Tres quartes parts de Venècia són sota les aigüe

Actualitat

Tres quartes parts de Venècia són sota les aigües

El mal temps i les marees dels darrers dies han inundat la majoria de la ciutat, fent créixer la preocupació sobre la seva supervivència a llarg termini

perRedacció 31/10/2018 17:30 

elMón 

La ciutat antiga de Venècia vista des de l'aire, mostrant el risc que correria el nucli si el nivell del mar pugés | Wikimedia Commons

Tres quartes parts de la ciutat de Venècia, a Itàlia, es troben inundades després de la pujada de les marees i les fortes tempestes que ha patit la regió i que han costat, almenys, la vida d'onze persones. Segons informa National Geographic, la plaça de Sant Marc de la ciutat està tancada i molts turistes han hagut de sortir del casc antic a cuita corrents o, fins i tot, han hagut de ser rescatats mentre, al mateix temps, els propietaris de les botigues d'aquesta icònica ciutat europea miraven de salvar tot el que podien dels seus negocis. Les inundacions, les pitjors dels darrers 10 anys, han fet pujar el nivell de les aigües fins a un metre i mig, la quarta xifra més alta que s'ha registrat mai.

Com la majoria dels indrets del continent que han estat catalogats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, la ciutat dels canals està greument amenaçada pel canvi climàtic i per la pujada del nivell del mar. Venècia, que es troba a una alçada molt baixa, sovint ha estat una de les icones d'aquest risc. Segons els experts, el nivell del Mediterrani podria pujar fins a un metre i mig fins a finals de segle, cosa que faria que inundacions com les d'aquesta setmana es produïssin dues vegades cada dia. Ara, de fet, les inundacions ja l'afecten unes quatre vegades l'any. Els dirigents de la ciutat han dissenyat un pla molt ambiciós per contenir les aigües però, segons afirma National Geographic, "es considera àmpliament que la corrupció ha alentit el procés". El sistema, tal i com s'ha planificat, consisteix a un sistema de murs que haurien de protegir tant la ciutat com la llacuna de l'aigua del mar. Tot i això, la tecnologia en què es basa és antiga i alguns científics i enginyers no estan convençuts que, a llarg termini, pugui salvar una ciutat que alguns ja consideren condemnada.

#inundacions #Venecia

MÓN > L'ALGUER-SARDENYA

L’Alguer, en estat d’alerta pel temporal

Les ràfegues de vent poden arribar a més de 130 quilòmetres per hora, segons les previsions

Per: Redacció

30.10.2018  01:50

Vilaweb

La pluja i el vent de tempesta que afecta el nord-est de l’illa de Sardenya han fet que l’Ajuntament de l’Alguer decretés l’estat d’alerta. Les ràfegues de vent poden arribar a més de 130 quilòmetres per hora, segons les previsions de l’estació meteorològica de l’Aeronàutica de l’Alguer.
Durant tot ahir, el Centre d’Operacions Municipal va estar actiu, amb totes les funcions en alerta per si hi havia danys greus. Ara com ara, hi ha arbres arrencats d’arrel, terrasses de bars que s’ha endut el vent i alguna teulada descoberta. A més, les façanes han esdevingut perilloses pel risc de despreniments.

MEDI AMBIENT

La NASA troba un iceberg en forma de rectangle perfecte

La peça s'ha desprès de la barra de gel Larsen C, que està en procés de desintegració

El Periódico
Barcelona - Dimarts, 23/10/2018 | Actualitzat a les 11:12 CEST

   

La NASA (National Aeronautics and Space Administration) ha trobat un iceberg geomètricament perfecte. L’entitat aeroespacial ha compartit la imatge d’una enorme peça de gel d’1,5 quilòmetres de longitud en forma de rectangle. Es trobava flotant a la costa est de la península Antàrtica, a prop de la barrera de gel Larsen C.
L’iceberg va ser descobert durant un vol de l’operació IceBridg, la qual monitora l’àrea del gel polar de la Terra. La imatge va ser presa just en el transcurs de l’operació, que té com a finalitat  proporcionar una vista en 3D del gel que formen tant l’Àrtic com l’Antàrtida, cosa que proporciona  informació vital sobre com canvia amb el temps.
Aquest iceberg es caracteritza per ser un “iceberg tabular”, segons ha compartit la NASA a través del seu compte de Twitter. D’acord amb l’entitat, els angles aguts i la superfície plana d’aquest fragment de gel són indicadors clau que l’iceberg s’ha desprès de la barrera de gel Larsen C.

NASA ICE ✔ @NASA_ICE

From yesterday's #IceBridge flight: A tabular iceberg can be seen on the right, floating among sea ice just off of the Larsen C ice shelf. The iceberg's sharp angles and flat surface indicate that it probably recently calved from the ice shelf.

18:45 - 17 d’oct. de 2018

Conseqüències

La barrera de gel Larsen C està sota vigilància pels científics perquè mostra signes de desintegració. La preocupació dels especialistes es basa que l’any passat l’iceberg A-68 – aproximadament d’uns 5.000 km², gairebé tan gran com la província de Girona– se’n va desprendre. El problema d’aquestes dues separacions és que es pot produir un xoc entre els dos icebergs, tot i que no se saben les conseqüències reals que comportaria la col·lisió. El trencament de l’iceberg rectangular permetrà aprofundir les recerques en zones de la Larsen C que fins ara eren inaccessibles per als científics.

Tipus d’icebergs

La forma rectangular de l’iceberg tabular no és la més comuna. Hi ha dos tipus d’iceberg. D’una banda, hi ha els icebergs amb forma de prisma. S’hi veu la punta però no el cos real del tros de gel. Es poden identificar amb l’enfonsament del 'Titanic'. D’altra banda hi ha els icebergs tabulars, que se separen de les vores de les plataformes de gel quan creixen massa i se’n pot de veure gran part del volum fora de l’aigua.

Temes: NASA

Actualitat

El Patrimoni de la Humanitat, amenaçat pel nivell del mar i el canvi climàtic

Al llarg del segle XXI, els indrets de més importància històrica i cultural del Mediterrani correran perill de desaparèixer per les marors ciclòniques i l'erosió de la costa

 

perRedacció 25/10/2018 10:30 | Actualitzat a 25/10/2018 10:39 

 

 MónPLaneta

L'amfiteatre de l'antiga Tarraco romana, un dels indrets més amenaçats | Wikimedia Commons

La regió del Mediterrani és ple d'indrets i monuments que han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i que es troben molt a prop de la costa, en zones de poca altitud. Alguns exemples són la ciutat romana de Tàrraco (Catalunya), la ciutat de Venècia (Itàlia), el casc antic de Dubrovnik (Croàcia) o les ruïnes de la ciutat púnica de Cartago (Tunísia). A mesura que avanci el segle XXI, el risc que les marors ciclòniques i l'erosió de la costa posin en perill la seva supervivència anirà en augment, segons afirma un estudi dirigit per la investigadora Lena Reimann de la Universitat de Kiel (Alemanya) i que va ser publicat a la revista 'Nature Communications'.

A dia d'avui, la majoria dels 49 indrets declarats Patrimoni de la Humanitat i que van ser analitzats en l'estudi ja es troben en perill. De tots ells, 37 d'ells tenen un 1% de probabilitats anuals de ser inundats per una maror ciclònica, és a dir, d'una pujada sobtada del nivell del mar a causa d'un sistema de baixes pressions atmosfèriques. Pel que fa a l'erosió de la costa, és un factor de risc per a 42 dels 49 llocs estudiats. Si el nivell del mar continua augmentant, el risc de marors ciclòniques al Mediterrani pot incrementar-se en un 50% i l'erosió costanera pot augmentar un 13%, exposant tot aquest patrimoni de la història de les civilitzacions humanes a danys irreparables.

La ciutat antiga de Venècia vista des de l'aire, mostrant el risc que correria el nucli si el nivell del mar pugés | Wikimedia Commons

Per avaluar aquests riscos, l'equip d'investigadors dirigits per Reimann va crear una base de dades espacial del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO en zones costaneres de la regió mediterrània. A més d'això, les dades també incloïen el tipus de monument o espai protegit, la distància de la costa i la seva localització en entorns urbans o rurals. Gràcies a aquestes dades, es van poder dur a terme simulacions d'inundació fent servir diversos escenaris de pujada del nivell del mar i aconseguir dos índexs: un sobre el risc d'inundacions i un altre sobre el risc d'erosió. El primer calcula els riscos pel que fa a l'àrea potencialment inundada i a l'alçada a què podrien arribar les aigües; el segon té en compte la distància de la costa i les seves propietats físiques i geològiques per determinar el grau d'erosió. Així, l'increment del 50% en el risc d'inundacions i del 13% en l'erosió es van calcular comptant que, l'any 2100, el nivell del Mediterrani hagués pujat 1,46 metres, una circumstància poc probable -d'un 5%- fins i tot en el pitjor escenari d'escalfament global però que permet saber quin seria el pitjor dels casos i que té en compte les incerteses sobre la fusió de les capes de gel terrestres.

L'objectiu d'aquest estudi és cridar l'atenció sobre la necessitat de desenvolupar estratègies d'adaptació per protegir el patrimoni cultural arreu del món, començant pels llocs on és més urgent fer-ho però amb vistes a fer estudis semblants a molts altres indrets per elaborar una llista de quins es troben en perill i prendre mesures. Un bon exemple d'això és el projecte MOSE, a Venècia, que consisteix a barreres mòbils que poden protegir la ciutat de pujades d'aigua de fins a tres metres. Gràcies a la mobilitat d'aquestes barreres, és possible mantenir l'ecosistema de la llacuna i no afectar la classificació de l'indret com a Patrimoni de la Humanitat. Frenar el canvi climàtic, però, continua sent la prioritat, ja que és la millor manera de preservar els vestigis de la nostra història.

#canvi climàtic #pujada del nivell del mar #Patrimoni de la Humanitat

Actualitat

El Parlament Europeu aprova mesures estrictes contra els plàstics d'un sol ús

Es prohibiran els bastonets de cotó, les palletes, els plats i els coberts de plàstic d'usar i llençar. Les negociacions entre Estats i institucions comunitàries començaran a principis de novembre

perRedacció 24/10/2018 16:39 

MónPlaneta

Sessió plenària al Parlament Europeu | Parlament Europeu

El Parlament Europeu ha aprovat, amb una gran majoria, l'enfortiment del pla de la Comissió Europea per reduir la contaminació per plàstics d'un sol ús. La cambra representativa comuntària ha votat a favor de prohibir alguns dels productes més problemàtics, com els envasos de poliestirè, i de garantir que les companyies i productors que venen plàstics d'un sol ús paguin pel cost de la seva neteja. Pel que fa a les arts de pesca, un altre contribuent a la contaminació per plàstics, es desenvoluparan estàndars i s'establiran objectius de recol·lecció i reciclatge a nivell europeu. El Parlament, però, no ha aprovat la prohibició de les bosses de plàstic d'un sol ús molt lleugeres, que comptava amb el suport del Comitè de Medi Ambient.

"El Parlament Europeu ha fet història votant per reduir els plàstics d'un sol ús i la contaminació per plàstics als nostres rius i oceans", ha afirmat Alba García, responsable de la campanya de plàstics de Greenpeace a l'estat espanyol. "La ciutadania de tota Europa vol veure la fi de la contaminació per plàstics". En referència a la ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera, García ha explicat que "ara ha de resistir la pressió de les empreses per continuar amb la cultura de l'usar i llençar i mantenir uns objectius ambiciosos per reduir la contaminació per plàstics" a l'Estat. Segons explica el diari britànic 'The Independent', els principals emissors de plàstics contaminants, Coca-Cola, Nestlé, PepsiCo i Danone, estan pressionant els ministres de Medi Ambient dels països de la UE per debilitar l'aplicació de la nova Directiva.

Bosses de plàstic | Pixabay

S'espera que els representants dels governs comunitaris es reuneixin a finals d'aquesta setmana per acordar la seva posició conjunta i que les negociacions a tres bandes entre ells, el Parlament Europeu i la Comissió Europea, que han d'acabar el redactat de la llei, comencin a principis de novembre. Entre les mesures adoptades aquest dimecres pel Parlament Europeu hi ha la prohibició dels bastonets de cotó, les palletes, els plats i els coberts de plàstic d'un sol ús, pals de globus i envasos i gots de poliestirè expandit. També es vol obligar als països de la UE a reduir en un 25% el consum d'envasos d'aliments i gots per a begudes i d'un 50% el 2025 i un 80% el 2030 pel que fa als residus post-consum dels filtres de productes de tabac que continguin plàstic. A més, es volen implementar estratègies de Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP), que inclouen el cost de la neteja i les mesures de sensibilització que s'emprenguin, i estàndards i estratègies per a les arts de pesca, amb un objectiu de recol·lecció del 50% i de reciclatge del 15% de cara al 2025. També s'introdueix l'obligació de recol·lectar per separat el 90% dels envasos de begudes i assegurar-se que, el 2025, es produeixin amb un 35% de contingut reciclat. En el cas dels productes sanitaris, s'obligarà a evitar l'ús de productes químics perillosos en la seva composició.

En tots els productes, a més, s'obligarà a etiquetar correctament per informar als consumidors sobre la presència de químics perocupants en alguns productes de plàstic d'un sol ús.

#Unió Europea # Parlament Europeu #plàstics #directiva

L'Institut de Recerca Josep Carreras impulsa el centre més gran d'Europa contra la Leucèmia

Edicions

Canals

El Món el diari lliure, obert i per compartir

L'Institut de Recerca Josep Carreras impulsa el centre més gran d'Europa contra la Leucèmia

Compta amb 10.000 metres quadrats i ha suposat una inversió de 26 MEUR

elMón

perACN 05/10/2018 21:42

Els presidents Quim Torra i Artur Mas conversant amb Josep Carreras | ACN

L'Institut de Recerca de la Fundació Josep Carreras ha posat en marxa el centre científic més gran d'Europa dedicat a la investigació de la Leucèmia. Es tracta del Campus ICO – Germans Trias i Pujol – UAB i és el tercer que impulsa l'entitat. Disposa de 10.000 metres quadrats i més de 100 investigadors que en els propers anys s'ampliaran fins a 300. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat l'encarregat d'inaugurar aquesta instal·lació que també acollirà la seu de l'Institut. El projecte ha comptat amb una inversió de 26 MEUR, finançada a través dels concerts benèfics que duu a terme el tenor i de donacions de socis. En els últims anys, l'Institut ha patentat diferents descobriments científics, entre els quals es troba un possible nou tractament per a la leucèmia mieloide aguda.

Aquesta inauguració constitueix un punt de partida per millorar tota la recerca que l'Institut desenvolupa des de fa anys. El centre compta amb investigadors bàsics, centrats en descobrir els mecanismes a través dels quals es forma la malaltia, que treballen de forma coordinada amb especialistes clínics i hematòlegs. "Tenir tots aquests professionals sota el mateix sostre facilitarà la interacció", ha explicat el professor Evarist Feliu, director científic de la Fundació Josep Carreras, que afegeix que un altre dels objectius és "portar talent" per poder portar "diner competitiu" pel projecte.

Feliu ha assenyalat que el percentatge de cura de la malaltia ascendeix al 90% en cassos com la Leucèmia aguda limfoblàstica infantil però reconeix que tenen "una batalla perduda" en la leucèmia del pacient en edat avançada.

“Malgrat que el progrés diagnòstic i terapèutic ha estat molt gran, les leucèmies i altres malalties malignes de la sang no han estat vençudes totalment. Hem de seguir investigant per conèixer les causes que condueixen a la seva aparició i aplicar tractaments cada vegada més específics i personalitzats”, ha considerat.

Per la seva banda, el doctor Francesc Solé, director científic del Campus ICO-Germans Trias i Pujol, ha assenyalat que els tres campus que té l'Institut es troben situats "a peu de llit del pacient" perquè estan a la vora de l'Hospital Clínic, l'Hospital ICO- Germans Trias i Pujol de Badalona i l'Hospital de Sant Pau. "Això és fonamental per acostar la recerca al principal beneficiari", afirma.

L'especialista apunta que tenen una estreta col·laboració amb els de les principals universitats públiques de Catalunya, com són la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest context, els responsables de l'Institut han anunciat que s’han iniciat converses amb la Universitat de Girona per obrir el seu quart campus. "Estem molt interessats perquè els companys de Girona són molt forts en transplantaments de medul·la òssia i són molt forts en estudis epidemiològics i han estudiat molt els problemes immunològics que sorgeixen en el món del transplantament", ha detallat el professor Evarist Feliu.

L'acte ha comptat amb la participació de Josep Carreras que s'ha mostrat molt emocionat i agraït que aquest projecte pugui esdevenir una realitat. "Hi ha pocs centres d'aquestes característiques al món i esperem sincerament que pugui contribuir a intentar vèncer aquesta malaltia que encara se'ns emporta massa malalts", ha apuntat. 

Carreras ha aprofitat l'ocasió per anunciar que el doctor Manel Esteller serà la persona que dirigirà el nou centre. "Estem molt orgullosos de tenir-los amb nosaltres, un home dels país i amb una vàlua extraordinària com a científic", ha valorat el tenor que ha dit que confia que a banda de la vessant científica aquest professional contribueixi en la recerca de finançament per desenvolupar noves línies d'investigació.

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha elogiat la tasca de Carreras a l'hora de donar a conèixer la cultura catalana i ha dit que amb la seva Fundació està "exportant el major talent dels catalans que és la seva solidaritat per salvar vides". El president també ha dit que confia que aquest centre esdevindrà un referent: "Destaco la vinculació d'aquest centre amb el projecte estratègic de país que tenim i que busca convertir Catalunya en capdavantera en la recerca i la innovació", ha indicat. 

Per desenvolupar la seva activitat, el nou campus comptarà amb una aportació de la Generalitat, amb fons de la Fundació Josep Carreras i amb beques i altres subvencions.

L'Institut cobreix línies d'estudi principalment per a la leucèmia, però també per a altres càncers de la sang com els limfomes, el mieloma múltiple o les síndromes mielodisplàsiques, entre altres. De manera transversal, desenvolupa recerques que poden beneficiar a tots els pacients hematològics: millores en el trasplantament de progenitors hematopoètics, la seva eficàcia i els seus efectes secundaris; les alteracions epigenètiques que donen peu al desenvolupament de les cèl·lules tumorals, els assajos clínics, o les trombosis i infeccions, principals causes de mortalitat d'aquests pacients.

Entre els projectes que està duent a terme destaca una beca de 2 MEUR de l'European Research Council (ERC) que estudia un tipus de leucèmia linfoblàstica aguda en nounats i que té un pronòstic fatal en la majoria dels casos.

L'Institut compta també amb projectes de col·laboració internacionals, especialment amb centres d'excel·lència d'Alemanya, gràcies a les ajudes que proporciona la Fundació alemanya Josep Carreras.

Cada any són diagnosticats 5.400 casos de leucèmia a Espanya. El càncer infantil és el més freqüent (un 30% dels casos es donen en nens). Els càncers de sang, especialment la leucèmia i els limfomes, es consideren la porta d'entrada a la curació definitiva del càncer.

#leucèmia