04.08.2018 22:00
No passa només als Països
Catalans. Tot l’hemisferi nord del planeta està vivint un estiu de
rècords absoluts de calor. D’Algèria a l’àrtic siberià i de Los Àngeles a
Hong Kong mai abans s’havien registrat de manera simultània
temperatures tan elevades ni durant tants dies seguits. L’alarma creada
arreu del món implica trobar respostes a un comportament climàtic
anormal i que està causant grans complicacions, des dels incendis
forestals a Suècia a les morts per calor al Japó. La resposta, segons
els experts, no és senzilla.
Evidentment el canvi climàtic juga una part important, si no la central, en aquest procés. Els climatòlegs, però, adverteixen que s’han sumat una sèries de factors molt inusuals que cal tenir en compte també.
Evidentment el canvi climàtic juga una part important, si no la central, en aquest procés. Els climatòlegs, però, adverteixen que s’han sumat una sèries de factors molt inusuals que cal tenir en compte també.
D’aquest el més important sembla ser com d’inusualment fluix és
l’anomenament ‘corrent en jet’. Es tracta dels forts vents que bufen més
enllà dels deu quilòmetres per damunt de la superfície terrestre en
direcció oest a est. Quan són molt intensos provoquen grans tempestes
però quan es calmen deixen pas a la calor. Des de fa setmanes estan
inusualment. calmats
El corrent de jet generat per les diferències de temperatura entre els pols i l’Equador. L’aire s’escalfa a l’equador i es refreda en els pols generant moviments a nivell planetari. El corrent es mou d’Oest a Est per a la rotació de la Terra. El corrent és de milers de quilòmetres de llarg, centenars de quilòmetres d’ample i pocs quilòmetres de gruix. Es mou a velocitats de 60 a 550 km/h, i generalment es troba a no més de 20 km d’altura.
Una altre factor destacable aquest estiu són les altes temperatures del mar a l’Atlàntic nord, que podrien correspondre a un fenòmen conegut com l’oscilació multidecadal Atlàntica. Aquest fenòmen, discutit en els àmbits científics, teoritza que cada quaranta a vuitanta anys hi ha una variació en la temperatura de la superfície oceànica però les dades empíriques per a recolzar aquesta teoria encara són insuficients.
En qualsevol cas aquest augment de la temperatura de l’oceà, combinat amb l’escassa activitat del corrent en jet podrien explicar en part els rècords de calor. Però cal tenir en compte que una situació semblant a l’actual, per la combinació de factors es va viure al 1976 i aleshores l’efecte va ser molt menys pronunciat que l’actual, diferència que els científics sí que adjudiquen sens dubte a l’escalfament global i les seves conseqüències.
El corrent de jet generat per les diferències de temperatura entre els pols i l’Equador. L’aire s’escalfa a l’equador i es refreda en els pols generant moviments a nivell planetari. El corrent es mou d’Oest a Est per a la rotació de la Terra. El corrent és de milers de quilòmetres de llarg, centenars de quilòmetres d’ample i pocs quilòmetres de gruix. Es mou a velocitats de 60 a 550 km/h, i generalment es troba a no més de 20 km d’altura.
Una altre factor destacable aquest estiu són les altes temperatures del mar a l’Atlàntic nord, que podrien correspondre a un fenòmen conegut com l’oscilació multidecadal Atlàntica. Aquest fenòmen, discutit en els àmbits científics, teoritza que cada quaranta a vuitanta anys hi ha una variació en la temperatura de la superfície oceànica però les dades empíriques per a recolzar aquesta teoria encara són insuficients.
En qualsevol cas aquest augment de la temperatura de l’oceà, combinat amb l’escassa activitat del corrent en jet podrien explicar en part els rècords de calor. Però cal tenir en compte que una situació semblant a l’actual, per la combinació de factors es va viure al 1976 i aleshores l’efecte va ser molt menys pronunciat que l’actual, diferència que els científics sí que adjudiquen sens dubte a l’escalfament global i les seves conseqüències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada