dimecres, 18 de desembre del 2019

Una gran sequera, causa probable de la caiguda de l'Imperi Assiri

Una gran sequera, causa probable de la caiguda de l'Imperi Assiri

Amb el centre al nord de l'Iraq i una extensió que el feia el reialme més gran del seu temps, l'Imperi Neoassiri va caure a finals del segle VII A.C per raons que, fins ara, es desconeixien

Els murs de Nínive, a l'Iraq, en una fotografia dels anys noranta
Els murs de Nínive, a l'Iraq, en una fotografia dels anys noranta | Wikimedia Commons
L'Imperi Neoassiri va ser la darrera encarnació de l'Imperi Assiri, una de les grans entitats geopolítiques de l'Edat Antiga. Amb el seu centre al nord de l'Iraq i una extensió que anava d'Egipte a l'Iran, era l'imperi més gran de la seva època i havia durat, amb diverses formes i amb moments d'esplendor i decadència, més de set-cents anys. A finals del segle VII abans de Crist, però, i després de dos segles de domini absolut sobre la regió, l'Imperi es va esfondrar després que la revolta de dues civilitzacions amb exèrcits molt menors, els babilonis i els medes, acabés amb la caiguda de la capital assíria, Nínive. La gran quantitat de dades que s'han recollit sobre l'època, procedents de tauletes escrites en cuneïforme, jaciments arqueològics, etc, no havien pogut explicar com un imperi tan gran havia col·lapsat. Si més no, fins ara.

Un equip internacional d'investigadors ha proposat, en un article publicat a la revista 'Science Advances', una possible solució a aquest misteri, que duu de corcoll els arqueòlegs d'ençà que, fa gairebé dos segles, es va començar a excavar Nínive i va ser evident com havia estat destruïda. Gran part d'aquelles restes, malauradament, van ser destruïdes entre 2015 i 2017, durant el temps en què l'Estat Islàmic va prendre el control de la regió on es trobava la ciutat, en un temps en què altres indrets d'un valor patrimonial i històric incalculable van ser arrassats pel califat terrorista. Fos com fos, detingudament les dades que permeten conèixer les precipitacions en aquella època, han descobert un període de sequera de seixanta anys que podria, fàcilment, explicar com la capital de l'Imperi Assiri va ser conquerida en només tres mesos de revolta i, just després, abandonada per sempre.
La caça del lleó, relleu del Palau Nord de Nínive, conservat al Museu Britànic
La caça del lleó, relleu del Palau Nord de Nínive, conservat al Museu Britànic | Wikimedia Commons
Els científics van analitzar estalagmites d'una cova del nord-est de l'Iraq per conèixer el clima de l'època en base a l'oxigen i l'urani de l'aigua que es preserva a les seves capes: l'oxigen dóna una idea de la quantitat de precipitació, i l'urani permet conèixer-ne l'antiguitat. Combinant això amb els registres arqueològics, van arribar a la conclusió que una gran sequera havia afectat el cor de l'Imperi Assiri durant més de mig segle després d'un període de grans pluges que, irònicament, havia permès el darrer gran moment d'esplendor de la civilització.

Un Estat bàsicament agrícola i que depenia de les precipitacions estacionals per al seu cultiu de cereals, com l'assíria, es trobava en una situació molt més delicada que no pas els babilonis que, al sud de l'Imperi, tenien una agricultura basada en el regadiu de manera que ni els seus recursos ni la seva estabilitat política es van veure tan afectades per la sequera. Precisament, els registres de la regió mostren com l'època de sequera va coincidir amb l'inici de la construcció de canals de regadiu per part dels assiris -cosa que va limitar l'extensió dels seus conreus- i, també, l'aturada de qualsevol tipus de campanya militar en indrets llunyans. Això, sumat a la desconfiança creixent en els seus aliats egipcis i, també, a tensions internes, va fer que la revolta de babilonis i medes els enxampés en un moment de gran debilitat i que, a causa del clima, un dels imperis més grans de l'Antiguitat fos arrasat pels qui, als segles posteriors, van ser els principals Estats de la regió.

divendres, 15 de novembre del 2019

Venècia encara espera els dics miraculosos

ITÀLIA

Venècia encara espera els dics miraculosos

La inundació de dimarts reobre la polèmica sobre el retard del sistema per protegir la ciutat del mar
SORAYA MELGUIZO
ARA.CAT 
  • Un supermercat de Venècia ahir. Després de les inundacions de dimarts a la nit, la pluja no dona treva a la ciutat dels canals. / ANDREA MEROLA / EFE
Venècia continua amb l’aigua al coll tres dies després que la marea arribés als 187 centímetres i fregués el rècord històric registrat per la gran acqua alta que va devastar la ciutat el 1966. La pluja no dona treva als venecians. L’alcalde, Luigi Brugnaro, va ordenar divendres tancar la plaça de Sant Marc, el punt més baix de la ciutat, a 80 centímetres del nivell del mar, a causa d’una nova inundació que va arribar fins als 160 centímetres.

La d’aquesta setmana va ser una inundació “excepcional” provocada pel fort temporal que afecta tot el país des de fa dies. La pluja, unida a ràfegues de vent de més de 100 quilòmetres, va submergir més del 80% de la Sereníssima. Va ser un desastre “apocalíptic” que va deixar un escenari desolador: taules i cadires surant a la plaça de Sant Marc, gòndoles a la deriva, botigues i hotels de luxe inundats... A més, va reobrir la polèmica pels retards en la construcció dels dics per protegir Venècia, concebuts després del desastre de fa més de 50 anys, quan l’aigua va arribar als 194 centímetres.

Els venecians estan acostumats al fenomen conegut com a acqua alta, però la intensitat de les pluges de dimarts va superar totes les previsions. Per intentar protegir la Ciutat dels Canals de les inundacions, fa 16 anys van començar els treballs de construcció del MOSE, acrònim italià de Mòdul Experimental Electromecànic, un projecte que per als venecians té un significat gairebé bíblic, perquè Mosè és el nom en italià de Moisès, que va separar les aigües del mar Roig. Alguns creuen que per veure acabat algun dia aquest immens sistema de dics mòbils per separar la llacuna del mar Adriàtic caldrà un miracle.




El projecte consta de 78 comportes instal·lades als accessos portuaris del Lido, de Malamocco i de Chioggia, que formen tres barreres mòbils. Cadascuna d’aquestes barreres pesa aproximadament 200 tones i mesura 5 metres d’alçada i 20 de gruix. Els dics s’elevaran en cas que la marea augmenti per sobre dels 110 centímetres sobre el nivell del mar.
Aquesta setmana el govern de Giuseppe Conte ha dit que el 93% de l’obra està acabada i ha anunciat que el sistema estarà operatiu el 2021. Però els experts adverteixen que podria néixer ja obsolet i que algunes d’aquestes comportes estan començant a oxidar-se. Des de la seva projecció inicial el 1986, el sistema ha comptat, a més, amb el rebuig dels ambientalistes.
La faraònica obra d’enginyeria va començar a construir-se el 2003, sota el govern de Silvio Berlusconi, però la seva posada en funcionament, prevista per al 2016, es va anar endarrerint a causa dels escàndols de corrupció i els sobrecostos que han esquitxat el projecte, que el 2014 van portar a la detenció del llavors alcalde de Venècia, Giorgio Orsini, i de 34 persones més acusades de blanqueig de diners, malversació de fons públics i extorsió. El projecte ja ha costat prop de 5.500 milions d’euros i, quan funcioni, s’estima que caldran uns 100 milions cada any per mantenir-lo. “Avui el MOSE és un fantasma”, va lamentar l’actual alcalde, que va instar el govern a acabar el projecte tan aviat com sigui possible. “Si hagués estat acabat, s’hauria evitat aquesta marea excepcional”.
Etiquetes

dijous, 17 d’octubre del 2019

18-O, VAGA GENERAL

17.10.19
18-O, VAGA GENERAL

EL BLOC DEL VÍCTOR, conjuntament amb els seus 50 BLOCS MONOGRÀFICS, s'adhereix a la vaga general d'aquests divendres 18 d'octubre, per protestar per la injusta sentència del judici al Procés, i en suport als Presos Polítics i Exiliats, entre altres.

Víctor Lluelles i Cardona

dijous, 19 de setembre del 2019

Maduixes per mesurar la contaminació

Maduixes
Distribuir fins a 1.000 plantes de maduixes pels deu districtes de Barcelona per mesurar els contaminants que recullen les seves fulles és una de les activitats incloses al Park (ing) Day 2019, acte que donarà el tret de sortida el divendres 20 de setembre, a la Setmana Mundial d'Acció pel Clima.

Més de 60 entitats, coordinades per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLOBAL) i que comptarà amb la col·laboració de la cooperativa Espai Ambiental i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, ocuparan 120 places d'aparcament a la capital catalana. L'acció pretén transformar places públiques d'aparcament en parcs, jardins i d'altres formes d'espai públic.
Aquest any, el Park (ing) Day de Barcelona, que se celebra a 200 ciutats de tot el món per reivindicar una reducció de la contaminació pel trànsit de vehicles i nous models de ciutats centrades en les persones i el medi ambient, s'iniciarà el projecte "Vigilants de l'Aire", en què es distribuiran un miler de plantes de maduixes a la ciutat per analitzar els contaminants de cada barri.
barcelona contaminació acn
"Barcelona és la ciutat europea amb més densitat de vehicles per quilòmetre quadrat i és una les cinc ciutats més contaminades d'Europa, superant els valors màxims de protecció de la salut que estableix l'OMS", ha destacat Eva Vilaseca, organitzadora de la iniciativa i membre de la cooperativa Espai Ambiental.
De la seva banda, Raül Toran, organitzador de la iniciativa i divulgador científic d'ISGLOBAL, ha comentat que "les plantes són petites estacions de monitoreig de la contaminació ambiental". "Amb el temps, a les seves fulles s'acumulen partícules de l'aire i aplicant tècniques biomagnètiques podem identificar quins compostos s'acumulen a les fulles i analitzar la concentració de contaminants a l'aire de la ciutat", ha detallat.
Segons Toran, estudis previs han demostrat que la concentració de contaminants a les fulles de les plantes es correlaciona amb el volum de trànsit de cotxes, trens o tramvies.

Altres activitats

Entre les activitats que s'organitzaran també destaca una 'Estació del Reciclatge', a l'Avinguda Vilanova, en la qual mitjançant el pedaleig col·lectiu de vuit bicicletes s'activarà una màquina que donarà el primer pas en la cadena del reciclatge: el triturat.
També organitzaran un concert d'Utopia Trio al carrer Parlament, i un taller sobre reciclatge de teixits al carrer Calàbria, en què ensenyaran com donar una segona vida a la roba.
L'organització també ha planejat diverses rutes amb bicicleta per la ciutat per conèixer de prop totes les instal·lacions previstes.

dimecres, 24 de juliol del 2019

Les 8 mesures urgents per evitar "canvis catastròfics" als oceans

oceà mar pixabay
L'oceà s'escalfa un 40% més ràpid del que es preveia. Així ho ha exposat un grup d'experts que proposa fins a vuit mesures urgents per evitar "canvis catastròfics" per als oceans d'aquí a deu anys. D'aquesta manera el grup d'experts del Programa Internacional per a l'Estat de l'Oceà alerta en un article científic que, si no s'adopten mesures els pròxims anys per aturar aquesta tendència i ritme sense precedents, l'escalfament climàtic i altres activitats humanes, podria tenir un resultat catastròfic per als oceans i els ecosistemes vitals que hi habiten.
"Estem presenciant un increment en la temperatura, les pertorbacions i l'acidificació de l'oceà, un augment de les invasions biològiques i una reducció dels nivells d'oxigen", es detalla a l'article. A més a més, també alerten que aquests canvis es poden instal·lar permanentment i que no siguin reversibles, especialment a gran escala.
Les conclusions han estat formulades per un equip multidisciplinari d'oceanògrafs i experts en dret, polítiques i finances, que ha analitzat i sintetitzat 131 articles científics revisats per homòlegs sobre canvis oceanogràfics, dels quals 120 han estat publicats. L'objectiu era avaluar els canvis que hi està havent i les conseqüències de no fer res. L'avaluació "Vuit passos fonamentals i simultanis necessaris per establir la salut de l'oceà, i les conseqüències de l'endarreriment o la inacció per la humanitat i el planeta" es publica a la revista Aquatic Conservation.

Accions prioritàries

A l'article es detallen vuit mesures o accions prioritàries per frenar aquests "canvis catastròfics" que passen per atacar "rigorosament" l'escalfament global i limitar l'increment de la temperatura a 1,5 ºC a final de segle, però aplicar mesures per preparar-se per un increment de 2 o 3 graus. En segon lloc, demanen proposar una moratòria a la mineria d'aigües profundes durant la reunió anual de l'Autoritat Internacional dels Fons Marins (ISA) perquè podria pertorbar els dipòsits de carboni dels sediments marins i reduir la capacitat de l'oceà per absorbir el CO2 i mitigar l'emergència climàtica actual.
Ara com ara hi ha 29 llicències d'explotació i l'àrea d'interès comercial per l'activitat minera s'estima en més de 4 milions de quilòmetres quadrats, més que la superfície terrestre total dels principals 20 països de la UE.
El grup d'experts també considera urgent aprovar un Tractat d'Alta mar "sòlid" que compti amb una Conferència de les Parts i un comitè científic: reformar els drets de vot en organismes internacionals com l'Autoritat Internacional dels Fons Marins per evitar que els interessos particulars sobrepassin el principi de precaució.
D'altra banda, també es reclama que es respectin les normes de les àrees marines protegides i aconseguir protegir almenys un 30% de l'oceà i garantir una gestió "eficaç" per evitar els efectes adversos al 100% de l'oceà.
Una altra de les mesures passa per posar fi a la sobrepesca i les pràctiques pesqueres destructives, incloent-hi la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada (INDNR), reduir radicalment la contaminació de les aigües marines, proporcionar un mecanisme de finançament per la gestació i la protecció i intensificar la investigació científica.

L'escalfament de les capes superiors

El document d'IPSO reflecteix que l'escalfament de l'oceà s'acosta i genera de mitjana un 40% de l'estimat per experts de la ONU fa cinc anys: que l'escalfament de les capes superiors està alterant el clima mundial de les onades i incrementant la força de l'onatge.
També observen indicis que l'oceà podria estar alliberant part de l'energia tècnica emmagatzemada, fet que podria contribuir als increments de temperatura significatius i a escala mundial els pròxims anys, i adverteixen d'una "alarmant tendència" a nivells decreixents d'oxigen a l'oceà i el gel es fon més ràpid del que es preveia.
El document d'IPSO s'avança al primer informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) centrat exclusivament en l'estat de l'oceà i la criosfera previst per al setembre del 2019, i també arriba abans d'una CoP de Nacions Unides sobre el clima, programada per al desembre, que s'espera que centri la seva atenció en la importància de l'oceà en el context de l'emergència climàtica.

La UE denuncia l’estat espanyol per la contaminació de Barcelona i Madrid

La Comissió Europea ha decidit denunciar l’estat espanyol al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per incompliment en els límits de contaminació atmosfèrica. L’expedient contra Espanya es va obrir el 2015 i se centra en incompliments reiterats de la directiva europea sobre diòxid de nitrogen a l’àrea metropolitana de Barcelona i Madrid.
El maig passat, la comissària de Medi Ambient, Karmenu Vella, havia decidit de deixar en punt mort l’expedient espanyol. En aquell moment, la UE va denunciar Alemanya, França, Itàlia, Romania, Hongria i el Regne Unit per la mala qualitat d’aire. Pel que fa a l’estat espanyol, la Comissió va considerar que el problema no estava tan extès i que mesures com Madrid Central o de baixa emissió a les rondes podien fer que l’estat complís la directiva europea el 2020.
L’expedient, però, no es va arxivar i Vella va avisar que seguiria supervisant les mesures que l’estat emprenia per lluitar contra la contaminació, així com la seva eficàcia. No obstant això, el govern de Madrid, format pel PP i Ciutadans amb el suport de Vox, ha decidit d’eliminar Madrid Central i la paciència i tolerància de la UE s’ha acabat.
Ara començarà una batalla judicial al TJUE que pot durar diversos anys i que pot acabar amb sancions a l’estat. Tanmateix, perquè això passi, cal que el tribunal ratifiqui els incompliments d’Espanya. Després, si la situació continua, la Comissió podria tornar a portar l’estat al TJUE, ara sí, demanant sancions.

divendres, 12 de juliol del 2019

Articles del Víctor - EL CANVI CLIMÀTIC, I EL FUTUR. - (2)

Articles del Víctor

31.05-03.06.19


EL CANVI CLIMÀTIC, I EL FUTUR. - (2)

Acabem de passar el maig, aquell de “cada dia un raig”,- que tampoc n'hi ha hagut per tant-, el que sí que hem tingut una collita d'eleccions de tota mena, que ens han aclaparat d'allò més. Però em llegit, per altra banda, que durant aquest mateix mes de maig als Estats Units hi ha hagut prop del doble de tornados habituals, i altres fenòmens meteorològics. Només hem passat els dos primers dies de juny, i avui mateix ens diuen que les temperatures màximes han arribat a 33ºC Madrid, 37ºC Sevilla i 38ºC Badajoz; mentre a Catalunya ha pujat fins a 33/34ºC, amb platja, muntanya, neu, calamarsa i tempestes. (Les temperatures i tornados, no se sap si és per motius del Canvi Climàtic, però ?), recordem que el pròxim dimecres 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient.
Però també trobem bones noticies que reafirmen, - el que diguérem anteriorment-, com aquells que “sort en tindrem dels joves”, que són els més reivindicatius, com ho mostren les manifestacions del munt de seguidors de Greta Thunberg i altres grups, que fan cada divendres, - com sí fos taca d'oli-, a més de 100 països arreu del món, per conscienciar a la gent, teixint ponts i estratègies a favor del Planeta Blau.
Sembla que “no són d'eixe món”.
Doncs sí hem de confiar en els dirigents polítics, econòmics, empresarials, etc., siguin quins siguin, del que siguin, i d'on siguin, anem ben arreglats, ja que sembla que ells “no són d'eixe món”, segurament la droga del “Poderio” els deslliura de tots i més,- ho això és el que creuen-. Ho potser pensen i fan el que deia Serrat en la seva cançó: “ els rics es moren igual , però han viscut com deu”. O per Nadal o Reis podrien demanar una càpsula d'oxigen com la de Michael Jackson. (Diuen que el “Rei del Pop”, dormia o vivia en una càmera hiperbàrica, on suposadament, respirava aire pur per allargar-se la vida fins a 150 anys, respirant oxigen 100% pur, ja que només, es respira un 21% de puresa). Tot plegat m'esperona a posar-hi el meu gra de sorra, i potser una mica més. Avui, permeteu-me uns xics d'ironia, realisme, futurisme i ficció.
 
Una pressa de consciència.
Posa't a rumiar sobre el tema, pensà que podria incloure en l'anàlisi sobre el CC* (a partir d'ara del Canvi Climàtic, ni direm CC.), elements que són molt influents, en la vida del Planeta Blau. Sota l'epígraf de CC., hi posarem molts dels factors i motius que provoquen els efectes destructors que comencem a notar en aquesta època calorífica que ens toca viure i degraden el món silenciosament, però constant, per començar posarem aquests: Mort, - pels humans- de Dofins, Balenes, etc.; Desaparició de les abelles; Pujada d'aigua dels mars; Descoloració dels corals; Pèrdua de milers d'espècies, etc. Encara que no ho sembli , totes aquestes “grans/petites coses” “de mica en mica” van destruint el nostre món contemporani, i individualment ens sembla que no passi res. En un món, - i de moment no en tenim recanvi-, en un futur hipotètic, potser els exoplanetes potencialment habitables, ens trauran de l'atzucac, amb una mica de sort, serà d'aquí milions d'anys, i si no trobem un “Forat de Cuc” de segona mà, què esdevingui una drecera, podem esperar asseguts. Segurament no arribarem mai enlloc, i no cal que ens mirem tant el melic, ja que no som el centre de l'univers, i no els únics, i estadísticament diferents. Crec, que no es va fer un lloc de milions de Galàxies, per una colla de creguts en perill d'extinció.
Petites dades, per viatjar per l'univers en cas d'emergència.
En cas d'emergència del nostre món (no demà passat, però!!), hem de saber que l'univers conegut o visible, (Amb diàmetre d'uns 93.000 milions d'anys llum), dades de la Missió espacial Kepler (novembre 2013) revisades el 2015, va trobar tres exoplanetes Kepler, els 62f, 186f,i 442b, els millors candidats potencialment habitables, amb distàncies de 1.200, 490 i 1.120 anys llum respectivament. El Kepler-186f semblant a la Terra, per 1,2 del seu radi, a l'orbita d'una nana vermella, seleccionat de molts de planetes tel·lúrics, com: Mercuri, Venus, Terra i Mart (del nostre sistema solar), a l'orbita d'estrelles com el Sol, a la Via Làctia.
(Per cert, 1 Any llum, és la unitat de longitud, equivalent a la distància que la llum recorre durant un any, d'uns 9,46 bilions de quilòmetres, igual a 9,46 × 10¹⁵ m. = 9,46 petà metres. La velocitat de la llum en el buit és de 299.792.458 m/s.) Dades i distancies que són una barbaritat, que no ens passi re.
Darreres notícies positives a favor del CC.
També apareixent notícies positives, com: Trashtag, (equivalent en anglès a: l'etiqueta de la brossa), repte viral per netejar el planeta, - que està brutíssim-, sobretot els mars i oceans. Fet preocupant, ja que els plàstics es troben més als espais naturals. Setmanes enrere les organitzacions internacionals Clean Planet denunciaren que la quantitat anual de llaunes, tetrabrics i ampolles de plàstic s'apropa als 2 bilions a escala global.”, l'altre és : “Viure sense plàstic és possible? Vuit maneres de començar”, un programa que fa tres anys desenvolupen dos activistes on pràcticament no generen residus plàstics, i les primeres passes per a reduir-ne el consum, són aquestes vuit: “1.Bosses de tela ; 2.Comprar a granel; 3.Revolucionar la cosmètica i els productes de neteja; 4.Anar a comprar amb la carmanyola; 5.Boicotar els establiments que facin un ús poc responsable del plàstic; 6.Fer servir bosses d’escombraries compostables; 7.Evitar l’aigua mineral; i 8.Refusar, reduir i reutilitzar.”, o la que es vol implementar durant la setmana vinent del “3 al 9 de juny, amb l'objectiu que els comerços apostin per alternatives als envasos, contaminants dels mars. “Una campanya de residu zero a tot l'estat espanyol”. Acció que proposa boicotejar els aliments embolcallats amb plàstic d'un sol ús.”
Mentre lluitem contra l’escalfament global, fent “Que neixin flors a cada instant...”.
Víctor Lluelles i Cardona


dijous, 27 de juny del 2019

És perjudicial el mercuri que ingerim quan mengem peix?

 

sushi pixabay
Cada vegada consumim més peix, peix cru i poke bowls però aquest no és el problema. Els experts aconsellen que mengem com a mínim dos o tres vegades per setmana peix pels seus nutrients. Tot i això, estudis recents demostren que gairebé tots tenen mercuri. I és precisament aquí on rau el quid de la qüestió. És perjudicial per a la salut? Se'n pot reduir el consum? Com afecta el cos?
"El mercuri és un metall present al planeta sota diferents formes químiques: mercuri elemental, sals inorgàniques –principalment, clorur i sulfur– i mercuri orgànic, cadascuna de les quals presenta una determinada toxicocinètica i uns determinats efectes sobre la salut", detalla la vicesecretària del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, Roser Martí.
"El mercuri, procedent de les diferents emissions, es diposita en sòls i aigües", afegeix.  Abans, el mercuri arribava al mar per processos naturals. Ara, l'explotació d'aquest com a matèria prima industrial ha provocat que s'aboquin residus al mar i aquests acaben arribant als peixos. "Els peixos grans i depredadors i que viuen més temps, com la tonyina, el peix espasa, els taurons... poden acumular majors quantitats de metilmercuri". Però aquests no són els únics peixos que en contenen. Segons explica, també se'n pot trobar a espècies filtradores com els mol·luscs.
peixos pixabay
El mercuri que ingerim no s'elimina del nostre cos. Malgrat tot l'experta comenta –fent referència a l'estudi de Contaminants Químics: Estudi de Dieta Total a Catalunya, 2012– que només s'ha detectat mercuri i metilmercuri en el grup del peix i marisc. "Els valors més alts de Hg total s’han observat a l’emperador i la tonyina –1.51 i 0.68 μg/g de pes fresc, respectivament–,que són també les dues espècies amb concentracions més elevades de metilmercuri (1.09 i 0.52 μg/g de pes fresc, respectivament)", assenyala. "Per contra, musclos, cloïsses i salmó han presentat els nivells mínims, d’entre 16 espècies de peix i marisc estudiades".

La quantitat de mercuri que podem menjar

Això pot fer sorgir alguns dubtes, com, per exemple, quina és la quantitat de mercuri que podem menjar. En aquest sentit, Martí detalla que "s’ha estimat que la ingesta dietètica en un home adult és d’1,14 μg/kg/setmana, derivada majoritàriament del consum de peix (1,02 μg/kg/setmana) i d’1,95 μg/kg/setmana segons l’Encuesta Nacional de Ingesta Dietética Española (ENIDE)". I especifica que "el grup d’infants ha presentat la ingesta setmanal de mercuri més elevada, amb 2,61 μg/kg/setmana". Tot i això, subratlla que cal tenir en compte que "aquest valor està clarament per sota del nivell de seguretat toxicològica establert per l’EFSA de 4 μg/kg/setmana per al mercuri inorgànic".
poke bowl pixabay
Que ingerim mercuri no és un fet nou. Segons Martí, ara mirem molt més el que mengem. "Hi ha certa tendència a menjar més sa i cuidar-se més", exposa. "Sobretot, entre la gent més jove". Aquesta tendència, assegura, ha fet que els consumidors quan mengen fora, triïn un plat més petit o més saludable.
"Així, se n'han fet ressò els professionals de diferents sectors oferint els poke bowl o budda bowls, fins i tot en cafeteries d'hospitals". Martí exposa que aquests es venen com una opció equilibrada i nutritiva perquè "hi trobem hidrats de carboni, proteïna i greixos saludables. Estan formats d'arròs, quinoa, llegums, verdures i hortalisses, amb proteïna vegetal o animal i greixos saludables com l'alvocat o l'oli d'oliva verge extra".
La dietista-nutricionista assegura, però, que la ingesta de tonyina, salmó, gambes, pop o cranc, no hauria de suposar una preocupació "sempre i quan es canviï d'espècie de peix que consumim, ja que no totes les espècies presenten les mateixes concentracions de mercuri". D'aquesta manera, Martí recorda, a més a més, que el consum de peix aporta coses bones com la ingesta d'Omega 3 i els seus beneficis per a la salut.

dimecres, 19 de juny del 2019

Quants quilos de menjar llencem a l'any?

Bolsas bio de Lidl Europa press
El malbaratament alimentari va augmentar un 8,9% a Espanya durant l'any 2018, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, que assenyala que les llars que més aliments sense cuinar llencen a les escombraries són llars familiars, de fins a 49 anys, amb nens de menys de sis anys o bé parelles sense fills. Segons dades del panell de quantificació del Ministeri, del total d'aliments rebutjats, 1.127 milions de quilos eren productes sense utilitzar, i 212 milions, aliments cuinats.
En total, entre el gener i el desembre del 2018 les llars espanyoles van malgastar 1.339 milions de quilos, d'aliments o begudes, un 8,9% més que el 2017, o el que és el mateix: 109 milions de quilos o litres més que fa un any. Aquestes dades eleven la taxa total de malbaratament d'aliments sobre el total d'aliments comprats fins a un 4,6%, un 0,3 per cent més que el 2017.
El Ministeri justifica aquest repunt del malbaratament alimentari de llars fonamentalment per la primavera-estiu del 2018, quan va créixer un 10,5% a conseqüència de les altes temperatures. La part de receptes, és a dir, els 212 quilos d'aliments sense cuinar tirats al cubell de les escombraries, representen un 15,8% del total.

Què és el que llencem més?

Del total sense utilitzar, el que més es malgasta són fruites, hortalisses i verdures, que suposa un 46% del volum de productes sense utilitzar, seguit dels derivats làctics (13%). Al contrari, s'han registrat disminucions del malbaratament en el cas del pa (5%) i del peix (2,3%). D'altra banda, respecte a aliments cuinats, els plats basats en llegums, sopes, cremes i purés, i els plats amb base de carn i amb base d'arròs són les receptes que més acaben al cubell de les escombraries.
Els desaprofitaments més significatius en aquest apartat són les llenties, amanida verda i truita de patata. Així mateix, 8 de cada 10 llars reconeixen que llencen aliments i begudes a les escombraries. En aquest àmbit, un 81,5% de les llars llença productes tal com els van comprar, sense haver experimentat cap mena d'elaboració.
Respecte al perfil de l'usuari que més aliments llença a les escombraries, el panell del Ministeri destaca principalment llars familiars de fins a 49 anys, amb nens menors de 6 anys o parelles sense fills.

On es llença més menjar?

Per zones geogràfiques, Andalusia és la regió que malgasta més volum de productes sense utilitzar, seguida del Llevant, l'àrea metropolitana de Madrid, nord-est peninsular (Catalunya i Aragó), nord-oest i centre peninsular, i Barcelona metropolitana.
Andalusia també és la regió que malgasta més volum d'aliments elaborats. Després ve l'àrea metropolitana madrilenya, el nord-oest peninsular, Llevant, nord-centre, nord-est peninsular i Barcelona metropolitana. Reduir el malbaratament alimentari és un dels objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 de l'ONU.