dimecres, 24 de maig del 2017

Alerta global contra els mosquits

Ciència en societat: anàlisi

Alerta global contra els mosquits

Cada any, els casos de malalties transmeses per aquests insectes superen els cinc-cents milions, i moren prop de tres milions de persones, especialment a Àfrica i Amèrica Llatina

| 24/05/2017 a les 10:44h
El mosquit tigre, el nom científic del qual és «Aedes albopictus» | James Gathany EDC.
El mosquit tigre es va detectar per primera vegada a Catalunya el 2004. És una espècie originària del sud-est asiàtic, que des del 1979 està en procés d’expansió, especialment afavorida per l’augment del transport per carretera. Ara, s’ha estès bàsicament per zones de ciutat i periurbanes de la costa est de la península Ibèrica. Aedes albopictus és vector de malalties com ara el dengue, el Chickunguya o el Zika, per això és bo de tenir-lo controlat; però, com fer el seguiment per tot el territori d’un animal tan petit?

La pregunta que es va fer un grup de científics ara fa tres anys va ser molt senzilla: què hi ha per tot arreu i a tota hora? Persones. Així que científics del ICREA Movement Ecology Lab, associat al Centre d’Estudis Avançats del CSIC i el CREAF, amb l’impuls de l’Obra Social de la Caixa i altres entitats, van crear la plataforma Mosquito Alert, per poder traçar la distribució de l’espècie declarada exòtica i invasora.



L’objectiu del projecte era crear una xarxa de ciutadans que fessin servir les noves tecnologies per aprendre, subministrar i visualitzar dades sobre el mosquit tigre a Espanya. Es demanava de fotografiar el mosquit i enviar la observació geolocalitzada. Si la imatge era ben feta i es podia, experts validaven l’observació. El primer any, només un setze per cent de les fotografies eren bones i del mosquit tigre; el tercer, ja ho són entorn el quaranta per cent.

Les observacions de Mosquito Alert van créixer exponencialment, per la facilitat de poder integrar la informació en el mapa des del propi mòbil. Així s’ha pogut conèixer més de la seva biologia i ecologia; especialment on es troben llocs de desenvolupament dels ous i les larves. D’aquesta manera es pot emprar la informació per gestionar el control i la prevenció; per exemple, no deixant aigua estancada més de set dies.

En els municipis, un dels punts de cria més productius són els embornals. I, la implicació ciutadana també ha estat crucial per detectar-los. A Barcelona, el mosquit ha colonitzat tota la ciutat; serà molt difícil d’eradicar, però les dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona mostren que la plaga no només no creix, sinó que s’ha detectat una minva del nombre de llocs de posta.

El projecte ha estat reconegut internacionalment. El setembre passat, Mosquito Alert va ser presentat al Parlament Europeu, entre altres projectes de ciència ciutadana, com una eina molt útil d’alerta en amenaces epidemiològiques. Ara, s’han ampliat fronteres i la proposta s’ha fet global.

Cada any els casos de malalties transmeses per mosquits superen els cinc-cents milions de casos, i moren prop de tres milions de persones, especialment a Àfrica i Amèrica Llatina. Malalties com el Zika, la febre groga, el Chikunguya, el dengue, la malària o el virus de l’oest del Nil són causades per paràsits transmesos persona a persona per mosquits. És crucial doncs, evitar al màxim el creixement i l’expansió de les poblacions de mosquits.

Mosquito Alert impulsa una aliança amb altres plataformes de ciència ciutadana, la Divisió de Medi Ambient de les Nacions Unides, el programa d’innovació científica i tecnològica del Centre Wilson, i l’Associació Europea de Ciència Ciutadana, per fer una plataforma única  d’àmbit global. Rere, hi ha milers de científics i ciutadans que persegueixen frenar el creixement de mosquits conscienciant per la participació.

Gràcies a l’aportació ciutadana es podrà difondre coneixement i estratègies per la vigilància ei el control de mosquits transmissors de malalties i dels seus punts de cria; l’objectiu final és augmentar el control de les amenaces per a la salut pública i reduir el risc de transmissió de malalties.
 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té
un valor.)

Contingut relacionat

Cristina Junyent
12/05/2017
Cristina Junyent | 8 comentaris
12/04/2017

dijous, 18 de maig del 2017

Els científics van catalogar l'any passat 1.700 noves espècies de plantes

Informe del Reial Jardí Botànic de Kew

Els científics van catalogar l'any passat 1.700 noves espècies de plantes

El canvi climàtic i la propagació de plagues són els principals enemics dels vegetals


Els científics van catalogar l'any passat 1.700 noves espècies de plantes

EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dijous, 18 de maig del 2017 - 09:18 CEST
La ciència va catalogar l'any passat més de 1.700 noves espècies de plantes, incloses algunes que podrien servir com a aliment en el futur, segons el segon informe anual de l'Estat de les Plantes del Món, publicat pel Reial Jardí Botànic de Kew, a Londres.
Entre les espècies descobertes, s'han identificat cinc nous tipus de plantes relacionades amb la iuca, fet que podria ajudar a desenvolupar noves varietats d'un dels cultius més importants als tròpics.
L'estudi, en què han col·laborat 128 científics de 12 països, passa revista així mateix als principals perills que afronten els vegetals a nivell global, entre els quals destaquen l'amenaça del canvi climàtic i la propagació de plagues.
Les plantes que poden resistir millor l'escalfament global són aquelles amb fulles i escorça més gruixudes, amb estratègies hídriques més eficients, arrels més profundes i una densitat de fusta més alta, segons els experts.
Les arrels més profundes aguanten millor la sequera i les fulles més gruixudes i les herbes més altes toleren més bé les altes temperatures, subratlla l'estudi, mentre que els arbres de baixa altura obtenen més bons resultats davant les sequeres, els incendis, l'augment de temperatura i de la concentració de diòxid de carboni (CO2).

EL PERILL DE LES PLAGUES

Un altre perill per a les plantes en el futur serà la propagació de plagues invasores i patògens per tot el planeta, impulsades pel comerç i els viatges degut a la globalització, i pràctiques especialment perilloses com el comerç de plantes vives.
Un exemple d'aquestes amenaces és la situació del blat de moro a l'Àfrica, que està afectat pel cuc del cotó, fet que dona lloc a situacions d'escassetat i un increment de preus a nivell mundial.
També pateixen els atacs de patògens les espècies de freixe americà, que afronta els embats del banyarriquer maragda del freixe.
En l'entorn de la medicina, s'han descobert al Sud-est Asiàtic i l'Amèrica Llatina nou espècies noves del gènere d'enfiladisses 'Mucuna', que s'utilitza per tractar la malaltia de Parkinson.
L'informe també revela que almenys 28.187 espècies de plantes estan documentades actualment com d'ús medicinal, encara que adverteix que hi ha fins a 15 noms alternatius per cada espècie medicinal, fet que causa riscos i confusió en el sector i entre els reguladors.
Per Kathy Willis, directora de Ciència dels Jardins de Kew, ens trobem en "un moment emocionant" per a la botànica, en què cada vegada entenem millor de quina manera les plantes són rellevants i valuoses en tots els aspectes de la nostra vida.
Willis ha reivindicat que les plantes són els "fonaments dels ecosistemes del món", i fa falta que aconseguim "un equilibri delicat entre les nostres necessitats i les del món natural", i per això s'ha d'impulsar un "diàleg a escala mundial sobre el que necessitem protegir i conservar".