795 milions de persones encara passen fam al món

Les víctimes de la desnutrició es redueixen en 216 milions, segons l'últim informe sobre inseguretat alimentària de l'ONU, que veu opcions per a l'eradicació en els propers anys. A l'Àfrica, però, 24 països pateixen crisis alimentàries, el doble que el 1990: un de quatre africans passa gana

ARA Barcelona | ARA 27/05/2015 12:26

Uns 795 milions de persones passen gana al món, segons l'informe anual que aquest dimecres ha presentat l'ONU. Són 216 milions menys que a principis dels anys 90. La subalimentació al planeta -que mesura el percentatge de persones que no poden consumir aliments suficients per portar una vida activa i saludable- afecta el 12,9% de la població dels països en desenvolupament, respecte al 23,3%, en les estimacions de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA) i el Programa Mundial d'Aliments (PMA). A l'Àfrica, però, no hi ha gaire motius per a l'esperança: 24 països pateixen crisis alimentàries, el doble que el 1990.

La majoria dels països analitzats per la FAO -72 de 129- han assolit la fita que estableixen els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de reduir a la meitat la prevalença de la subalimentació el 2015, mentre que les regions en desenvolupament en el seu conjunt no ho han aconseguit per un petit marge. A més, 29 països han complert l'objectiu més ambiciós establert a la Cimera Mundial sobre l'Alimentació el 1996, quan els governs es van comprometre a reduir a la meitat la xifra absoluta de persones subalimentades enguany.

Objectiu: "la generació Fam Zero"

"L'haver gairebé assolit les metes sobre la fam dels ODM ens mostra que podem realment eliminar el flagell de la fam en el curs de les nostres vides. Hem de ser la generació de la Fam Zero. Aquest objectiu s'ha d'integrar en totes les intervencions públiques i en el centre de la nova agenda de desenvolupament sostenible que s'establirà aquest any", ha afirmat el director general de la FAO, José Graziano da Silva.

"Si realment volem crear un món lliure de la pobresa i la fam, hem de donar prioritat a invertir en les zones rurals dels països en desenvolupament, on viuen la major part de les persones més pobres i famolenques del món", ha assenyalat per part el president del FIDA, Kanayo F. Nwanze. "Hem de treballar per transformar les nostres comunitats rurals i que ofereixin llocs de treball dignes, amb condicions i oportunitats decents. Hem d'invertir en les zones rurals perquè les nostres nacions puguin tenir un creixement equilibrat i que els tres mil milions de persones que viuen a les zones rurals puguin desenvolupar el seu potencial ".

Al seu torn la directora executiva del PMA, Ertharin Cousin, alerta que "homes, dones i nens necessiten cada dia aliments nutritius per tenir la possibilitat d'un futur lliure i pròsper. Un cos i una ment sans són fonamentals per al creixement individual i econòmic, i aquest creixement ha de ser inclusiu perquè convertim la fam en alguna cosa del passat".

24 països africans enfonsats en la crisi alimentària, el doble que el 1990  

La FAO valora que "el progrés cap a l'assoliment total dels objectius de seguretat alimentària de 2015 s'ha vist obstaculitzat en els últims anys per les dificultats econòmiques a nivell mundial". Els fenòmens meteorològics extrems, els desastres naturals, la inestabilitat política i els conflictes civils han impedit el progrés: 24 països africans s'enfronten actualment a crisis alimentàries, el doble que el 1990. L'informe alerta que una de cada cinc de les persones subalimentades del món "viu en contextos de crisi que es caracteritzen per una feble governança i una elevada vulnerabilitat a la mort i la malaltia".

El document alerta que els últims 30 anys "les crisis han evolucionat des d'esdeveniments catastròfics greus, a curt termini i de gran visibilitat a situacions prolongades, a causa d'una combinació de factors, especialment desastres naturals i conflictes, agreujats amb freqüència pel canvi climàtic, les crisis financeres i les fluctuacions de preus".

No obstant això, al costat d'aquests reptes, la població mundial ha augmentat en 1 900 milions des de 1990, amb la qual cosa la reducció del nombre de persones famolenques és més significativa, diu l'informe.

Llums i ombres al mapa de la fam

Mapa de la fam al món a l'informe anual de la FAO.

Les majors reduccions de la fam es van aconseguir a l'Àsia oriental i hi va haver un progrés molt ràpid a Amèrica Llatina i el Carib, el Sud-est asiàtic i Àsia Central, així com en algunes zones d'Àfrica, cosa que demostra que "el creixement econòmic inclusiu, les inversions agrícoles i la protecció social -juntament amb l'estabilitat política-, fan possible l'eliminació de la fam". L'informe destaca que "per sobre de tot, el factor que ha impulsat aquest progrés ha estat la voluntat política per fer de l'eradicació de la fam un objectiu primordial de desenvolupament".

Àfrica subsahariana és la regió que passa més gana: el 23,2 per cent, gairebé una de cada quatre persones. No obstant això, els països africans que van invertir més en la millora de la productivitat agrícola i en infraestructures bàsiques, també van aconseguir les seves metes de fam dels ODM, en particular a l'Àfrica occidental. El Nord d'Àfrica està a prop d'aconseguir eradicar la inseguretat alimentària severa, amb una prevalença de la subalimentació per sota del 5%, alhora que la qualitat de la dieta representa una creixent preocupació a la regió, que ha experimentat un augment del sobrepès i l'obesitat.

La proporció de persones que pateixen fam a Amèrica Llatina i el Carib s'ha reduït del 14,7 per cent al 5,5 per cent des de 1990, mentre que la proporció de nens de menys de 5 anys amb falta de pes també s'ha reduit, del 7,0 al 2,7 per cent. Aquest fort compromís amb la reducció de la fam s'ha traduït en importants programes de protecció social que -units un sòlid creixement econòmic- han impulsat els avenços en tot el continent.

A Àsia hi ha tendències desiguals. Els països de l'Àsia oriental i el Sud-est asiàtic han aconseguit la reducció constant i ràpida de tots dos indicadors de la malnutrició, impulsats per la inversió en infraestructures hídriques i sanejament, així com per perspectives econòmiques favorables. A l'Àsia meridional, la prevalença de la subalimentació ha disminuït lleugerament, al 15,7 des del 23,9 per cent, però s'ha aconseguit un progrés molt més gran en la població infantil. A Àsia occidental, on les condicions d'higiene són en general satisfactòries i les taxes d'insuficiència ponderal en els nens són baixes, la incidència de la fam s'ha incrementat a causa de la guerra, els conflictes civils i les seves seqüeles d'un elevat nombre de migrants i refugiats en alguns països.

Què ha funcionat?

Si bé no hi ha una única solució vàlida sobre com millorar la seguretat alimentària, l'informe descriu diversos factors que han jugat un paper destacat per assolir les metes en la lluita contra la fam.

• La millora de la productivitat agrícola, especialment pels petits camperols i els agricultors familiarsn
• El creixement econòmic inclusiu : mentre que el creixement econòmic és sempre beneficiós -sobretot perquè amplia la base d'ingressos fiscals necessària per finançar les transferències socials i altres programes d'assistència-, ha de ser inclusiu per ajudar a reduir la fam.
• L' ampliació de la protecció social (sovint transferències d'efectiu a les llars vulnerables, però també bons de menjar, programes d'assegurança mèdica o de menjars escolars, vinculats a vegades a contractes garantits de compra amb els agricultors locals). Més de dos terços dels pobres del món encara no tenen accés a formes regulars i predictibles d'assistència social. Les transferències ajuden els famílies a gestionar el risc i mitigar els impactes que d'una altra manera els mantindrien atrapats en el parany de la pobresa i la fam.

Més de 400 oenagés espanyoles presenten dimecres una aliança contra el canvi climàtic

Exigiran als polítics un gir per a un planeta sostenible

REUTERS

Efectes del canvi climàtic a la Glacera Sheldon a l'Antàrtida.

EL PERIODICO

EUROPA PRESS / MADRID

Dimarts, 26 de maig del 2015 - 09.35 h
Més de 400 organitzacions de la societat civil espanyola presentaran aquest dimecres, 27 de maig, un manifest per exigir als polítics que actuïn contra el canvi climàtic.
En la presentació hi participaran el científic espanyol membre del Panell Intergovernamental de Canvi climàtic (IPCC) José Manuel Moreno, un agricultor, representant dels països del sud, i una nena parlaran del gir necessari per a un planeta sostenible, mentre que la periodista Mara Torres i el divulgador científic Luis Miguel Domínguez recolzaran l'acte.
El manifest es presentarà a les 11.30 hores al Jardí Botànic de Madrid. Entre els firmants figuren oenagés ambientals, sindicats, organitzacions socials, de desenvolupament, de consumidors, ecologistes i altres organismes, tots units per l'interès comú d'impulsar un canvi real cap a un futur sostenible amb energies renovables.
Firmen el manifest les plataformes Coalició Clima (30 organitzacions); la Coordinadora d'ONGDs; la Cimera Social; Fòrum d'Acció Rural; Plataforma per un Nou Model Energètic (340 organitzacions); Plataforma Rural (25 organitzacions); Plataforma Tercera Sector (7 organitzacions).
Entre elles hi ha algunes organitzacions que formen part d'una o diverses plataformes, com Avaaz; ECODONIS; CCOO; UGT; USO; UPA; COAG; CECU; Asgeco; Oxfam Intermon; Càritas; WWF; SEO/Birdlife; Greenpeace; Ecologistes en Acció; Amics de la Terra; Fundació Global Nature.

ANÀLISI mediambiental

Les empreses catalanes rebaixen les seves emissions de CO2 un 9%

L'ensorrament de la indústria dels totxos i les teules va ser clau en el descens.Espanya va comprar a Europa el 2013 més drets d'emissió dels que després va gastar 

EL PERIODICO

ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Dimarts, 26 de maig del 2015

EFE / KIKO DELGADO

La central tèrmica d'As Pontes, a la Corunya, una de les instal·lacions incloses en la directiva europea.

La greu crisi que afecta el sector del totxo i les teules, una activitat industrial que utilitza gran quantitat d'energia en el procés de cocció, va ser el principal responsable que el conjunt de les empreses catalanes incloses en la directiva europea d'emissions, 134 en total, reduís la seva producció de diòxid de carboni (CO2) en un 9,2% el 2013 en relació amb el 2012, l'últim any amb dades disponibles, segons mostren els resultats presentats ahir per la fundació Empresa i Clima. En total, incloent-hi també els anomenats sectors difusos (domèstic, transport, agricultura, residus...), que representen aproximadament el 60% del total, la reducció d'emissions a Catalunya va ser del 3,7%.
En línies generals, l'anàlisi de la fundació, titulada Informe de situació de les emissions de CO2 al món l'any 2013, mostra que tant Catalunya com Espanya en el seu conjunt estan fent els deures -almenys, complint els objectius europeus-, segons va destacar el coordinador de la fundació, l'economista Arturo de las Heras. A la Unió Europea, les emissions van disminuir un 0,8% durant el mateix període.
Tot i que la indústria del totxo i les teules representa una part petita del total de les emissions de la directiva a Catalunya, lluny de la generació d'energia, la refinació de petroli o la fabricació de ciment, es tracta d'un sector que ha patit de manera funesta els estralls de la crisi. El 2013, per exemple, no van entregar els seus permisos d'emissió -van tancar- 16 de les 24 empreses existents l'any anterior.
Els problemes de la indústria dels totxos, que es prolonguen en els sectors del ciment i les rajoles, entre altres, han tingut com a conseqüència que Espanya comprés més drets d'emissió de CO2 dels que després ha pogut gastar, és a dir, una pèrdua en va. En el cas concret de Catalunya, això ha provocat un dèficit de més de 2,5 milions de tones de CO2 «que han hagut de ser cancel·lats mitjançant subhasta», va explicar De las Heras.
EMISSIONS PER CÀPITA / Amb aquest descens, les emissions de CO2 a Cata-lunya es van situar en 5,74 tones per persona i any, per sota de la mitjana espanyola i europea de 7,3 i 9 tones, respectivament, uns resultats que obeeixen essencialment a l'elevada dependència de l'energia nuclear.
L'any 2013, Catalunya va representar el 10,7% de les emissions espanyoles subjectes a la directiva europea, darrere d'Andalusia, Astúries i Galícia, tres comunitats amb un pes notable de les plantes tèrmiques de carbó, va recordar Elvira Carles, presidenta de la fundació Empresa y Clima. En aquest sentit, a tot Espanya, la previsió de descens és del 6,2% el 2013 respecte al 2012 a causa que la generació elèctrica per carbó va disminuir un 30% arran de factors ambientals que van afavorir energies renovables com la hidroelèctrica i l'eòlica.
Malgrat aquests descensos, la fundació Empresa y Clima preveu que les emissions tornin a créixer de la mà de la recuperació, tot i que s'espera que no pugin tant «perquè hi ha moltes empreses que estan millorant la seva eficiència energètica, encara que no tant per raons mediambientals, sinó pel cost de l'energia, va concloure De las Heras.

L’Estat Islàmic pren el control de Palmira i amenaça de destruir les ruïnes

Núvol. Barcelona.

/ 17.05.2015

Des que va iniciar la seva croada, Estat Islàmic ha perpetrat diversos atacs a emblemes de la història de la humanitat. Fa un parell de mesos va destruir la població assíria de Nimrud, de 3.000 anys d’antiguitat, i també la ciutat ancestral de Hatra, del 200 dC. Ara ha pres el control militar de Palmira, al nord-est de Damasc, i amenaça de destruir-ne les ruïnes, de gran valor històric. Us expliquem la importància d’aquest conjunt monumental.

Palmira | Bernard Gagnon (CC BY-SA 3.0)

Palmira és un oasi fèrtil situat al bell mig del desert de Síria, poblat des de l’època paleolítica i neolítica. Per la seva situació, va convertir-se en una escala entre la zona de la Gran Síria i l’Iraq, el golf àrab i Pèrsia i el Mediterrani. La ciutat, un centre de caravanes, va adquirir importància després de l’annexió de Síria a l’imperi romà amb el desenvolupament del comerç. Es va erigir com un dels centres culturals del món antic i en el mercat més important per als productes que venien de l’Orient, perquè formava part de la ruta comercial que unia Orient amb Occident. Amb el temps, també es va convertir en un lloc estratègic des del punt de vista militar, sobretot a partir del segle III.
L’art i l’arquitectura, que combinava les tècniques grecoromanes amb les tradicionals locals i les influències perses, són els principals atractius de la ciutat. De fet, Palmira va exercir una influència decisiva en l’evolució de l’arquitectura neoclàssica i de la urbanització moderna. La ciutat és un exemple d’un antic complex urbanitzat, amb l’àgora, el teatre, els temples, els barris i el cementiri, situat fora del recinte emmurallat.
Un impressionant carrer de columnes de 1.100 metres de llargada —que constata l’important creixement artístic que es va desenvolupar— formava el monumental axis de la ciutat, que, juntament amb un encreuament de carrers amb columnes, unia els monuments públics més importants: el Temple de Baal, el Camp de Dioclecià, l’àgora, el teatre i altres temples i barris urbans. Extramurs encara es poden contemplar les restes d’un aqüeducte romà i necròpolis immenses, que se situen a una zona coneguda com la Vall de les Tombes. Un dels edificis destacats de la ciutat, que va ser descoberta per uns viatgers pels volts dels segles XVII i XVIII, és el temple de Baal, considerat un dels edificis religiosos més importants i més emblemàtics pel que fa al disseny del segle I a Orient.

Palmira

Actualment les ruïnes, sobretot la ciutadella i la zona de les tombes, són molt sensibles a terratrèmols i a la falta de conservació del lloc. Als efectes del temps, cal afegir-hi també l’augment de la ciutat veïna, que envaeix la zona arqueològica, i la massificació turística del lloc, que ha obligat a construir-hi instal·lacions. Tanmateix, el lloc va ser declarat monument nacional i està protegit per la llei d’Antiguitats Nacionals 222, esmenada l’any 1999.

Etiquetes:

Palmira

Subscriu-te a Núvol

CONGRÉS A BARCELONA

El canvi climàtic podria causar 30.000 morts prematures cada any a Europa

Les temperatures més altes acceleraran els problemes de salut i afavoriran l'arribada de malalties tropicals

Mosquit tigre. Insecte originari d'Àsia que els últims anys s'ha estès per diversos països del sud d'Europa. Encara que en la seva zona d'origen és vector de malalties, a Catalunya es limita per ara a ser un insecte de picada molt molesta. Els primers mosquits es van detectar a Sant Cugat del Vallès el 2004, però ara està present a gairebé tota l'àrea metropolitana de Barcelona i en altres zones litorals de Catalunya.

EL PERIODICO

ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Dijous, 14 de maig del 2015 - 19.12 h
L'escalfament global podria afavorir l'expansió de malalties infeccioses restringides actualment a les regions més càlides del planeta, com el chikungunya, el dengue o el mal de Chagas, però si alguna cosa ha d'inquietar els països més rics és que "els nous patrons climàtics suposaran un increment dels problemes respiratoris i cardiovasculars", adverteix Christopher Dye, director d'Estratègies de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i coordinador de l'equip de resposta internacional a la crisi de l'Ebola.
Dye ha participat a Barcelona en un congrés internacional sobre l'impacte sanitari del canvi climàtic, organitzat a CosmoCaixa per la New York Academy of Sciences, l'Obra Social La Caixa i Biocat, a través de B-Debat.
Com ja va posar de manifest la prolongada onada de calor del 2003, si les temperatures augmenten quatre graus respecte als valors preindustrials, una possibilitat no descartable a finals de segle, això ocasionarà a Europa 30.000 morts prematures anuals, "de les quals unes 500 podrien correspondre a la ciutat de Barcelona", ha afegit Xavier Rodó, investigador de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3). El pic de mortalitat anual es desplaçarà de l'hivern a l'estiu, amb especial incidència en gent gran i nens petits.
"El canvi climàtic no causa malalties, sinó que n'augmenta els efectes", ha precisat Rodó.
Rye assumeix que la possible expansió de virus tropicals als països del nord és un problema que òbviament s'ha de vigilar "perquè ara les condicions seran més propícies", amb la consolidació del mosquit tigre en molts països i la supervivència del paràsit durant els hiverns, però sobretot demana a la comunitat internacional que intenti frenar els estralls que ja estan causant els nous patrons de pluja i sequera en regions sense prou mesures sanitàries. "Molta gent encara mor de diarrea", ha insistit.
"S'ha d'anar a la base del problema: canviar el model econòmic i reduir les emissions", ha subratllat Rodó.
A més, ha assegurat l'expert de l'OMS, s'ha de lluitar contra la contaminació de l'aire al Tercer Món, que segons dades de l'OMS causa uns vuit milions de morts prematures anuals. Un dels orígens fonamentals és la mala combustió de la llenya que es fa servir per cuinar i escalfar-se.
Pel que fa a l'expansió a Europa de malalties infeccioses, Rodó ha recordat que els mosquits, les paparres i altres possibles vectors de malalties cada vegada troben millors condicions per prosperar.
"Ja s'han documentat casos de transmissió de chikungunya a l'interior d'Europa", ha posat com a exemple. És a dir, els afectats ja no són únicament viatgers que tornen del Carib o les illes de l'Índic, regions amb una alta prevalença de la malaltia, sinó persones que no han sortit de les seves fronteres.
El cas més conegut va passar l'any 2007 a la ciutat italiana de Ravenna i els seus voltants. Com van demostrar estudis genètics, un viatger que havia estat a l'illa de Reunió, a l'Índic, va tornar a casa infectat amb el chikungunya i va ser picat per un mosquit tigre que, al seu torn, es va encarregar d'expandir la malaltia. En total, van resultar afectades gairebé 200 persones.
El brot de chikungunya iniciat a finals de l'any passat al Carib i que amb posterioritat es va expandir a diversos països de Sud-amèrica i ocasionalment a Mèxic i els Estats Units ja ha afectat unes 850.000 persones. La malaltia, que causa febre i molt de dolor a les articulacions, pot ser mortal en casos extrems.

Los apicultores de EE.UU. han perdido en el último año el 42% de sus abejas

Una encuesta muestra que la mortalidad de estos insectos polinizadores es ahora más del doble de la cifra de muertes que se considera normal | Las sospechas sobre los insecticidas neonicotinoides siguen en estudio 

El apicultor Andrew Cote, cuidador de las abejas del hotel Waldorf Astoria de Nueva York, revisa junto a uno de los cocineros del hotel uno de los panales de abejas que se encuentran en la terraza de la planta 20 María Ángeles Torres

Leer más: http://www.lavanguardia.com/natural/20150514/54431644395/muerte-masiva-abejas-estados-unidos-insecticidas-neonicotinoides.html#ixzz3a8y6M7VX
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Natural | 14/05/2015 - 18:59h- LA VANGUARDIA

Abeja ('Apis mellifera') Steve Jurvetson 

MÁS INFORMACIÓN

• El enigma de las colmenas
• Los nuevos insecticidas atraen a las abejas como lo hace la nicotina

Barcelona (Redacción).- Los apicultores de Estados Unidos perdieron durante el último ejercicio de producción de miel (abril 2014-abril 2015) el 42,1% de sus colonias de abejas, la segunda cifra de mortalidad más elevada desde 2010, cuando se iniciaron en este país las estadísticas y estudios sobre el aumento de muertes en este tipo de insectos polinizadores.
Los datos sobre mortalidad en colonias de abejas han sido recogidos por el consorcio de entidades científicas y administraciones públicas Bee Informed Partnership a partir de un cuestionario en el que han participado 6.128 apicultores, que gestionan en conjunto 398.247 colonias de abejas (14.5% de las colonias de abejas de Estados Unidos).
El balance sobre mortalidad de abejas en los últimos 12 meses -todavía provisional- es claramente superior al del ejercicio 2013-2014, cuando se registró la pérdida del 34,2% de las abejas estudiadas. En condiciones normales, los apicultores calculan que cada año pueden morir por causas naturales entre el 15% y el 20% de las abejas de sus colmenas.
Mortalidad superior a la 'natural'
Los datos el último año indican que la mortalidad se mantiene muy por encima de las bajas esperadas y que, por primera vez se podrían haber producido más muertes en la temporada de verano que en la temporada de invierno (al revés de lo que es habitual).
La muerte masiva de abejas ha sido documentada durante los últimos años en diversas zonas del planeta, con especial incidencia en Europa y Estados Unidos. Las causas de este fenómeno no han podido ser aclaradas por los científicos pero en diversos estudios se ha apuntado que, además de la incidencia de parásitos como la varroa, algunos de los nuevos insecticidas utilizados en agricultura podrían estar debilitando la salud de estos insectos.
La Comisión Europea, en este sentido, ha prohibido parcialmente tres tipos de insecticidas del grupo de los neonicotinoides, después de que algunos estudios sugirieran que estos productos pueden alterar la salud de las abejas hasta producir su muerte.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/natural/20150514/54431644395/muerte-masiva-abejas-estados-unidos-insecticidas-neonicotinoides.html#ixzz3a8yLEZ00
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

 

Leer más: http://www.lavanguardia.com/natural/20150514/54431644395/muerte-masiva-abejas-estados-unidos-insecticidas-neonicotinoides.html#ixzz3a8xjUzvd
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Amb la manca de pluges i la forta calor es perdrà fins al 70% del cultiu de cereal

Els agricultors de la plana de Lleida no recorden cap inici de maig amb aquestes condicions meteorològiques i creuen que la collita s'haurà d'avançar entre 15 i 20 dies del que és normal

ACN Agramunt | ARA 11/05/2015 18:04

El responsable d'herbacis de JARC, Lluís Viladrich, contemplant una finca d'ordi afectada per la falta d'aigua i les altes temperatures a Agramunt / ACN 

El cereal de secà de la plana de Lleida, ordi i blat principalment, registrarà pèrdues d'entre el 30% i el 70% a causa de la manca de pluges i les altes temperatures dels darrers dies. Segons el responsable nacional dels herbacis del sindicat agrícola JARC, Lluís Viladrich, el sector no recorda un inici de maig amb unes condicions meteorològiques tant adverses, que han provocat un escurçament del ''cicle vegetatiu'' de la planta sense que el gra de cereal s'hagi pogut desenvolupar plenament. Això provocarà que s'avanci també el període de recol·lecció, entre 15 i 20 dies comparat en un any normal. De moment, el cereal de regadiu no es veu afectat per aquesta situació.

Els sindicats agraris ja van alertar fa un setmana que la producció es podria reduir fins al 50% si no plovia. Malauradament, tampoc es preveuen previsions d'aigua a curt termini, ans al contrari, per dimecres i dijous s'han pronosticat temperatures d'onada de calor de ple agost i els termòmetres poden fregar els 40 graus a Ponent.

Un mal any per al cereal

La pèrdua de collita per culpa de la falta d'aigua i la calor varia segons zona i precipitació caiguda durant l'hivern però Viladrich assegura que serà un mal any del cereal al conjunt del territori. El cicle vegetatiu del cereal s'ha escurçat i això ha fet que s'hagi avançat molt el desenvolupament de la planta sense que el gra estigui format. Tot plegat, provocarà un avançament també de la collita, que es podria iniciar a finals de maig, un fet totalment inusual, però amb perspectives de posar les recol·lectores als camps ''per posar-les'', remarca Viladrich, ja que de recollir poca cosa recolliran.

Ben diferent és la situació del cereal de regadiu, que a diferència del de secà encara està ben verd i les espigues evolucionen correctament gràcies a l'aportació constant d'aigua. Aquí segons Viladrich no es produiran pèrdues, on qualsevol cas només se'n registrarien si continua la calorada i la manca de precipitació fins al juliol.

Contingut relacionat

• Una calorada inèdita per un mes de maig marcarà la setmana
• Les altes temperatures eleven el risc d'incendi forestal en diverses comarques de l'interior

Berlin in July 1945 (HD 1080p color footage)

La muntanya russa de les temperatures en tres mapes

La muntanya russa de les temperatures en tres mapes 

Entre avui i divendres els canvis ens els termòmetres seran especialment bruscos

MIQUEL BERNIS Barcelona | ARA 11/05/2015 09:34

Durant la setmana les temperatures aniran amunt i avall amb canvis sobtats i bruscos, aquests tres mapes del model GFS serveixen per fer-se una idea de quins seran els pics d'aquesta muntanya russa que els termòmetres viuran els pròxims dies. El primer mapa correspon a la tarda d'aquest dilluns, serà estiuenca però amb temperatures relativament contingudes, molts termòmetres passaran dels 25 graus, però s'espera que pocs superin els 30.

 La pujada forta començarà dimecres i arribarà al seu màxim dijous, la tarda de dijous és probable que se superin els 35 graus a l'interior de Catalunya, i es podria arribar fins als 40 al centre del País Valencià, unes temperatures que no tenen precedents per una primera quinzena del mes de maig. Si finalment es complís la previsió i, per exemple, la temperatura superés els 36 graus a Lleida, seria el primer cop que això passa al mes de maig. Des de 1960 fins ara només hi ha registrades dues temperatures de més de 36 graus prèvies al 15 de juny a la capital del Segrià. Cal fixar-se també que la pujada de termòmetres serà molt molt més moderada a la costa, és probable fins i tot que les boires facin baixar la temperatura a prop de mar en algun cas.

El tercer mapa correspon a la tarda de divendres i deixa ben clar que el retorn a les temperatures normals de maig arribarà en sec: en 24 hores els termòmetres podrien baixar 10 graus en molts casos i fins a 15 en alguns sectors del Pirineu. El cap de setmana tindrà novament migdies d'estiu, però amb una calor més moderada.

SETANTÈ ANIVERSARI A ÀUSTRIA

Un acte multitudinari recorda l'alliberament de Mauthausen

Només van sobreviure la meitat dels 200.000 presos que els nazis van fer servir d'esclaus.Milers de persones rendeixen homenatge a les víctimes del «camp dels espanyols»

Ronald Zak / AP / RONALD ZAK

Membres de la delegació israeliana en l'acte d'homenatge.

EL PERIÓDICO / MAUTHAUSEN

Dilluns, 11 de maig del 2015
Una multitudinària cerimònia internacional va recordar ahir els 70 anys de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen, conegut com el «camp dels espanyols» perquè hi van passar 7.500 dels més de 9.000 republicans deportats a camps nazis. El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va encapçalar la comitiva espanyola, que juntament amb altres delegacions va recordar els 200.000 presoners, «enemics polítics irrecuperables del Tercer Reich», que hi van patir tot tipus de penúries i d'atrocitats. La meitat d'aquests presos van morir.
Situat a 160 quilòmetres de Viena, Mauthausen no era pròpiament un camp d'extermini com Auschwitz. Pertanyia a la macabra «Categoria III», que suposava «l'aniquilació a través del treball». Els presoners, utilitzats com a mà d'obra esclava per a la indústria bèl·lica alemanya, treballaven fins a 11 hores al dia en pedreres de granit, on carregaven pedres que pujaven per 186 esglaons coneguts com «l'escala de la mort» .

Paco Campos / EFE

El ministre d'Exteriors espanyol José Manuel García-Margallo, durant l'ofrena floral davant el monument als republicans espanyols morts al camp d'extermini nazi de Mauthausen.

CAMBRA DE GAS MÒBIL / Moltes de les 100.000 víctimes van morir per esgotament, unit a la fam i a les deplorables condicions sanitàries. Defallir significava ser rematat a cops o a trets. A partir del 1942, un camió tancat hermèticament es va fer servir com a cambra de gas mòbil, on s'asfixiava amb monòxid de carboni els presoners incapacitats per al treball. Hi va haver també molts suïcidis d'aquells que no suportaven el calvari i es van llançar contra la tanca electrificada.
«El càstig a interns d'altres camps de concentració era traslladar-los a Mauthausen perquè tenia les pitjors condicions de vida», va explicar a l'agència Efe l'historiador Christian Dürr, responsable de l'arxiu documental del camp. Els espanyols van començar a arribar a Mauthausen el 1940, després de l'ocupació nazi de França, país al qual molts republicans havien fugit després del final de la guerra civil.
Els nazis els deien rotspanier (espanyols vermells) i els van catalogar d'apàtrides i enemics polítics. Dels 7.500 espanyols que van viure l'horror de Mauthausen, 4.816 van morir. El barceloní Cristóbal Soriano, és, als seus 96 anys, un dels 25 deportats espanyols que encara segueix viu i l'únic que ahir va tornar al lloc del seu martiri, que va compartir amb el seu germà, que va morir a la cambra de gas del castell veí de Hartheim. «Hi havia molta violència, et pegaven i no et podies queixar. Havies de comptar quan et pegaven i si t'equivocaves tornaven a començar», va recordar.
DELEGACIÓ NOMBROSA / La delegació espanyola va ser una de les més nombroses en la commemoració de l'alliberament. Va ser encapçalada per García-Margallo, que va destacar la necessitat d'«honrar i renovar un deure universal de memòria» davant la barbàrie. En la seva intervenció, va citar també el premi Nobel de la pau Elie Wiessel, supervivent d'Auschwitz i Buchenwald; «No oblidaré mai aquella nit, la primera nit que vaig passar al camp. No oblidaré mai aquell fum. Mai oblidaré les cares dels nens. No oblidaré mai aquell silenci nocturn que em va privar, per a tota l'eternitat, del desig de viure. No oblidaré mai aquells dies en què van assassinar el meu Déu i la meva ànima i van convertir els meus somnis en pols».
El president austríac, Heinz Fischer, va ser l'amfitrió de la cerimònia, en què va subratllar que «Mauthausen és un punt clau en el record dels crims del nacionalsocialisme». «Aquesta commemoració no és només un acte de record. És també una declaració contra la intolerància, la dictadura, la xenofòbia i l'antisemitisme», va dir també el president del comitè austríac de Mauthausen, Willi Mernyi, que va destacar que la millor manera de fer justícia a les víctimes del nazisme és denunciant les injustícies actuals.
Al centre de l'Apellplatz, envoltada pels antics barracons de presos, una per una, cada delegació va anar dipositant una ofrena floral davant un memorial de pedra. La desfilada es va allargar durant tot el matí. Van passar per Mauthausen ahir un total de 22.000 persones.

Una setmana amb possibles rècords històrics de calor

Les temperatures estiuenques d'aquest diumenge es quedaran curtes a mitja setmana a causa de l'arribada d'una nova bombolla d'aire calent procedent del nord d'Àfrica. Dijous s'arribarà als 40 ºC al País Valencià i se superaran els 35 ºC a l'interior

MANEL CASCANTE Barcelona | ARA 10/05/2015 16:57

 Avui fa justament una setmana que vam tenir un primer pic exagerat de calor, amb màximes de fins a 36 ºC a Xàtiva o 35 ºC a Vallirana. En alguns observatoris, com a l'Observatori Fabra de Barcelona o a l'aeroport de Girona, es van anotar els valors més elevats mai enregistrats en els primers dies de maig, i a nombroses localitats durant tot l'estiu passat van tenir poques temperatures tan altes.

Sense que pràcticament haguem paït aquesta primera calorada ja som a les portes d'un segon episodi, que es preveu encara més intens. Els mapes del temps anuncien l'arribada de la glopada càlida procedent del nord d'Àfrica de cara a dimecres, amb valors de temperatura de més de 25 ºC a uns 1.500 m d'altitud a la vertical del País Valencià, i entre 23 ºC i 25 ºC damunt de Catalunya, uns paràmetres als quals només s'arriba de forma puntual alguns estius i que solen implicar registres tòrrids a bona part del territori. Aquesta bombolla càlida en altura podrà implicar dimecres, en superfície, màximes entre els 35 ºC i 38ºC a l'interior del País Valencià i a Ponent, i de 32 ºC a 35ºC a l'interior de Catalunya i en algunes valls del Pirineu i el Prepirineu. Només alguns trams del litoral quedaran al marge de la calor a causa de la marinada i la possibilitat de bancs de boira costanera. Dijous serà probablement la jornada més tòrrida a causa dels vents aponentats, secs i reescalfats, que es deixaran sentir sobretot a la vall de l'Ebre i al País Valencià. Els models estimen màximes de 40 ºC en alguns punts pròxims al litoral de València i al nord d'Alacant.

Si finalment s'acaben complint aquests pronòstics, la setmana que demà encetarem podria estar marcada per nous rècords històrics de calor en alguns observatoris durant la primera quinzena o en tot el mes de maig. Per posar algunes dades, cal esmentar que el rècord a l'observatori de l'Aemet de l'aeroport de Reus, per exemple, en funcionament des de l'any 1952, és de 31 ºC, un valor a què es va arribar el 14 de maig del 1999. A Girona l'observatori de l'Aemet de l'aeroport recull dades des del 1973 i el rècord de la primera quinzena del mes va ser de 32,6 ºC i s'hi va arribar, curiosament, diumenge passat. L'observatori de Tortosa, amb dades des del 1920, va arribar a la temperatura més alta per a una quinzena de maig el dia 12 de maig de l'any 2012, amb un valor de 34,6 ºC, i a Lleida l'estació va enregistrar la màxima aquest mateix dia, en aquest cas però amb un valor de 33,6 ºC. A l'aeroport de Palma el mercuri es va enfilar fins als 35 ºC l'11 de maig del 1958, i al de València el valor més alt a què s'ha arribat mai en un mes de maig, des que es recullen dades des de l'any 1966, va ser de 36 ºC el 14 de maig del 1999.

Probablement serà a Ponent i al País Valencià on serà més fàcil batre aquest rècords, en localitats com Lleida o València. Els mapes estimen, ara mateix, una temperatura màxima de 40 ºC per a dijous a la ciutat de València, 38 ºC a Lleida, 33 a Girona i Tortosa, 31 a Palma, 29 a Reus, 27 a Tarragona o 26 graus a la ciutat de Barcelona.

L'episodi de calor anirà de baixa, de forma evident, la jornada de divendres a causa de l'arribada d'un front i de l'entrada de vents frescos de component nord que escombraran, radicalment, la bombolla africana. Divendres les temperatures baixaran de cop més de 10 ºC a diverses comarques.

Recordeu que a www.ara.cat/meteo hi trobareu la previsió per al vostre municipi.

Revisió de l'estat del municipi

Mals aires a la ciutat de Barcelona

MEDI AMBIENT La falta de mesures més contundents, tal com proposen els especialistes en qualitat de l'aire, impedeix que Barcelona posi fre a la contaminació. Els progressos són escassos.

EL PERIODICO

ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Dijous, 7 de maig del 2015

DANNY CAMINAL

Un episodi típicd'anticicló i contaminació sobre el cel de Barcelona.

La menor activitat als carrers com a resultat de la crisi i una bonança meteorològica han permès que els nivells de contaminació hagin millorat lleugerament a la ciutat de Barcelona en els últims anys, però la qualitat de l'aire segueix sent dolenta en línies generals i pràcticament no s'han tingut en compte les recomanacions dels científics: ni s'han creat zones de baixa emissió, ni s'ha posat límit als vehicles dièsel més vells, ni tampoc s'ha aconseguit que els vaixells que atraquen al port es connectin a la xarxa elèctrica, entre altres qüestions. És més, l'any 2011 es va suavitzar la limitació de velocitat -el famós límit de 80km/h- que s'havia posat en marxa per reduir la contaminació en els accessos a la ciutat.
Quan les condicions són propícies, sobretot amb motiu d'anticiclons prolongats, és habitual observar sobre Barcelona una densa boira de contaminació. No és un problema menor. «L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i nombrosos estudis evidencien la relació directa entre una mala qualitat de l'aire i un elevat nombre de malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, immunològiques i el càncer», recorda un manifest impulsat per la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, en què participen entitats ecologistes, socials, científiques i veïnals. A més a més, recorda la plataforma, les mesures necessàries per millorar la qualitat de l'aire tindrien un efecte beneficiós sobre la mobilitat a la ciutat i contribuirien a mitigar el canvi climàtic. Les associacions lamenten que les diverses administracions amb competències -no només l'ajuntament- no vegin «la gravetat del problema» i «no actuïn com ho estan fent» les ciutats europees més avançades.
AHIR MATEIX... / A l'Eixample i en altres zones amb trànsit intens se supera el nivell mitjà anual establert per la UE per al diòxid de nitrogen (NO2), un contaminant que té l'origen fonamental a la ciutat en la combustió dels motors dièsel. Ahir mateix, l'estació de Gal·la Placídia registrava al matí unes mitjanes horàries superiors als 100 micrograms per metre cúbic d'aire, quan l'aconsellable és no passar de 40. De fet, una vegada eradicades les indústries que temps enrere hi havia al casc urbà, el trànsit és amb diferència la principal causa de contaminació. No tots els cotxes circulen a l'uníson, òbviament, però a Barcelona hi ha més de 5.000 cotxes per quilòmetre quadrat. Electrificar alguns vehicles de gran activitat, com els de repartiment i els serveis públics, seria suficient per aconseguir un progrés enorme.
De forma puntual, també se superen els límits europeus per a les petites partícules en suspensió (PM10), un contaminant resultat d'una multitud de processos, inclosos els motors dels cotxes, el trànsit (pastilles de fre i desgast de l'asfalt), les xemeneies, els episodis de pols sahariana i les obres al carrer, entre d'altres. En canvi, en els últims anys no s'ha superat el llindar d'alerta per ozó troposfèric. Segons un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal), reduir la quantitat de PM10 a l'aire fins als nivells recomanats per l'OMS evitaria 3.500 morts anuals prematures a l'àrea metropolitana.
L'OMS, MÉS ESTRICTA / Al·ludir als nivells recomanats per l'OMS no és una qüestió menor. Com recorda Xavier Querol, especialista del CSIC a l'Institut de Diagnòstic Ambiental (Idaea), els actuals nivells de la Unió Europea es van establir el 2005 i no s'han modificat des d'aleshores malgrat que nous estudis aconsellen endurir-los. Si es tinguessin en compte els barems de l'OMS, les estacions barcelonines els superarien de forma sistemàtica. «Les ciutats del sud d'Europa encara no s'han posat les piles quan són les que necessitarien fer-ho amb més urgència», assegura Querol. «El fet que la pluja sigui menys abundant al sud fa que l'atmosfera no es netegi i les partícules estiguin contínuament en suspensió», assenyala l'investigador del CSIC i coordinador del projecte europeu Airuse Life+.
La Plataforma per la Qualitat de l'Aire ha elaborat una sèrie de propostes que passen en primer lloc per potenciar el transport públic ampliant la xarxa (és molt important arribar als polígons industrials de l'àrea metropolitana) i millorant la freqüència de pas, la velocitat i el sistema tarifari. També proposa reduir l'espai reservat al carrer per al vehicle privat, crear un pla integral de foment de la bicicleta, millorar tecnològicament els vehicles públics, incloent-hi els dedicats a la neteja viària i la recollida d'escombraries. María García, coordinadora a Catalunya d'Ecologistes en Acció, una de les associacions adherides, recorda la importància de crear zones de baixa emissió, àrees de trànsit restringit a l'estil de la que funciona al centre de Berlín (88 quilòmetres quadrats i un milió d'habitants).
Així mateix, la plataforma demana un pla d'electrificació progressiva del port de Barcelona i la connexió dels creuers i altres vaixells de mercaderies a la xarxa elèctrica local, un calendari per a la finalització progressiva de les incineradores i de la crema de residus a les cimenteres, la regulació de les instal·lacions de combustió de biomassa per a ús residencial i la definició d'un «verdader» pla de cotxe quan hi hagi episodis de contaminació elevada.
Ecologistes en Acció també recorda l'impacte del turisme i «demana un canvi buscant un model sostenible i social». Segons la seva opinió, s'hauria d'aplicar una «moratòria sobre la concessió de llicències d'hotels i apartaments turístics fins a disposar d'una avaluació dels seus impactes». Finalment, entre moltes altres qüestions, es proposa ampliar la xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica.

DADES PER REFLEXIONAR

Com ha evolucionat la Terra en els últims anys

Una infografia de la BBC permet als internautes explorar què ha passat al planeta des que van néixer

HO / REUTERS

Imatge de la NASA de la Terra.

EL PERIODICO

LARA GÓMEZ / BARCELONA

Diumenge, 3 de maig del 2015 - 14.12 h
Una infografia de la BBC permet als internautes explorar què ha passat a la Terra des que van néixer. L'únic requisit per saber com ha canviat l'entorn d'un és introduir la data de naixement, l'estatura i la unitat de mesura (centímetres o peus) que es vol utilitzar. La pàgina compara les dades amb alguns fets rellevants com els quilòmetres que s'ha desplaçat la Terra des del nostre naixement, quants anys tindria l'internauta si visqués a Neptú, quants eclipsis i erupcions s'han pogut presenciar o les vegades que ha bategat el cor d'un colibrí o d'una balena.
El resultat és molt curiós. El cor d'una dona de 30 anys, nascuda el 22 de juny i que faci 170 centímetres, ha bategat més d'un bilió de vegades, mentre que el d'una balena blava ho ha fet 97 milions de vegades. Durant aquest temps, unes 11.437 generacions de mosques han passat per la Terra, i 146 grans erupcions i 376 terratrèmols han sacsejat el planeta. 67 eclipsis solars han enfosquit per uns minuts el món i la població ha augmentat, almenys, en 2.548.392.500 persones.

DADES ALARMANTS

Altres xifres són alarmants. El 1980 hi havia 7,8 milions de quilòmetres quadrats de gel a l'Àrtic, avui dia en queden uns 5,4 milions, i, al ritme actual, el 2050 no en quedarà ni un. Durant els últims 30 anys, el forat d'ozó a l'Antàrtic ha crescut 11 milions de quilòmetres quadrats i s'han perdut 292,5 milions d'hectàrees de bosc des d'aleshores.
La temperatura mitjana és una altra dada preocupant. En els últims anys ha passat de 14,1 graus centígrads a 14,6, i pot arribar fins a 15,4 el 2050.
L'impacte que ha deixat l'ésser humà en el planeta és difícil d'esborrar i el temps corre en contra. L'única solució és començar a ser responsables amb l'entorn i aprendre del camí recorregut.

Els antics nazis encara són útils, per ANNA SAUERBREY

 OPINIÓ

Els antics nazis encara són útils

ANNA SAUERBREY | ARA 02/05/2015 22:54

La setmana passada va començar a la ciutat alemanya de Lüneburg el judici a Oskar Gröning, el “comptable d’Auschwitz”, de 93 anys. Gröning està acusat de cooperació en l’assassinat de com a mínim 300.000 persones. Almenys una vegada durant l’estiu del 1944, segons els seus acusadors, quan milers de jueus hongaresos van arribar en un vagó de bestiar a Auschwitz-Birkenau, es va estar a la rampa de sortida mirant com dividien els passatgers entre els que serien destinats a fer treballs forçats i els que serien assassinats immediatament.

El judici se segueix amb atenció arreu d’Alemanya i del món, i no tan sols perquè Gröning s’hagi mostrat penedit pels seus actes. Hi són presents alguns supervivents d’Auschwitz, i les seves declaracions han donat a aquest procés una emotivitat afegida. És una de les últimes oportunitats que tindrem d’escoltar les víctimes i intentar aplicar la justícia a algú que va participar realment en l’Holocaust. La ràpida desaparició dels zeitzeugen, els testimonis contemporanis -tant al bàndol dels supervivents com al dels perpetradors-, canviarà la manera que els alemanys tenim de veure’ns a nosaltres mateixos. Especialment als perpetradors; estranyament, els trobarem a faltar quan ja no hi siguin.

Des del final de l’època dels nazis, Alemanya ha convertit el “mai més” en una part essencial de la seva identitat nacional. La dissuasió, com a concepte educatiu, ha modelat la nostra manera de recordar el passat, d’estructurar la política i d’ensenyar els nostres infants.

No n’hi ha prou ensenyant bons valors liberals. Tot el que Humboldt i Kant no van poder inocular a Alemanya contra el virus del nazisme. Per què n’hi hauria d’haver prou ara? Tampoc n’hi ha prou amb la història per si sola. Les xifres de la gent que va morir a Auschwitz-Birkenau són terribles, però abstractes.

Però quan Eva Pusztai-Fahidi, una de les demandants del judici contra Gröning, explica la seva història, el sofriment és palpable. Aquests últims dies, l’han entrevistat uns quants diaris, i la dona ha rememorat el moment en què Josef Mengele, l’infame “doctor” d’Auschwitz, dret a la rampa, li va fer un gest amb la mà perquè es posés en un costat i la seva mare i la seva germana a l’altre. Totes dues van ser assassinades, com els va passar a dotzenes de familiars seus.

Els supervivents de l’Holocaust encara parlen regularment a les aules d’Alemanya. Tothom llegeix El diari d’Anna Frank, una vegada i una altra. Jo l’he llegit sabent que els meus avis van tolerar, com a mínim, el règim que la va assassinar, i que tots dos van servir a la guerra. Tots ens hem criat amb una vaga noció de culpa heretada. Però mentre que llegir el diari d’Anna Frank o sentir parlar Pusztai-Fahidi és commovedor, el que és veritablement torbador són els perpetradors. En certa manera, per al discurs alemany, ells són encara més importants que les víctimes.

Al judici Gröning ha dit que, des del seu punt de vista, la matança dels jueus hongaresos, que havia sigut meticulosament planejada i per a la qual s’havien construït noves cambres de gas a Auschwitz, va ser un fet “rutinari”. El que el colpia eren els simples esclats individuals de violència, com un membre de les SS que va apallissar fins a matar-lo un nen que plorava. Les matances a les cambres de gas, ha dit, eren “ordenades” i “netes”. Gairebé en cap moment ha fet servir la paraula assassinat. “En 24 hores et podies ocupar de 5.000 persones -ha dit-. Al capdavall, així era com anaven les coses en un camp de concentració”.

Naturalment, el llenguatge de Gröning fa pensar en Adolf Eichmann, i en com la seva explicació distanciada del seu paper com a buròcrata, en el judici del 1961 a Jerusalem, va portar Hannah Arendt a encunyar l’expressió la banalitat del mal. Alguns diuen que Arendt va ser enganyada per l’acusat, i que Eichmann havia abraçat l’odi que alimentava la màquina de matar.

Però si Arendt es va equivocar respecte a Eichmann, anava ben encaminada respecte a una altra cosa, una cosa que ara veiem en el que diu Gröning: és l’esgarrifosa, pertorbadora banalitat del mal que es concentra en una frase com “així és com anaven les coses en un camp de concentració” el que ha sostingut el discurs alemany de la culpa, molt més del que ho hauria pogut fer mai la compassió.

Gröning fa que ens qüestionem a nosaltres mateixos. Jo, em temo, tampoc m’hi hauria oposat. Les víctimes ens diuen: no hem d’oblidar mai. Els perpetradors diuen: ho podríem tornar a fer.

Una tarda, quan era adolescent, vaig preguntar al meu avi: “¿No ho sabíeu, vosaltres, en aquella època?” La seva resposta em va deixar sorpresa. “¿Com volies que ho sabéssim?”, em va dir, amb una violència que revelava més coses que la resposta textual.

Un dia, quan el meu fill petit s’interessi per la literatura alemanya, llegirà inevitablement Günter Grass. Però per molt potent i condemnatòria que sigui una novel·la com El timbal de llauna, no tindrà el mateix efecte que tenir al davant Oskar Gröning, o dubtar de la integritat moral del teu propi avi. Com entendrà quina és la seva pròpia responsabilitat, com a alemany, per combatre ideologies de l’odi i prevenir crims contra la humanitat?

Hem de trobar un nou discurs, una nova manera d’assegurar el “mai més”. No pas a través de la ideologia, sinó a través de l’acció -per exemple ajudant més generosament els refugiats que busquen asil al nostre país-. En lloc d’intentar transmetre una vaga noció de culpa heretada a una nova generació, hauríem de passar de recordar el que no hem d’oblidar mai a saber per què.