diumenge, 29 de març del 2015

Apagada per la salut del planeta

MOBILITZACIÓ ECOLÒGICA MUNDIAL

Apagada per la salut del planeta

L'objectiu és frenar el canvi climàtic amb accions sobre agricultura i energies.Més de 10.000 ciutats segueixen en més o menys grau la iniciativa de WWF

Una apagada mundial amb fins ecològics.
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Diumenge, 29 de març del 2015
  • Imatge del Tibidabo, a Barcelona, ahir, abans i després d'iniciar-se l'Hora del Planeta.
  • Imatge del Tibidabo, a Barcelona, ahir, abans i després d'iniciar-se l'Hora del Planeta.
La convocatòria de l'Hora del Planeta, iniciativa impulsada per l'organització ecologista WWF, que va proposar apagar els llums entre les 20.30 i les 21.30 hores del vespre a tots els edificis públics i vivendes del món, va aconseguir ahir una xifra rècord de participants. Segons els seus promotors, va ser seguida en més de 10.000 ciutats de 172 països, i en unes 3.000 localitats va superar la resposta aconseguida el 2014. L'objectiu marcat per a aquesta novena edició era canviar el canvi climàtic. La campanya d'aquest any es va considerar especialment simbòlica, ja que coincideix amb la crucial cimera mundial del clima, que està previst que se celebri el desembre vinent a París, on s'hauria de tancar un acord global que substitueixi el Protocol de Kyoto i permeti reduir les emissions contaminants de l'atmosfera.
EMBLEMÀTICS / Puntuals a la cita, a les 20.30 hores es van apagar els llums de milers d'edificis emblemàtics de tot el món, entre ells, la Torre Eiffel, a París; el Golden Gate, de San Francisco; l'Acròpolis d'Atenes o el castell d'Edimburg. A Espanya, on van participar-hi 260 ciutats, van quedar a les fosques la Mesquita de Còrdova, la Ciutadella de Menorca i la Sagrada Família o el Tibidabo, a Barcelona. Els llocs més concorreguts de cada capital van apagar els llums, fet que, sumat als milers de vivendes que van desconnectar els seus serveis lumínics, va proporcionar una foscor que possiblement es va poder percebre des del cel. Així va passar en edicions anteriors.
L'Hora del Planeta és el moviment ciutadà contra el canvi climàtic més internacional i consolidat. Recolzant-se en la força d'aquesta manifestació, l'organització WWF intentarà influir en la reunió de París, impulsant mesures susceptibles de frenar el canvi climàtic als sis continents.
Intentarà, per exemple, assessorar el Govern del Nepal perquè faciliti la instal·lació de sistemes d'energia solar a les zones urbanes; promourà canvis en l'acció dels agricultors i pescadors d'Austràlia o Colòmbia, i intentarà sensibilitzar en diversos països africans sobre la importància de preservar el medi ambient. L'objectiu per a Europa serà introduir el concepte de canvi climàtic a les escoles i sensibilitzar els escolars.

dissabte, 28 de març del 2015

La pèrdua del volum de les plataformes gelades de l'Antàrtida s'accelera

CANVI CLIMÀTIC

La pèrdua del volum de les plataformes gelades de l'Antàrtida s'accelera

Els experts alerten que si segueixen a la mateixa velocitat podrien desaparèixer

Exploradors a l'Antàrtida.
ARRON HOARE / EFE
Exploradors a l'Antàrtida.

EFE / WASHINGTON-EL PERIODICO
Divendres, 27 de març del 2015 - 11.43 h
Les plataformes de gel que floten al voltant de l'Antàrtica perden volum de manera cada vegada més ràpida, segons alerta un equip de científics en un estudi que publica aquest divendres la revista especialitzada 'Science'.
La investigació, feta per experts de dues institucions dels EUA (la Universitat de Califòrnia, a San Diego, i el Centre d'Investigació de Terra i Espai a Corvallis, Oregon), subratlla la preocupació per la rapidesa amb què el nivell global del mar pot pujar a mesura que el clima s'escalfa.
Les plataformes de gel al voltant de l'Antàrtida s'han anat estrenyent de manera accelerada en les últimes dues dècades, sobretot a l'oest del continent, segons l'estudi, que es basa en dades de satèl·lit recollides durant 18 anys.
Si aquestes plataformes de gel es continuen estrenyent a aquesta velocitat, podrien desaparèixer, fet que permetria que les plaques de gel de la terra que sostenen es desplomessin a l'oceà.
Les plataformes de gel que envolten l'Antàrtida ajuden a contenir l'alliberament de gel de la terra a l'oceà.
Aquest efecte es redueix quan les plataformes de gel s'estrenyen, cosa que porta a un increment de la descàrrega de gel a l'oceà.
L'investigador Fernando Paolo i els seus companys, que van combinar dades de tres missions de satèl·lit entre el 1994 i el 2012, van descobrir que la major part de la massa s'ha perdut a les plataformes de gel dels mars Amundsen i Bellingshausen, a la costa oest de l'Antàrtica.
Les dues regions representen menys del 20% del total de l'àrea de plataforma de gel de l'oest de l'Antàrtida, però contribueixen a més del 85% del total del volum de plataforma de gel perduda en aquesta zona.
Al ritme actual, dues de les plataformes de gel de la costa oest del continent podrien desaparèixer completament en 100 anys, segons aquesta investigació.
L'estudi també mostra que la massa de plataforma de gel de l'est de l'Antàrtida va créixer entre el 1994 i el 2003, encara que s'ha anat estrenyent ràpidament des d'aleshores.
Les dades en què es basa l'estudi van ser recollides per tres missions de satèl·lits amb altituds sobreposades (ERS1, 1992-1996; ERS2, 1995-2003 i Envisat, 2002-2012) entre els anys 1994 i 2012.
Segons els investigadors, les seves conclusions demostren que els estudis previs sobre com s'estrenyen les plataformes de gel que envolten l'Antàrtica, basats en dades de satèl·lit de cinc anys, no han sigut representatius de tendències més llargues.

dissabte, 21 de març del 2015

El Mar Muerto se seca y origina agujeros

El Mar Muerto se seca y origina agujeros

Ecologistas de EcoPeace aseguran que en este momento hay más de 3.000 socavones alrededor del lago fronterizo a consecuencia de una gestión inadecuada de los recursos hídricos

Ciencia | 21/03/2015 - 13:49h | LA VANGUARDIA: 21/03/2015 - 14:02h
El Mar Muerto se seca y origina agujeros
Los grupos ecologistas aseguran que hay más de 3.000 agujeros en el Mar Muerto
El Mar Muerto se seca y origina agujeros
Agujeros en la esquina sureste del Mar Muerto, cerca de la península de Lisan 
El Mar Muerto se está secando a una velocidad de un metro por año causando la formación de socavones, según ha denunciado EcoPeace Middle East. En este momento hay más de 3000 agujeros alrededor del Mar Muerto en su frontera con Jordania e Israel. Esas grietas aparecen en forma de largos y devastadores socavones, y se han ido incrementando en número a lo largo de toda la región.
Gidon Bromberg, director del grupo ecologista, asegura que estos agujeros son el resultado directo de la mala gestión inadecuada de los recursos hídricos en la región y que los socavones se ha incrementado a consecuencia de la construcción de presas y embalses al lado del lago. El agua también es bombeada desde el lago para ayudar a mantener las piscinas que se sientan fuera de los hoteles de spa que atraen a turistas de todo el mundo.
Los expertos afirman que se forma a razón de aproximadamente uno por día, pero que no tienen forma de predecir cuando y cómo aparecerán. Estimaciones hechas en la revista Moment también sugieren que, sólo del lado de Israel, hay actualmente más de 3000 grietas alrededor del Mar Muerto.
En 1990 sólo había 40, y el primero de ellos apareció en los años 80. El Mar Muerto se extiende más de 90km a través de Israel, Cisjordania y Jordania. Sus aguas contienen 10 veces más sal que las de Océano Atlántico debido a que este mar no tiene desembocadura

Leer más: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150321/54428335172/mar-muerto-seca-origina-agujeros.html#ixzz3V3JqoWrR
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

divendres, 20 de març del 2015

Dachau va obrir les portes avui fa 82 anys

Dachau va obrir les portes avui fa 82 anys

 El primer camp de concentració nazi va començar a funcionar el març de 1933 i hi van morir més de 28.000 persones


El camp de concentració nazi de Dachau va ser creat el març de 1933 per a encarcerar a presos polítics com ara comunistes alemanys, socialdemòcrates, sindicalistes i altres oponents del règim Nazi, i va ser el primer camp de concentració establert pel govern de Hitler.
Situat als terrenys d'una fàbrica de munició abandonada a 16 kilòmetres de Munich, Dachau va arribar a acollir més de 188.000 presoners. A partir de la "nit dels vidres trencats" el 1938, el camp va començar a rebre una gran quantitat de presoners jueus (més de 10.000 el primer any). La SS va enderrocar l'antiga fàbrica i va construir un complex d'edificis dividit en dos àrees: els barracons i el crematori. No va ser fins al 1942 que es va remodelar aquesta última part per afegir-hi una cambra de gas.
Dachau va ser un centre d'entrenament pels vigilants dels camps de concentració nazi i el seu model d'organització i rutina es va exportar a tota la resta de camps de la SS. Entre les barraques del camp, n'hi havia una de reservada per experiments mèdics com ara la reacció dels cossos a grans alçades (utilitzant cambres de descompressió), malària i tuberculosis, hipotèrmia, així com per provar nous mètodes per fer potable l'aigua del mar i per parar hemorràgies. Centenars de presoners va morir o patir greus discapacitats com a resultat d'aquests experiments.
Amb l'avenç de les tropes aliades cap a Alemanya, l'abril del 1945, es van posar en marxa múltiples operacions de trasllat de presoners per evitar-ne l'alliberament. Molts presoners d'altres camps van ser enviats a Dachau per, més tard, es va forçar aquests presoners a formar part de la "Marxa de la Mort" fugint de l'exèrcit americà. El 29 d'abril del 45, les tropes americanes van alliberar Dachau. Es calcula que el nombre de morts a Dachau entre el 1940 i el 1945 va ser de 28.000 com a mínim, però encara es desconeix el nombre total de víctimes del camp.  Molts dels supervivents moriren poc després de l'alliberament. D'altres en patirien tota la vida les conseqüències.
70 anys després de l'alliberació de Dachau -igual que la d'altres camps de concentració com Auschwitz o Mauthausen-, els supervivents participen en actes arreu del món per commemorar l'aniversari de la fi d'una època que va canviar la concepció de la humanitat.

dijous, 19 de març del 2015

La contaminació per nitrats de les fonts d'Osona augmenta el 23%

EL PROBLEMA DELS PURINS

La contaminació per nitrats de les fonts d'Osona augmenta el 23%

La meitat dels 151 punts analitzats pel Grup de Defensa del Ter no són potables.La mitjana ha passat de 64 mil·ligrams per litre d'aigua el 2014 a 78,7 aquest any

Planta de tractament de purins de l'Esquirol, a Osona, tancada fa un any.
ACN / LAURA BUSQUETS
Planta de tractament de purins de l'Esquirol, a Osona, tancada fa un any.

FERRAN COSCULLUELA / SANT MARTÍ D'ALBARS
Dijous, 19 de març del 2015
Planta de tractament de purins de l'Esquirol, a Osona, tancada fa un any.
Osona està «desbordada» de purins. Aquesta és, almenys, la conclusió a què han arribat els ecologistes del Grup de Defensa del Ter (GDT) després d'estudiar les dades obingudes de l'anàlisi anual de 151 fonts de la comarca i de diversos municipis del Lluçanès. Les xifres, donades a conèixer ahir davant la macrogranja porcina de Serrarols, a Sant Martí d'Albars, són concloents. La mitjana de contaminació per nitrats ha passat de 64 mil·ligrams per litre d'aigua el 2014 a 78,7 mil·ligrams el 2015. Un increment del 23% que encara resulta més greu si es té en compte que la quantitat màxima perquè l'aigua es consideri potable és de 50 mil·ligrams per litre.
Aquestes anàlisis, que es realitzen des de fa deu anys i que ha portat a terme el laboratori Prat de Torelló, conclouen que més de la meitat de les fonts estudiades no són potables (ja que superen el límit sanitari de 50 mil·ligrams per litre), mentre que l'any passat els punts d'aigua insalubres eren el 43%. La llista negra dels tres primers assortidors més contaminats els encapçalen la font de Cassanell (Taradell), amb 456,9 mg/l; la font de Gallisans (Santa Cecília de Voltregà), amb 353,4 mg/l, i la font Salada (a Gurb), amb 343,9 mil·ligrams.
De l'estudi es dedueix que 73 fonts han augmentat la seva taxa de contaminació i 47 l'han reduït, però els punts en què hi havia més nitrats segueixen augmentant la seva concentració, ja que les fonts que superen els 200 mg/l suposen el 26% del total, quan el 2014 només eren el 6%, mentre que les que estan per sobre dels 150 mg/l han passat del 24% al 41%.
LES CAUSES / Sergi Solà, president del GDT, va atribuir aquests mals resultats al tancament de les plantes de purins (que gestionaven 600.000 tones a l'any) i a l'increment dels caps de bestiar per culpa dels «favors» que concedeix la Generalitat a l'hora de donar permisos a la indústria càrnia per a l'ampliació de macrogranges, especialment en comarques vulnerables com Osona.
Els ecologistes consideren que l'augment de la cabanya porcina com també el tancament de les plantes de tractament de purins, com a conseqüència de la supressió de primes a les energies renovables, està propiciant «males pràctiques» entre els ramaders, alguns dels quals aboquen més purins als camps dels que tenen autoritzats. «Això provoca que en anys plujosos els purins es filtrin amb més facilitat a la terra i contaminin encara més els aqüífers», va denunciar.
El GDT denuncia que la Conselleria d'Agricultura, dirigida per Josep Maria Pelegrí, no porta a terme el control necessari per evitar aquests excessos i que l'obertura de noves granges també comporta un consum desorbitat d'aigua.

dimecres, 18 de març del 2015

Què ens espera a la Terra del futur?

18/03/2015
exposició

Què ens espera a la Terra del futur?

Experiment Any 2100
Experiment Any 2100

L’Obra Social ”la Caixa” presenta l’exposició Experiment Any 2100

Bernat Vilaró
El Singular
Quants serem, com viurem, de què viurem o com podrem afrontar els grans desafiaments que se’ns presenten són algunes de les preguntes a les quals intenta donar resposta la nova exposició de l’Obra Social “la Caixa” Experiment Any 2100.

L’exposició ofereix la possibilitat d'explorar el futur estudiant quatre grans tendències per al segle XXI: Superpoblació, Megaciutats, Recursos naturals i Societat del coneixement, amb l’objectiu de reflexionar sobre quins són els reptes que haurà d’afrontar la humanitat en els pròxims anys i conscienciar la societat que les accions del present tenen la capacitat de canviar la realitat.

Entre les peces destacades hi ha una rèplica del cotxe de DeLorean de la pel·lícula Retorn al futur o una maqueta d’un ascensor espacial, un invent que el 1979 Arthur C. Clarke assegurava que seria una realitat 50 anys després (sota la més absoluta incredulitat dels assistents a l’anunci), a més de mòduls i jocs interactius, peces icòniques del film Blade Runner o el model de la nau Valley Forge de la pel·lícula Naus silencioses.

La mostra es basa en els estudis prospectius duts a terme per l’Agència Europea del Medi Ambient i que van ser publicats en l’informe The European Environment, State and Outlook 2010. Assessment of Global Megatrends.

Què ha comprat Catar al món?

Dimecres  18.03.2015  06:00
Autor/s: Clara Congost

Què ha comprat Catar al món?

Recull d'algunes de les inversions més destacades de l'emirat, que s'han estès per tot el món

VilawebCatar ha anat deixant la petja cada vegada en més indrets del món, per mitjà d'inversions en sectors de negoci molt diversos, i amb una predilecció pels que tenen a veure amb el món de l'esport. Començant pel futbol. El cas que ens toca més de prop és el patrocini del Futbol Club Barcelona, però no és pas l'únic: Qatar Sports Investment va comprar el 2011 el Paris Saint-Germain, i l'any anterior un membre de la família reial de l'emirat va esdevenir propietari del Màlaga FC. Les inversions de Catar van encara més enllà, i les repassem en aquest article.
Fins als anys quaranta del segle passat, Catar era un dels protectorats britànics més pobres del Pròxim Orient i vivia bàsicament de la pesca i les perles. Però el descobriment de reserves de petroli en va transformar completament l'economia, fins al punt que avui és el país amb la renda per cap més alta del món: cent mil euros anuals. Amb només 11.437 quilòmetres quadrats, produeix uns 800.000 barrils de petroli el dia.

L'auge econòmic de l'emirat és degut a una particular estratègia d'inversió. L'instrument bàsic és l'Autoritat Inversora de Catar (QIA), creada el 2005 per gestionar els fons de Tresor del país (que són els de la família reial) i diversificar els beneficis procedents de l'explotació de recursos naturals en un termini de deu a quinze anys. L'objectiu és minimitzar el risc de confiar en els preus del sector energètic i, per fer-ho, es concentra en tres classes d'actius financers: els que provenen del sector immobiliari, els del patrimoni privat i els del fons d'inversió. Els mitjans a través dels quals estén els seus tentacles són el Qatar Holding, considerat el vehicle primari de les inversions directes i energètiques de l'estat; el Qatar Diar, que és la branca immobiliària de l'Autoritat; i el Delta Two, centrat en el sector privat.

Iain Webster és el director de Qatar Brand Union, una consultora que assessora empreses estratègiques de marca i que té clients com ara el Banc Nacional i el Comité Olímpic de Catar. Segons que va declarar a la BBC, la majoria d'inversions de Catar responen al projecte Visió Nacional 2030, que pretén aconseguir una economia basada no únicament en el petroli, sinó més aviat en el coneixement i la innovació. Però alhora assegurava que també hi ha 'inversions trofeu' que tenen a veure amb la imatge del país, i en general relacionades amb inversions en el món de l'esport.

Les inversions en esports
Aquests últims deu anys, Catar ha fet grans inversions en el món de l'esport. A part els equips de futbol, l'emirat també patrocina curses esportives, ha comprat drets televisius de cadenes com Al-Jazeera i ha invertit en infrastructures, com és el cas de l'estadi Wakrah Khalifa, construït per a la Copa del Món del 2022, el principal esdeveniment esportiu en què el règim ha invertit.

El diari francès Le Monde publicava fa pocs dies un recull de les principals inversions i compres de l'emirat en el món de l'esport. Reproduïm en el quadre del costat la relació d'inversions en el món de l'esport.

Construcció, hotels de luxe, banca d'inversions...

Més enllà de l'esport, Catar també inverteix en bancs, constructores i empreses energètiques. Per exemple, la QIA va invertir 2.000 milions d'euros en la compra d'un 5% de la filial brasilera del Banc Santander; un 10% de la constructora alemanya Hochtief, sota el control del Grup d'Activitats de Construcció i Serveis (ACS) i un 10,6% de l'aeroport de Heathrow, de Londres, pel qual va pagar 560 milions d'euros a Ferrovial. El juliol del 2011, el fons immobiliari Qatar Dial va adquirir el port esportiu Port Tàrraco de Tarragona. Així mateix va pagar, durant l'estiu del 2013, 200 milions d'euros a Comsta-Emte, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), Obrascon Huarte Lain (OHL) i el matrimoni Godia-Torreblanca pel 100% de les accions de la societat Nova Bocana Barcelona, que incloïa com a principal actiu l'Hotel Vela de Barcelona. I el fons Qafip, propietat de les forces armades catareses, va pagar 78,5 milions d'euros a la cadena Marriott per l'establiment hoteler barceloní Renaissance.

Més inversions: segons la companyia financera Zawya, especialitzada en els negocis del Pròxim Orient, les inversions internacionals de Qatar Holding inclouen el control de la britànica Four Seasons Healthcare i una important participació en el mercat de valors de Londres (disposa d'un 15% del capital de la borsa de la ciutat), en el noruec, en el Banc de Comerç i Finances de Jordània, en el Banc Financer Asiàtic de Malàisia (en controla un 70%) i en el grup mèdic Raffles de Singapur. Catar s'ha convertit en un dels principals inversors al Regne Unit, on disposa del 15% de les participacions de la cadena de supermercats Sainsbury. També té el 7% dels bancs Barclays i Credit Suisse i un 17% del capital del grup automobilístic alemany Volkswagen. El 2010 va comprar una de les cadenes més reconegudes del país, els magatzems Harrods, per 1.800 milions d'euros, i també és propietari de la firma italiana de moda Valentino.

Vulneració de drets fonamentals

Però la hiperexposició mediàtica de Catar i l'exhibició dels seus trofeus immobiliaris i artístics (va pagar 200 milions d'euros pel quadre 'Els jugadors de cartes' de Paul Cézanne) també han posat en el punt de mira internacional el règim de l'emirat. Se n'han destacat la vulneració de drets humans, en àmbits com per exemple els drets laborals i els drets de la dona, i la posició respecte dels conflictes del Pròxim Orient. Javier Albarracín, director de desenvolupament socioeconòmic de l'Institut Europeu de la Mediterrània, deia a La Vanguardia: 'L'agressiva política exterior en la zona, sobretot a Egipte i Síria, ja ha originat una reacció d'emirats molt més influents però amb menys presència mediàtica.' I afegia: 'L'estratègia econòmica continua essent la mateixa, però la seva imatge internacional ja ha començat a ressentir-se'n.'

divendres, 13 de març del 2015

Verano en Los Angeles en pleno invierno

Verano en Los Angeles en pleno invierno

Las temperaturas alcanzarán los 33 grados en algunas zonas de la baja California este fin de semana que coincide con la Maraton de LA

Vida | 13/03/2015 - 20:21
Verano en Los Angeles en pleno invierno
Temperaturas esperadas los próximos días en Los Angeles weather.com

Barcelona. (Redacción).- Los meteorólogos esperan temperaturas récord para la época del año en Los Angeles que alcanzarán los 33 grados, un auténtico fin de semana de verano en pleno invierno.
Un sistema de altas presiones va rompiendo récords de calor a su paso por los condados de Ventura y Los Angeles, según el Servicio Meteorológico Nacional.
La ola de calor durará todo el fin de semana y podría batir récords el domingo, cuando tiene lugar la Maratón de Los Angeles.
Con temperaturas 20 grados por encima de lo normal, el calor va a romper los registros que se toman desde hace 64 años, dijo el meteorólogo Stuart Seto.
Las temperaturas ya batieron récords el jueves en algunas poblaciones de la zona.
Seto advirtió que el calor podría tensar la red de energía y podrían producirse apagones. También podría plantear riesgos para la salud de las personas activas y al aire libre.
Los organizadores de la Maratón adelantaron media hora el inicio de la carrera para evitar las temperaturas más altas.
Por la tarde del lunes, las temperaturas bajarán y se normalizarán.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/vida/20150313/54428975748/verano-los-angeles-invierno.html#ixzz3UJ5boFds
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Els braços internacionals de l’Estat Islàmic

Els braços internacionals de l’Estat Islàmic

Joves d’altres països reclutats per combatre a l’Iraq i a Síria


LES XARXES SOCIALS HAN SIGUT CLAU PER CAPTAR JOVES I RECURSOS DE L’ESTRANGER PER A LES ACCIONS TERRORISTES. 

Les xifres varien segons les fonts. Alguns experts ja situen en més de 16.000 els joves d’arreu del món reclutats per diferents grups terroristes islamistes des de l’inici de la guerra a Síria, ara fa quatre anys. Senten desafecció pels països on han crescut i marxen amb l’objectiu de donar un sentit a la seva vida: ajudar i protegir els seus germans musulmans. Mentrestant, les democràcies occidentals malden per endevinar les intencions dels joves que tornen als seus països d’origen. L’atemptat d’aquesta setmana a París, així com els que hi va haver l’any passat a Brussel·les i el 2012 a Tolosa de Llenguadoc, certifica la impotència a l’hora d’evitar que el terreny de batalla es traslladi també al cor d’Europa.
Jihad: Concepte islàmic espiritual i no necessàriament violent que significa lluita i que pot referir-se a tota mena d’esforç o acció d’inspiració religiosa.
Jihadisme: Ideologia que considera que Occident, els jueus i altres no creients conspiren per suprimir l’islam. Aquest grup entén la jihad com el compromís i l’obligació de cada musulmà practicant de defensar amb tots els mitjans possibles -inclosos els violents- les terres de l’islam. Els partidaris del jihadisme segueixen la doctrina salafista, que no accepta cap altra interpretació de l’islam que la que suposadament van adoptar els primers descendents del profeta Mahoma. Rebutgen la democràcia i qualsevol sistema de lleis fet per l’home i apliquen aquests principis a un estricte codi de conducta social. Així, grups jihadistes com Al-Qaida han condemnat reiteradament Hamàs pel fet de reconèixer el sistema polític a Palestina i haver acceptat participar en unes eleccions democràtiques. Si el 2001 (Nova York i Washington), el 2004 (Madrid) i el 2005 (Londres) la tàctica principal dels jihadistes era col·locar bombes que poguessin causar moltes morts, actualment la majoria dels seus atacs són per ocupar territori i enfrontar-se a forces militars convencionals. El 16 de desembre del 2014 hi va haver a la ciutat pakistanesa de Peshawar un dels atacs més mortífers, a càrrec del principal grup talibà al Pakistan, amb més de 140 morts, la majoria nens d’una escola.
Estat Islàmic de l’Iraq i Síria (EI) Grup islamista radical amb arrels a Jordània i l’Afganistan, que els últims cinc anys ha evolucionat de ser un petit grup terrorista a una organització cada vegada més sofisticada. Actualment ja controla milers de quilòmetres en un territori entre Síria i l’Iraq que ells mateixos han definit com a califat. L’objectiu és eixamplar el seu domini territorial i governar milions de persones amb el terror com a arma principal. Tant l’Organització de les Nacions Unides com Amnistia Internacional han denunciat reiteradament la neteja ètnica que practiquen els combatents de l’Estat Islàmic quan ataquen un territori. El 2014 va augmentar el nombre de les seves accions de propaganda internacional amb el degollament d’ostatges, tant occidentals com ciutadans dels territoris que han anat conquerint. Avui dia l’EI rivalitza amb Al-Qaida -i pràcticament la substitueix- com a líder del jihadisme global. L’Estat Islàmic és el grup més mortífer a Síria i a l’Iraq, i ha perpetrat atacs en uns tretze països més, especialment a Nigèria, l’Afganistan, el Iemen, Somàlia i el Pakistan.
Què està fent la comunitat internacional per aturar l’EI? Els Estats Units lideren una coalició de més de 60 països que proporcionen suport polític i militar per combatre l’Estat Islàmic. Els experts consideren, però, que l’única manera d’aturar els atacs violents d’aquest grup i la seva expansió territorial és adoptant una política que vagi molt més enllà de les mesures contra el terrorisme. Es requereix una acció continuada en l’àmbit diplomàtic i de desenvolupament econòmic i social, i cal convèncer els líders polítics i religiosos de l’islam que condemnen la violència perquè liderin aquesta acció, amb el suport de la coalició internacional, i no a l’inrevés.

dijous, 12 de març del 2015

El delta de l'Ebre té 8.000 anys

El delta de l'Ebre té 8.000 anys

, Tortosa | ND 11/03/2015 a les 18:00h
 
Imatge aèria del delta de l'Ebre. Foto: Sergi Aznar

El delta de l’Ebre és molt més antic d’allò que es pensava fins ara. Les últimes dades, de fet, permeten afirmar que amb una extensió que arribaria fins a l’actual illa de Gràcia, ja existia fa 8.000 anys. Així trastoca les dos principals hipòtesi que manegaven els experts fina ara. Una d’elles, basada en la literatura i referències a l’època dels romans que parlen de ports marítims a Amposta i Tortosa, apuntava que fins fa uns dos o tres mil anys el delta era un estuari.

La segona apuntava que fa tres mil anys, en realitat, el delta arribava a l’illa de Gràcia. Les noves evidències formen part d’un treball dut a terme conjuntament pel Centre de Canvi Climàtic de la URV (C3) i la Unitat d’Ecosistemes Aqüàtics de l’IRTA i han estat exposades al simposi sobre canvi climàtic que avui s’ha celebrat a Tortosa.

Xavier Benito, un dels investigadors que ha participat en aquest treball, ha explicat que fins ara “interpretacions incorrectes de documents històrics havien decantat a imposar la hipòtesi que Amposta era un port de mar però, com passa amb Tortosa, si fem anar el sentit comú, el fet que sigui port marítim no vol dir que la línia de costa passi per allà”. De fet, les comprovacions d’aquest equip han superat aquesta hipòtesi dominant: “Nosaltres hem trobat testimonis que ens permeten afirmar que el mar va arribar a l’Illa de Gràcia fa uns vuit mil anys, això ens permet afirmar que el Delta té una edat mínima de vuit mil anys”, ha afirmat.

Concretament, el que han fet és estudiar testimonis de sediments de fins a 20 metres de profunditat, tot analitzant la seva composició per tal de buscar aquells materials que  permeten datar l’antiguitat dels sediments a partir del mètode Carboni-14. “Els indicadors que hem utilitzat per fer aquest estudi són uns protozous que viuen a la superfície dels sediments d’aigües marines com en aigües de transició i que es diuen foraminífers”, explica Benito. “Aquests foraminífers –afegeix- estan considerats molt bons indicadors biològics perquè tenen cicles de vida molt curts i a la vegada formen una closca de carbonat de calci. Quan moren poden ser preservats fàcilment en el sediments”.

Així mateix, també han comprovat que en els últims 1.000-2.000 anys, el delta ha canviat tres vegades de desembocadura, un fet que també s’ha contrastat amb cartografia antiga.

Pel que fa a projeccions de futur, aquestes s’escampen del seu àmbit d’estudi, però Benito destaca que, atenent al passat, “és important posar perspectiva històrica el fet de com els sistemes naturals han tingut capacitat d’adaptar-se a canvis climàtics i en aquest sentit, en vuit mil anys hi ha hagut fluctuacions del nivell del mar associades a forçaments climàtics i el delta s’ha anat adaptant”.

Això si, en els últims dos-cents anys, la intervenció de l’home, amb les preses, la construcció dels canals, la transformació dels hàbitats, etc., fan que el delta ja no tingui capacitat d’actuar de forma natural per adaptar-se. Afrontar aquesta nova realitat és un dels reptes del delta en l’actualitat.

En este sentit, Xavier Sigró, un dels investigadors del C3 e la URV, ha remarcat que “hem tingut al llarg de la història molts canvis climàtics, però una de les coses que més preocupen als experts no és tan la intensitat com la velocitat. Hem passat de canvis climàtics que han durant milers danys, a canvis que estan durant dècades”.
 
El simposi reunix més d'un centenar d'experts que aporten les darreres investigacions sobre canvi climàtic. Foto: Sílvia Berbís
La trobada més important de l’Estat enguany, a Tortosa

Aquest matí s’ha inaugurat a l’Aula Magna del Campus Terres de l’Ebre de la URV el ‘Simposi Internacional CLIMA-ES 2015: Avanços en la detecció i projeccions del canvi climàtic a l’Estat espanyol’, la trobada sobre canvi climàtic més important que es farà a l’Estat espanyol enguany. S’hi han inscrit més de cent persones provinents principalment de l’Estat espanyol però també de França, Alemanya, Portugal, Itàlia i fins i tot de Mali. En l’acte inaugural han intervingut Carmen Vela, secretària d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació; Antonio Conesa, director del Centre Regional de Catalunya de la Agencia Estatal de Meteorologia (AEMET);  Josep Anton Ferré, rector de la URV; i Emili Lehmann, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tortosa. Tots quatre han coincidit en destacar que el canvi climàtic és “un problema d’ordre mundial” i que la investigació que es du a terme des de les universitats i institucions és vital per conscienciar a la societat i els governs que cal corregir-lo.

Organitzat sota l’aixopluc del C3 (Centre de Canvi Climàtic de la URV), en aquest Simposi que durarà fins divendres participen els principals experts en canvi climàtic d’àmbit nacional i internacional i es faran públics els últims avanços i projeccions sobre el canvi climàtic a l’Estat produïts des de la publicació del cinquè i últim informe de l’IPCC (el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic), elaborat el 2013. És la primera vegada que a l’Estat espanyol tots els organismes amb interès i responsabilitat sobre el canvi climàtic organitzen conjuntament i donen suport a una activitat integradora de discussió científica d’este tipus.  L’objectiu final és l’elaboració d’un informe sobre el passat, el present i el futur del clima a l’Estat, a l’estil de l’IPCC.

divendres, 6 de març del 2015

L'Estat Islàmic arrasa el lloc arqueològic de la bíblica Nimrod

 ...I TOTS TAN CONTENTS ...

DESTRUCCIÓ DEL PATRIMONI

L'Estat Islàmic arrasa el lloc arqueològic de la bíblica Nimrod

Els gihadistes han utilitzat buldòzers per destrossar la ciutat assíria, del segle XIII abans de Crist

EL PERIODICO
Divendres, 6 de març del 2015 - 10.32 h
El grup gihadista Estat Islàmic (EI) va arrasar aquest dijous el lloc arqueològic assiri de Namrud, a l'Iraq, segons un comunicat del Ministeri iraquià de Turisme i Antiguitats. Els gihadistes van utilitzar maquinària pesant per destruir aquesta ciutat arqueològica, del segle XIII aC, ha afegit el departament governamental.
A més, el ministeri ha condemnat aquestes "accions criminals" i ha sol·licitat al Consell de Seguretat de l'ONU que celebri una reunió urgent per aplicar les seves decisions respecte a l'Iraq. "L'Iraq representa la primera línia de defensa contra l'EI i és necessari aturar aquesta situació dramàtica per la qual està passant el món civilitzat i fer front junts a aquest atac a la cultura i la humanitat", han afegit les autoritats.

View image on Twitter
Crimes against history - destroying historic city of Nimrod (Kalhu) - @AFP pic.twitter.com/KIDY6jRAX0 pic via @IraqiSuryani

MUSEU DESTRUÏT

Namrud, coneguda a la Bíblia com a Kalakh, va ser una de les capitals d'Assíria i està situada a la vora del riu Tigris, a uns 30 quilòmetres al sud-est de Mossul, capital de la província septentrional de Nínive. El 26 de febrer, els gihadistes d'EI van difondre un vídeo per internet que mostrava com destruïen desenes de figures del Museu de la Civilització de Mossul a l'Iraq, entre elles alguna de l'època assíria (segle VIII i VII aC).
Un dels gihadistes que apareixien al vídeo va justificar aquest acte de vandalisme a l'assegurar que els pobles de l'antiguitat adoraven ídols "en lloc d'Al·là" i que el mateix profeta Mahoma va destruir amb les seves pròpies mans altres figures d'ídols religiosos.
TEMES

dimecres, 4 de març del 2015

Cadàvers, orina i excrements: alerta sanitària al cim de l'Everest per totes les deixalles que s'hi estan trobant

Cadàvers, orina i excrements: alerta sanitària al cim de l'Everest per totes les deixalles que s'hi estan trobant

Els residus que deixen les més de 700 persones que pugen l'Everest cada any està causant una alerta sanitària i mediambiental



El president de l' Associació de Muntanyisme del Nepal, Ang Tshering, va alertar aquesta setmana que les deixalles que deixen les més de 700 persones que cada any pugen a l'Everest s'estan convertint en una gran amenaça per a la salut i el medi. Segons ha explicat Tshering a l'agència Associated Press, els camps instal·lats a 5.300 metres i 8.850 metres estan habilitats amb tendes de campanyes, però no hi ha cap lavabo. Per això, detalla, molts excursionistes caven forats a la neu i hi fan les seves necessitats. L'acumulació d'orina i excrements és tal que, després de tants anys, “s'han convertit en una amenaça per a la salut”.
Tshering insta el govern a solucionar el problema, que ja ha donat alguns passos per millorar la situació mediambiental a l'Everest, on fins i tot s'hi han trobat cadàvers. L'any passat, el govern va imposar unes noves regles per aquells que volguessin pujar al cim de l'Everest: tothom que hi pugi ha de baixar al camp base amb 8 quilograms d'escombraries. Els excursionistes, a més, han de deixar una fiança de 4.000 dòlars, que perden si no tornen amb els 8 quilos de deixalles.
Més de 4.000 persones han pujat al cim de l'Everest des de 1953, quan l'escalador neozelandès Edmund Hillary i el seu guia sherpa, Tenzing Norgay, van arribar-hi per primera vegada.

Chai Jing - Under the Dome, a rare Chinese documentary on pollution in C...

dimarts, 3 de març del 2015

Aràbia Saudita ordena que les dones que apareguin a la televisió "no mostrin la seva bellesa

MESURA CONSERVADORA

Aràbia Saudita ordena que les dones que apareguin a la televisió "no mostrin la seva bellesa"

El Consell Consultiu aprova una llei que obliga a portar "vestits tapats" en antena

Budoor Ahmad, una presentadora de la televisió saudita.
© A l'Ekhbariya
Budoor Ahmad, una presentadora de la televisió saudita.
EL PERIODICO
ANA ALBA / JERUSALEM
Dilluns, 2 de març del 2015 - 19.51 h
L'Assemblea Consultiva de l'Aràbia Saudita ha aprovat una llei que exigeix a les dones que apareguin a la televisió portar “vestits tapats”, segons han informat mitjans saudites. L'agència Arab News, que pertany a un grup d'empreses propietat del príncep Turki, fill del rei Salman, ha informat que aquest òrgan establirà de forma obligatòria que les dones “no mostrin la seva bellesa” mentre estan en antena.
La llei entrarà en vigor una vegada l'aprovi el govern del país i l'hauran de complir totes “les dones que treballin en mitjans de comunicació” a l'Aràbia Saudita, inclosos tots els canals, segons ha confirmat el president del comitè de mitjans del Consell de la Xura, Ahmed al -Zailai.
Altres membres del Consell han assenyalat que hi ha altres qüestions més importants de les quals ocupar-se. “Hi ha molts altres assumptes urgents com el perill que representen les activitats mediàtiques del grup terrorista anomenat Estat Islàmic”, ha indicat Latifa al-Xualan, representant de la Xura.

CODI DE VESTIMENTA

La nova legislació ha arribat després que el gener passat la Saudi Broadcasting Corporation (Corporació Saudita de Mitjans, SBC) anunciés que anava a imposar un codi de vestimenta a les seves presentadores de televisió. El codi exigeix a les treballadores de televisió que portin abaies (túniques) negres i es cobreixin el cap amb mocadors negres. Alguns membres del Consell de la Xura es van oposar a aquesta nova normativa i van al·legar que no existia cap llei que establís unes normes de vestir per a les dones a l'Aràbia Saudita.
Ibrahim Abu Obat, un altre membre de la Xura, en canvi, ha instat perquè s'estableixi un codi d'indumentària per a totes les dones saudites que representen el seu país, no només a la televisió. “Cal que tinguem un vestit islàmic per a totes les dones com el seu vestit nacional”, ha dit Abu Obat. “El codi d'indumentària no s'ha de limitar només a les presentadores i les locutores de televisió”, ha afegit.

View image on Twitter
For the 1st time in the history of , diplomat Manal Radwan delivers speech at UN session without wearing hijab.

POLÈMICA A L'ONU

La qüestió de la imposició d'un codi per obligar les dones que representen l'Estat a vestir d'una manera determinada ha sorgit amb força després que Manal Radhwan, membre de la delegació saudita a l'ONU, parlés al Consell de Seguretat el 30 de gener sense cobrir-se el cap i sense portar abaia.
Rahdwan és la primera dona que ha parlat en nom d'Aràbia Saudita al Consell de Seguretat i s'ha enfrontat a dures crítiques al seu país per haver decidit no portar “roba discreta”. “Ens ha causat una enorme vergonya”, va escriure un bloguer, segons l'agència Arab News. “Tothom sap que som una societat conservadora i faig una crida perquè es prenguin accions contra els implicats en aquesta vergonya, inclosos els que la van permetre parlar així en nom d'Aràbia Saudita”, va afirmar el bloguer.
Les dones a l'Aràbia Saudita tenen els seus drets molt restringits. És l'únic país en què les dones no poden conduir.