La contaminació 'feminitza' els peixos en llacs d'alta muntanya
Els vents porten els disruptors endocrins fins a paratges remots
Una truita, en ple salt.
EL PERIODICO
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
Dimarts, 16 de juny del 2015
Els disruptors endocrins, substàncies contaminants capaces d'alterar l'equilibri hormonal, han arribat arrossegats pel vent fins a llacs remots d'alta muntanya, molt lluny dels nuclis industrials, urbans i agraris on s'originen, i estan ocasionant efectes feminitzants en els peixos que hi viuen.
Un equip d'investigadors espanyols i austríacs ha arribat a aquesta conclusió després d'analitzar les truites que viuen en diversos llacs del Pirineu català (Cavallers, Llong, Redó, Llebreta) i de les muntanyes Tatras, a Eslovàquia. Segons expliquen els autors, es tracta del primer cas documentat de feminització de la fauna vertebrada a causa de productes impulsats per corrents atmosfèrics.
L'estudi, que s'ha publicat a la revista especialitzada Nature Scientific Reports, l'han encapçalat investigadors de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua de Barcelona (Idaea-CSIC), del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB) i de la Universitat d'Innsbruck. «Aquests llacs estan allunyats de les fonts emissores dels compostos, com són les grans indústries del clor o les plantacions agrícoles, de manera que l'única possibilitat és que hagin arribat fins allà a través de l'aire», resumeix Jordi Catalán (CREAF).
COM PASTILLES ANTICONCEPTIVES / En l'estudi s'han localitzat disruptors endocrins en sang, fetge i teixit muscular de les truites, cosa que porta els mascles a generar més estrògens (hormones femenines), tot i que encara no s'han detectat canvis morfològics o de sexe. «Es podria dir que els peixos mascles s'estan empassant pastilles anticonceptives involuntàriament», escriu l'austríac Reinhard Lackner. A més a més, afegeix Joan Grimalt (CSIC), no es tracta d'un cas aïllat, sinó que s'ha detectat el problema en nombrosos animals.
L'efecte és menys perceptible en les femelles perquè els seus nivells naturals d'estrògens són relativament elevats. Malgrat que el grau de feminització que s'ha observat no constitueix una amenaça per a la capacitat reproductora dels peixos, diuen els autors, «aquests contaminants són un problema perquè tenen un impacte durador sobre l'ambient, ja que són molt persistents i s'acumulen al llarg de les cadenes tròfiques».
Arran de la seva sensibilitat i la seva mida, els peixos són «bons sentinelles» per analitzar els efectes dels compostos estrogènics. No obstant, adverteixen els científics, els disruptors endocrins també s'acumulen en els humans i el seu potencial estrogènic pot donar lloc a malformacions en el naixement, obesitat i alteracions en el metabolisme de la tiroide. Es desconeix quins són els nivells crítics d'aquesta contaminació difusa, però, més enllà de ser un problema mediambiental transportat per l'aire, fins i tot a llocs molt allunyats dels focus emissors, «els resultats de l'estudi s'han de prendre molt seriosament tenint en compte els casos creixents de disrupció endocrina en humans», sentencien Grimalt i el seu col·lega Benjamí Piña, també del CSIC.
Els disruptors endocrins, substàncies contaminants capaces d'alterar l'equilibri hormonal, han arribat arrossegats pel vent fins a llacs remots d'alta muntanya, molt lluny dels nuclis industrials, urbans i agraris on s'originen, i estan ocasionant efectes feminitzants en els peixos que hi viuen.
Un equip d'investigadors espanyols i austríacs ha arribat a aquesta conclusió després d'analitzar les truites que viuen en diversos llacs del Pirineu català (Cavallers, Llong, Redó, Llebreta) i de les muntanyes Tatras, a Eslovàquia. Segons expliquen els autors, es tracta del primer cas documentat de feminització de la fauna vertebrada a causa de productes impulsats per corrents atmosfèrics.
L'estudi, que s'ha publicat a la revista especialitzada Nature Scientific Reports, l'han encapçalat investigadors de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua de Barcelona (Idaea-CSIC), del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB) i de la Universitat d'Innsbruck. «Aquests llacs estan allunyats de les fonts emissores dels compostos, com són les grans indústries del clor o les plantacions agrícoles, de manera que l'única possibilitat és que hagin arribat fins allà a través de l'aire», resumeix Jordi Catalán (CREAF).
COM PASTILLES ANTICONCEPTIVES / En l'estudi s'han localitzat disruptors endocrins en sang, fetge i teixit muscular de les truites, cosa que porta els mascles a generar més estrògens (hormones femenines), tot i que encara no s'han detectat canvis morfològics o de sexe. «Es podria dir que els peixos mascles s'estan empassant pastilles anticonceptives involuntàriament», escriu l'austríac Reinhard Lackner. A més a més, afegeix Joan Grimalt (CSIC), no es tracta d'un cas aïllat, sinó que s'ha detectat el problema en nombrosos animals.
L'efecte és menys perceptible en les femelles perquè els seus nivells naturals d'estrògens són relativament elevats. Malgrat que el grau de feminització que s'ha observat no constitueix una amenaça per a la capacitat reproductora dels peixos, diuen els autors, «aquests contaminants són un problema perquè tenen un impacte durador sobre l'ambient, ja que són molt persistents i s'acumulen al llarg de les cadenes tròfiques».
Arran de la seva sensibilitat i la seva mida, els peixos són «bons sentinelles» per analitzar els efectes dels compostos estrogènics. No obstant, adverteixen els científics, els disruptors endocrins també s'acumulen en els humans i el seu potencial estrogènic pot donar lloc a malformacions en el naixement, obesitat i alteracions en el metabolisme de la tiroide. Es desconeix quins són els nivells crítics d'aquesta contaminació difusa, però, més enllà de ser un problema mediambiental transportat per l'aire, fins i tot a llocs molt allunyats dels focus emissors, «els resultats de l'estudi s'han de prendre molt seriosament tenint en compte els casos creixents de disrupció endocrina en humans», sentencien Grimalt i el seu col·lega Benjamí Piña, també del CSIC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada