EL PROBLEMA DELS PURINS
La contaminació per nitrats de les fonts d'Osona augmenta el 23%
La meitat dels 151 punts analitzats pel Grup de Defensa del Ter no són potables.La mitjana ha passat de 64 mil·ligrams per litre d'aigua el 2014 a 78,7 aquest any
ACN / LAURA BUSQUETS
Planta de tractament de purins de l'Esquirol, a Osona, tancada fa un any.
FERRAN COSCULLUELA / SANT MARTÍ D'ALBARS
Dijous, 19 de març del 2015
Osona està «desbordada» de purins. Aquesta
és, almenys, la conclusió a què han arribat els ecologistes del Grup de
Defensa del Ter (GDT) després d'estudiar les dades obingudes de
l'anàlisi anual de 151 fonts de la comarca i de diversos municipis del
Lluçanès. Les xifres, donades a conèixer ahir davant la macrogranja
porcina de Serrarols, a Sant Martí d'Albars, són concloents. La mitjana
de contaminació per nitrats ha passat de 64 mil·ligrams per litre
d'aigua el 2014 a 78,7 mil·ligrams el 2015. Un increment del 23% que
encara resulta més greu si es té en compte que la quantitat màxima
perquè l'aigua es consideri potable és de 50 mil·ligrams per litre.
Aquestes anàlisis, que es realitzen des de fa deu anys i que ha portat a terme el laboratori Prat de Torelló, conclouen que més de la meitat de les fonts estudiades no són potables (ja que superen el límit sanitari de 50 mil·ligrams per litre), mentre que l'any passat els punts d'aigua insalubres eren el 43%. La llista negra dels tres primers assortidors més contaminats els encapçalen la font de Cassanell (Taradell), amb 456,9 mg/l; la font de Gallisans (Santa Cecília de Voltregà), amb 353,4 mg/l, i la font Salada (a Gurb), amb 343,9 mil·ligrams.
De l'estudi es dedueix que 73 fonts han augmentat la seva taxa de contaminació i 47 l'han reduït, però els punts en què hi havia més nitrats segueixen augmentant la seva concentració, ja que les fonts que superen els 200 mg/l suposen el 26% del total, quan el 2014 només eren el 6%, mentre que les que estan per sobre dels 150 mg/l han passat del 24% al 41%.
LES CAUSES / Sergi Solà, president del GDT, va atribuir aquests mals resultats al tancament de les plantes de purins (que gestionaven 600.000 tones a l'any) i a l'increment dels caps de bestiar per culpa dels «favors» que concedeix la Generalitat a l'hora de donar permisos a la indústria càrnia per a l'ampliació de macrogranges, especialment en comarques vulnerables com Osona.
Els ecologistes consideren que l'augment de la cabanya porcina com també el tancament de les plantes de tractament de purins, com a conseqüència de la supressió de primes a les energies renovables, està propiciant «males pràctiques» entre els ramaders, alguns dels quals aboquen més purins als camps dels que tenen autoritzats. «Això provoca que en anys plujosos els purins es filtrin amb més facilitat a la terra i contaminin encara més els aqüífers», va denunciar.
El GDT denuncia que la Conselleria d'Agricultura, dirigida per Josep Maria Pelegrí, no porta a terme el control necessari per evitar aquests excessos i que l'obertura de noves granges també comporta un consum desorbitat d'aigua.
Planta de tractament de purins de l'Esquirol, a Osona, tancada fa un any.
Aquestes anàlisis, que es realitzen des de fa deu anys i que ha portat a terme el laboratori Prat de Torelló, conclouen que més de la meitat de les fonts estudiades no són potables (ja que superen el límit sanitari de 50 mil·ligrams per litre), mentre que l'any passat els punts d'aigua insalubres eren el 43%. La llista negra dels tres primers assortidors més contaminats els encapçalen la font de Cassanell (Taradell), amb 456,9 mg/l; la font de Gallisans (Santa Cecília de Voltregà), amb 353,4 mg/l, i la font Salada (a Gurb), amb 343,9 mil·ligrams.
De l'estudi es dedueix que 73 fonts han augmentat la seva taxa de contaminació i 47 l'han reduït, però els punts en què hi havia més nitrats segueixen augmentant la seva concentració, ja que les fonts que superen els 200 mg/l suposen el 26% del total, quan el 2014 només eren el 6%, mentre que les que estan per sobre dels 150 mg/l han passat del 24% al 41%.
LES CAUSES / Sergi Solà, president del GDT, va atribuir aquests mals resultats al tancament de les plantes de purins (que gestionaven 600.000 tones a l'any) i a l'increment dels caps de bestiar per culpa dels «favors» que concedeix la Generalitat a l'hora de donar permisos a la indústria càrnia per a l'ampliació de macrogranges, especialment en comarques vulnerables com Osona.
Els ecologistes consideren que l'augment de la cabanya porcina com també el tancament de les plantes de tractament de purins, com a conseqüència de la supressió de primes a les energies renovables, està propiciant «males pràctiques» entre els ramaders, alguns dels quals aboquen més purins als camps dels que tenen autoritzats. «Això provoca que en anys plujosos els purins es filtrin amb més facilitat a la terra i contaminin encara més els aqüífers», va denunciar.
El GDT denuncia que la Conselleria d'Agricultura, dirigida per Josep Maria Pelegrí, no porta a terme el control necessari per evitar aquests excessos i que l'obertura de noves granges també comporta un consum desorbitat d'aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada