FEM VAGA GENERAL

         FEM VAGA GENERAL

Actualitat

Els boscos catalans es mantenen verds tot i la gran quantitat de processionària

Les erugues han sortit més tard i no han tingut temps de fer grans danys, tot i que se'n seguirà l'activitat ja que si l'allarguen més enllà del març, hi podria haver afectacions inesperades

per Redacció 12/02/2019 16:54 | Actualitzat a 12/02/2019 16:59 

 

elMón 

Bosc afectat per la processionària | CREAF

El centenar de fotos rebudes de moment pel projecte Alerta Forestal indiquen que aquest hivern hi ha moltíssima processionària als boscos de pins de Catalunya. La quantitat de bosses que s’observen arreu n’és la prova. Tot i això, la tardor freda i humida ha fet que el ritme del cicle de vida de les erugues, la seva fenologia, s’hagi endarrerit, i que per tant no hagin tingut gaire temps de menjar fulles. El resultat és que els boscos de moment es veuen verds i que no hi ha alerta de pèrdues de fulles greus o de grans extensions mortes com va passar al 2018. 

Ara bé, podem cantar victòria? Segons els experts d’Alerta Forestal cal ser prudents, els propers mesos seran claus i haurem de veure si la primavera arrenca calorosa i les erugues allarguen la seva activitat abans d’enterrar-se a terra. Si fos així, podríem tenir algun ensurt i veure que l’estat de salut dels boscos empitjora en una època en que l’eruga ja hauria d’estar enterrada. Aquest canvis en el ritme de la naturalesa comencen a ser molt freqüents per culpa del canvi climàtic i els programes de seguiment s’han d’adaptar a aquestes situacions. De det, els Agents Rurals començaran d'aquí poc la seva campanya de seguiment. La seva informació i la que recull la ciutadania a través del projecte Alerta Forestal haurien de servir per tenir una fotografia fidel de l’estat de salut dels boscos de Catalunya i poder estudiar la seva evolució o la seva resposta als atacs anteriors de la plaga.

#boscos #processionària

Actualitat

La caiguda de les poblacions d'insectes arreu del món pot fer augmentar les plagues

Les abelles, les formigues i els escarabats desapareixen vuit cops més ràpid que els mamífers, els ocells i els rèptils, mentre, alhora, les mosques i les paneroles es multipliquen

per Redacció 12/02/2019 13:41 | Actualitzat a 12/02/2019 16:59 

elMón 

 

Larves de mosca negra | Toby Hudson (CC)

Un estudi sobre les poblacions d'insectes arreu del món, publicat a la revista 'Biological Conservation' i elaborat per científics de dues universitats australianes i una de xineses, conclou que el 40% de les espècies estan patint un declivi "dramàtic". En concret, afirma, les xifres d'abelles, formigues, escarabats i libèl·lules estan desapareixent vuit vegades més ràpid que les de mamífers, ocells i rèptils, que també reculen però a una velocitat molt més lenta. En canvi, però, el treball també indica que algunes espècies que els humans considerem plagues, com les mosques i les paneroles, s'estan adaptant millor a la nova situació i acabaran multiplicant-se a una velocitat sense precedents.

Formigues empenyent una larva | Carlos Pradera

Els insectes suposen la majoria dels animals que viuen a les superfícies emergides del nostre planeta i, amb la seva activitat, proveeixen serveis ecològics que són claus per a moltes altres espècies, entre les quals la nostra. Serveixen d'aliment a ocells i petits mamífers, pol·linitzen el 75% de les plantes, tornen nutrients al sòl i mantenen a ratlla les poblacions d'altres organismes que són plagues per als humans. L'agricultura intensiva, l'ús de pesticides i el canvi climàtic, però, estan fent que les seves poblacions estiguin caient en picat arreu del món, amb casos especialment dramàtics com el de les abelles, especialment als països desenvolupats.

Activistes de Greenpeace amb les abelles mortes llençades davant del Ministeri d'Agricultura espanyol | Greenpeace

Aquest darrer estudi, però, que ha revisat més d'una setantena de treballs elaborats a tot el món durant els darrers 13 anys, ha mirat quina és la situació en perspectiva i ha arribat a la conclusió que, durant les properes dècades, la reducció de les poblacions pot arribar a fer desaparèixer el 40% de les espècies d'insectes del món, principalment a causa de la pèrdua dels seus hàbitats per l'activitat humana, sigui per l'extensió de l'agricultura, l'urbanització i la desforestació. A més, l'ús de fertilitzants i pesticides i la contaminació també estan contribuint a aquesta crisi ecosistèmica, una situació dramàtica que, a més, també té el canvi climàtic i les espècies invasores com a elements que posen en risc una gran part dels insectes del món.

Panerola | Diba.cat

Que els ecosistemes del nostre planeta s'estan desintegrant és cada vegada més evident, convertint la reacció de la Humanitat en una necessitat imperiosa. Si desapareixen tantes espècies d'insectes, també ho acabaran fent els animals que se n'alimenten i la crisi pujarà per la cadena alimentària fins que, d'una manera o d'una altra, impactarà en els humans. Tot i això, algunes espècies s'estan adaptant a tots aquests canvis i estan en posició de fer créixer molt ràpidament les seves poblacions, la majoria dels quals són considerades plagues pels humans. Un món més càlid i la desaparició dels seus competidors i depredadors pot ser el caldo de cultiu perfecte per un nou món on no hi hagi abelles ni papallones però, en canvi, hi hagi munts de mosques i paneroles. La natura, durant la seva història, ha anat trobant la manera de sobreviure a través d'uns organismes o d'uns altres, però els humans podrien no ser un d'ells o acabar vivint en unes condicions molt pitjors que les actuals.

# extinció #insectes #plagues

Actualitat

Estem subestimant la gravetat de la crisi a què s'enfronta la Terra?

Un 'think-tank' progressista britànic afirma que l'impacte humà ha arribat a nivells crítics i que una combinació de factors amenaça de desestabilitzar les societats i economies del planeta

 

ElMón

per Redacció 12/02/2019 13:30

Càlcul de l'escalfament global a nivell planetari | NASA

Un informe del 'think-tank' progressista IPPR, del Regne Unit, afirma que els polítics i els legisladors no han sabut adonar-se de la gravetat de la crisi mediambiental que pateix la Terra i que, actualment, l'impacte de l'activitat humana ha arribat a un nivell crític que amenaça l'estabilitat de les societats i de l'economia global. En concret, els científics responsables de l'estudi apunten a una combinació de factors: el canvi climàtic, l'extinció massiva d'espècies, l'erosió del sòl, la desforestació i l'acidificació dels oceans. L'informe explica que aquests factors estan contribuint decisivament a un "procés complex i dinàmic de desestabilització mediambiental" que ha arribat a nivells alarmants, avançant a un ritme "sense precedents a la història humana i, en alguns casos, en milers de milions d'anys".

Bosc de pins i avets morts per sequera al Parc Nacional Sequoia, a Califòrnia | Jordi Martínez Vilalta

L'IPPR, a més, adverteix que la finestra d'oportunitat per impedir les conseqüències més catastròfiques d'aquest procés de degradació del planeta s'està "tancant ràpidament". Com a resposta això, recomanen que es produeixin de manera urgent tres canvis en la manera com els polítics entenen què està passant: en l'escala i la velocitat de la crisi mediambiental, en les implicacions que pot tenir per a les societats i en la necessitat de canvis profunds i ràpids. Des de 2005, afirmen basant-se en dades recollides arreu del món, el número d'episodis d'inundacions s'ha multiplicat per 15; el de temperatures extremes, per 20; i els incendis forestals, per 6. Tot i que el canvi climàtic sí que és molt present a les grans cimeres polítiques, afirma l'intorme, altres elements que també són molt importants estan sent pràcticament ignorats.

La cimera climàtica COP24 a Katowice (Polònia) | Greenpeace

D'una banda, la capa superficial del sòl està erosionant-se a una velocitat entre 10 i 40 vegades superior a la capacitat de la Terra per regenerar-la. Des de mitjans del segle XX, de fet, el 30% de les terres cultivables del món han esdevingut ermes a causa de l'erosió i, l'any 2050, el 90% del sòl de la Terra es podria haver degradat. L'informe, elaborat per una organització britànica, afirma que el país és un dels més degradats del món: les poblacions d'espècies amenaçades s'han reduit en dos terços des de 1970, un problema força comú a tot el continent europeu; i el 17% dels terrenys de cultiu mostren signes d'erosió, amb 2,2 milions de tones perdudes cada any... L'IPPR afirma que la comunitat científica està arribant a la conclusió que hem entrat en una nova era de canvis mediambientals molt ràpids, una "era de destrucció mediambiental".

Foca trobada morta a Skye (Escòcia) després d'ingerir un tros de plàstic | SMASS

Els problemes que tot això pot comportar per a les societats humanes són més que evidents, amb una escassedat d'aliments que pot provocar grans moviments migratoris i malestar social, i és per això que l'informe alerta que cal prendre mesures de manera immediata per impedir una crisi global que posi en perill la Humanitat.

#crisi humanitària #canvi climàtic # extinció #escalfament global #fam