CIÈNCIA I TECNOLOGIA > MÈTODE

Gambes

---

Il·lustració: Anna Sanchis

Per: Ramon Folch

28.11.2017  05:00

Vilaweb

De totes les gambes, cap de tan apreciada com la rosada. Nemine discrepante: tothom hi està d’acord. Als mercats de peix, la gamba rosada mediterrània es paga sovint per damunt dels cinquanta euros el quilo. Això és perquè la nostra gamba rosada (Aristeus antennatus), a més d’escassa, és especialment fina i gustosa, sobretot per als que es complauen a xuclar-ne el cefalotòrax (el «cap», per al comú de la gent). Però els preus, bé que sempre elevats, oscil·len molt, perquè ara se’n pesca i ara no. A les llotges catalanes, l’any 2008 van arribar unes 650 tones de gamba rosada; va ser un any d’abundància i la gamba es pagà a 27 € kg de mitjana (bastant més cara a les peixateries, és clar). L’any 2005, només n’hi havien arribat 190 tones; va ser un any d’escassesa i el preu mitjà de la gamba pujà, a les subhastes, fins als 47 €/kg (esgarrifeu-vos del preu a les parades). A què són degudes aquestes oscil·lacions en les captures? És com un misteri.

Era com un misteri. Durant dècades, els pescadors atribuïen els períodes d’abundància o d’escassesa a raons molt diverses. Cadascú hi deia la seva i tots s’equivocaven. La veritat és que no hi ha una raó que ho expliqui correctament, sinó un conjunt de raons interrelacionades, en cap de les quals no hi havia pensat ningú. No hi podia haver pensat ningú perquè ningú no sabia les coses que calia saber. Així que els pescadors de Palamós o de Blanes, que són els ports gambistes per excel·lència, sabien pescar però no sabien per què trobaven gambes o no.

La gamba rosada és un crustaci demersal, és a dir, que viu als fons marins, entre els 100 i els 1.400 metres de profunditat. Com qualsevol altre animal, va al darrere del menjar. A aquestes fondàries privades de llum, això depèn del que porten els corrents marins locals, resultat del relleu i altres factors. La qüestió és que la plataforma litoral dels Països Catalans, abans d’estimbar-se cap als fons abissals, es resol en diversos canyons submarins, sobretot davant de la costa catalana. Els pescadors, a força de palpar-los amb les xarxes de ròssec, en tenen un cert coneixement; els anomenen «recs» o «canals». Davant de Blanes, Sant Feliu de Guíxols i el cap de Creus hi ha els tres canyons més importants. Es corresponen, justament, amb els principals caladors de gamba rosada.

Quan el mestral o la tramuntana refreden o evaporen les aigües superficials, queden al descobert aigües més salades i més fredes que, en ser més denses, es precipiten cap al fons. Es generen, d’aquesta manera, veritables cascades d’aigües superficials fredes que cauen canyó avall, més o menys riques en aliments segons els afloraments de nutrients minerals que hi hagi hagut aquell any. Al fons, les esperen les gambes. Segons el règim de vents de cada any o el rigor tèrmic de l’estiu, les cascades són fortes o febles, de manera que les gambes abunden més o menys si són al final del canyó o a mig aire. Un cop explicat, tothom ho entén, però qui s’havia d’imaginar que la localització i l’abundància de les gambes de fondària depenguessin en bona mesura del vent tramuntanal?

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Ramon Folch.

Què és Mètode?

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

crustaci

ecologia

gamba

geologia

llotja

pesca

Fenòmens naturals

El volcà Agung obliga a tancar l'aeroport de Bali i evacuar 100.000 persones

El Nacional
Foto: Efe

L’última erupció del volcà Agung a la illa de Bali ha portat a tancar l’aeroport internacional Ngurah Rai i les autoritats esperen haver d’evacuar aquest dilluns entre 90.000 i 100.000 persones.

El director de l’Agència Nacional de Gestió de Desastres (BNBP, per les seves sigles en indonesi), Sutopo Purwo Nugroho, ha confirmat que a hores d’ara els centres d’acollida repartits per la illa atenen a 40.000 evacuats i la xifra augmentarà durant el dia d’avui.
El tancament de l’aeroport ha començat aquest matí, durarà 24 hores, amb revisions periòdiques de 6 hores, i ha afectat a 445 vols i desenes de milers de passatgers, segons informa la BNBP.
Les autoritats han recomanat l’ús de mascaretes pel núvol de cendra que ha provocat la última erupció, la qual va tenir lloc aquest cap de setmana, que va assolir els 4.000 metres d’altura, i es mou actualment en direcció est nord-est cap al mar i la illa de Lombok, tot i que podria canviar pel vent.

Eleven el nivell d’alerta

La BNBP ha elevat aquest matí el nivell d’alerta d’erupció del 3 al 4 (el màxim), ha ampliat la zona de seguretat a un radio de fins 10 quilòmetres al voltant del cràter i ha avisat d’una erupció “imminent” de més intensitat.
“L’erupció i les tremolors han ocorregut de forma continua. A més, la lava segueix omplint el cràter i quan vessi començarà a lliscar pel lateral. Hi ha possibilitats d’una erupció major” ha indicat Nugroho.

Un altre problema són els lahars, com s’anomenen els fluxos de sediments piroclàstics i aigua que es mobilitzen des dels vessants del volcà i la situació dels quals es veu agreujada per la temporada de pluges a Indonèsia.

El volcà Agung provoca pèrdues en el sector turístic

El volcà Agung es troba a l’est de l’illa de Bali, al districte de Karangasem, i està lluny de la major part de les atraccions turístiques. Bali és el principal destí turístic d’Indonèsia, amb una afluència anual que ronda els 5,4 milions de visitants estrangers, tal com indiquen dades oficials.
Des del 22 de setembre, l’alerta d’erupció de l’Agung ha causat pèrdues a la indústria turística balinesa per valor de 20 trilions de rúpies (uns 1.241 milions d’euros), segons el president de la BNBP.
L’arxipèlag indonesi s’assenta dins dels denominat “Anell de Foc” del Pacífic, una zona de gran activitat sísmica i volcànica que és sacsejada per milers de tremolors l’any, la majoria d’escassa magnitud.
L’erupció d’engany és la primera erupció magmàtica del volcà des del 1963, quan les erupcions van durar gairebé un any i van causar més de 1.100 víctimes mortals.

ERUPCIÓEspectaculars imatges de “l’hiperactiu” volcà Kilauea de Hawaii Daniel Leo

Fenòmens naturalsLes imatges de l'erupció del volcà Colima, a Mèxic El Nacional

• Volcà
• Indonèsia

Món > Àsia-Pacífic

Guam: una tensa diana nuclear enmig del Pacífic

Corea del Nord ha anunciat que durant l'agost llançaria quatre míssils de prova fins a prop de Guam, un territori dels Estats Units al Pacífic ple de bases militars

---

Per: Vicent Partal

12.08.2017  22:00

Vilaweb

Kim Jong-un va anunciar la setmana passada que enviaria ‘un sobre de foc’ a l’illa de Guam. El dirigent nord-coreà va anunciar que al llarg d’aquest mes d’agost caurien quatre míssils Hwasong-12 de prova a prop de les aigües territorials de Guam per a demostrar la capacitat dels nord-coreans de controlar-los i fer-los caure on volen.
La tria del lloc on cauran no és anecdòtica i eleva molt la tensió mundial. Guam és un territori no incorporat dels Estats Units i la principal base avançada d’aquest país al Pacífic. Per a arribar a Guam, a més, els míssils hauran de sobrevolar el Japó, encara que ho facin gairebé eixint de l’atmosfera terrestre i, per tant, tècnicament, no sobrevolin el seu espai aeri reconegut. Si compleix la seua amenaça, Corea del Nord situarà l’alarma nuclear en un punt que no es veia des de la crisi dels míssils de Cuba.
Però Kim Jong-un va donar una raó per a no fer la prova: els míssils encara estan en fase de construcció, de manera que l’ajornament seria justificat. La resposta de Donald Trump ha estat furiosa i ha amenaçat Corea del Nord amb un ‘infern de proporcions mai vistes’. La guerra de les imatges no contribueix precisament a rebaixar la tensió.
Una prova que tindria un gran significat
Si Corea del Nord dispara un míssil, o diversos, i aquests cauen en les aigües territorials de Guam, la prova que tenen la capacitat d’atacar amb armament nuclear a llarga distància serà gairebé indiscutible. Amb totes les coses que això representa.
Els experts estan d’acord que Corea del Nord té bombes atòmiques i míssils d’un abast important, encara que no és clar si són capaços d’arribar a Amèrica o no, i, en general, asseguren que han miniaturitzat la bomba de manera suficient per a posar-la en un míssil. L’únic que sembla que els manca encara als nord-coreans és trobar la manera d’aconseguir que la reentrada dels míssils a l’atmosfera es faci en unes condicions de control de calor que no malmetin l’explosiu. Però en el camí cap a la capacitat militar nuclear aquest no és l’obstacle més important, i tots els altres ja els han superat.
Des de Corea del Nord, un míssil Hwasong-12 trigaria disset minuts a arribar a Guam, segons que explica el govern coreà mateix. Un temps amb què gairebé no hi hauria capacitat de reacció, si fos un atac real i no pas una prova. No és estrany, per això, que els Estats Units hagen posat en alerta totes les forces que tenen a la zona i hagen ordenat la mobilització dels bombarders B-1B estacionats a Guam a la base Anderson de la Força Aèria. Aquests bombarders no tenen capacitat nuclear però podrien fer un atac a Corea del Nord en resposta a la prova dels míssils.
Als nord-americans, però, no els serà fàcil respondre si Corea del Nord fa la prova. Interceptar el míssil mentre vola és molt difícil i, si no ho aconseguiren, l’errada deixaria en una posició molt feble l’exèrcit americà, que ha promès protecció antimíssils al Japó i a Corea del Sud.
Per una altra banda, no respondre a una provocació com aquesta seria incomprensible. Per això han posat en alerta el B-1B. Però bombardar Corea del Nord, encara que fos de manera molt controlada i només sobre instal·lacions militars, obriria una crisi de conseqüències impossibles de calcular. I si Corea del Nord respon bombardant Seül, cosa que pot fer simplement amb les peces d’artilleria que té a la frontera?
Guam, la diana involuntària
Al bell mig d’aquesta batalla global, l’illa de Guam ha esdevingut la diana involuntària, el petit territori sobre el qual està en joc, de nou, la tensió nuclear.

Guam és una petita illa del Pacífic políticament organitzada com un territori no incorporat dels Estats Units. Això significa que els seus habitants són ciutadans dels Estats Units a tots els efectes però no tenen representació política directa a escala federal. Per tant, no poden votar i no tenen representació en el congrés. Guam 159.000 habitants, dels quals entre sis i set mil són militars.
Guam ha estat definida en diverses ocasions com el ‘portaavions impossible d’enfonsar’. A l’illa hi ha dues de les bases militars més importants dels Estats Units i el seu aeroport militar és un dels més complets del món, ja que té un armament i un abastiment de fuel suficients per a lluitar sol durant mesos. La setmana passada, la CBS va enviar-hi un periodista que va poder filmar algunes de les instal·lacions.
En total, el 29% del terreny de l’illa, que té les dimensions d’Eivissa, és compost per bases militars dels Estats Units. Aquest percentatge augmentarà quan comence a desmantellar-se la base militar americana d’Okinawa al Japó i els seus efectius siguen instal·lats a Guam. Aleshores la superfície dedicada a l’exèrcit ocuparà prop de la meitat de l’illa.

A Guam, l’exèrcit i el turisme són les dues grans fonts de negoci. El turisme prové, sobretot, del Japó i de Taiwan, que estan només a tres hores de vol. Des de l’aeroport de Guam hi ha dos vols a les Illes Marianes, un altre territori dels Estats Units situat un poc més al nord, i un vol a Hawaii, l’únic directe als Estats Units, que és de gairebé vuit hores.
Les Nacions Unides consideren Guam com un dels dèsset territoris sense autogovern del món. Tot i això, no hi ha cap moviment significatiu a favor de la independència de l’illa i, en tot cas, la discussió és si ha de formar part d’una unió amb les Marianes o bé s’ha d’incorporar a l’estat d’Hawaii o si ha d’intentar ser un estat dels Estats Units, una perspectiva que sembla molt allunyada de la realitat.
El governador i el parlament de l’illa són escollits pels ciutadans de Guam, un 37% dels quals són chamorros, la població originària de l’illa i de les Marianes. Entre els chamorros hi ha el segment de població més contrari a la presència dels Estats Units a l’illa. El governador de Guam ha emès un missatge a la població per a mirar de tranquil·litzar-la, arran de les amenaces coreanes i, significativament, recorda als Estats Units que ells també en són part.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Corea del Nord

Guam

Así influyen los coches en el cambio climático

Así influyen los coches en el cambio climático   

Eltiempo.es

C

ristina Herrerahace 1 día

La previsión del tiempo para este miércoles

© Proporcionado por Eltiempo.es

Las previsiones para los próximos 10 años no son optimistas. Si seguimos con el mismo modelo de crecimiento, los expertos auguran que la temperatura global se incrementará entre 1,5 y 2ºC. Una cifra que supondrá una auténtica amenaza para nuestro planeta.Cuando hablamos de cambio climático y contaminación, nos imaginamos chimeneas de fábricas humeantes, vertido de residuos... pero, detrás de la contaminación se escoden un gran número de gases que en ocasiones pasan desapercibidos.Hay que tener en cuenta que los principales gases que provocan el conocido como efecto invernadero son el dióxido de carbono (CO2), el gas metano (CH4) y los óxidos nitrosos (NO2). Se estima que año tras año este tipo de emisiones crece en una media de un 0,4%, causando graves daños a nuestra atmósfera.

© Proporcionado por Eltiempo.es

Los vehículos de combustión son los principales generadores de óxido nitroso y de metano, unos gases que, según la Agencia de Protección Ambiental de los EEUU, desde comienzos de la revolución industrial se han incrementado en un 15%.

Desequilibrios ecológicos

Son precisamente todos estos gases lo que está provocando desequilibrios ecológicos del Planeta y los cambios climáticos. Los gases de efecto invernadero retienen parte de la energía calórica que se recibe del Sol, calentando la superficie de la Tierra.Con el aumento de estos gases una mayor cantidad de energía solar es atrapada en la atmósfera, elevando de esta manera la temperatura del planeta. Una amenaza que ya es más que visible.El año pasado el hielo del Ártico registró un mínimo histórico; el año 2016 se convirtió en el más cálido de la historia, y este año 2017 también apunta maneras. De hecho, la pasada primavera fue la más calurosa desde 1965.

Motores alternativos como solución

En las dos últimas décadas, con vistas a reducir los peligrosos efectos del cambio climático, el foco de atención ha empezado a centrarse en el transporte motorizado, con protocolos que limitan el tráfico en días de alta contaminación y opciones más eficientes para impulsar el transporte alternativo.

© Proporcionado por Eltiempo.es renault zoe 

En este sentido, la apuesta por el desarrollo de tecnologías de transporte alternativas es ya una prioridad en la mayoría de países.Los vehículos eléctricos contribuyen en menor medida a la emisión de gases contaminantes a la atmósfera gracias a la mayor eficiencia de su motor eléctrico frente al de explosión de los motores de combustión, y a la electricidad como combustible, en vez de la gasolina.

Los coches eléctricos se han convertido, por tanto, junto a las medidas y protocolos anti-contaminación promovidas por las autoridades, en una de las apuestas más sólidas en la reducción de gases de efecto invernadero a la atmósfera.Si España quiere cumplir con los compromisos de la Unión Europea ratificados en la pasada Cumbre del Cambio Climático de París en materia de reducción de emisiones, esta apuesta deberá consolidarse. Un reciente estudio, elaborado por Deloitte, señala que nuestro país necesitará más de 300.000 coches eléctricos en 2020 para sumarse a la lucha contra el cambio climático y descarbonizar así el transporte de pasajeros.

FA 5.800 QUILÒMETRES QUADRATS

L'iceberg més gran de la història recent, de la mida de la província de Girona, es desprèn de l'Antàrtida

La gran llenca fa uns 200 quilòmetres de llarg i té uns 300 metres de gruix

EL PERIÓDICO / EFE / MADRID

Dimecres, 12 de juliol del 2017 - 23:51 CEST
Un iceberg d’uns 5.800 quilòmetres quadrats,

La gran llenca no presenta la forma arquetípica dels icebergs, sinó que es tracta d’una gran placa allargada i llisa d’uns 200 quilòmetres de llarg i uns 350 metres de gruix. L’esquerda que el separava de Larsen C es va detectar per primera vegada l’any 2010, però en els últims mesos s’havia eixamplat de tal manera que els científics esperaven que la separació fos total d’un moment a l’altre, informa Efe. 

Els experts de Midas, grup d’investigació especialitzat en estudis antàrtics de la universitat gal·lesa de Swansea, van indicar que el despreniment es va produir entre el 10 i el 12 de juliol, encara que la ruptura no s’ha pogut confirmar fins aquest dimecres gràcies a les observacions satel·litals, amb visió en l’espectre infraroig.

Segueix

Project MIDAS @MIDASOnIce

Blog post with more details about the Larsen C iceberg calving: http://www.projectmidas.org/blog/calving/ 

11:46 - 12 Jul 2017 · Swansea, Wales

«Hem estat anticipant aquest succés durant mesos. Estem sorpresos de com ha trigat l’esquerda responsable de la ruptura. L’iceberg és un dels més grans dels quals es té registre i el seu progrés en el futur és difícil de predir. Es pot mantenir d’una peça, però és possible que es trenqui en fragments», va declarar el professor Adrian Luckman, investigador líder del grup. Es desconeix també quina direcció podria agafar.

En reproduir aquest vídeo, acceptes l'ús de galetes al Twitter

Aquest ús pot incloure analítiques, personalitzacions i publicitat.

Més informació

Segueix

Adrian Luckman @adrian_luckman

The Larsen-C rift opening over the last 2 years from #Sentinel1

17:17 - 31 Jan 2017

L’iceberg, que s’espera que sigui denominat A68, pesa més d’un bilió de tones, segons Midas.

SENSE CANVIS DE NIVELL DE MAR

El despreniment, que ha reduït al voltant d’un 12% la mida de Larsen C, transformarà per sempre el paisatge d’aquest territori de la península Antàrtica, adverteixen els científics. Un dels problemes radica en el fet que la plataforma, ara més debilitada, funciona com un fre davant l’avanç cap al mar de les glaceres interiors.
«És un dels més grans registrats i resulta complicat predir el seu progrés futur. De moment segueix formant un únic bloc, però és més que probable que es trenqui en segments», va afirmar Luckman, que va opinar que part del gel «podria quedar-se a la zona durant dècades», mentre que «parts de l’iceberg podrien derivar al nord cap a aigües més càlides».

INFLUÈNCIA DEL CANVI CLIMÀTIC

El despreniment d’icebergs, fins i tot de volums grandiosos com aquest, és un fenomen natural que forma part del cicle del gel a l’Antàrtida, però els experts consideren que les temperatures més altes vinculades al canvi climàtic estan accelerant aquest procés. Sense anar més lluny, la veïna plataforma Larsen B, situada més al nord, va patir un altre descomunal despreniment l’any 2002.
Tot i pesar més d’un bilió de tones, l’A68 ja estava flotant abans de separar-se, i per això mateix els científics no preveuen que es produeixi un augment del nivell del mar. No obstant, Midas recorda que Larsen C està ara mateix en una «situació vulnerable», malgrat que la separació hagi sigut un «esdeveniment natural», i sosté que podria patir el mateix destí que Larsen B.
«Els nostres models indiquen que es mantindrà més o menys estable, però qualsevol col·lapse futur tindria lloc d’aquí uns quants anys o dècades», va apuntar Luckman. En els pròxims mesos i anys, va afegir, la placa de gel podria començar a «regenerar-se gradualment» o a «patir més despreniments», cosa que la portaria al «col·lapse», si bé les «opinions de la comunitat científica estan dividides» respecte a aquests escenaris.

• Facebook 5 

• Notícies relacionades

  • Europa fa un pas endavant contra el canvi climàtic
  • Un iceberg de la mida de Barcelona es trenca a Groenlandia

La Terra es dirigeix cap a una sisena extinció massiva d'animals

El 30% dels vertebrats ha perdut gran part de les poblacions

Antonio Madridejos BARCELONA

@ToniMadridejos

Dimarts, 11 de juliol del 2017 - 11:03 CEST
EL PERIODICO

L’anomenada sisena gran extinció o extinció massiva de l’holocè, ocasionada per les activitats humanes, avança a un ritme descomunal i podria ser pitjor del que es preveia, amb un efecte comparable als dels grans cataclismes que han afectat la Terra al llarg dels temps. Segons mostra un estudi internacional que ha analitzat l’estat i l’evolució de 27.600 espècies de vertebrats, la meitat dels coneguts, el 30% es troben en clara regressió.
L’anàlisi, realitzada per investigadors de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UAM) i la Universitat de Stanford, als EUA, s’ha publicat a 'Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS). Entre les causes de retrocés biològic destaquen, segons els autors, la pèrdua i fragmentació d’hàbitats, la caça, el comerç il·lícit, la sobreexplotació del territori, l’aparició d’espècies invasores, la contaminació i el canvi climàtic.

El ritme de desaparició d'espècies és comparable al dels pitjors cataclismes viscuts per la Terra al llarg de la història

Dues espècies de vertebrats s’extingeixen cada any de mitjana, però passa gairebé inadvertit potser perquè no suposen una amenaça clara i present per als ecosistemes dels quals depenen els éssers humans, subratlla la Universitat de Stanford. Entre les espècies extingides en temps recents es compten, entre altres, el llop marsupial de Tasmània, el dodo, diverses espècies de moes, el cavall tarpan, la zebra quaga, l’otàrid del Japó i el gavot gegant.

L’estudi ofereix la primera avaluació global d’aquestes tendències de declivi de poblacions d’animals i els seus possibles efectes en cascada. Entre les 27.600 espècies de vertebrats analitzades, és particularment dramàtica la situació dels mamífers: de les 177 espècies amb dades conegudes de l’últim segle, els investigadors conclouen que més del 40% no disposen ni d’un 20% dels seus hàbitats originals.
«La pèrdua massiva de poblacions i espècies reflecteix la nostra falta d’empatia amb totes les espècies silvestres que han sigut les nostres companyes des dels nostres orígens», apunta l’autor principal de l’estudi, Gerardo Ceballos, de la UAM, que afegeix: «És un preludi de la desaparició de moltes més espècies i del declivi dels sistemes naturals que fan possible la civilització».

PLANETA FINIT

Rodolfo Dirzo, professor a Stanford, afegeix que es tracta d’«una aniquilació que té lloc a nivell mundial, encara que les espècies a les quals pertanyen aquestes poblacions encara puguin estar presents en algun lloc de la Terra».
La pèrdua de poblacions i de diversitat biològica és important perquè, a més de ser el que els científics anomenen un preludi de l’extinció, afecten aspectes crucials com la pol·linització de les abelles, el control de les plagues i la purificació dels aiguamolls. A més, es perden intricades xarxes ecològiques que impliquen animals, plantes i microorganismes, cosa que condueix a ecosistemes menys resistents, i redueix la diversitat genètica, un aspecte vital per a la supervivència de les espècies.
Els investigadors advoquen per frenar els impulsors bàsics de l’extinció d’espècies (la superpoblació humana i el consum excessiu) i insten la societat a allunyar-se de «la ficció que el creixement perpetu pot tenir lloc en un planeta finit».

• Facebook 142

canvi climàtic

Les onades de calor es quadruplicaran a Barcelona per culpa del canvi climàtic

L'Ajuntament presenta un estudi que adverteix de l'augment de les temperatures a la ciutat com a conseqüència de l'escalfament global i es compromet a desenvolupar un pla per pal·liar-ne els efectes

Redacció | 12/07/2017 a les 16:05h

 

Especial: Barcelona

Arxivat a: Societat , escalfament global, canvi climàtic, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, Janet Sanz

Janet Sanz i Frederic Ximeno presenten l'estudi sobre les conseqüències del canvi climàtic. Foto: Europa Press

La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Mobilitat i Ecologia de Barcelona, Janet Sanz, i el comissionat d'Ecologia, Frederic Ximeno, han advertit que el canvi climàtic pot provocar que les onades de calor es quadrupliquin fins a final de segle a la ciutat, segons un estudi fet pel Servei Meteorològic de Catalunya juntament amb l'Ajuntament i Barcelona Regional.

Sanz ha assegurat en roda de premsa que la capital catalana és una de les 50 ciutats de l'estat espanyol més afectades per la calor. En aquestes ciutats, l'increment mitjà de la mortalitat durant els mesos d'estiu és del 14,6% mentre que a Barcelona aquesta xifra s'incrementa fins al 27%.

La regidora ha plantejat que el consistori es troba davant de dos possibles escenaris: la lluita contra el canvi climàtic seguint els acords de París o no fer res per aturar la situació actual. L'Ajuntament opta pel primer: "Hem de posar fre al creixement de les emissions", ha insistit Sanz.

Increment de la temperatura

L'estudi també preveu que, si es compleixen els Acords de París, la temperatura mitjana de la ciutat podria augmentar 1,6 graus fins a mitjans de segle, i situar-se pràcticament als 20 graus. Barcelona pateix unes 38 nits tropicals per any (amb temperatures superiors als 20 graus) i es preveu que amb un escenari de lluita contra el canvi climàtic aquesta xifra es duplicaria. Els barris més afectats serien Nou Barris i algunes zones dels districtes de Sants-Montjuïc, les Corts i l'Eixample.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Contingut relacionat

Mercè Conesa es reunirà amb alcaldes nord-americans per parlar del canvi climàtic

20/06/2017

La diplomàcia de sostre baix de Rajoy, en cinc claus

Pep Martí | 5 comentaris

06/06/2017

Del canvi climàtic a la connexió amb Rússia: les 10 amenaces de Trump

Pep Martí | 5 comentaris

04/06/2017

Trump treu els EUA de l'Acord de París i s'allunya de la comunitat internacional

Pep Martí | 13 comentaris

01/06/2017

Trump s'inclina per retirar els EUA de l'acord de París pel canvi climàtic

1 comentari

31/05/2017

El canvi climàtic evidencia la fractura entre Donald Trump i la resta del G-7

Meteorología

Els efectes del canvi climàtic a Barcelona: una onada de calor cada any

El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 12 de juliol de 2017

Meteorologia

Un estudi elaborat per l'Ajuntament de Barcelona, el Servei Meteorològic de Catalunya i Barcelona Regional adverteix que la ciutat s'exposa a viure, com a mínim, una onada de calor cada any com a conseqüència del canvi climàtic. Si no s'instauren noves polítiques i hàbits socials, però, l'estudi alerta que aquesta freqüència es podria incrementar fins registrar quatre o cinc onades a l'any, amb el corresponent increment de nits tropicals i tòrrides. Al mateix temps, l'informe també assenyala que el canvi climàtic està conduint a un increment de la temperatura mitjana, que creixerà gairebé dos graus durant els propers anys. Davant aquest escenari, l'Ajuntament preveu presentar el Pla Clima durant la tardor, on es definiran estratègies per mitigar tots aquests efectes.

L'anàlisi, presentat per l'Ajuntament aquest dimecres, avalua les dades globals de l'impacte del canvi climàtic a Barcelona i concreta quins poden ser els efectes en funció de si la societat i l'administració actuen de forma compromesa amb els acords de París, o bé si s'opta per un comportament més passiu, sense cap modificació en les polítiques ni en els hàbits del dia a dia.

En aquest sentit, s'assenyala que actualment Barcelona viu, de mitjana, una onada de calor cada gairebé quatre anys. Es tracta d'una sèrie de més de tres dies en què les temperatures màximes superen els 33,1 graus. Degut als efectes del canvi climàtic, però, es preveu que hi hagi una onada cada l'any i que aquesta sigui dos o tres dies més llarga que ara. Si no s'adopta cap mesura al respecte, aquest increment es podria disparar fins registrar quatre o cinc onades de calor cada any, i cadascuna duraria sis dies més que ara.

Nits insuportables

El creixement d'onades de calor s'espera que comporti un augment de la temperatura nocturna, amb més nits tropicals (per sobre dels 20 graus) i més nits tòrrides (per damunt dels 25 graus). Segons les estadístiques, actualment Barcelona pateix 38 nits tropicals a l'any, les quals es podrien duplicar si s'apliquen mesures correctores i triplicar.

El mateix es preveu que passi amb els dies on les temperatures superen els 35 graus, els quals es consideren dies tòrrids. Ara per ara Barcelona viu una jornada en aquests condicions cada dos anys i es preveu que en siguin tres cada any degut al canvi climàtic. Si no s'instaura cap mesura per mitigar-ne els efectes, la previsió és que els dies tòrrids arribin a ser vuit al cap de l'any.

Ho sabies?

La paulònia, l'arbre que pot combatre el canvi climàtic

D'origen xinès, creix més ràpidament que qualsevol altre arbre i absorbeix 10 vegades més CO2

per M.R.F. 13/06/2017 
elMón                                               

Atenció a aquest nom: paulònia. També el trobareu escrit com paulownia. És un arbre del que en sentirem a parlar.

Aquest dimarts 13 de juny, és objecte d'unes jornades tècniques organitzades pel Departament d'Agricultura de la Generalitat per estudiar les seves possibilitats.

És un arbre originari de la Xina, que pot arribar a fer 27 metres d'alçada amb un tronc d'entre 7 i 20 cm de diàmetre. Té unes fulles de 40 cm d'amplada i cultivada o silvestre creix a altituds inferiors a 1800 metres d'alçada. Tot i que es considera una espècie invasora, a priori sembla que té motes possibilitat i està generant força espectatives en diversos àmbits.

La seva fusta és molt particular per les seves característiques. De fet és l'arbre productor de fusta amb un creixement més ràpid dels coneguts. En només 8 anys pot arribar a fer el mateix que un roure de 40 anys. I per això aquestes jornades, tot i que el seu maneig és bastant senzill, requereix d'uns mínims que poden fer que les produccions siguin bones o no.

D'altra banda, sembla que podria contribuir al canvi climàtic. Primer perquè absorbeix 10 vegades més CO2 que qualsevol altre arbe, però també perquè aquest ràpid creixement pot ser utilitzat per fer front a la deforestació que pateix el planeta. 

Cambio climático

El gas que cambia el clima marca un récord desconocido en 400.000 años

• La estación científica de Hawái registró en mayo una media de 409 ppm de dióxido de carbono en el aire

Niveles de CO2 en la atmósfera; en amarillo y rojo, niveles más elevados (NASA)

5

Joaquim Elcacho

07/06/2017 12:07 | Actualizado a 07/06/2017 14:50

La concentración de dióxido de carbono (CO2) en la atmósfera alcanzó el pasado mes de mayo una media de 409,65 partes por millón (ppm) en el Observatorio de Mauna Loa (Hawái, Estados Unidos), uno de los centros de referencia internacional para este tipo de datos. Esta media mensual es la más alta registrada desde que se inició el seguimiento instrumental de este gas relacionado con el cambio climático en esta isla del Pacífico, en 1958.
Además, teniendo en consideración datos indirectos (como las muestras de aire conservadas en el hielo de los glaciares y las zonas polares), la concentración actual de CO2 en la atmósfera terrestre es el doble de alta que la media de los últimos 400.000 años.

(Fuentes: NASA / NOAA)

Los datos sobre CO2 en Mauna Loa han sido facilitados de forma muy discreta por la propia estación y la NOAA (Administración de la Atmósfera y los Océanos de Estados Unidos) y destacados por el portal en internet Climate Central , especializado en información sobre el cambio climático. Durante los últimos meses, el gobierno de Donald Trump ha obligado a diversos organismos públicos de Estados Unidos a modificar sus páginas en internet, reduciendo de forma evidente la información que distribuyen públicamente sobre el cambio climático y los datos científicos que facilitan el seguimiento de este fenómeno.
Climate Central destaca que el pasado mes de abril, la estación de Manu Loa ya marcó un máximo diario que superó puntualmente la barrera de las 410 ppm de CO2 en la atmósfera. La media mensual de mayo roza este nivel y confirma que la presencia de este gas de efecto invernadero sigue elevándose de forma global, con las oscilaciones estacionales correspondientes a cada parte del planeta..

(Gráfico: Climate Central)

Las variaciones estacionales son las responsables de que la concentración de CO2 en Mauna Loa marque sus niveles más altos durante los meses de abril, mayo y junio de cada año, como muestran los datos del Observatorio Oceanográfico Mauna Loa reproducidos por Climate Central.
El gráfico de doble entrada (concentración de CO2 en la columna vertical y fecha en la parte horizontal) con el que se muestra la evolución temporal de la presencia de este gas en cada observatorio o a nivel global recibe técnicamente el nombre de la Curva de Keeling, en honor a Charles David Keeling, científico de la Scripps Institution of Oceanography de la Universidad de California en San Diego. El profesor Keeling fue el primer científico que realizó mediciones regulares de las concentraciones de dióxido de carbono atmosférico en el Polo Sur y en Hawái, a partir de 1958.

Curva de Keeling en la estación Manua Loa (NOAA)

Hasta la creación de gráficos como la Curva de Keeling no se pudo observar con claridad que la concentración de CO2 en la atmósfera establece una variabilidad interanual, que desde hace décadas marca una clara tendencia global al aumento.
La comparación de la Curva de Keeling con los gráficos sobre el aumento de las temperaturas muestran una correlación casi perfecta. Es decir, este tipo de gráficos indica que el aumento de la concentración de CO2 en la atmósfera está en relación directa con el aumento de la temperatura media mundial (indicador del cambio climático).

Datos básicos de la estación de Manu Loa, en Hawái (NOAA)

5