per "reconstruir" el país.

PUBLICIDAD

inRead invented by Teads

"Hem acabat una llarga i dura campanya política", ha admès Trump al vídeo, difós la vigília del Dia d'Acció de Gràcies, la festa familiar més important als Estats Units. "Les emocions van ser desagradables i les tensions no es curen fàcilment d'un dia per l'altre", ha reconegut el magnat republicà, que el 8 de novembre va derrotar a les urnes l'aspirant demòcrata, Hillary Clinton.

"AVANÇAR COM UN SOL PAÍS"

Trump ha apel·lat els seus compatriotes a "sanar" les ferides deixades per les divisions polítiques sorgides durant la campanya i a "avançar com un sol país", amb propòsits compartits i "una resolució comuna". "Aquesta històrica campanya política s'ha acabat, però ara comença una campanya nacional per reconstruir el nostre país", ha insistit. "Quan els Estats Units estan units, no hi ha res fora del nostre abast", ha afegit.
El missatge conciliador del president electe arriba després de les seves últimes declaracions en què ha suavitzat algunes de les seves postures inicials, com el seu rebuig a l'acord de París contra el canvi climàtic o la seva intenció d'empresonar Clinton. Trump torna a recórrer a les xarxes socials per llançar els seus missatges, com ja va fer a l'anunciar que els EUA es retirarien de l'acord comercial Àsia-Pacífic. En les últimes hores, Trump també ha designat les primeres dones del seu equip: Nikki Haley, que serà ambaixadora dels EUA a l'ONU, fins i tot sense tenir experiència en política exterior, i Betsy DeVos, gran defensora de l'escola privada que assumirà el departament d'Educació.

Notícies relacionades

• Acadèmics i activistes insten Clinton a demanar la revisió del resultat electoral
• Trump designa les dues primeres dones del seu equip

Societat > Ecologia

Les altes temperatures de l’Àrtic preocupen els científics

El nivell de gel podria assolir mínims històrics de cara a l'any vinent

---

Per: Redacció

22.11.2016  20:33

Vilaweb

L’Àrtic experimenta unes temperatures extremadament altes de l’aire i de la superfície marítima. Aquest fet, provocat per l’escalfament global, preocupa els científics, perquè impedeix que l’aigua es congeli i pot fer disminuir nivell de gel fins a rècords històrics de cara a l’any vinent.
Segons que informa el diari britànic The Guardian, els investigadors danesos i nordamericans que monitoritzen les estacions meteorològiques de l’Àrtic, han vist que la temperatura de l’aire supera en uns vint graus la temperatura habitual en aquesta època de l’any. ‘La temperatura ha estat uns vint graus per sobre de la normal en pràcticament tot l’oceà Àrtic’, ha explicat la investigdora Jennifer Francis.
El gel de l’Àrtic ha disminuït en un 30% durant els darrers vint-i-cinc anys. El nivell actual es troba molt per sota del nivell de l’any 2012, quan va registrar el nivell anual més baix. Així, aquest any hi ha encara menys gel a la zona.
La causa d’aquestes temperatures tan altes és el canvi climàtic. Francis n’està convençuda: ‘Era previsible, només l’escalfament global pot causar això’. I alerta que la velocitat de desgel va en augment.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

Àrtic

canvi climàtic

desgel

SOSTENIBILITAT

El golf a Mallorca consumeix un 30% més d’aigua que la indústria

El sector secundari representa el 2,8% de la demanda, mentre que el 4,1% del total rega els camps

JAUME VINYAS Palma ARA 19/11/2016 23:34

• 
  987x555 GOLF SON PARC El del Mercadal és l’únic espai a Menorca per practicar aquest esport. / GOLF SON PARC

1 / 1

GOLF SON PARC El del Mercadal és l’únic espai a Menorca per practicar aquest esport. / GOLF SON PARC

Que el turisme de golf és una de les grans apostes del Govern de les Illes Balears per potenciar la temporada baixa no és cap revelació. Del pes que té aquest sector sobre els recursos hídrics de les Illes, aquesta setmana n’hem sabut alguna cosa més.

Els camps de golf representen el 4,3% de la demanda actual d’aigua a Mallorca, segons les dades facilitades per la Conselleria de Medi Ambient en l’esborrany del pla de sequera, que ha actualitzat les dades disponibles.

Camps de golf: quan l’esport elitista transforma el paisatge

Mallorca en consumeix actualment 245 hectòmetres cúbics l’any. D’aquests, vuit reguen els camps de golf. Tot el sector industrial en consumeix un 31,5% menys, el 2,8% de la demanda total. L’abastiment urbà representa el gruix principal de la demanda, un 64,3%, mentre que el sector agrari (28,5%) també té un pes important. L’illa disposa d’uns recursos de 289,2 hectòmetres cúbics i, per tant consumeix actualment el 84,7% del total disponible.

A Eivissa, el pes del sector en el consum d’aigua és encara més revelador. L’únic camp de golf genera gairebé la mateixa demanda d’aigua (2,1%) que tota la indústria de l’illa (2,2%). Això s’explica, en part, perquè és un dels que més consumeix a les Balears, 0,58 hectòmetres cúbics l’any, un 34,4% més que la mitjana d’aquestes instal·lacions a les Balears (0,38 hectòmetres cúbics).

A Menorca també hi ha només un camp de golf, però el seu pes (1,1%) en relació al consum d’aigua del sector industrial (6,1%) és molt menor.

• 
  540x306 Punts on hi ha camps de golf a les Illes. Punts on hi ha camps de golf a les Illes.

1 / 1

Punts on hi ha camps de golf a les Illes.

Encara hi ha privilegis

Malgrat que, per llei, els camps de golf estan obligats a utilitzar aigua depurada, no tots compleixen, tal com va demostrar l’ expedient obert el setembre a les instal·lacions de Camp de Mar, a Andratx. Els tècnics de la Conselleria hi van localitzar un sondeig il·legal de 180 metres per a l’extracció d’aigua subterrània, amb una capacitat d’extracció de 720 m3/dia. Un cop finalitzada la campanya d’incendis, els tècnics intensifiquen aquests dies els controls als grans consumidors d’aigua.

Entre les mesures previstes en l’esborrany de pla de sequera també es preveu posar fre als privilegis que mantenen tres camps de golf de Mallorca que encara poden regar amb aigua subterrània perquè les concessions de pous són anteriors a 1991, quan va entrar en vigor una normativa més restrictiva. Aquestes instal·lacions, situades a Canyamel, Pollença i Son Servera, estaran obligades a fer servir un 50% d’aigua depurada en cas d’alerta. Si s’arriba a la situació d’emergència, n’hauran de fer servir el 100% com la resta d’instal·lacions.

La directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Garau, assenyala que la incidència d’aquestes instal·lacions és mínima pel que fa al total de consum d’aigua subterrània. Segons apunten les dades oficials, aquests tres camps de golf van consumir 0,5 hectòmetres cúbics d’aigua subterrània. El de Pollença va ser l’únic que se’n va abastir gairebé exclusivament. Els altres dos ja funcionen al 50% amb aigua regenerada.

Contingut relacionat

• Molt debat per a iniciatives privades escasses
• Son Bosc: la darrera victòria de la lluita ecologista

Etiquetes

• Illes Balears
• mallorca
• menorca
• Pollença
• Govern de les Illes Balears

Melania & Ivanka Trump

Melania Trump, de Sevnica a Washignton

La futura primera dama dels EUA va néixer en un poblet eslovè que ara es prepara per rebre una legió de turistes seguint el rastre de la seva 'filla més predilecta'.

Melania & Ivanka Trump

Irene Savio

Diumenge, 20 de novembre del 2016
EL PERIODICO                   

• 
• 

• 

  SCOTT ROTH
  L'escola de primària on va assistir l'actual esposa de Donald Trump.
• 

  SCOTT ROTH
  Vista general del bucòlic poble de Sevnica, a la regió del Baix Sava.

¡Ui, Melanija! Quin enrenou. ¿Sap?, aquest és un petit poble assossegat i tranquil. Fins ara, l'únic que havia interromput el nostre dia a dia va ser un petit grup de refugiats que l'any passat va passar per aquí». I al dir això Rok ­Petancic, el guardià del castell medie­val de Sevnica, ho fa amb un to mali­ciós, una mica murri. En aquest poble d'Eslovènia, d'uns 5.000 habitants, on va passar la infància i l'adolescència Melanija Knavs -després Melania Knauss i ara Melania Trump-, es viu una atmosfera de festa barrejada amb una sobtada devoció per la seva famosa paisana. I ja no es parla de res més, des que se sap que ella serà la futura primera dama dels Estats Units, la segona no nascuda als EUA, darrere de Louisa Adams el 1825.

«Ara esperem un 'boom' turístic. Ja ens estem organitzant», continua Petancic, que, com que parla italià i anglès, també s'encarrega de gestionar el turisme de la zona. «Quan Melanija va marxar de Sevnica tenia 15 o 16 anys. Des d'aleshores no ha tornat gaire. Però la seva família és d'aquí, i el seu pare és un home apassionat per la història i les seves arrels, que ens ve a visitar al castell. Encara que, això sí, va ser tot molt inesperat, poca gent creia aquí en la victòria de Donald…», explica en conversa amb EL PERIÓDICO.
I és que des del primer minut que es va saber que Donald Trump seria el nou president dels EUA, a Sevnica, Melanija ha passat a encarnar el relat del millor dels somnis americans. Un relat que ens explica -segons la seva breu biografia oficial- la història d'una nena de poble, nascuda el 1970 a l'antiga Iugoslàvia del mariscal Josip Broz 'Tito' en el si d'una família que va forjar el seu èxit després de la independència d'Eslovènia (1991).
La prova és, diuen els veïns, que Melanija va viure primer en un modest apartament de cases populars a Sevnica i després en un edifici de ­dues plantes amb jardí, als suburbis del mateix poble. Tot això abans d'emprendre la carrera de model als 18 anys i mudar-se a Milà, i d'allà a París i després a Nova York, on va acabar coneixent el seu futur marit.
«És clar que n'estem orgullosos. La gent que la va conèixer només troba boniques paraules per recordar-la», diu Srecko Ocvirk, alcalde de Sevnica. «Va tenir una agradable infància, amb uns pares amorosos i amb molts èxits a l'escola», afegeix. Tant és així que els eslovens també s'han sentit part de la victòria del republicà, com va arribar a suggerir fins i tot el primer ministre, Miro Cerar, desfent-se en elogis.

L'ESCOLA

Aquest és el mantra que es repeteix quan s'interroga els veïns de Sevnica sobre la nova primera dama: ella sempre va tenir la il·lusió de fer coses importants. Mirjana Jelancic hi insisteix al relatar la seva amistat amb la seva compatriota en una de les tantes entrevistes a la premsa nord-americana. Jelancic és ara directora d'escola primària on van anar Melanija i Srecko. I l'únic col·legi del poble, aixecat a la vall del Baix Sava, on sobreviu certa indústria -hi ha tres grans companyies- i on la taxa d'atur no supera el 10,4%.
Però la veritat és que també hi ha incògnites sobre la família Knavs. Segons The New York Times, la seva mare, Amalija, era una camperola que es va convertir en una ambiciosa empleada d'una fàbrica tèxtil de la zona, mentre que el seu pare, Viktor, va exercir com a venedor d'automòbils i va ser membre del Partit Comunista, i això donava beneficis en l'època. Però aquesta circumstància ha sigut matisada per un dels portaveus de la campanya de Trump, Hope Hicks, que en una ocasió va aclarir que el progenitor no era un «membre actiu» del partit.

• Facebook
• Twitter
• Google+ 0

Trump paga 23 milions d'euros per evitar el judici per frau de la seva universitat

L'acord suposa un important gir en la postura del president electe, que sempre s'ha mostrat en contra d'arribar a pactes legals

EFE / NOVA YORK

Dissabte, 19 de novembre del 2016 - 17:28 CET
EL PERIODICO                                           
El president electe dels Estats Units, Donald Trump, pagarà 23,2 milions d'euros per tancar les demandes per frau contra la seva universitat i evitar haver d'anar a judici, un escàndol que l'ha perseguit durant la carrera a la Casa Blanca.
L'acord, anunciat per la Fiscalia de Nova York, suposa un important gir en la postura del magnat novaiorquès, que durant anys s'havia negat a pagar compensacions als estudiants i que sempre s'ha mostrat en contra d'arribar a pactes legals, malgrat que en té uns quants en el seu historial.

Si és aprovat per les autoritats judicials, l'acord evitarà en l'últim minut que Trump vagi a judici, ja que a finals d'aquest mes havia de començar a Califòrnia el procés sobre part d'aquestes demandes.
La Universitat Trump, que va obrir el 2005 i va tancar cinc anys més tard, mai va tenir llicència per operar i va defraudar amb la seva oferta educativa milers de persones. Segons la demanda civil presentada fa tres anys contra el magnat per l'Estat de Nova York, s'hauria embutxacat uns 40 milions d'euros de més de 5.000 estudiants. El centre oferia cursos sobre negocis immobiliaris i finances amb matrícules de fins a 33.000 euros i havia sigut objecte de dues demandes per part d'estudiants a Califòrnia i d'una altra a Nova York, iniciada per la Fiscalia de l'estat.

VENDRE ELS CURSOS MÉS CARS

Segons Ronald Schnackenberg, un exempleat, "la Universitat Trump prometia als seus alumnes que els ajudaria a fer diners, però en realitat (...) només estava interessada a vendre a cada persona el curs més car que podia".
En una declaració jurada feta pública aquest any, Schnackenberg va assegurar que la Universitat de Trump era "fraudulenta" i "es va aprofitar de les persones grans i sense educació per desposseir-los dels seus diners".
"Em complau que sota els termes d'aquest acord cada víctima rebi restitució i que Donald Trump pagui fins a un milió de dòlars (944.000 euros) en multes a l'Estat de Nova York per violar les lleis estatals d'educació", va dir a l'anunciar el pacte el fiscal general d'aquest estat, Eric Schneiderman.

CANVI DE POSTURA

El fiscal va destacar que l'acord suposa un "canvi impressionant en la postura" de Trump, que fins ara s'havia negat a compensar les "més de 6.000 víctimes de la seva universitat fraudulenta". "Donald Trump va lluitar contra nosaltres en cada pas del procés presentant acusacions infundades i apel·lacions infructuoses i negant-se a fer un acord fins i tot per quantitats modestes de compensació per a les víctimes de la seva falsa universitat", va assenyalar.
"Les víctimes de la Universitat Trump han esperat anys per al resultat d'avui i em complau que la seva paciència i persistència siguin recompensades per aquest acord de 25 milions de dòlars (23,2 milions d'euros)", va afegir Schneiderman en un comunicat.
Jason Forge, advocat dels demandants, va assegurar en declaracions recollides per la CNN que les víctimes rebran almenys la meitat dels diners que van pagar al centre, i va dir que l'acord no suposa que Trump admeti responsabilitat pels fets.

TEMA DE LA CAMPANYA

El cas va ser utilitzat en nombroses ocasions contra Trump durant la campanya electoral, però el magnat sempre es va defensar i va recordar sovint que el centre tenia un "percentatge d'aprovació" per part dels seus alumnes del 98%.
En un debat el febrer passat, Trump va assegurar que podria haver tancat el cas amb un acord "per molt pocs diners", però va dir que no volia fer-ho "per principis".
A més, durant la seva campanya va dubtar de la imparcialitat del jutge que s'ocupava del cas a Califòrnia, Gonzalo Curiel, pel seu origen mexicà. Trump va acusar el magistrat de tractar-lo de "manera hostil" per la seva proposta de construir un mur a la frontera sud amb Mèxic per combatre la immigració il·legal.
Per aquests comentaris el magnat novaiorquès va rebre crítiques generalitzades, fins i tot dins del seu propi partit. El president de la Cambra de Representants, el republicà Paul Ryan, va assegurar que les paraules de Trump eren "la definició de manual de comentaris racistes".
Davant la forta reacció, el llavors aspirant a la Casa Blanca va dir que les seves paraules havien sigut malinterpretades, però va insistir que tenia dret a qüestionar el jutge i es va mostrar convençut que guanyaria el cas.

• Facebook
• Twitter
• Google+ 0

La connexió ultra de Donald Trump

El moviment alt-right ha aconseguit fer-se un espai al costat del president electe

El controvertit Stephen Bannon deixa en evidència les amistats perilloses del magnat

Pep Martí | 15/11/2016 a les 21:30h

 

Especial: Eleccions presidencials Estats Units d'Amèrica 2016

Arxivat a: Internacional , extrema dreta, eleccions EUA 2016, Estats Units, Stephen Bannon, EUA, Donald Trump

Donald Trump, amb la seva família, després de ser escollir pesident dels Estats Units

En el poti-poti d'ingredients que forma la coalició de forces que ha dut Donald Trump a la Casa Blanca, l'extrema dreta hi té un lloc. No estem parlant ja del sector ultraconservador del Partit Republicà, sinó de grups i organitzacions que estan al marge del sistema polític: feixistes de matís divers, racistes explícits o, si es prefereix, supremacistes blancs i populistes extrems que s'amaguen sota la bandera de l'antiglobalització i l'aïllacionisme.

Què passa quan David Duke, tot un excap del Ku Klux Klan (KKK), declara que considera com a pròpia la victòria de Donald Trump? O quan es confirma que el radical Stephen Bannon accepta ser l’encarregat d'estratègia del president electe? O quan webs i entitats de l'univers ultra dels Estats Units, reviscolen al crit triomfant de la nit del 8 de novembre?

Mute

Advertisement

Current Time 0:02

/

Duration Time 0:20

Loaded: 0%

Progress: 0%

Stream TypeLIVE

Remaining Time -0:17

 

Playback Rate

1

Chapters

• Chapters

Subtitles

• subtitles off

Captions

• captions settings
• captions off

Foreground--- White Black Red Green Blue Yellow Magenta Cyan --- Opaque Semi-Opaque

Background--- White Black Red Green Blue Yellow Magenta Cyan --- Opaque Semi-Transparent Transparent

Window--- White Black Red Green Blue Yellow Magenta Cyan --- Opaque Semi-Transparent Transparent

Font Size50% 75% 100% 125% 150% 175% 200% 300% 400%

Text Edge StyleNone Raised Depressed Uniform Dropshadow

Font FamilyDefault Monospace Serif Proportional Serif Monospace Sans-Serif Proportional Sans-Serif Casual Script Small Caps

La designació de Stephan Bannon com a conseller sènior del president electe dels EUA, Donald Trump, ha desfermat l'alarma dels sectors progressistes i moderats dels EUA. I l'eufòria dels grups de l’extrema dreta racista. Hi ha motius. Bannon s'ha convertit en la figura més controvertida de la nova Casa Blanca. Directiu mediàtic, era el president de Breitbart News (www.breitbart.com), sensacionalista i radical per la dreta quan, l'agost passat, Trump el va cridar perquè es fes càrrec de la direcció de la seva campanya.  

L'oferiment ja va causar astorament. Però com en tot el que ha afectat Trump, es va veure beneficiat pel fet que molt pocs creien que guanyaria. Ara, després del 8 de novembre, les amistats perilloses que l'envolten generen problemes al nou president. El mateix Duke, personatge pintoresc que va ser, ja fa molts anys, membre de la Cambra de Representants pel Partit Republicà, ha sortit a proclamar la seva satisfacció, tot dient que la de Trump ha estat un gran èxit del poble contra les elits. Ja fa mesos, quan Duke va mostrar el seu suport a l’encara candidat Trump, aquest no va voler desautoritzar-lo.  

La galàxia de la "dreta alternativa"

Bannon és el pont entre la nova Administració i l'anomenada "dreta alternativa". L’Alternative Right o alt-right és un conglomerat que aplega aïllacionistes radicals, racistes, islamòfobs, homòfobs i antiglobalitzadors. El component identitari i supremacista blanc els uneix.

Stephen Bannon és un nom destacat en aquesta galàxia. Antic directiu de Goldman Sachs, l'any 2008 va ser assessor de Sarah Palin, candidata republicana a la vicepresidència i líder de l'ala més reaccionària del partit. Després, va ser el braç dret d'Andrew Breitbart, el fundador de Breitbart News, un mitjà que es va proposar competir amb la cadena Fox, l'estrella del mapa mediàtic conservador, i la resta de l'establishment de la dreta oficial. El fundador va morir el 2012 i Bannon el va substituir. Des d'aleshores, els seus crítics l'han acusat d'imprimir un segell encara més extremista al mitjà, que ha esdevingut el símbol del moviment alt-right.    

L'Anti Difamation League (ADL) ha acusat Breitbart de ser un exponent de racisme i supremacisme blanc i a Bannon de ser un antisemita. Els elogis de l'exlíder del KKK Duke a la designació de Bannon donen arguments a l'acusació de racisme. L'ADL va néixer fa cent anys per denunciar tots els atacs que es produïen contra els jueus. Cal dir que entre els objectius del Ku Klux Klan hi havia, al costat de la població afroamericana, catòlics, jueus i membres de totes les minories dels Estats Units.

El National Policy Institute, el bressol

El moviment alt-right és relativament recent, tot i que beu de corrents ideològics similars I que vénen de lluny. Segons alguns analistes nord-americans, hi ha una influència clara de l’anomenada Nova Dreta francesa, el corrent sorgit a finals dels anys seixanta i que va tenir en Alain de Benoist el seu principal ideòleg. De Benoist va defensar una política d'oposició rotunda a les polítiques liberals en immigració i al cosmopolitisme.

Als Estats Units, bona part d'aquest ideari l'ha recollit el moviment alt-right, que ha tingut en el think tank National Policy Institute el seu bressol. Fundat per Richard Spencer, es defineix com a defensor de "l'herència, el futur i la identitat dels nord-americans descendents d'Europa". Des de l'inici de la campanya nord-americana, ha donat suport entusiasta a la candidatura de Donald Trump. I ho ha fet amb un llenguatge nítidament feixista, parlant de l'arribada de nous cèsars.

Alain de Benoist ha defensat sempre que per imposar-se en la lluita pel poder, era imprescindible assegurar abans l’hegemonia en el camp cultural. En aquest sentit, el paper de mitjans com Breitbart News sembla que ha estat important en alguns sectors de l’electorat nord-americà.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

El Govern aspira a tenir bona relació amb Trump tot i considerar-lo «racista, misogin i masclista»

Oriol March

15/11/2016

Els europeistes catalans criden a reforçar la UE després de l'elecció de Trump

Pep Martí

15/11/2016

La victòria de Trump accentua la divisió en el si de la Unió Europea

Pep Martí

14/11/2016

Trump promet deportar o empresonar, immediatament, «tres milions» d'immigrants amb antecedents

5 comentaris

13/11/2016

​L'ombra de l'autoritarisme

Marc Sanjaume | 4 comentaris

13/11/2016

Trump s'envolta de congressistes conservadors i membres del «lobby» petrolier