L'ALTRA VIA D'ENTRADA PEL MEDITERRANI
La Lampedusa grega
Les illes del Dodecanès es converteixen en la gran porta a la UE de sirians, iraquians i afganesos.De gener a juny, 79.000 persones van arribar a les costes hel·lenes, gairebé el 600% més que el 2014
JAVIER TRIANA / KOS
Diumenge, 26 de juliol del 2015
les gandules i els para-sols encara dormen
mentre es fa de dia a la platja de Lambi, a l'illa grega de Kos. Uns
quants bots inflables punxats en decoren la vora, a la qual intenta
arribar un bot d'immigrants que es veu a la llunyania. Algun braceja a
bord per ajudar els dos remers que porten la barca. Vuit hores de
travessia després, 14 bangladeshians desembarquen a la sorra, entre
eufòrics i exhaustos. Han arribat a Europa.
A altres llanxes que ho intenten poc després, l'operatiu de l'Agència per a la Gestió de Fronteres Externes dels Estats Membre de la Unió Europea (Frontex) els estalvia una part de l'esforç: una patrullera italiana les intercepta i porta els ocupants al port de la ciutat. Allà procedeixen a registrar-los i els entreguen a la policia local, que s'encarregarà de tramitar un salconduit vàlid per entre un i sis mesos d'estada legal a Grècia, fins a la seva sol·licitud d'asil. Un document que molts utilitzen per continuar el viatge cap al nord d'Europa per la ruta que travessa Macedònia, Sèrbia i Hongria.
Cada dia, centenars d'immigrants surten de Bodrum, a Turquia, fins a la pròxima Kos, separades per només quatre quilòmetres, en un canal en el qual bufen forts vents. Les illes gregues del Dodecanès s'han convertit en un dels principals punts d'entrada a la Unió Europea (UE). Són la Lampedusa grega. Les dades de Frontex detallen que l'anomenada «Ruta del Mediterrani Oriental» (amb procedència majoritària des de Turquia i amb Grècia com a destinació habitual) és la que ha registrat més travessies il·legals entre el mes de gener i el mes de juny d'aquest any: 79.286 persones. Pràcticament 12.000 persones més que les registrades per la mateixa agència en la més coneguda ruta entre Líbia i Itàlia, utlitzada habitualment per subsaharians.
FUGINT DE LA GUERRA / La policia i els guardacostes grecs apuntalen la xifra amb la mostra d'una tendència: l'augment de travessies il·legals per mar des de Turquia cap a Grècia entre els mesos de gener i maig d'aquest any, respecte del mateix període de l'anterior, és del 599,76%. Les persones que fan servir aquesta ruta són majoritàriament asiàtics fugint de la guerra i el terrorisme: sirians, iraquians, afganesos, pakistanesos...
El director del Centre d'Investigació de Migracions de la Universitat de Koç (Istanbul), Ahmet Içduygu, destaca la suposada laxitud en el control fronterer de Turquia, el país que acull més refugiats del món (més de dos milions). «A principis d'aquest segle, les forces de seguretat turques detenien gairebé 100.000 persones a l'any. Quan les relacions entre la Unió Europea i Turquia anaven bé, pel que fa a la negociació del seu ingrés, Ankara era molt cuidadosa en la seva gestió migratòria», explica a aquest diari. «Però des que es van encallar -continua- i s'hi van sumar les crisis a l'Afganistan, l'Iraq i Síria, hi torna a haver un increment en el nombre d'immigrants irregulars» a través del país.
L'expert precisa així mateix que les màfies de tràfic de persones no són els únics mecanismes que fan servir els immigrants. «També es teixeixen xarxes familiars o d'amics. Moure's d'un país a un altre és difícil [de manera il·legal], però no impossible», incideix Içduygu. «Aquestes xarxes funcionen i no són sempre criminals».
DESEMPARAMENT / I una vegada s'ha salvat l'escull fronterer, ¿quina situació troben quan arriben a l'illa de Kos? La de desemparament institucional, ja que les autoritats gregues estan desbordades amb el flux. Més enllà del citat permís temporal i d'atenció puntual per a casos greus a l'hospital públic, aquest buit el tapa un pedaç insuficient compost per voluntaris i oenagés.
Entre aquestes oenagés destaca Metges sense Fronteres (MSF), que compta amb un operatiu de 14 persones per al Dodecanès amb base en Kos, i que també inclou un petit vaixell-clínica itinerant per les illes del voltant. «El que veiem és que la política europea se centra en seguretat i contenció, i no en assistència humanitària i provisió de seguretat per a aquesta gent. El mínim és que els tractin com a humans, amb accés a la sanitat, aigua, un sostre...», destaca el coordinador de MSF, Vangelis Orfanoudakis.
DONACIONS D'ALIMENTS / En resposta a l'emergència ha sorgit a l'illa el moviment de voluntaris Kos Solidaritat, que distribueix aliment entre refugiats. A més a més dels recursos que aporten els membres, també compten amb donacions d'aliments per part dels molts hotels que hi ha a la turística illa, unes aportacions que s'han vist reduïdes dràsticament des de l'entrada en vigor del control de capitals a Grècia.
Kos és només un precari illot de pas, on demà a punta de dia tornaran a arribar centenars de refugiats en barques inflables a rem, citats avui quan el sol es pongui a la costa turca per un traficant perquè continuïn el seu camí.
Un grup d'immigrants originaris de Bangla Desh desembarquen en una platja de Kos, després d'hores de travessia des de Turquia.
A altres llanxes que ho intenten poc després, l'operatiu de l'Agència per a la Gestió de Fronteres Externes dels Estats Membre de la Unió Europea (Frontex) els estalvia una part de l'esforç: una patrullera italiana les intercepta i porta els ocupants al port de la ciutat. Allà procedeixen a registrar-los i els entreguen a la policia local, que s'encarregarà de tramitar un salconduit vàlid per entre un i sis mesos d'estada legal a Grècia, fins a la seva sol·licitud d'asil. Un document que molts utilitzen per continuar el viatge cap al nord d'Europa per la ruta que travessa Macedònia, Sèrbia i Hongria.
Cada dia, centenars d'immigrants surten de Bodrum, a Turquia, fins a la pròxima Kos, separades per només quatre quilòmetres, en un canal en el qual bufen forts vents. Les illes gregues del Dodecanès s'han convertit en un dels principals punts d'entrada a la Unió Europea (UE). Són la Lampedusa grega. Les dades de Frontex detallen que l'anomenada «Ruta del Mediterrani Oriental» (amb procedència majoritària des de Turquia i amb Grècia com a destinació habitual) és la que ha registrat més travessies il·legals entre el mes de gener i el mes de juny d'aquest any: 79.286 persones. Pràcticament 12.000 persones més que les registrades per la mateixa agència en la més coneguda ruta entre Líbia i Itàlia, utlitzada habitualment per subsaharians.
FUGINT DE LA GUERRA / La policia i els guardacostes grecs apuntalen la xifra amb la mostra d'una tendència: l'augment de travessies il·legals per mar des de Turquia cap a Grècia entre els mesos de gener i maig d'aquest any, respecte del mateix període de l'anterior, és del 599,76%. Les persones que fan servir aquesta ruta són majoritàriament asiàtics fugint de la guerra i el terrorisme: sirians, iraquians, afganesos, pakistanesos...
El director del Centre d'Investigació de Migracions de la Universitat de Koç (Istanbul), Ahmet Içduygu, destaca la suposada laxitud en el control fronterer de Turquia, el país que acull més refugiats del món (més de dos milions). «A principis d'aquest segle, les forces de seguretat turques detenien gairebé 100.000 persones a l'any. Quan les relacions entre la Unió Europea i Turquia anaven bé, pel que fa a la negociació del seu ingrés, Ankara era molt cuidadosa en la seva gestió migratòria», explica a aquest diari. «Però des que es van encallar -continua- i s'hi van sumar les crisis a l'Afganistan, l'Iraq i Síria, hi torna a haver un increment en el nombre d'immigrants irregulars» a través del país.
L'expert precisa així mateix que les màfies de tràfic de persones no són els únics mecanismes que fan servir els immigrants. «També es teixeixen xarxes familiars o d'amics. Moure's d'un país a un altre és difícil [de manera il·legal], però no impossible», incideix Içduygu. «Aquestes xarxes funcionen i no són sempre criminals».
DESEMPARAMENT / I una vegada s'ha salvat l'escull fronterer, ¿quina situació troben quan arriben a l'illa de Kos? La de desemparament institucional, ja que les autoritats gregues estan desbordades amb el flux. Més enllà del citat permís temporal i d'atenció puntual per a casos greus a l'hospital públic, aquest buit el tapa un pedaç insuficient compost per voluntaris i oenagés.
Entre aquestes oenagés destaca Metges sense Fronteres (MSF), que compta amb un operatiu de 14 persones per al Dodecanès amb base en Kos, i que també inclou un petit vaixell-clínica itinerant per les illes del voltant. «El que veiem és que la política europea se centra en seguretat i contenció, i no en assistència humanitària i provisió de seguretat per a aquesta gent. El mínim és que els tractin com a humans, amb accés a la sanitat, aigua, un sostre...», destaca el coordinador de MSF, Vangelis Orfanoudakis.
DONACIONS D'ALIMENTS / En resposta a l'emergència ha sorgit a l'illa el moviment de voluntaris Kos Solidaritat, que distribueix aliment entre refugiats. A més a més dels recursos que aporten els membres, també compten amb donacions d'aliments per part dels molts hotels que hi ha a la turística illa, unes aportacions que s'han vist reduïdes dràsticament des de l'entrada en vigor del control de capitals a Grècia.
Kos és només un precari illot de pas, on demà a punta de dia tornaran a arribar centenars de refugiats en barques inflables a rem, citats avui quan el sol es pongui a la costa turca per un traficant perquè continuïn el seu camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada