Almenys vuit persones moren en un terratrèmol de 8,3 graus a Xile
EPICENTRE A LA ZONA CENTRAL DEL PAÍS
Almenys vuit persones moren en un terratrèmol de 8,3 graus a Xile
Desactivada l'alerta de tsunami que ha obligat a evacuar un milió de persones
REUTERS / RODRIGO GARRIDO
La teulada d'una botiga, a terra, a la localitat xilena de Concon.
EL PERIODICO
ABEL GILBERT / BUENOS AIRES
Veïns de la localitat costanera d'Iquique es dirigeixen a la part alta de la ciutat després de l'alerta de tsunami.
Almenys han mort vuit persones, una d'elles a causa d'un infart. Les lesions per caigudes de murs i destrosses han sigut menors. Després del sisme s'han registrat 20 rèpliques, de les quals quatre han superat els 6 graus. Aquesta vegada l'Estat ha reaccionat amb premura i s'ha procedit immediatament amb l'evacuació de les poblacions que viuen a prop d'un mar embravit. Almenys hi ha un milió d'evacuats.
L'alerta de tsunami, que s'ha estès a l'Equador, el Perú i Hawaii, ha obligat a prendre les mesures d'emergència corresponents de nord a sud. Les comunicacions telefòniques s'han restablert immediatament. Hi ha hagut talls de subministraments en algunes zones. La connectivitat aèria no ha experimentat més trastorns. S'ha informat de danys en algunes carreteres. Com en altres oportunitats, han caigut cases de tova i precària construcció. El desastre també té el seu costat social: afecta les vivendes més pobres.
L'ona expansiva que ha sacsejat Xile s'ha percebut a l'Argentina, especialment a la província de Mendoza, separada del veí país per la serralada dels Andes, però també, en menor mesura a la ciutat de Buenos Aires, 1.000 quilòmetres a l'est.
COP DE LA NATURALESA
“Una vegada més ens ha tocat enfrontar cop molt dur de la naturalesa”, ha dit Michelle Bachelet a la població. La presidenta, aclaparada per problemes polítics en vigílies de les festes pàtries, ha tornat al palau de La Moneda per coordinar el Comitè d'Emergència. “S'està avaluant decretar estat constitucional d'Excepció per a les zones afectades”, ha anunciat. Al canceller Herald Muñoz li ha tocat estar a la seu del Poder Executiu en el moment de la forta sacsejada. “S'ha mogut molt”, ha reconegut.
El 27 de febrer del 2010, quan s'acabava el seu primer mandat, Xile va ser escenari d'un terratrèmol de 8,8 graus amb epicentre a les regions centre i sud. El moviment tel·lúric va provocar llavors enormes danys des de les regions de Valparaíso a l'Araucanía. Es van comptabilitzar 156 decessos, 25 desapareguts, 500.000 vivendes destruïdes i dos milions de damnificats. Bachelet va ser molt criticada per la resposta estatal davant el desastre. Els sistemes d'alerta no van estar aquella tràgica matinada a l'altura de les circumstàncies. Per això, en aquesta ocasió, la mandatària ha tornat ràpidament al seu despatx per seguir de prop les accions preventives. Bachelet es proposava viatjar al nord del país per conèixer de primera mà el que ha passat.
CULTURA DE LA FATALITAT
Xile té una arrelada cultura sísmica. La societat s'ha entrenat davant la desgràcia que irromp com un flagell de la terra.
Perquè sempre ha sigut així, i cada 25 anys torna a irrompre la força de la terra perquè no s'oblidi la maledicció. Sempre ha sigut així. “A Santiago, la capital del regne de Xile, en el moment del gran tremolor de la terra del 1647, en què van morir molts milers de persones…desbordat el riu Mapocho…Allà hi havia un munt de morts, allà gemegava encara una veu entre les ruïnes, allà cridava la gent des de les teulades en flames, allà lluitaven els homes i les bèsties amb les olles, allà s'esforçava un valent per salvar-los, allà n'hi havia un altre, pàl·lid com la mort, que alçava silenciosament al cel les seves mans tremoloses”. Les paraules pertanyen a l'escriptor alemany Heinrich Von Kleist, un dels primers estudiosos de Xile al segle XIX.
Per això els xilens tenen un fort sentiment de fatalitat. La memòria acumula dates: els sismes de principis de segle, relatats a les noves generacions pels vells, o els seus fills, el sisme del 1960 que va afectar Valdivia. Els seus 9,5 graus el converteixen en el pitjor moviment tel·lúric dels últims 150 anys. Hi va haver milers de morts. I, més recentment, el terratrèmol del 1985 a Santiago (177 decessos, 2.575 ferits i 142.489 vivendes destruïdes), el terratrèmol de Tarapacá, el 2005, al nord d'Iquique (11 morts), el tsunami d'Aysen, el 2007, amb quatre víctimes fatals, el de Tocopilla, el mateix any, amb 7,7 graus, que en un minut va deixar 15.000 damnificat. Fins ahir a la nit, els fets del 27 de febrer del 2010 registraven l'últim desastre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada