El corrent de jet generat per les diferències de temperatura entre els pols i l’Equador. L’aire s’escalfa a l’equador i es refreda en els pols generant moviments a nivell planetari. El corrent es mou d’Oest a Est per a la rotació de la Terra. El corrent és de milers de quilòmetres de llarg, centenars de quilòmetres d’ample i pocs quilòmetres de gruix. Es mou a velocitats de 60 a 550 km/h, i generalment es troba a no més de 20 km d’altura.
Una altre factor destacable aquest estiu són les altes temperatures del mar a l’Atlàntic nord, que podrien correspondre a un fenòmen conegut com l’oscilació multidecadal Atlàntica. Aquest fenòmen, discutit en els àmbits científics, teoritza que cada quaranta a vuitanta anys hi ha una variació en la temperatura de la superfície oceànica però les dades empíriques per a recolzar aquesta teoria encara són insuficients.
En qualsevol cas aquest augment de la temperatura de l’oceà, combinat amb l’escassa activitat del corrent en jet podrien explicar en part els rècords de calor. Però cal tenir en compte que una situació semblant a l’actual, per la combinació de factors es va viure al 1976 i aleshores l’efecte va ser molt menys pronunciat que l’actual, diferència que els científics sí que adjudiquen sens dubte a l’escalfament global i les seves conseqüències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada