Mapa dels partits d'extrema dreta en auge a Europa
Diversos països europeus constaten l'avanç de formacions d'extrema dreta
Comentaris87
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Diumenge, 22 de maig del 2016 - 20:34 CEST
Tot Europa mira amb lupa a Àustria. No és el país austríac l'únic que ha vist avançar els partits d'extrema dreta en l'òrbita europea, sumida en una profunda crisi de valors aguditzada per la crisi migratòria.
Ha sigut l'auge de les migracions, potenciat per la cruenta guerra civil que viu Síria, la que ha posat en el disparador els Governs, pressionats pel temor dels seus ciutadans que la seva identitat nacional es dilueixi, i ha servit de caldo de cultiu perfecte per a la consolidació i l'avanç de formacions 'ultres'.
A Àustria, que diumenge va celebrar eleccions, serà el vot per correu el que desempat i decideixi si l'extrema dreta aconsegueix la presidència del país.
A Dinamarca, les lleis d'immigració es troben entre les més dures d'Europa, cosa que reflecteix el poder cada vegada més important del Partit del Poble Danès (DPP), segon en les últimes eleccions. Finlàndia, amb la formació nacionalista Partit Finés, també ha vist consolidar-se els 'ultres' com a segona formació. De fet, el líder del partit, Timo Soini, és el ministre d'Exteriors en la coalició de Govern.
Molts analistes consideren que el Front Nacional de Marine Le Pen, a França, és un dels principals desafiaments per als valors democràtics europeus en els pròxims anys. De fet, s'espera que Le Pen obtingui uns resultats gens menyspreables en les eleccions presidencials franceses de l'any que ve.
La política alemanya també ha vist créixer la formació Alternativa per Alemanya, un partit llançat el 2013 per economistes contraris a l'euro.
Grècia va veure néixer la formació Alba Daurada, considerat un partit neonazi, quan va despuntar la crisi econòmica grega. A pesar que alguns dels seus líders estan acusats de greus delictes, com per exemple assassinat, la formació es va convertir en les eleccions del 2015 en la tercera força política amb 18 ministres.
El partit d'extrema dreta Jobbik és el tercer més fort d'Hongria, amb el 20,7% del vot en les eleccions generals del 2014. El partit nega tenir un component racista però ha organitzat patrulles sense arma però uniformades als barris gitanos.
A Itàlia, les eleccions locals de l'any passat van demostrar un important avanç de la formació Lliga Nord, euroescèptica i antiimmigració.
Tot Europa mira amb lupa a Àustria. No és el país austríac l'únic que ha vist avançar els partits d'extrema dreta en l'òrbita europea, sumida en una profunda crisi de valors aguditzada per la crisi migratòria.
Ha sigut l'auge de les migracions, potenciat per la cruenta guerra civil que viu Síria, la que ha posat en el disparador els Governs, pressionats pel temor dels seus ciutadans que la seva identitat nacional es dilueixi, i ha servit de caldo de cultiu perfecte per a la consolidació i l'avanç de formacions 'ultres'.
A Àustria, que diumenge va celebrar eleccions, serà el vot per correu el que desempat i decideixi si l'extrema dreta aconsegueix la presidència del país.
A Dinamarca, les lleis d'immigració es troben entre les més dures d'Europa, cosa que reflecteix el poder cada vegada més important del Partit del Poble Danès (DPP), segon en les últimes eleccions. Finlàndia, amb la formació nacionalista Partit Finés, també ha vist consolidar-se els 'ultres' com a segona formació. De fet, el líder del partit, Timo Soini, és el ministre d'Exteriors en la coalició de Govern.
Molts analistes consideren que el Front Nacional de Marine Le Pen, a França, és un dels principals desafiaments per als valors democràtics europeus en els pròxims anys. De fet, s'espera que Le Pen obtingui uns resultats gens menyspreables en les eleccions presidencials franceses de l'any que ve.
La política alemanya també ha vist créixer la formació Alternativa per Alemanya, un partit llançat el 2013 per economistes contraris a l'euro.
Grècia va veure néixer la formació Alba Daurada, considerat un partit neonazi, quan va despuntar la crisi econòmica grega. A pesar que alguns dels seus líders estan acusats de greus delictes, com per exemple assassinat, la formació es va convertir en les eleccions del 2015 en la tercera força política amb 18 ministres.
El partit d'extrema dreta Jobbik és el tercer més fort d'Hongria, amb el 20,7% del vot en les eleccions generals del 2014. El partit nega tenir un component racista però ha organitzat patrulles sense arma però uniformades als barris gitanos.
A Itàlia, les eleccions locals de l'any passat van demostrar un important avanç de la formació Lliga Nord, euroescèptica i antiimmigració.
TEMES
