La cadena de fallos en Alemania antes del atentado de Berlín

La cadena de fallos en Alemania antes del atentado de Berlín 

La Vanguardia

María-Paz López   

Un hombre asesina a un repartidor al confundirle con Donald Trump

© Image LaVanguardia.com La policía alemana dispone obstáculos de hormigón para proteger de ataques la zona de la Puerta de Brandemburgo, en Berlín El mercado navideño de Breitscheidplatz, que el lunes por la noche sufrió el ataque terrorista en el que murieron doce personas, reabrió ayer, mientras proseguía en Alemania y Europa la búsqueda del tunecino Anis Amri, sospechoso de secuestrar el camión con voluntad asesina. Al cierre de esta edición, la policía seguía rastreando los lugares de la vida de este peticionario de asilo de 24 años con la solicitud denegada, destinado por tanto a una expulsión que no llegó a materializarse debido a trámites pendientes de su país de origen.
Cada nuevo detalle que trasciende sobre la trayectoria de Anis Amri hace que la situación resulte más incómoda para las autoridades alemanas, al plantear serias dudas sobre la organización de la seguridad en este país, y también sobre la coordinación entre instancias policiales y judiciales a nivel europeo.
Amri era un islamista radical que, pese a haber sido vigilado por la policía germana, se movió tranquilamente de un land a otro, frecuentando amistades salafistas sin que la alarma llevara nunca a detenerle o controlarle mejor. Según varios medios alemanes, figuraba, al menos desde marzo, en una lista de 550 individuos considerados peligrosos, e incluso constaba su intención de planear algún tipo de ataque. Según el diario Bild, en septiembre se dejó de vigilarle.
Una cadena de fallos o lagunas policiales, impedimentos jurídicos, sobrecargas burocráticas y ausencia de comunicación entre instancias regionales y europeas contribuyeron a que Anis Amri, llegado a Alemania en julio del 2015 tras pasar casi cuatro años en la cárcel en Italia, lograra campar por hasta tres länder (Baden-Württemberg, Renania del Norte-Westfalia y Berlín) sin llegar a ser deportado. Ayer, la revista Der Spiegel informaba de que Amri se había ofrecido como terrorista suicida a un grupo salafista que la policía vigilaba hacía meses, pero que codificó sus mensajes de tal modo que carecían de base legal suficiente para justificar su arresto. Amri había tenido contacto con Abu Walaa, predicador salafista de Baja Sajonia, sospechoso de reclutar yihadistas para el Estado Islámico (EI) y muy activo en internet. Walaa fue detenido en noviembre.
¿Cómo explicar a la opinión pública germana, sacudida por el atentado, que Anis Amri, con la solicitud de asilo denegada desde el pasado junio, seguía en diciembre en el país? Jurídicamente, como explicó el responsable de Interior de Renania del Norte-Westfalia, Ralf Jäger, se debió a que Túnez se resistía a admitir que era un ciudadano tunecino, requisito necesario para poder deportar a alguien. Similar argumento contra Túnez han vertido las autoridades italianas, que también quisieron expulsarle.
Las pruebas contra Anis Amri que van trascendiendo parecen concluyentes. Tras revelaciones del Süddeutsche Zeitung y las cadenas NDR y WDR, el ministro del Interior, Thomas de Maizière, confirmó ayer que había huellas dactilares suyas en la cabina del camión.
“Durante mucho tiempo hemos sabido en teoría que nosotros también somos objetivo del terrorismo islamista; por supuesto, es muy distinto cuando realmente ocurre”, dijo a los periodistas la canciller, Angela Merkel, tras una visita ayer al departamento de investigación criminal de la policía de Berlín. La canciller, muy criticada estos días en algunos ámbitos por su política de apertura a los refugiados, razonó así: “Tenemos de nuestra parte los valores de la democracia y el imperio de la ley”.
En el 2015 llegaron como aspirantes a refugiados a Alemania 890.000 personas (cifra definitiva tras corregir las autoridades la estimación inicial de casi 1,1 millones de llegadas) y en este año han llegado al menos 210.000 más, según datos de noviembre. Para Merkel, que en nueve meses afrontará elecciones generales, resultará complejo explicar a la opinión pública –con amplias franjas de población cada vez más refractarias a su política de asilo– por qué no hay un control más estricto de ese millón de extranjeros que se encuentran en el país.
La ultraderecha no ha perdido ocasión para atacar a la canciller: “¿Cuándo devolverá el golpe el estado de Derecho alemán? ¿Cuándo terminará esta maldita hipocresía? Estos son los muertos de Merkel”, tuiteó Markus Pretzell, uno de los líderes del partido populista derechista Alternativa para Alemania (AfD), después del atentado.
Anis Amri había abandonado su país como emigrante indocumentado en la primavera árabe del 2011. Según relataron a Reuters fuentes de la policía italiana, llegó a la isla de Lampedusa en febrero de ese año, probablemente tras ser rescatado en el mar. Aseguró ser menor de edad –aunque ahora la documentación indica que no lo era–, por lo que fue enviado a Catania y matriculado en una escuela. En octubre fue detenido por intentar quemar la escuela, y más tarde condenado por vandalismo, amenazas y robo. Estuvo casi cuatro años en al menos dos prisiones, primero en Catania y luego en Palermo, donde tuvo un comportamiento conflictivo.

En mayo del 2015 fue enviado a un centro para migrantes en espera de deportación, pero las autoridades tunecinas dijeron que no era del país. En aplicación de la ley italiana, a los 60 días salió del centro, con orden de abandonar Italia. Y entonces, a través de Suiza, se dirigió a Alemania.

ANÀLISI METEOROLÒGICA

L'Aemet preveu un hivern amb temperatures per sobre de la mitjana

La tardor va ser la setena més càlida de les últimes dècades

• Facebook
• Twitter
• Google+ 0
• Más
  • LinkedIn
  • Pinterest

Comentaris0

ELISENDA PONS

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Dijous, 22 de desembre del 2016 - 19:47 CET
La passada tardor meteorològica -el període comprès entre l'1 de setembre i el 30 de novembre- va ser la setena més càlida en la història recent d'Espanya i tot indica que l'hivern mantindrà la tònica amb temperatures superiors a la mitjana habitual, segons mostren les previsions presentades per l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

 

Encara que les previsions a llarg a termini s'han d'observar amb cautela, hi ha una probabilitat "gran" que els registres arribin al gener, febrer i març a valors per sobre de la mitjana "a tot Espanya", ha insistit Ana Casals, portaveu de l'Aemet, al presentar els pronòstics. Per ara, el que sembla confirmat és que els pròxims dies, almenys a Catalunya, seran assolellats. L'estabilitat es mantindrà com a mínim fins dimarts.
Pel que fa a les precipitacions, es preveu una "lleugera" probabilitat que siguin superiors al normal a la meitat oriental de la Península i a les illes Balears; contràriament, a les Canàries i a la zona occidental peninsular no s'aprecien diferències importants respecte a la climatologia, ha apuntat Casals.
En el conjunt d'Espanya, la tardor va tenir una temperatura mitjana de 16,8 graus, 0,9 graus per sobre de la mitjana de les últimes dècades, amb l'única excepció de la regió cantàbrica, on va resultar normal o una mica càlida. Els dos primers mesos, setembre i octubre, van ser molt càlids mentre que el novembre va ser lleugerament més fred.
Casals ha ressaltat l'episodi de "temperatures anormalment elevades" durant els primers dies de setembre i que va tenir el seu màxim d'intensitat entre els dies 3 i 7, dates entre les quals es pot considerar que es va desenvolupar una onada de calor. Durant aquests dies es van superar els valors màxims absoluts de setembre en més de 35 observatoris principals de la xarxa meteorològica i a més en nombrosos punts es va registrar la temperatura més alta de tot l'estiu astronòmic. Així, sobresurten els 45,4 graus registrats a l'observatori de Còrdova Aeroport el 6 de setembre i els 44,8 graus de Sevilla Aeroport el dia 5, així com temperatures pròximes als 40 graus en algunes estacions de l'interior de Galícia.

ANY HIDROLÒGIC

Respecte a l'any hidrològic, Roser Botey, cap de Climatologia de l'Aemet, ha apuntat que al llarg del mes d'octubre les precipitacions van estar per sota del valor normal i va ser a finals de novembre quan les intenses pluges caigudes van donar com a resultat una precipitació superior al valor normal en un 6%. Posteriorment aquesta xifra ha baixat fins a arribar a valors normals, encara que -ha detallat Botey- amb el temporal de pluja d'aquests dies passats s'espera que l'any hidrològic estigui de nou per sobre dels valors normals.

• Facebook
• Twitter
• Google+ 0

UN MÓN QUE NO SE PAS SI EN SORTIRÀ

Alerta global davant l''huracà Trump'

Els organismes internacionals temen una frenada de les polítiques mediambientals i del seu finançament

L'Àrtic, els oceans i la biodiversitat podrien estar més amenaçats que la lluita pel clima, més consolidada

Manel Vilaseró

Dijous, 15 de desembre del 2016 - 23:45 CET
EL PERIODICO                                           

TANNEN MAURY

Les instàncies internacionals del medi ambient viuen en estat d’alerta des que es va consumar l’elecció de Donald Trump, una alerta que ha pujat de grau després dels seus primers nomenaments i d’escoltar declaracions tan xocants com que el canvi climàtic «és un invent de la Xina» per destruir l’economia dels Estats Units. El temor que l’huracà Trump acabi amb una part dels tímids avanços aconseguits en els últims anys és real, però molts tenen l’esperança que l’assot només sigui temporal i no afecti els temes més crucials.

MOMENT CRÍTIC
Una arquitectura de convenis en risc

Donald Trump arriba a la Casa Blanca en un moment crític. Les amenaces a la salut del planeta es troben en el seu punt més alt, però al mateix temps la comunitat internacional sembla haver pres consciència del fet que el perill és real i s’ha d’actuar. «Hem aconseguit que els governs i les empreses no posin en qüestió les evidències en aquestes qüestions. Encara és molt insuficient, però ha sigut un èxit», opina Juan Carlos del Olmo, secretari general de World Wildlife Fund (WWF) Espanya, per a qui després de «dècades de molta feina s’ha aconseguit a través de les Nacions Unides crear una arquitectura de convenis internacionals i d’organismes regionals que ja estan apuntant solucions» als desafiaments mediambientals.

Això és el que podria sacsejar l’huracà Trump. Tant l’avançament en els acords polítics com en l’imprescindible finançament. I en tots dos terrenys, els Estats Units hi tenen un pes realment molt important, especialment després de l’era del president Barack Obama a la Casa Blanca.

EL FINANÇAMENT
Sense fons per als organismes

Molts programes mediambientals requereixen finançament publicoprivat. En la qüestió del canvi climàtic, per exemple, quan moltes empreses encara dubten de si apostar les energies alternatives o els projectes lliures de diòxid de carboni (CO2), l’impuls econòmic des dels governs segueix sent clau i l’Administració de Barack Obama havia apostat per això. «Desgraciadament em temo que en aquest tema Trump sí que complirà les seves promeses perquè ha insistit moltes vegades en la seva voluntat de retirar els fons que els Estats Units aporten als diferents convenis internacionals», recorda en aquest sentit Teresa Ribera, directora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI) de París, un think tank des d’on s’analitza cada dia l’aire que respiren els organismes internacionals especialitzats.

LA LLUITA CONTRA EL CANVI
La força de la pressió internacional

La lluita contra el canvi climàtic sembla el punt més fràgil, a l’haver qüestionat el president nord-americà electe fins i tot la seva pròpia existència. Però hi ha consens en el fet que l’exsecretari general de l’ONU Ban Ki-moon l’encertava quan al tancament de l’acord de París va parlar d’un «procés imparable».
Hi pot haver endarreriments, bloquejos puntuals, però una marxa enrere és molt difícil. «Hi ha una pressió enorme, no només perquè ens hi juguem el futur, sinó perquè també hi ha molt a guanyar en el terreny econòmic, fins i tot per als americans, amb la transformació que ja s’ha posat en marxa», sosté Juan Carlos del Olmo (WWF). L’agenda en defensa del clima ja està molt clara i hi ha molts països que han apostat per aquest camí i difícilment el desfaran.

BIODIVERSITAT I OCEANS
La baula més feble del medi ambient

Als organismes internacionals els preocupa més l’impacte del magnat ficat a president sobre les polítiques destinades a frenar l’extinció d’espècies, aturar les invasores i frenar la contaminació d’uns oceans que poden acabar convertits en abocadors de plàstics gairebé sense peixos. Si el canvi climàtic és un cop de destral al planeta, aquests temes són el corc que el corroeix sense que s’hagin assolit acords substancials fins ara.
«Les agendes estan molt menys definides. És més fàcil posar obstacles perquè aquí els Estats Units no estaran sols. En biodiversitat, per exemple, tots els països diuen que sí, però a l’hora de la veritat només el 5% ho estan complint», recorda el responsable de WWF.

L’ÀRTIC
La zona no suporta «ni un cop més»

Tornar a les prospeccions petrolíferes vetades per Obama a l’Àrtic, com sembla que apunten els nomenaments, seria catastròfic. «La regió està en una situació límit similar a la de Doñana. No aguanta ni un impacte més. Però la diferència és que el que passa al pol Nord té un impacte sobre la resta del planeta», postil·la Ribera.

EL CONTAGI
Mig Europa pot seguir l’exemple

La pitjor amenaça podria ser, amb tot, el risc de contagi, en primer lloc a la Unió Europea. No falten en aquest continent moviments reactius contra el que consideren el pensament mediambiental imperant. Els països de l’Est, amb Hongria i Polònia al capdavant, sempre han sigut una rèmora en les polítiques mediambientals. Els moviments d’ultradreta en alça a la Gran Bretanya, França, Àustria i Holanda podrien aprofitar l’onada que arriba de l’altre costat de l’Atlàntic. La dreta espanyola, encara al Govern, mai ha apostat tampoc pel verd.
L’amenaça ja hi és. La Comissió Europea ha resistit recentment «fortes pressions» per «revisar» les directives mediambientals, segons explica el responsable de WWF, que celebra que de moment no hagin tingut èxit i creua els dits de cara al futur.
Els vells del lloc, entre ells Del Olmo, prefereixen observar les dificultats amb perspectiva. «El que passa amb Trump tampoc és nou. Avancem a batzegades i sempre sorgeixen obstacles en un camí que hauria de ser més ràpid. La involució és un perill continu. Resistir és avançar», reflexiona després de dècades d’empènyer en el mateix sentit.

Notícies relacionades

• Els tres genets de l'apocalipsi climàtica de Trump
• La Xina, líder mediambiental per abandonament
• Pla ecologista anti-Trump

Ciència i Tecnologia > L'internauta

Elsetembre.cat de la rapidesa informativa al periodisme en profunditat

Josep Comajoan, cofundador de la revista setembre.cat, una nova publicació digital de periodisme crític

---

Per: Redacció

10.12.2016  22:00

Vilaweb

En una època de descrèdit creixent del periodisme i de la rapidesa informativa, existeix la necessitat de tornar a apostar pel periodisme reposat. La cooperativa de comunicació catalana Dies d’agost, de Vic, va publicar la setmana passada la revista Setembre.cat, amb la voluntat de crear una publicació digital crítica, social i cultural. Creada per periodistes provinents de mitjans tradicionals, aquest projecte neix pensat per fer periodisme sobre tot allò que no es publica als mitjans habituals, fent del periodisme d’investigació, la norma i no l’excepció en els seus articles.
La revista s’ha creat pensant en un finançament autosuficient, a través de les subscripcions dels lectors, que permeti tractar tots els temes amb profunditat, amb context i dades, contrastant les fonts, sense que cap inversor no desitjat pugui dir-hi la seva.
–Podeu escoltar el programa en format mp3.
–També a través d’algunes ràdios locals i des de la Xarxa.
–Podeu descarregar el podcast de ‘L‘internauta‘ des de VilaWeb o l’iTunes.
–’L‘internauta‘ també s’emet pel Punt Avui TV, cada diumenge a les 19.00.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

setembre.cat

Mapp4all, més enllà de Google Maps Mapp4all, més enllà de Google Maps

El president de la petrolera Exxon Mobile, favorit per a secretari d'Estat dels EUA

El president de la petrolera Exxon Mobile, favorit per a secretari d'Estat dels EUA

Rex Tillerson, de 64 anys i al capdavant de la corporació des del 2006, té molt bons contactes amb Rússia

REX C. CURRY / EFE

RCX10. Dallas (United States), 15/05/2006.- (FILE) A file picture dated 31 May 2006 shows Rex W. Tillerson, Chairman and CEO of ExxonMobil, answers questions during a press conference after the companies 2006 Annual Meeting of Shareholders at the Meyerson Symphony Center in Dallas, Texas, USA. According to reports from 10 December 2016, Tillerson is tipped the top candidate for US Secretary of State as US President-elect Donald Trump continues to fill in key positions in his new administration. (Estados Unidos) EFE/EPA/REX C. CURRY *** Local Caption *** 00728286

AGÈNCIES / WASHINGTON

Dissabte, 10 de desembre del 2016 - 20:38 CET
EL PERIODICO                                           
El president de la petrolera Exxon Mobile, Rex Tillerson, és el principal favorit per ser designat per Donald Trump nou secretari d’Estat dels EUA, segons van informar ahir diversos mitjans nord-americans. El magnat texà, de 64 anys, surt amb avantatge davant de l’excandidat a president Mitt Romney, que també havia sonat per al càrrec però que no acaba de comptar amb la simpatia del president. A més a més, un altre dels noms en disputa, l’exalcalde de Nova York Rudolf Giuliani, es va retirar de la carrera divendres, quan va anunciar que la seva intenció és tornar al sector privat.
Com a president d’Exxon, corporació a la qual es va unir com a enginyer el 1975 i que dirigeix des del 2006, Tillerson ha coordinat operacions en més de 50 països, incloent-hi Rússia. De fet, el 2011, Exxon Mobile va firmar un acord amb Rosneft, la principal companyia petrolera estatal russa, per a projectes conjunts d’exploració i producció de jaciments a l’Àrtic. L’acord, però, va ser paralitzat arran de les sancions dels EUA contra Rússia, uns càstigs que Tillerson va criticar amb tota la contundència denunciant el «gran dany col·lateral» que comportarien.

Segons va informar la web especialitzada 'Politico', Tillerson es va entrevistar dimarts passat amb el president dels EUA a la Torre Trump per recomanació de l’exsecretària d’Estat Condoleezza Rice i de l’exsecretari de Defensa Robert Gates, que en la seva tasca actual de consultors tenen Exxon en la seva cartera de clients privats. Alguns mitjans van apuntar que Tillerson i Trump van tornar a reunir-se ahir.
Al contrari del nou president del país, per a qui el canvi climàtic és un engany creat pels xinesos per raons comercials, Tillerson ha reconegut aquesta problemàtica com un «tema global» que requereix la cooperació de governs i particulars. Fins i tot ha donat suport a un impost sobre el carboni i l’acord climàtic de París, fet que xoca amb l’elecció per part de Trump del negacionista del canvi climàtic Scott Pruittal capdavant de l’agència mediambiental.

GIR ALS EUA

Trump combina un equip de milionaris i ultres de l''establishment'

Els nomenaments del president electe apunten a un futur Govern molt més alineat amb els valors i principis republicans del que va donar a entendre en campanya

• 
• 
• 
• 

• Previous
• Next

• 

  ANDREW GOMBERT
• 

  DON EMMERT
• 

  MICHAEL REYNOLDS
• 

  DREW ANGERER

• 
  

Idoya Noain

@noainny

Dimecres, 30 de novembre del 2016 - 22:55 CET

EL PERIODICO
La candidatura de Donald Trump va ser, si més no, atípica, però el Govern que està formant ja comença a donar clars senyals de tenir molts elements tradicionals. El president electe ha obert la porta a la plutocràcia, ja que ha col·locat l’exbanquer de Goldman Sachs Steven Mnuchin a la secretaria del Tresor, l’inversor Wilbur Ross a la de Comerç i a Educació Betsy DeVos, integrant d’una poderosa dinastia políticament hiperactiva en causes republicanes. Però juntament amb multimilionaris sense experiència política directa, Trump està repartint carteres també entre alguns dels membres més conservadors de l’'establishment', com el congressista Tom Price, que ara podrà entaular la seva radical batalla contra la reforma sanitària de Barack Obama des de la secretaria de Sanitat.
Els nomenaments comencen a pintar un retrat de Trump com un polític molt més alineat als valors i principis republicans del que molts havien cregut durant la campanya, quan miraven amb escepticisme la seva suposada lleialtat a aquests ideals. I amb la seva elecció de milionaris torna a sorgir un dels misteris que també va acompanyar el seu èxit: com va aconseguir convèncer milions de nord-americans de classe treballadora que ell, un integrant de les elits econòmiques, era la persona que millor entenia la seva desesperació i podia solucionar els seus problemes i, com solia dir, «drenar el pantà» de Washington.
Mnuchin és l’exemple perfecte d’aquest misteri. Perquè amb la seva nominació, que haurà de ser confirmada pel Senat, Trump ha tornat el Tresor a un altre membre de les elits econòmiques contra les quals clamava en campanya. Format a Yale, Mnuchin va passar 15 anys a Goldman Sachs, una de les entitats bancàries més associades amb la crisi i a la qual el mateix Trump assenyalava com un dels emblemes de la podridura del sistema polític, assegurant que «controlaven totalment» rivals com Ted Cruz i Hillary Clinton.
Però Mnuchin, a més, té altres elements en el seu currículum que fan preguntar-se com serà vist per molts votants de Trump. Va tenir un banc a Califòrnia que es va aprofitar dels més febles en la crisi immobiliària i va arribar a ser conegut com una «màquina de desnonaments».

Política econòmica

Ell i Ross, un inversor amb una fortuna valorada en 3.300 milions de dòlars que ha dirigit el finançament de la campanya de Trump i que ha sigut un dels defensors del final dels tractats de lliure comerç, seran ara els principals responsables de la política econòmica del president, que posarà l’accent a eliminar «parts» de la reforma financera d’Obama.
Els nomenaments de DeVos i Price apunten també a la radicalitat conservadora de l’Administració Trump. Perquè DeVos defensa encara amb més ultrança que Trump l’allunyament del sistema d’educació públic a favor d’escoles privades. I el congressista de Geòrgia ha sigut un dels més ferotges crítics no ja només de la reforma sanitària, sinó del mateix sistema de sanitat públic. Ha proposat retallar les dotacions per a gent gran i per a la gent de baixos ingressos i, convençut antiavortista, proposa deixar sense fons federals Planned Parenthood (xarxa de clíniques de planificació familiar).

• Facebook 3
• Twitter
• Google+ 1
• 
  

  Notícies relacionades

  • Trump promet distanciar-se dels seus negocis per evitar els conflictes d'interès
  • Trump col·loca com a secretari del Tresor un executiu de Goldman Sachs
  • Edificis, hotels, camps de golf, perfums, avions... aquests són els negocis de Trump Next
• Previous