La glacera que es fonia més ràpidament de Grenlàndia s'està recuperant
Segons la NASA, el refredament de les
aigües de l'Atlàntic Nord està contribuint a frenar la fusió d'aquesta
glacera, una de les més grans de l'illa i que té un efecte notable en el
nivell del mar
elMón
per Redacció
26/03/2019
11:05
| Actualitzat a 26/03/2019 11:28
La glacera Jakobshavn vista des d'un avió de la NASA | NASA / John Sonntag
La
glacera Jakobshavn, a Grenlàndia, que durant les darreres dues dècades
ha estat la que estava lliscant i a primant-se més de tota l'illa,
s'està frenant, està guanyant gruix i avança cap a l'oceà
en comptes de retrocedir terra endins, com havia fet durant els darrers
anys. Tot i que continua perdent més aigua de la que acumula, el canvi
és considerable, segons afirma un estudi elaborat per la NASA que
atribueix aquest fenomen sorprenent a un refredament de les aigües
marines del final de la glacera, que no havien estat tan fredes com ara des de mitjans dels anys 80.
El programa Oceans Fonent Grenlàndia (OMG) de l'agència espacial nord-americana fa servir vaixells i avions
per observar com les temperatures oceàniques afecten les vastes
extensions de gel de l'illa. La glacera Jakobshavn, precisament, situada
a l'oest de Grenlàndia és una de les que contribueix més de tot el món a la pujada del nivell del mar, segons han indicat diversos estudis, i és en una regió on les masses de gel s'estan fonent quatre vegades més ràpid
que l'any 2003. Aquest alentiment de la seva fusió, i els signes de
recuperació que s'han observat, són a causa de l'aigua freda de
l'Atlàntic Nord, a gairebé 1000 quilòmetres de la glacera, segons
expliquen els mateixos científics de la NASA a la pàgina web
de l'agència. Ala Khazendar, un dels membres de l'equip que ha
investigat el fenomen, explica que "al principi no ens ho crèiem. Havíem
assumit que Jakobshavn continuaria igual que els darrers vint anys".
La glacera Jakobshavn | NASA / John Sonntag
El
fet, però, és que durant els darrers tres anys l'aigua prop de la
glacera ha estat especialment freda. Els investigadors creuen que això
és a causa d'un patró climàtic anomenat l'Oscil·lació de l'Atlàntic Nord,
que fa que les aigües de l'oceà passin de fredes a calentes en períodes
que van de cinc a vint anys. La fase actual, la freda, va ser
especialment intensa al 2016. Quan les aigües de l'oceà es tornin a
escalfar, però, es preveu que Jakobshavn torni a l'estat habitual de les
darreres dècades. Josh Willis, del programa OMG, afirma que "està prenent un descans temporal"
però que "els oceans s'estan escalfant, i veure que els oceans tenen un
impacte tan gran en les glaceres és una mala notícia per a la capa de
gel de Grenlàndia".
L'impacte d'un cometa va canviar el clima de la Terra al final del Paleolític
Les darreres investigacions mostren
indicis d'incendis enormes, un canvi en el tipus de vegetació,
l'extinció d'alguns dels animals més grans que han existit i un gran
descens de la població humana
per A.S.
16/03/2019
09:40
| Actualitzat a 16/03/2019 09:48
elMón
L'impacte d'un objecte de l'espai podria haver causat canvis enormes a la Terra fa només 12.800 anys | Pixabay
Un
equip de científics de la Universitat de California - Santa Barbara,
als Estats Units, han trobat proves geològiques i paleontològiques que
podrien confirmar la teoria que fa uns 12.800 anys, al final del
Pleistocè, un gran impacte procedent de l'espai va tenir uns efectes
enormes sobre la Terra, fins i tot més dels que plantejava la mateixa teoria. La investigació, els resultats de la qual publicats a la revista 'Scientific Reports', conclou que la caiguda de meteorits o fragments d'un cometa va provocar una enorme combustió de biomassa, un canvi en el clima i l'extinció de la megafauna del nostre planeta.
La mateixa universitat, a la seva pàgina web,
cita el professor emèrit James Kennett, que ha liderat l'estudi: "és
molt més extrem del que mai em vaig pensar quan vaig començar aquest
treball. Com més feina s'ha fet, més extrem sembla". La Hipòtesi de
l'Impacte del Dryas Recent, que fins ara havia estat molt discutida,
afirmava que un cometa fragmentat va xocar contra la Terra fa 12.800
anys, causant un canvi climàtic molt ràpid, l'extinció de la megafauna,
grans incendis, una caiguda molt pronunciada de la població humana de la Terra
i canvis culturals que podrien haver provocat el pas del Paleolític al
Neolític, que coincideix amb la fi del Pleistocè i el començament de
l'Holocè. Els arguments dels qui s'oposen a la teoria han rebut, gràcies
a les troballes de Kennett i el seu equip, un nou revès després que, fa
poc, es trobés un cràter d'impacte recent de 31 quilòmetres de diàmetre sota la capa de gel de Grenlàndia, que podria correspondre a un dels fragments del cometa del Dryas Recent.
Mamut llanut | Flying Puffin (Flickr)
La
capa geològica del límit del Dryas Recent ha estat localitzada a la
latituds altes de l'Hemisferi Sud, prop de la punta d'Amèrica del Sud.
Fins ara, només s'havia pogut trobar a l'Hemisferi Nord però ara, a
Xile, s'ha trobat una capa negra de 12.800 anys que
coincideix amb l'extinció de la megafauna de la zona i un gran canvi en
la vegetació, a més d'amb la desaparició d'artefectes de fabricació
humana. Com que aquesta successió de fets coincidia amb els estudis a
favor de la hipòtesi de l'impacte que s'havien fet a partir
d'observacions fetes a l'Hemisferi Nord, la capa va ser analitzada amb
més detall. Així va ser com van hi trobar esfèrules -esferes
microscòpiques- que, normalment, es formen per fusió i a temperatures
extremadament altes. A més, la capa també contenia concentracions molt altes de platí, or i ferro, una circumstància habitual en els impactes meteòrics.
Les altres proves, com restes microscòpiques de carbó vegetal i de pol·len cremat,
indiquen que es van produir uns incendis com mai s'havien vist a la
regió i que coincideixen amb els indicis d'esdeveniments molt semblants a
Amèrica del Nord i Europa. El tipus de vegetació abans i després de
l'impacte, però, apunta a que el clima de l'Hemisferi Sud es va tornar
més càlid i sec mentre que, a l'Hemisferi Nord, es va tornar més fred i
humit. El canvi en les condicions ambiental, juntament amb els grans
incendis, podrien ser la causa de l'extinció de la megafauna de la zona,
que incloia peresosos gegants, tigres de dents de sabre i mamuts, i
també de la desaparició de la cultura humana que hi vivia, ja que les restes d'eines trobades cauen sobtadament al voltant del moment en què es podria haver produit l'impacte.
Un vessament de fuel a les Illes Salomó amenaça l'atol de corall emergit més gran del món
Un vaixell encallat a prop d'una zona
declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO podria vessar, encara,
fins a 600 tones mètriques més d'hidrocarburs
per Redacció
08/03/2019
09:45
| Actualitzat a 08/03/2019 11:53
elMÓN
El vessament de fuel que està tenint lloc a les Illes Salomó | Autoritat de Seguretat Marítima d'Austràlia
Les
Illes Salomó, un antic protectorat britànic a Oceania, estan patint una
crisi mediambiental greu a causa del vessament de fuel provinent d'un
vaixell. Segons informa la cadena nord-americana CNN, a més, la zona afectada és molt a prop d'un indret que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
pel seu valor paisatgístic i com a reserva natural. El buc, que va
encallar el passat 5 de febrer, contenia més de 700 tones mètriques de
combustible i, des d'aleshores, les aigües cristal·lines de les Illes
Salomó s'han anat enterbolint a causa del fuel que està perdent del
vaixell. Segons la mateixa CNN, a dia d'avui ja se n'han vessat més de
100 tones mètriques. El pitjor, però, podria estar per arribar, ja que
si això no s'atura encara es podrien vessar 600 tones mètriques més i empitjorar enormement la situació.
Segons les autoritats marítimes australianes, el vaixell, anomenat Solomon Trader, va encallar a la badia de Kangava de l'ila de Rennell,
la part sud de la qual va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat de la
UNESCO el 1998 per ser l'atol de corall emergit més gran del món. En
referència al vessament, la mateixa UNESCO va declarar en un comunicat
que "hi ha preocupació pel possible impacte que pugui tenir en el
Patrimoni de la Humanitat i en les vides de les comunitats locals".
Mentrestant, l'Autoritat de Seguretat Marítima Australiana ha advertit,
després de diversos reconeixements aeris, que hi ha "una taca extensa al voltant del vaixell, que s'ha començat a dispersar pel mar circumdant i la línia de la costa".
El fuel ha començat a arribar a les costes de l'atol | Autoritat de Seguretat Marítima Australiana
La
CNN afirma que els impactes mediambientals del vessament ja s'han
començat a notar. Citant Loti Yates, director de l'Oficina de Gestió de
Desastres de les Illes Salomó, sembla que ja han començat a aparèixer
peixos morts a les platges. "Ja hi ha peixos morts, i crancs, i tot això",
ha afirmat, i "els gasos que surten del petroli també afecten altres
comunicats, acabo de rebre un informe afirmant que també està tenint
impacte sobre els pollastres i els ocells". Les autoritats austalianes
estan ajudant les de les Illes Salomó en els esforços per limitar el
dany ecològic, contenint l'extensió de la taca. Per la seva banda, el
govern de les illes recorda que "la responsabilitat de rescatar
el vaixell i mitigar l'impacte ambiental d'aquest incident és de les
entitats comercials involucrades", és a dir, el seu propietari i la seva asseguradora.
Aquest passat dimecres, tots dos van "oferir una disculpa sincera a la gent de les Illes Salomó"
i van afirmar que són "molt conscients" del dany que han fet. Segons
les explicacions que van oferir, van intentar remolcar el vaixell però, a
causa d'un cicló, encara es va encallar més en el corall i tant el casc
com la sala de màquines van quedar afectades. Ara, treballen en transferir les 600 tones mètriques de fuel del vaixell a altres contenidors
per impedir que vagin a parar al mar i, a més, estan desplegant
personal tècnic i equips per contenir la taca i començar a netejar la
costa.
#FridaysForFuture: la revolució ecologista dels joves ja és ací
El 15 de març hi ha convocada una vaga estudiantil global · Els
joves la veuen com una oportunitat per a l'esclat d'un gran moviment
ecologista
Manifestació de Fridays For Future a Alemanya. Fotografia: EFE/ Omer Messinger
El 18 de gener, tres estudiants de
Biologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Girona van faltar a
la classe de Fisiologia Animal per seure davant la delegació de la
Generalitat amb cartells que demanaven polítiques efectives per a frenar
el canvi climàtic. Eren els primers estudiants del país que seguien el Fridays For Future, un moviment promogut per la jove activista sueca Greta Thunberg que
convoca vagues d’estudiants per a demanar un canvi de rumb dels governs
en el terreny ecològic. ‘Per què hem d’estudiar per a un futur que
potser no existeix?’, es demanen. L’octubre passat, les Nacions Unidesvan avisar que tan sols faltaven dotze anys
per a arribar a una situació irreversible per al planeta. Van començar
que eren tres estudiants, però set setmanes després ja són un centenar i
s’han organitzat nuclis a diverses ciutats, com ara Barcelona,
València, Palma, Tarragona i Alacant. Els estudiants es coordinen per
preparar plegats la vaga mundial que volen fer el 15 de març. ‘Volem que
sigui el tret de sortida que faci gran el moviment’, explica a VilaWeb
Roger Pallàs, un dels tres estudiants que van començar les vagues a
Girona.
Qui és Greta Thunberg?
Rere Fridays For Future, hi ha Greta Thunberg, una
activista sueca de 16 anys que l’agost de l’any passat va deixar d’anar a
classe per protestar davant el parlament i demanar al seu govern
polítiques efectives per a reduir les emissions de carboni, seguint l’Acord de París. L’estiu del 2018 va ser especialment calorós,
cosa que a Suècia va causar una onada d’incendis forestals. Thunberg,
que té la síndrome d’Asperger, no era capaç d’entendre com el govern del
seu país no posava tots els esforços a combatre una crisi climàtica tan
evident i devastadora.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
A partir de les eleccions sueques del 9 de setembre, la jove
activista va reformular la protesta per fer vaga els divendres. Va ser
aleshores quan va néixer Fridays For Future i la protesta va començar a
estendre’s arreu del món, principalment gràcies a la difusió de les
concentracions a Instagram, Twitter i Facebook.
La influència de Thunberg la va portar a la Cimera pel Clima de les Nacions Unides,
on va acusar els dirigents mundials de no fer res per a frenar el canvi
climàtic per por de ser ‘impopulars’ de cara als electors. ‘Dieu que
estimeu els vostres fills per damunt de tot, però els robeu el futur a
la cara’, els va dir. Després d’aquest discurs, que podeu veure a
continuació, el moviment Fridays For Future va assolir una rellevància
mundial.
Què es farà el 15 de març?
El 15 de març hi ha convocada la vaga global pel clima.
A casa nostra, el moviment és a les beceroles i encara no han decidit
quin format tindrà la protesta ni on es faran les manifestacions. De fa
poques setmanes, els nuclis que hi ha pel país es coordinen per Telegram
i Skype en una xarxa estatal que, alhora, manté relació amb els
moviments d’altres països.
Tenen clar que volen que la protesta sigui transversal i no vagi
lligada a cap color polític. És per això que han parlat amb col·lectius
juvenils i associacions com el Sindicat d’Estudiants dels Països
Catalans, l’Associació d’Estudiants Progressistes i el Sindicat
d’Estudiants per aconseguir el seu suport.
L’objectiu d’aquests primers nuclis de Fridays For Future és
convertir el 15 de març en l’espurna que encengui la metxa d’un gran
moviment ecologista que sacsegi la societat com ho van fer els indignats
el 2011 o el feminisme amb la gran vaga del 8-M de l’any passat.
Els organitzadors conviden als estudiants que demanin als adults de
donar suport a la vaga: ‘Digueu-los de venir amb vosaltres, digueu-los
que els necessiteu perquè pugueu tenir una oportunitat de sobreviure en
el futur.’
Què demanen, ben bé?
El moviment Fridays For Future demana que es compleixin els Acords de París
de l’any 2015 i es redueixin les emissions de carboni per mantenir
l’increment de temperatura global ‘molt per sota dels 2 graus centígrads
respecte als nivells preindustrials’. Tot i que el límit són els 2
graus, l’acord encoratja els països a esforçar-se per a limitar el
creixement a 1,5 graus respecte als nivells preindustrials.
També es van comprometre a reforçar la capacitat de les societats per
a afrontar les conseqüències del canvi climàtic i oferir als països en
desenvolupament un ajut internacional per a l’adaptació.
On s’ha implantat?
Com hem dit, el primer nucli de Fridays For Future a casa nostra va
sorgir a Girona a mitjan gener. El seu referent va permetre que un grup
de joves de Barcelona que s’havien conegut en la Marxa pel Clima
del 10 de novembre es reunissin per organitzar vagues estudiantils el
divendres i concentrar-se davant el Palau de la Generalitat. El primer
Fridays For Future que van convocar, ara fa dues setmanes, va reunir
vora 150 persones, xifra que van mantenir divendres passat. ‘Tot ha anat
molt de pressa i el dia 15 és a la cantonada’, explica Gemma
Barricarte, estudiant d’Arquitectura. La setmana vinent faran una
assemblea només per a preparar la gran vaga global. No tenen clar el
recorregut, però pensen en una manifestació amb batucades i performances.
A València, unes cent cinquanta
persones van participar divendres passat en la primera concentració, que
es va fer davant la Generalitat. Els impulsors són una vintena
d’estudiants de la Universitat de València, de la Politècnica i d’alguns
instituts, però ara l’objectiu és crear nuclis de Fridays For Future a
tots els campus. ‘Nosaltres tenim un problema i és que el 15 de març no
hi ha classe perquè són falles’, explica Paula Espinosa, una de les
impulsores. No podran fer la vaga, però sí que es concentraran davant la
Generalitat. L’única diferència és que ho faran a les 11.00 i no pas a
les 12.00, com a les altres ciutats, per no perdre’s la mascletada.
Hi ha algunes ciutats, com Palma, on la primera
concentració serà el 15 de març mateix. L’organitzen unes trenta
persones que s’han conegut després de l’oferiment de Cristina Minet –una
noia que, de fet, va acabar els estudis fa uns anys– de fer de contacte
de Fridays For Future per a coordinar el nucli impulsor. Encara no
tenen clar si convocaran a la plaça de Cort o davant el Consolat de Mar,
però ja mantenen converses amb els col·lectius d’estudiants per a
assegurar l’èxit de la mobilització.
I a la resta del món?
Com es pot veure en el següent mapa, que podeu consultar amb més detall a la pàgina web
de Fridays For Future, la protesta que Greta Thunberg va començar tota
sola el 20 d’agost de 2018 s’ha estès als cinc continents. Punts del món on hi ha nuclis organitzats de Fridays For Future. Font: Fridays For Future.
La importància del moviment ha fet que entri de ple al debat polític. A Bèlgica, les manifestacions ecologistes han estat multitudinàries i hi han emergit lideratges similars als de Thunberg, com el d’Anuna De Wever. La influència creixent del moviment ecologista juvenil va fer que la ministra de Medi Ambient flamenca, Joke Schauvliege, insinués
que hi havia algun organisme secret que manipulava els joves.
Concretament, va dir que els serveis d’intel·ligència belgues tenien
evidències que les manifestacions pel clima eren ‘més que accions
espontànies’. Els mateixos serveis d’intel·ligència la van desmentir i
Schauvliege va acabar dimitint.
La cancellera alemanya, Angela Merkel,
va haver d’intervenir en la polèmica per les paraules de la seva
ministra d’Educació, qui havia dit que les reivindicacions no eren ‘cap
justificació per a l’absentisme’, i va expresssarel seu suport
al moviment. Tanmateix, va demanar als joves comprensió amb la
velocitat en què s’apliquen les polítiques verdes. Alemanya s’ha marcat
el 2038 com a any límit per a deixar de fer servir el carbó. Pocs mesos
enrere, les paraules del primer ministre australià, Scott Morrison, demanant als joves d’estudiar més i ser ‘menys activistes’ havien aconseguit l’efecte contrari i van omplir els carrers de Sydney i Melbourne.
