dissabte, 29 de novembre del 2014

Què és una llevantada?

Què és una llevantada?

Aquest cap de setmana estem vivint una "llevantada de manual", una situació meteorològica complexa que es produeix a la façana mediterrània de la Península

El doctor Eduard Fontserè, considerat el pare de la meteorologia catalana, definia a mitjans del segle passat el terme llevantada com a "vent fresc o fort del nord-est, que a la costa catalana va acompanyat de mal temps i mar grossa". Aquest cap de setmana estem vivint justament una llevantada amb majúscules o "de manual", ja que tenim tots els ingredients que així la determinen: pluges abundants, vent fort i mala situació marítima.
L'explicació de la situació de llevant està en el fet que la Mediterrània occidental és un àmbit propens a crear o fer créixer pertorbacions. És a causa de la temperatura de l'aigua del mar, relativament elevada sobretot ara a la tardor, i també a la disposició estratègica del relleu que l'envolta que afavoreix la ciclogènesi, és a dir, la gestació d'aquestes borrasques. Les llevantades més efectives són aquelles en les quals una depressió, inicialment situada al golf de Cadis, pot endinsar-se cap a la Mediterrània i mantenir-se activa o fins i tot aprofundir-se encara més. El seu gir implica l'arribada directa de vents humits de gran recorregut marítim, que provoquen fortes ratxes al litoral i al prelitoral, afavoreixen la formació de nuvolades i les pluges, i produeixen alhora un fort tràngol marítim.
La pertorbació que ens està afectant de ple aquest dissabte ja s'ha situat cap a l'estret de Gibraltar i fa que ens incideixin vents marcats de xaloc i de llevant. Demà es mantindrà cap al sud-est de la Península, per bé que al llarg del dia anirà pujant, desfilant més o menys paral·lela a la costa catalana, fins a situar-se cap al golf de Lleó a última hora. A partir d'aleshores el seu gir ens farà arribar vents de gregal, molt més eixuts a causa del seu menor recorregut marítim, un fet que farà que les pluges vagin de baixa a partir de la tarda a molts punts del centre i del sud del país, per bé que aquest diumenge podran ser especialment abundants a la Catalunya Nord i al nord-est de Catalunya.
La llevantada ja serà història a partir de dilluns. La setmana que ve s'albira molt més estable, però cada cop més freda, a causa de l'arribada d'una massa d'aire molt més freda i eixuta que farà recular el mercuri fins a valors del tot habituals per als primers dies de desembre.
Recordeu que a www.ara.cat/meteo hi trobareu la darrera previsió meteorològica per al vostre municipi.
 

dimarts, 25 de novembre del 2014

Europa ja té 123 milions de pobres

DESIGUALTATS

Europa ja té 123 milions de pobres

El drama ha augmentat en cinc milions de ciutadans des del 2010. A Alemanya és on més creixen els sous que no donen per viure

Pobres no ho són només els sensesostre que demanen al carrer i dormen als caixers automàtics. Pobres també ho són les persones que viuen en llars on tots els membres de la família estan a l’atur, les que cobren un salari que està per sota del 60% del sou mitjà del país on viuen, o les que no es poden permetre luxes menors com fer una setmana de vacances a l’any o menjar carn cada dos dies. I Europa té avui cinc milions més de pobres amb aquest nou perfil que el 2010. O, dit d’una altra manera: un de cada quatre europeus viu en situació d’exclusió social. Així ho denuncia l’últim informe de Càritas Europa sobre l’evolució de la pobresa al continent, que s’acaba de presentar al Parlament Europeu.
“Amb l’Estratègia Europa 2020, els líders europeus es van comprometre a reduir la pobresa en 20 milions de persones entre el 2010 el i 2020. I, en lloc de reduir-se, la pobresa ha passat dels 118 milions al 2010 als 123 al 2013”, denuncia el secretari general de Càritas Europa, Jorge Nuño, que reclama que els estats membres facin els mateixos esforços per complir els objectius de reducció de la pobresa que els que fan per assolir els objectius de dèficit.
En concret, Càritas proposa que, abans de fomentar mesures per aconseguir retallar el dèficit dels estats membres, la Comissió Europea faci una avaluació de l’impacte que tindran aquestes mesures en les persones. “A Càritas som un observador privilegiat dels efectes directes que tenen les decisions polítiques; és automàtic: un govern anuncia una retallada i al cap d’unes setmanes veiem com augmenten les cues de gent que ve als nostres menjadors socials”, diu Nuño. L’informe alerta, així, que les mesures d’austeritat que han aplicat alguns països han estat tan estrictes que han fet trontollar els pilars de l’estat del benestar. “A Grècia, els aturats de llarga durada no tenen accés al sistema sanitari: 800.000 persones no poden anar d’urgències”, avisa.
Creix la pobresa amagada
Però Nuño vol superar el mite que els països del sud d’Europa han estat els únics que han patit els efectes de la crisi i denuncia que la “pobresa amagada” augmenta sobretot al centre i el nord d’Europa. “Alemanya és el país de la Unió Europa on més creixen els treballadors pobres, i al Regne Unit les persones que estan en risc d’exclusió social tot i tenir feina superen la suma dels que viuen de l’atur o d’una pensió”, puntualitza Nuño. Llocs de treball precaris, salaris mínims revisats a la baixa, contractes temporals i a temps parcial i retallades en les prestacions d’atur són alguns dels ingredients que fan que avui no n’hi hagi prou trobant feina per sortir de la pobresa.
Estirar la pensió de jubilació
Per això, Càritas demana que la CE no estableixi només objectius macro, com reduir la xifra d’atur, sinó també prioritats específiques, com lluitar contra la pobresa a la feina, promovent salaris mínims decents i sistemes fiscals progressius. I és que, si no, avisa, Europa podria enfonsar-se encara més: “Als països mediterranis la família ha fet de coixí per amortir els efectes de la crisi i la desocupació; hi ha molts avis que amb la jubilació estan alimentant tres generacions. Però quan s’hagin acabat els estalvis per estirar temem que arribi una segona onada de pobresa”, alerta.
Més enllà de l’augment de la pobresa i la desigualtat, la gestió de la crisi econòmica ha capgirat el panorama polític arreu del continent i ha enfortit els moviments dels extrems: pèrdua de confiança en el projecte europeu al Regne Unit, augment de l’ultradreta de Marine Le Pen a França i irrupció de l’esquerra radical a Espanya i a Grècia. “Temem que el contracte social, que la idea que tots estem d’acord a viure junts i a pagar impostos per construir carreteres i cobrar la jubilació, es trenqui; que quan la gent vegi que la protecció falla, deixi de creure en la convivència, deixi de creure en la democràcia”, avisa.

Arbres nus en només 5 dies

Arbres nus en només 5 dies

El vent i el pas de la tardor han desfullat completament alguns arbres en ben pocs dies

No hi ha cap dubte que la tardor avança, tot i que a vegades les presses del dia a dia facin que no en siguem prou conscients. Per sort hi ha molts observadors, com el Jordi Rodoreda, que ens ajuden a fer-nos veure els canvis que ens poden passar per alt. Algú podria pensar que entre aquestes dues fotografies que ens ha enviat han passat setmanes, o fins i tot mesos, però el cert és que estan fetes amb una diferència de només 5 dies. Dimecres passat aquest arbre -tot fa pensar que és un til·ler- d'un parc de Sant Antoni de Vilamajor estava encara bastant ple de fulles grogues, però ahir dilluns ja presentava aquesta segona imatge de nuesa gairebé total. El canvi de cel blau a dia gris també ajuda a contrastar els colors d'un paisatge que no sembla el mateix. La pèrdua de fulla tan ràpida no és del tot estranya en els til·lers, a diferència, per exemple, dels plàtans, que habitualment es resisteixen més a perdre la fulla. El vent que ha bufat aquests últims dies hi ha ajudat.

2 / 3
Un parc de Sant Antni de Vilamajor, dimecres passat // Jordi Rodoreda

dilluns, 24 de novembre del 2014

On es troba i qué ens contà Philae?

On es troba i qué ens contà Philae?

ESA_Rosetta_OSIRIS_FirstTouchdown-1024x702Ja han passat 10 dies des de l’aterratge del mòdul Philae sobre el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko i les notícies sobre el que passà en aterrar, el seu parador, i el que és més important, la ciència que féu abans d’hivernar-se, van desvelant-se de mica en mica.
La nau mare Rosetta captà amb la càmera OSIRIS diversos instants del sobrevol de Philae a pocs metres de la superfície i, fins i tot, el lloc del primer contacte. Sabem ara que després d’aquest primer contacte el mòdul s’enfilà fins a un quilòmetre d’alçada durant uns minuts per tornar al caure i rebotar altre cop fins a caure en algun lloc, per ara desconegut, a l’ombra d’alguna elevació. I és que la superfície de l’objecte és molt escarpada.
Però malgrat l’aparent desastre, el mòdul complí les expectatives i assolí el 90% dels seus objectius primordials amb la bateria dels seus instruments, cosa que vaig a resumir a continuació.
Atterrisseur-Philae-15494442575_099c1ff083_oL’experiment més important i esperat, i també el més perillós donada la precària situació de la nau dipositada sobre el cometa, era el perforar la superfície amb el trepant SD2 (Sampling, Drilling and Distribution). Se sap que el trepant es desplegà 46,9 centímetres sota Philae però, com no es coneix quina és la posició final de la nau, no se sap si es foradà realment o si el trepant només girà en l’aire i sacsejà la nau. Les mostres aconseguides havien d’entrar en uns forns per escalfar els materials, vaporitzar-los i analitzar-los. A hores d’ara encara no està clar si aquesta part s’aconseguí o no. Això, ara mateix, està sota estudi. Tanmateix l’instrument COSAC (COmetary SAmpling and Composition) sí que aconseguí analitzar la pols alçada per la nau en l’aterratge i hi detectà molècules orgàniques amb els seus espectròmetre de masses i cromatògraf. Fred Goessmann, investigador principal de l’instrument Cosac, assegurà en una entrevista a la BBC, que el seu equip encara està interpretant els resultats, “Cosac va ser capaç d’”olorar” l’atmosfera i detectar les primeres molècules després de l’aterratge. L’anàlisi de l’espectre i la identificació d’aquestes molècules estan en estudi.
Altre experiment ben interessant ha vingut de la mà del penetròmetre MUPUS (Multi-Purpose Sensors for Surface and Subsurface Science). La seua principal missió consistia en mesurar la temperatura a poca altura, en la superfície i en el subsol. La mesura sota la superfície es devia realitzar amb l’ajuda dels arpons dissenyats per subjectar la nau a terra, però en no desplegar-se no es va poder fer. Prop de la superfície Mupus mesurà -153 ºC mentre que una vegada a terra la temperatura baixà fins a -170 ºC. També es tractà de clavar una sonda en terra a la màxima potència però sota una capa d’uns vint centímetres de pols es trobà una capa molt més dura de l’esperada, segurament formada per gel d’aigua, que a aquestes baixíssimes temperatures té la duresa de la roca.
I per acabar, de moment, amb el que ens ha aportat Philae, vos deixe el so que va produir el primer aterratge de la nau, a través de les vibracions mecàniques de les potes del mòdul, registrades per l’instrument SESAME-CASSE. El podeu escoltar en aquest enllaç.
ESA_Rosetta_Philae_CONSERT_landingsiteestimate-sLa recerca del punt d’aterratge continua i pot estar pròxim a resoldre’s. Sembla que les dades de l’instrument Consert (Comet Nucleus Sounding Experiment by Radio wave Transmission), pel qual Philae i Rosetta s’anaven enviant ones de ràdio a través del nucli cometari, poden ser l’ajuda definitiva per a que la càmera Osiris a bord de Rosetta veja on es troba la petita nau. El propòsit de la missió Consert consistia en fer un mapa 3D de l’interior de 67 P/CG veient com es transmetien les ones d’anada i tornada entre les dues naus. Però l’anàlisi acurat dels senyals també ha servit per calcular les distàncies entre les dues naus en cada moment. Aquestes dades han permés que Wlodek Kofman, investigador principal de l’instrument Consert de l’Institut de Planétologie et d’Astrophysique de Grenoble a França, acote una estreta banda de 30 per 350 metres de superfície de la zona d’Agilkia on probablement es trobe la sonda. Kofman també proposa una altra zona pròxima d’uns 30 metres de diàmetre on també caldria buscar, si s’utilitza un model alternatiu 3D del cometa 67 P/CG.
I, tornarà a viure Philae? Aquesta és, a hores d’ara, una incògnita. Les teories més generalitzades preveuen que ressuscite cap a l’agost del 2015, una vegada augmente la insolació solar i es carreguen les bateries. Tanmateix els possibles dolls de gas que eixiran de la superfície en els pròxims mesos poden fer girar el cometa o fins i tot, si un d’aquest surt en les proximitats de Philae, moure la nau i posar-la en millor posició. Caldrà estar atents a l’aventura de Philae.
Podeu obtenir una informació molt més detallada en l’article de Daniel Marti: Los primeros resultados científicos de Philae (Bitácora de Rosetta 11).
Imatges:
1.- Sobrevol de Philae i primer aterratge. Crèdit: ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA
2.- Instruments de Philae. Wikimedia Commons
3.- Zona probable d’aterratge de Philae a partir de les dades de CONSERT. Crèdits: ESA/Rosetta/Philae/CONSERT

dissabte, 22 de novembre del 2014

Les fagedes del Montseny ja porten el vestit de tardor

Les fagedes del Montseny ja porten el vestit de tardor

Aquest és, possiblement, el millor cap de setmana per tal de gaudir de tota la gamma cromàtica de colors a les fagedes del Massís del Montseny i també d'altres indrets del nord del país.

Tot i que el canvi cromàtic del fullatge s'ha endarrerit força dies, a causa d'una tardor amb un fort desgavell pel que fa a les temperatures, finalment ha arribat el millor moment de l'any per aquests boscos típics de les obagues i les parts altes del Massís del Montseny.
Han estat gairebé set mesos sencers des que ens feiem ressó de l'esclat de les primers fulles, a finals del mes d'abril, fins a l'estampa actual. La manca de fred i de ventades han implicat també que enguany les fagedes del Pirineu i Prepirineu Oriental conservin encara, a dia d'avui, bona part del seu fullatge de tardor, i que els colors rogencs també es continuïn estenent en fagedes de terres més baixes con la Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa.
El faig és un arbre que a casa nostra viu només a les contrades més humides i plujoses, en comarques com la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Ripollès, la Garrotxa o l'Alt Berguedà. També forma extensions notables a l'entorn del Massís del Montseny o a les Guilleries, i també trobem un petit reducte ubicat als Ports de Tortosa- Beseit, al sud del país.
Viuen en zones on la diferència de temperatures entre el mes més fred i el més càlid no assoleix valors importants. Es tracta d'un arbre molt resistent al fred quan es troba en repòs vegetatiu, però per contra és extremadament sensible a les glaçades tardanes, especialment quan l'arbre ha començat a treure les primeres fulles. Tampoc suporta estius eixuts, quan les pluges són escasses l'arbre opta per perdre de cop les fulles com a estratègia d'emergència, ho fa abans d'hora per tornar a rebrotar novament la primavera següent.
A banda de les fagedes, aquests dies també trobem encara d'altres arbres com els aurons, les blades, els cirerers boscans o els plàtans, entre molts d'altres, totalment vestits de tardor. Els roures també comencen a mostrar colors groguencs o marronosos, per bé que aquests trigaran encara algunes setmanes fins que portin totalment posada la vestimenta de tardor.
Es tracta, en definitiva, d'un cap de setmana perfecte per tal de sortir a gaudir d'aquests paisatges de tardor a qualsevol indret del país ja que les condicions meteorològiques també hi acompanyaran força.
Si voleu compartir les vostres fotografies de tardor ho podeu fer a través de twitter @arameteo o bé per correu electrònic a meteo@ara.cat

La NASA logra teleportación cuántica a la distancia récord de 25 kilómetros

La NASA logra teleportación cuántica a la distancia récord de 25 kilómetros

Este fenómeno complejo podría tener implicaciones para la criptografía, que consiste en la transmisión de información de forma segura

ciencia | 22/11/2014 - 12:58h | LV  22/11/2014 - 13:20h
La NASA logra teleportación cuántica a la distancia récord de 25 kilómetros
La teleportación cuántica, un fenómeno complejo que puede ayudar mucho a la criptografía University of Geneva / Félix Bussières


Madrid. (EP).- Investigadores de la NASA han logrado teletransportar información sobre el estado cuántico de un fotón, una partícula de luz, a 25 kilómetros de fibra óptica hasta un banco de memoria' en cristal. El récord anterior en la fibra óptica era de 6 kilómetros. Este fenómeno complejo de teleportación cuántica podría tener implicaciones para la criptografía, que consiste en la transmisión de información de forma segura, incluidas las comunicaciones entre la Tierra y las naves espaciales.
"Podemos imprimir el estado de un sistema en otro sistema, incluso cuando los dos están muy separados," dijo Francesco Marsili, ingeniero de microdispositivos del Laboratorio de Propulsión a Chorro (JPL) de la NASA en Pasadena.
"El uso de este efecto en las comunicaciones podría ayudar a la construcción de una red de comunicaciones espaciales intrínsecamente segura, es decir, canales de comunicación que no puede ser hackeados".
Marsili y sus colegas del Instituto Nacional de Estándares y Tecnología (NIST), desarrollan dispositivos que pueden detectar las partículas individuales de luz, llamados fotones desarrollados.
"Es difícil de detectar un único fotón, por lo que se necesita para hacer un detector sensible", dijo. "Aquí en el JPL, en colaboración con el NIST, hemos desarrollado el detector más sensible en el mundo".
Así funciona la teleportación cuántica
Cómo funciona la teleportación cuántica es complicado de explicar, pero una analogía para el principio en que se sustenta puede ayudar: Digamos que hay dos personas, Alice y Bob. Alice quiere que Bob tenga un fotón que esté en el mismo "estado" que su fotón, que llamaremos fotón P. En aras de esta analogía, vamos a pretender que el "estado" es un color, y el fotón P es amarillo.
Una tercera persona llamada Charlie envía dos fotones entrelazados, fotón A a Alice y fotón B a Bob, que se comportan como si fueran parte de un mismo todo. Ambos de estos fotones se muestran en azul. "En un sistema enredado, cada parte está conectada entre sí de una manera fundamental, de manera que cualquier acción realizada en una parte del sistema enredado tiene un efecto en todo el sistema enredado", dijo Marsili.
Los dos fotones de Alice, P, que es de color amarillo, y A, que es de color azul, "chocan". Alice mide los fotones como se aniquilan entre sí. Aunque P y A son destruidos en el accidente, se conserva el color amarillo de P.
Debido a que los fotones A y B están entrelazados, el color amarillo es "teletransportado" a B. Pero con el fin de hacer que el fotón B se convierta en amarillo, como el fotón P era originalmente, Alicia necesita enviar a Bob dos bits de información a B mediante la manera "clásica" -por ejemplo, mediante el envío de pulsos de luz a través de una fibra óptica-.
"Cuando Alice mide el estado de su fotón, los fotones de Bob cambian de estado también, como si se activara un interruptor", dijo Marsili. "Pero Bob no puede saberlo a menos que Alice le envíe los bits de información clásica".
Bob no sabe que su fotón ha cambiado a amarillo sin esa información adicional. El teletransporte cuántico no significa que alguien puede saltar de Nueva York a San Francisco instantáneamente, pero parece ciencia ficción en el sentido de que el estado de una partícula (fotón P) se destruye en un solo lugar, pero se reproduce en otro sistema remoto (fotón B ) sin que las dos partículas hayan interactuado nunca.
Otra pieza fundamental de esta historia es que Bob tiene un cristal específico, que sirve como un banco de memoria, para almacenar su fotón entrelazado y servir como destinatario del estado cuántico.
Los investigadores llegaron a la distancia récord de 25 kilómetetros entre "Alice" y "Bob" gracias a los detectores ultrasensibles desarrollados por el JPL y el NIST. "Llegar a esta distancia no habría sido posible sin esos detectores", dijo Félix Bussières en la Universidad de Ginebra, autor principal del estudio.
El teletransporte cuántico se puede utilizar para hacer que sistemas como cuentas bancarias sean más seguras a través de distancias más largas. Esto también es importante para la prevención de los ataques a los canales de comunicación en el espacio. "Si te estás comunicando con sus astronautas en Marte, debes impedir que los hackers rompan el canal codificado y les den información falsa", dijo Marsili.

divendres, 21 de novembre del 2014

2014 va camí de ser l'any més càlid mai registrat al planeta

2014 va camí de ser l'any més càlid mai registrat al planeta

El Mediterrani és un dels llocs on l'octubre ha estat proporcionalment més càlid // NOAA 

La temperatura global de la Terra durant l'octubre ha estat la més alta com a mínim des de 1880

No sempre és així, però l'ambient anormalment càlid que hem viscut a Catalunya durant el mes d'octubre ha tingut consonància amb el que ha passat globalment al planeta. Segons dades de l'agència nord-americana NOAA, la temperatura global del planeta s'ha situat 0,74 graus per sobre de la mitjana del segle XX, i per sobre de cap altre octubre des que es prenen dades (1880). Aquesta mitjana inclou tant les zones continentals com els oceans, que és on les temperatures han estat comparativament més altes. Proporcionalment l'hemisferi sud ha tingut temperatures més altes que el nord.
A manca de dos mesos per tancar l'any, la mitjana d'aquest 2014 és fins ara la més alta mai registrada, fins i tot per sobre de l'anterior rècord que compartien fins ara 2010 i 1998. La mitjana de 2014 se situa fins ara 0,68 graus per sobre de la del segle XX (14,1 graus), i 0,02 graus per sobre de l'anterior rècord. Les dades de la NOAA permeten afirmar que els últims dotze mesos (de novembre de 2013 a octubre de 2014) han estat els més càlids dels últims 135 anys. Novembre, maig, juny, setembre i octubre van batre rècords absoluts per als seus respectius mesos.

dijous, 20 de novembre del 2014

Sigalit Landau sumerge la Capella Macba en el Mar Muerto

Sigalit Landau sumerge la Capella Macba en el Mar Muerto

Artista de extremos, entre la brutalidad y la esperanza poética, grabó en el 2000 en la costa de Tel Aviv una performance que resulta difícil contempla

Ocio | 20/11/2014 - 15:01h | LV 20/11/2014 - 15:15h
Sigalit Landau sumerge la Capella Macba en el Mar Muerto
Sigalit Landau. Phoenician Sand Dance. 2005 Courtesy of the artist
Teresa Sesé Bar
Artista de extremos, entre la brutalidad y la esperanza poética, Sigalit Landau (Jerusalén, 1969) grabó en el 2000 en la costa de Tel Aviv una performance que resulta difícil contemplar. Una mujer desnuda hace girar un hula hoop de alambre de espino que de forma implacable va desgarrando su cuerpo a cámara lenta. Un juego divertido transformado en una danza cruel que hace pensar en la experiencia traumática de un mundo inmerso en una espiral de violencia. Barbed Hula, que así se titula el vídeo, es una de las trece piezas que forman parte de la primera exposición monográfica en España de la artista israelí, “La danza fenicia de la arena”, que puede verse en la Capella Macba desde mañana y hasta el 25 de febrero.
El mar, la arena, la playa, que aparecen como telón de fondo en ese ritual autodestructivo, sirven el muestra de hilo conductor entre unas obras que inquietan y tienden puentes de esperanza. Sigalit Landau, que recreó en el pabellón de Israel en la última Bienal de Venecia un puente de sal para unir a Jordania e Israel, muestra aquí trabajos realizados desde 1990. Algunos todavía están en proceso, como ese vestido negro sumergido en el Mar Muerto que un día rescatará envuelto en cristales de sal. La artista sumerge en el agua objetos que, gracias al proceso de evaporación en verano, se transforman en poderosas esculturas recubiertas de gruesas capas de sal. Acciones de la naturaleza que igual le sirven para hablar del Holocausto (“Salted Lake”, un par de botas abandonadas en un paisaje helado que la sal va hundiendo) o de la importancia de no abandonar la lucha, como “Standing on a Watermelon”, obra filmada bajo el mar en la que la artista intenta mantener el equilibrio de pie sobre una sandia.
Las fronteras, la relación entre el espacio individual y el colectivo, la negociación como salida al conflicto, son otros de los temas que aparecen en unos trabajos que, más allá de su calado político, están armados de una poderosa una carga poética. Es el caso, por ejemplo, de “Salt Bridge Summit”, una mesa de convenciones con ordenadores que muestran a una niña atando entre sí los cordones de los zapatos de los protagonistas de la reunión. Cuando estos se dan cuenta, se quitan los zapatos y se van descalzos como si fueran prisioneros de guerra. Como una invitación a la charla, a la danza, la artista los ha transformado en bronce y colgado en forma de círculo a la entrada de la exposición.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/ocio/20141120/54419532516/sigalit-landau-capella-macba-mar-muerto.html#ixzz3JdKk7UIX
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

El papa clama contra un sistema económico que impide luchar contra el hambre

El papa clama contra un sistema económico que impide luchar contra el hambre

El Pontífice aseguró que vivimos en un mundo donde "los intereses nacionales están condicionados frecuentemente por reducidos grupos de poder"

Vida | 20/11/2014 - 13:15h | Última actualización: 20/11/2014 - 18:25h
El papa clama contra un sistema económico que impide luchar contra el hambre
El papa Francisco interviene en la Segunda Conferencia sobre Nutrición convocada por la OMS y la FAO en su sede en Roma Efe / Aless

Roma. (Efe).- El papa Francisco aprovechó hoy su intervención en la II Conferencia Internacional sobre Nutrición que se celebra en Roma para reiterar que sin solidaridad y con el actual sistema económico donde prevalece la ganancia es difícil luchar para acabar con el hambre.
De nuevo, como en todos sus discursos sobre la pobreza y el hambre, Francisco denunció en la sede de la Organización de Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO) que "la lucha contra el hambre y la desnutrición se ve obstaculizada por la prioridad del mercado y por la preeminencia de la ganancia".
Y ello porque así se "han reducido los alimentos a una mercancía cualquiera, sujeta a especulación, incluso financiera". Aseguró que vivimos en un mundo donde "los intereses nacionales están condicionados frecuentemente por reducidos grupos de poder".
El papa intervino hoy en esta conferencia donde representantes de 160 países del mundo debaten en estos días en la FAO el mal reparto de los alimentos que provoca que 805 millones de personas pasen hambre, pero otros 500 sufran de obesidad.
A todos ellos y a la comunidad internacional les invitó a saber escuchar el llamamiento de esta Conferencia: "Dar de comer a los hambrientos para salvar la vida en el planeta", dijo.
En su primera visita a un organismo de Naciones Unidas, el papa subrayó en un discurso, que fue interrumpido en varias ocasiones por los aplausos, que: "Tal vez nos hemos preocupado demasiado poco de los que pasan hambre".
Pero además criticó los muchos "sofismas" que se dicen sobre el hambre. "Pocos asuntos tan susceptibles de ser manipulados por los datos, las estadísticas, las exigencias de seguridad nacional, la corrupción o un reclamo lastimero a la crisis económica", señaló.
También hizo notar que mientras se habla de nuevos derechos, "el hambriento está ahí, en la esquina de la calle, y pide carta de ciudadanía, ser considerado en su condición, recibir una alimentación de base sana".
"Nos pide dignidad, no limosna", fue otra de las máximas aplaudidas en el salón plenario de la FAO. Francisco recordó cómo Juan Pablo II, en la inauguración de la Primera Conferencia sobre Nutrición, en 1992, puso en guardia a la comunidad internacional ante el riesgo de la "paradoja de la abundancia" y como esta sigue siendo actual.
"Hay comida para todos, pero no todos pueden comer, mientras que el derroche, el descarte, el consumo excesivo y el uso de alimentos para otros fines, están ante nuestros ojos", lamentó.
Para combatir el hambre, el papa citó como reto el de la solidaridad "en una sociedad donde crece el individualismo y la división". "Solidaridad. Tenemos la sospecha que la queremos sacar del diccionario", añadió en un momento de improvisación de su discurso.
Señaló cómo "cuando falta la solidaridad en un país, se resiente todo el mundo", pues "los seres humanos, en la medida en que toman conciencia de ser parte responsable del designio de la creación, se hacen capaces de respetarse recíprocamente, en lugar de combatir entre sí, dañando y empobreciendo el planeta".
Para Francisco es deber de cada Estado "estar atento al bienestar de sus ciudadanos" y advirtió de que "ninguna forma de presión política o económica que se sirva de la disponibilidad de alimentos puede ser aceptable".
"Ningún sistema de discriminación, de hecho o de derecho, vinculado a la capacidad de acceso al mercado de los alimentos, debe ser tomado como modelo de las actuaciones internacionales que se proponen eliminar el hambre", aseveró.
A los Estados les explicó que es necesario "que actúen de común acuerdo" y que estén dispuestos a ayudarse unos a otros "mediante los principios y normas que el derecho internacional pone a su disposición".
En su discurso, el papa también lanzó un nuevo llamamiento para la protección del planeta y se preguntó: "¿somos libres de presiones políticas y económicas para cuidarlo y evitar que se destruya?".
"Dios, siempre perdona, los hombres perdonan a veces, la tierra no perdona nunca", advirtió el papa citando la frase de un anciano que conoció.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/agencias/20141120/54419526303/el-papa-clama-contra-un-sistema-economico-que-impide-luchar-contra-el-hambre.html#ixzz3JdJFKEuH
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

"El món que no volem": portada de l'ARA especial pel Dia Internacional Infància

"El món que no volem": portada de l'ARA especial pel Dia Internacional Infància

Nens d'entre 6 i 12 anys han dibuixat el diari d'avui, que recull la mirada de les criatures sobre el món i les notícies del dia

Avui, Dia Mundial de la Infància i 25è aniversari de la Convenció els Drets dels Infants, l' ARA és un diari especial dibuixat per nens i nenes. Ho vam fer l'any passat i repetim l'experiència.
Aquesta que veieu sobre aquestes línies és la portada dibuixada per una nena d'11 anys i una altra de 10, i reflecteix "El món que no volem".
Alumnes de l'escola Montseny del Poblenou van ser ahir a la tarda a la redacció de l'ARA dibuixant la portada, les il·lustracions de les notícies i fins i els petits retrats de l'autor que acompanyen els articles d'opinió.
Però en aquest diari especial també hi trobareu dibuixos de diverses escoles, esplais i lectors de l'ARA que hem anat recollint durant les últimes setmanes.
Són dibuixos fets per nens d'entre 6 i 12 anys que denuncien 6 grans crisis humanitàries que ara mateix ens aclaparen: Síria, la República Centreafricana, el Sudan del Sud, l'Iraq, Gaza i l'emergència pel brot d'Ebola.
Altres propostes ens serveixen per reclamar el món que volem, amb dibuixos sobre com haurien de ser les coses.
Els darrers dies, l'ARA també havia impulsat altres activitats per portar els nens a reflexionar sobre el món que els envolta, com ara un debat sobre com fer que el món sigui millor.
Els nens comencen a pintar l'ARA especial de dijous

dimecres, 19 de novembre del 2014

De l'Antàrtida a BCN

HISTÒRICA INSTAL·LACIÓ CIENTÍFICA

De l'Antàrtida a BCN

El primer mòdul laboratori que va tenir la base espanyola Joan Carles I es transforma en una peça de museu al CosmoCaixa

ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
EL PERIODICO 
Dijous, 20 de novembre del 2014
Nou destí 8 Josefina Castellví, ahir al CosmoCaixa, amb el veterà mòdul laboratori darrere seu.
El primer laboratori instal·lat a la base antàrtica espanyola, un senzill contenidor de sis metres de llarg i un mobiliari científic típic dels anys 80, ha acabat en un acollidor racó del CosmoCaixa i s'ha convertit en una restaurada peça de museu que es pot visitar. El mòdul, comprat a Finlàndia però condicionat a Tarragona sense excessius mitjans, devia ser de bona qualitat perquè va ser capaç de suportar 25 anys de fred i vent, més dos llargs transports, i uns altres dos anys més d'oblit a ports i magatzems. «Està pràcticament igual», va comentar ahir emocionada l'oceanògrafa Josefina Castellví, que va ser directora de la base Joan Carles I durant els seus primers sis anys, entre el 1988 i el 1994.
La base espanyola, que el 2012 va iniciar un procés de modernització que suposarà la seva completa renovació, es va fundar gràcies a la tenacitat d'un grup de científics molt perseverants. I també enginyosos, obligats per l'escàs pressupost que tenien. El germen estava format pel laboratori, que és l'únic que ha sobreviscut, i per dos mòduls dormitori. En aquella època encara no existia el vaixell Hespérides, de manera que per al trasllat fins al seu emplaçament definitiu a l'illa Livingstone, a l'arxipèlag antàrtic de les Shetland del Sud, va ser necessària la col·laboració d'un vaixell polonès i d'un altre argentí.
En tendes de campanya
Les imatges conservades d'aquell any mostren el desembarcament dels mòduls, amb Castellví estirant amb una corda el laboratori sobre la neu. «Pensàvem que el vent se l'emportaria, per això abans de marxar li vam col·locar una base de 12 centímetres de formigó. I pesava una barbaritat», va recordar ahir.
Els dos anys anteriors, quan buscaven possibles ubicacions per a la base, els investigadors havien anat en tendes de campanya. «En aquest ambient tan dur t'has d'espavilar a la força. Si vols fer alguna cosa, la fas», va comentar de forma concisa l'oceanògrafa, que va assumir que va ser una «cap molt dura». Castellví va acceptar comandar la base després que el seu mestre, Antoni Ballester, patís un ictus i hagués de deixar la investigació. «A l'Antàrtida s'hi va a treballar». La resta de coses, com ara extasiar-se pel paisatge, és important però sempre secundari.
A la base es van desenvolupar nombrosos experiments sobre geologia, biologia i meteorologia, entre altres disciplines. «¡Com ha canviat tot! Quan nosaltres hi anàvem passàvem mesos sense tenir notícies de la família», va recordar la científica.
El primer destí del laboratori era el zoo, però la idea no va quallar i finalment ha estat La Caixa qui s'ha quedat amb el trofeu. A partir d'ara, sense vent i sense gelades, l'únic perill seran les mans de milers de nens inquiets. «Si va aguantar a l'Antàrtida, aguantarà aquí», va aventurar Castellví.

La tala de l'Amazònia es dispara davant la passivitat de Rousseff

La tala de l'Amazònia es dispara davant la passivitat de Rousseff

La desforestació creix des del 2012, quan es va trencar un decenni de contenció

En els últims tres mesos s'han arrasat un total de 1.870 km2 de selva al Brasil

EL PERIODICO

EDU SOTOS / RIO DE JANEIRO
Dimecres, 19 de novembre del 2014
Imatge d'una serradora il·legal a l'Amazònia captada per un helicòpter de la policia brasilera.
El pulmó verd del planeta no para de minvar amb Dilma Rousseff a la presidència del Brasil. Les dades avançades aquesta setmana per l'Institut de l'Home i el Medi Ambient de l'Amazònia assenyalen un augment del 467% en la superfície desforestada a la selva amazònica del Brasil durant el mes d'octubre passat respecte del mateix mes del 2013. Una dada que s'afegeix a l'augment del 208% i del 66% detectat als mesos d'agost i setembre, respectivament, per l'Institut Nacional d'Investigacions Espacials brasiler, organisme encarregat de les dades oficials de desforestació al Brasil. En total, són 1.870 quilòmetres quadrats devastats en els últims tres mesos, una xifra alarmant si la comparem amb els 5.891 km2 que es van tallar entre el 2012 i el 2013. I aquesta superfície ja va suposar un augment del 29% sobre el període 2010-2011, que havia confirmat la interrupció de la contenció en la desforestació de la selva iniciada el 2002 quan Lula da Silva va començar el seu govern al Brasil.
Per tenir una imatge de la degradació de l'Amazònia, només al Brasil, país que concentra el 60% de la superfície amazònica, 763.000 quilòmetres quadrats han estat ja irremeiablement desposseïts del seu exuberant mantell verd. Això és l'equivalent a 184 milions de camps de futbol o a la tala de 2.000 arbres per minut ininterrompudament durant 40 anys.
No obstant, el drama mediambiental és només la part visible del drama humà viscut pels últims grups indígenes no contactats que s'aferren a aquests boscos amb l'esperança no solament de preservar la seva forma d'aliment o la seva cultura, sinó la pròpia vida.
Desesperats per la situació d'abandonament que pateixen, els indis de l'ètnia ka'apor van aparèixer als mitjans de comunicació del país armats amb arcs i fletxes juntament amb els tractants de fusta que havien capturat mentre operaven il·legalment a la regió d'Alt Turiaçú, a Maranhao, un dels nou estats de l'Amazònia Legal. L'autodefensa és l'acte de supervivència a què han de recórrer els últims indígenes que habiten l'àrea més oblidada del desigual Brasil.

NEGATIVA A FIRMAR

Mentrestant, el setembre passat la presidenta reelecta, Dilma Rousseff, es va negar a firmar la Declaració de Nova York per eliminar la desforestació de l'Amazònia el 2030 durant la passada Cimera del Clima de les Nacions Unides. Una decisió motivada, entre altres qüestions, per l'enuig sofert al no ser consultada en l'elaboració del compromís i que posa en entredit la voluntat de la presidenta que menys esforços ha fet en la preservació de l'Amazones en la història recent del Brasil.
Només el 2012, Rousseff va reduir la superfície protegida del país en 164.000 hectàrees per a la construcció de cinc hidroelèctriques als estats de Pará i Rondonia. Amb una nova legislatura per endavant, Rousseff encara està a temps de contribuir a protegir aquest patrimoni de la humanitat.