VÍDEO: Així desapareix el gel més antic de l'Àrtic
La NASA alerta de la desaparició de les masses glaçades més antigues i de la fragilitat de les noves
Disminució de la capa de gel del circulo polar Àrtic any a any des del 1984 fins al 2016.
Dilluns, 31 d'octubre del 2016 - 20:42 CET
EL PERIODICO
El gel marí més antic de l'Àrtic està desapareixent, i s'està substituint per un altre de recent més prim, molt vulnerable a l'augment de temperatures a l'estiu, cosa que accelerant el procés de fusió.
"El que hem vist els últims anys és que el gel més antic està desapareixent", ha dit Walt Meier, un investigador del gel marí al Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA a Greenbelt (Maryland, EUA). "Aquest gel vell gruixut és com el baluard del gel marí: un estiu calent fondrà tot el gel jove prim, però no pot desfer completament el gel més antic. Però aquest gel gruixut s'està debilitant, perquè n'hi ha menys i el vell gel que queda està més dividit i és més feble, així que ja no és tan resistent com era abans".
"L'edat de gel és una bona analogia per al gruix del gel, perquè en el fons, a mesura que el gel s'envelleix, es torna més gruixut," ha dit Meier. "Això es deu al fet que, per regla general, es forma més gel a l'hivern del que es fon a l'estiu."
Cada any, el gel marí es forma a l'hivern i es fon a l'estiu. El gel marí que sobreviu a la temporada de desglaç s'espesseix cada any que passa: el gel acabat de formar creix a al voltant d'1 a 2,5 metres de gruix durant el primer any, mentre que el gel d'uns quants anys (gel marí que ha sobreviscut a diverses estacions de fusió) és de 3 a 4 metres de gruix. El gel més vell i més gruixut és més resistent a fondre's i menys probable que sigui empès per vents o trencat per les onades o les tempestes.
"Hem perdut la part més gran del gel més antic: La dècada del 1980, el gel d'uns quants anys superava el 20% de la coberta de gel marí. Ara només és al voltant del 3%", ha dit Meier. "El gel més vell era com la pòlissa d'assegurances del casquet de gel del mar Àrtic: com que el perdem, la probabilitat per a un estiu en gran part lliure de gel a l'Àrtic augmenta".
EL PERIODICO
El gel marí més antic de l'Àrtic està desapareixent, i s'està substituint per un altre de recent més prim, molt vulnerable a l'augment de temperatures a l'estiu, cosa que accelerant el procés de fusió.
"El que hem vist els últims anys és que el gel més antic està desapareixent", ha dit Walt Meier, un investigador del gel marí al Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA a Greenbelt (Maryland, EUA). "Aquest gel vell gruixut és com el baluard del gel marí: un estiu calent fondrà tot el gel jove prim, però no pot desfer completament el gel més antic. Però aquest gel gruixut s'està debilitant, perquè n'hi ha menys i el vell gel que queda està més dividit i és més feble, així que ja no és tan resistent com era abans".
"L'edat de gel és una bona analogia per al gruix del gel, perquè en el fons, a mesura que el gel s'envelleix, es torna més gruixut," ha dit Meier. "Això es deu al fet que, per regla general, es forma més gel a l'hivern del que es fon a l'estiu."
Cada any, el gel marí es forma a l'hivern i es fon a l'estiu. El gel marí que sobreviu a la temporada de desglaç s'espesseix cada any que passa: el gel acabat de formar creix a al voltant d'1 a 2,5 metres de gruix durant el primer any, mentre que el gel d'uns quants anys (gel marí que ha sobreviscut a diverses estacions de fusió) és de 3 a 4 metres de gruix. El gel més vell i més gruixut és més resistent a fondre's i menys probable que sigui empès per vents o trencat per les onades o les tempestes.
ANIMACIÓ
El gel de l'Àrtic no només s'ha anat reduint en superfície els últims anys, s'està tornant més jove i més prim també. La NASA ha elaborat una animació en què s'aprecien dues ràfegues principals de pèrdua de gruix de gel: la primera, a partir del 1989 i que dura uns quants anys, va ser deguda a un canvi en l'oscil·lació àrtica. El segon repunt en la pèrdua de gel va començar a mitjans de la dècada del 2000."Hem perdut la part més gran del gel més antic: La dècada del 1980, el gel d'uns quants anys superava el 20% de la coberta de gel marí. Ara només és al voltant del 3%", ha dit Meier. "El gel més vell era com la pòlissa d'assegurances del casquet de gel del mar Àrtic: com que el perdem, la probabilitat per a un estiu en gran part lliure de gel a l'Àrtic augmenta".
