dissabte, 31 de gener del 2015

Un procés, tres projectes de Constitució

DEL 27-S A LA LLIBERTAT

Un procés, tres projectes de Constitució

L'Ateneu Barcelonès acull la presentació de tres esborranys de Constitució d'una virtual Catalunya independentista

Els impulsors recorden que "no estan legitimats" i que només són "punts de partida"

, Barcelona | ND 31/01/2015 a les 11:44h

El jutge Santi Vidal, amb Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d'Abadal Foto: Jordi Borràs

Ni un, ni dos, sinó tres esborranys de Constitució d'una virtual Catalunya independent. Aquest és el balanç de tres iniciatives populars per bastir una Carta Magna que s'han presentat aquest matí a l'Ateneu Barcelonès. Una, impulsada per un equip de deu juristes i jutges liderada pel magistrat Santi Vidal amb el nom de unanovaconstitucio.cat i que ja es pot llegir aquí. Una segona esperonada per la sectorial de l'ANC, Juristes per la Independència, amb Sebastià Sardiné de portaveu. I una tercera, impulsada per un grup de cinc professors en Dret residents a l'estranger, batejada com constitució.cat i liderada per Oriol Vidal-Aparicio.

Els impulsors dels tres projectes, però, han volgut insistir en el caràcter de “document de treball” dels esborranys per incidir en la petició de "participació" ciutadana perquè en cap cas "no estan legitimats per cap càrrec institucional ni per les urnes". En aquest sentit, en cap cas, els documents són "tancats" i tenen mecanismes per "esmenar-los". La idea de tots tres exposada per Oriol Vidal-Aparicio, de constitucio.cat, és "redactar un projecte i posar-la a l'abast de la ciutadania perquè s'esmeni". "Són documents d'inici i de partida", ha reblat Vidal.

Els projectes en sí són prou similars en el contingut però no en l'objectiu. És a dir, si bé el projecte liderat per Santi Vidal i el de Constitucio.cat volen tenir ànima definitiva, la de l'ANC és una “eina tècnica” per al període de transició que començaria l'endemà de declarar la independència per "continuar amb plena normalitat i amb plena seguretat jurídica pels ciutadans".

Les constitucions, sobretot entre el projecte d'unanovaconstitucio.cat i constitucio.cat, presenten diferències clamoroses. Per exemple, el primer projecte no és presidencialista -a l'estil alemany- i la segona presidencialista, una aposta per tenir forces armades i l'altra no o el règim de cooficialitat de llengües. Entre les curiositats, destaca que el projecte de Vidal prohibeix les majories absolutes i les pensions vitalícies.
 

El jutge Santi Vidal, a la presentació dels tres projectes de Constitució catalana Foto: Jordi Borràs

Els ponents dels tres projectes de Constitució. Foto: Jordi Borràs

Una històrica Constitució catalana Foto: Jordi Borràs

Auschwitz: Drone video of Nazi concentration camp


Data de publicació: 27 gen. 2015
Drone video shows the Auschwitz-Birkenau concentration camp as it is today - 70 years after it was liberated by Soviet troops. The camp in Poland is now maintained as a World Heritage Site and is visited by thousands of tourists and survivors every year. Auschwitz was the largest camp established by the Germans during World War II. More than a million people - the vast majority of them Jews - died there between 1940,

La contaminació torna blau fluorescent el mar a Hong Kong

EFECTE DEVASTADOR PER A LA PESCA I LA FAUNA I LA FLORA SALVATGES

La contaminació torna blau fluorescent el mar a Hong Kong

Un organisme unicel·lular exhibeix bioluminescència al ser pertorbat pel pas d'embarcacions o al trencar les onades a la costa

EUROPA PRESS / MADRID
Dissabte, 31 de gener del 2015 - 11.37 h
Una resplendor blau fluorescent ha afectat les dues últimes setmanes la costa de Hong Kong, a causa d'un organisme unicel·lular que té forma de cor i té cua. El seu creixement és estimulat per contaminants orgànics com els que hi al clavegueram, diuen els grups ecologistes.
La floració correspon a l'espècie 'Noctiluca scintillans', un dinoflagel·lat marí de to blau o verd que exhibeix bioluminescència quan es veu pertorbat, per exemple, pel pas d'embarcacions o quan les onades trenquen a la costa.
La luminescència provocada per contaminació pot ser devastadora per a la pesca i la fauna i la flora salvatges. La 'Noctiluca' no produeix neurotoxines, com sí que passa amb altres organismes similars, però el seu paper com a preses i depredadors eventualment pot augmentar l'acumulació de toxines en la cadena alimentària.

 


divendres, 30 de gener del 2015

¿La contaminación química persistente avanza la aparición de la menopausia?

¿La contaminación química persistente avanza la aparición de la menopausia?

Un estudio muestra que las mujeres que concentran en su cuerpo más productos como los PCB llegan al final de su vida fértil entre dos y cuatro años antes que el resto | La alteración de la función ovárica puede causar también enfermedades del corazón y osteoporosis

Natural | 30/01/2015 - 11:45h | LA VANGUARDIA: 30/01/2015 - 12:23h
Joaquim Elcacho
Joaquim Elcacho | Sigue a este autor en Twitter
Barce

Las mujeres que acumulan en su cuerpo niveles elevados de contaminantes químicos que se encuentran en plásticos, productos de cuidado personal, artículos de limpieza del hogar y el medio ambiente llegan a la menopausia entre dos y cuatro años antes que las mujeres con niveles bajos de estas sustancias químicas, según un estudio liderado por expertos de la Facultad de Medicina de la Universidad de Washington en St. Louis (EEUU).
El estudio no permite afirmar que los productos químicos analizados -en especial los compuestos orgánicos persistentes (COPs)- sean la causa única del adelanto de la menopausia pero muestran una relación estadística significativa en este sentido. Los resultados de esta investigación han sido publicados el 28 de enero en la revista PLoS ONE.
Los investigadores analizaron los niveles en la sangre y en la orina de 111 productos químicos que se sospecha interfieren en la producción natural y la distribución de las hormonas en el cuerpo. Aunque varios estudios anteriores han examinado la relación entre los llamados disruptores endocrinos y la menopausia, la nueva investigación es uno de los primeros análisis que se llevan a cabo a gran escala en Estados Unidos.
"Los productos químicos vinculados a la aparación temprana de la menopausia pueden estar produciendo una disminución de la función ovárica, y los resultados de nuestro estudio sugieren que la sociedad debería preocuparse por este problema", ha explicado la autora principal del estudio, Amber Cooper, profesora asistente de obstetricia y ginecología en la Universidad de Washington en St. Louis.
Una disminución en la función ovárica no sólo puede afectar negativamente a la fertilidad si no que también puede conducir a un desarrollo temprano de la enfermedad del corazón, osteoporosis y otros problemas de salud. Otros problemas vinculados en estudios anteriores a la acumulación de sustancias químicas en el cuerpo incluyen ciertos tipos de cáncer, el síndrome metabólico y pubertad precoz.
"Muchas de estas exposiciones químicas están más allá de nuestro control, porque están en el suelo, agua y aire", indica la profesora Cooper. "Pero podemos educarnos sobre nuestras exposiciones químicas del día a día y ser más conscientes de los productos que utilizamos en el hogar".
Ejemplos prácticos de prevención
La profesora Cooper recomienda, por ejemplo, que los alimentos se caliente en el microondas en recipientes de vidrio o de papel en lugar de plástico. Además se deben observar los componentes de los cosméticos, productos para el cuidado personal y evitar la exposición continuada a los productos de limpieza más agresivos.
El estudio analiza datos recolectados entre 1999 y 2008 como parte de la encuesta del Sistema Nacional de Salud y Nutrición, en el que se incluyen 31.575 personas, entre ellas 1.442 mujeres menopáusicas sobre las que se disponía de análisis de concentración de disruptores endocrinos.
Las sustancias químicas analizadas con detalles incluyen dioxinas y furanos (subproductos de la combustión industrial), ftalatos (que se encuentran en plásticos, artículos del hogar, productos farmacéuticos y productos para el cuidado personal, incluyendo lociones, perfumes, maquillaje, esmalte de uñas, jabón líquido y spray para el cabello), fitoestrógenos (estrógenos de origen vegetal), bifenilos policlorados (PCB, refrigerantes), derivados fenólicos (fenoles, contaminantes industriales), plaguicidas organofosforados, surfactantes e hidrocarburos aromáticos policíclicos.
Los investigadores identificaron 15 sustancias químicas -nueve PCB, tres pesticidas, dos ftalatos y un furano- que están asociados con el adelanto de la menopausia y potencialmente tienen efectos perjudiciales sobre la función ovárica.
"La comprensión de cómo el ambiente afecta la salud es compleja. Este estudio no prueba causalidad [entre los productos detectados y el adelanto de la menopausia], pero las asociaciones estadísticas deben ser consideradas como una advertencia y apoyar la necesidad de nuevas investigaciones", afirma la profesora Amber Cooper.

dimarts, 27 de gener del 2015

Emoció i vestits de ratlles al camp d'Auschwitz

Emoció i vestits de ratlles al camp d'Auschwitz

Un centenar de supervivents del nazisme recorden els 70 anys de l'alliberament

Emoció i llàgrimes en un aniversari de la barbàrie humana. Un centenar supervivents de camps de concentració nazis han fet avui dimarts una ofrena floral i han encès espelmes al mur de la mort d'Auschwitz, a Polònia, on han honrat la memòria dels seus companys morts en un acte amb el qual arrenca la commemoració del 70 aniversari de l'alliberament del camp.
Els supervivents han estat acompanyats pel president de Polònia, Bronislaw Komorowski, ja que el camp de concentració nazi d'Auschwitz-Birkenau se situa al poble polonès de Oswiecim, a uns 45 quilòmetres de Cracòvia.

La comitiva ha accedit al camp a través de la porta on figura la famosa inscripció "Arbeit macht frei" ("El treball allibera") ihan caminat en silenci el tram fins a arribar al bloc 11 i al mur de la mort.
Alguns dels expresoners, polonesos majoritàriament, portaven les mocadors de ratlles blanques i blaves, i diversos vestien l'uniforme ratllat que les autoritats nazis lliuraven als presos en accedir al camp.
El mur de la mort se situa al pati del bloc 11 ia partir de la tardor de 1941 va ser l'escenari d'afusellaments massius de presoners per part de les temibles SS.
El mur va ser desmantellat pels alemanys al febrer de 1944 i en l'actualitat el seu lloc l'ocupa una rèplica.
Auschwitz commemora avui el 70 aniversari del seu alliberament, realitzada per soldats soviètics, ia les 14.30 GMT començarà la cerimònia oficial,
A l'acte han participat també els presidents francès François Hollande, l'alemany Joachin Gauk, l'ucraïnès Petró Poroshenko, a banda de l'amfitrió Komorowski. El gran absent ha estat el president rus Vladímir Putin.

dilluns, 26 de gener del 2015

El 'Reloj del Apocalipsis' se adelanta a tres minutos de la medianoche

El 'Reloj del Apocalipsis' se adelanta a tres minutos de la medianoche

El 'Reloj del Apocalipsis' se adelanta a tres minutos de la medianoche
El profesor Richard Somerville, de la Universidad de California en San Diego presenta la "Doomsday Clock" Afp/ Nicholas Kamm

Las tensiones nucleares, el cambio climático y la contaminación acercan 'el día del Juicio Final'

Vida | 26/01/2015 - 08:00h | LA VANGUARDIA: 26/01/2015 - 09:38h


 Si la vida de la Humanidad se midiera como un día de 24 horas, estaríamos a tres minutos de la medianoche. Es decir, a 180 segundos de nuestro final. Esa afirmación, que puede sonar como el producto de las mentes desquiciadas de los seguidores de alguna extraña secta, ha sido lanzada, sin embargo, por un grupo de científicos de la Universidad de Chicago que, desde hace décadas, avizoran los diferentes datos de la actualidad internacional para determinar cuan cerca o lejos estamos de acabar con nuestra propia existencia.

Y el último resultado que han obtenido es que la cosa va a peor. El reloj acaba de ser adelantado de golpe dos minutos, a solo tres de la fatal medianoche, porque en estos inicios del 2015 existen tensiones nucleares entre varios países y el clima y el medio ambiente despiertan también preocupaciones mayores. La vida en nuestro planeta está más amenazada que hace un año y así lo refleja, como una clara llamada de atención el Doomsday Clock o Reloj del Apocalipsis, que publica el Boletín de Científicos Atómicos de la Universidad de Chicago desde 1947, cuando se inició la Guerra Fría entre Estados Unidos y la URSS poco después del final de la Segunda Guerra Mundial

La única vez que estuvimos más cerca de la medianoche fue en 1953, en el año en que Estados Unidos y la URSS decidieron desarrollar sus propias bombas termonucleares de hidrógeno. Ahí llegamos a las 23.58 horas. Desde entonces, el momento más cercano a una guerra nuclear fue probablemente el de la crisis de los misiles de Cuba, en 1962. El Reloj del Apocalipsis se mantuvo entonces a siete minutos del final porque en los 13 días que duraron las mayores tensiones, al borde de una guerra nuclear, no dio tiempo a reunirse a los miembros del boletín científico.

Desde su existencia, el Reloj del Apocalipsis ha marcado algunos momentos históricos en los que la hemos estado más cerca del desastre. En 1984, en plena tensión armamentista entre Estados Unidos y la URSS por el programa de defensa conocido como La Guerra de las Galaxias que propugnaba el presidente Ronald Reagan, el reloj marcaba, como ahora, las 23.57 horas. El minutero ha tenido altibajos continuos. El momento de mayor relajación fue en 1991, cuando las dos grandes potencias nucleares firmaron el Tratado de No Proliferación de Armas Nucleares. De ahí hasta ahora, ha habido pocos motivos para retrasar la manecilla.

El boletín científico publicó la semana pasada el adelanto de dos minutos con una advertencia al mundo: “el desenfrenado cambio climático, las modernizaciones de las armas nucleares globales y los desmedidos arsenales de armas nucleares ponen extraordinarios e innegables amenazas a la existencia continuada de la humanidad, y los líderes mundiales han fallado en actuar con la velocidad o en la escala requerida para proteger a los ciudadanos de una potencial catástrofe. Estos fallos de liderazgo político ponen en peligro a cada persona sobre la Tierra”.

Este grupo de científicos propone seis medidas urgentes para reducir esas amenazas: emprender acciones para reducir la emisiones de gases de efecto invernadero a niveles previos a la era preindustrial, reducir de forma drástica los planes de modernización de armas nucleares, relanzar los programas de desarme centrándose en los resultados, actuar con el problema de los desperdicios nucleares comerciales y crear instituciones para detectar y afrontar los abusos potencialmente catastróficos de las nuevas tecnologías.

En el 2014, los científicos nucleares señalaron: “podemos manejar nuestra tecnología o ser víctimas de ella. La elección es nuestra, y el reloj está en marcha”. Un año después, la amenaza es más seria. “La probabilidad de una catástrofe global es muy alta, y las acciones necesarias para reducir los riesgos del desastre deben ser tomadas muy pronto”. Al menos sabemos que, aunque por tres minutos, todavía estamos a tiempo.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/vida/20150126/54423969768/reloj-apocalipsis-adelanta-tres-minutos-medianoche.html#ixzz3PvWGQxPl
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

diumenge, 25 de gener del 2015

Auschwitz, 70 años de la liberación

Auschwitz, 70 años de la liberación

El Ejército Rojo liberó hace siete décadas el campo nazi de exterminio, desde entonces convertido en símbolo del Holocausto | Las SS destruyeron archivos y se llevaron a 56.000 prisioneros en 'marchas de la muerte' | "Los supervivientes se sentían culpables por haberse salvado", dice el embajador israelí

Internacional | 25/01/2015 - 00:44h | LA VANGUARDIA 25/01/2015 - 11:10h
Auschwitz, 70 años de la liberación
El Holocausto tuvo muchos nombres de campos de exterminio, pero el de Auschwitz se ha erigido en símbolo de aquella ignominia Getty
María-Paz López | Berlín
Corresponsal
En la catedral francesa de la plaza Gendarmenmarkt, el coro berlinés Shalom entona Ani Ma'amin, la canción de la profesión de fe judía según los trece puntos compilados en el siglo XII por el cordobés Maimónides. Sus voces resuenan poderosas en este acto conmemorativo del 70.º aniversario de la liberación del campo de exterminio nazi de Auschwitz, en el que la principal oradora es Assia Gorban, una señora ucraniana de 81 años que afronta el micrófono con energía.

"Cuando en julio de 1941 los ocupantes alemanes llegaron a nuestra ciudad, mi abuelo dijo que no había que preocuparse, que los alemanes eran un pueblo culto", evoca Gorban en esta velada serena, organizada el pasado jueves por la asociación Iniciativa 27 de Enero, que toma su nombre del día exacto de 1945 en que las tropas soviéticas entraron en Auschwitz.

La señora Gorban no estuvo prisionera allí, sino en un campo de concentración de menor tamaño y relevancia dentro de la llamada solución final (la aniquilación de los judíos de Europa planificada por los nazis), pero es una superviviente del Holocausto, y como tal sostiene que seguirá relatándolo mientras le queden fuerzas. Assia era una niña judía que vivía con sus padres y su hermano pequeño en Mogilev-Podolsky, localidad de Ucrania (entonces parte de la Unión Soviética) cercana a la frontera con Rumanía. La población judía de la ciudad era de 9.000 personas.

"Al llegar, los nazis convirtieron Mogilev-Podolsky en un campo de tránsito para judíos expulsados de Rumanía y empezaron a deportarnos a todos", explicó Assia Gorban, que fue recluida con su familia en el campo de Petschora, regentado por colaboracionistas rumanos. "No había comida, sólo mondas de patatas del rancho de los guardias; intentamos huir dos veces y nos apalearon, pero al final con sobornos lo conseguimos -recordó-. Sobrevivimos a la guerra en parte también porque los rumanos eran menos estrictos".

El Holocausto -la Shoá, según la denominación hebrea- tuvo muchos nombres de campos de exterminio (Sobibor, Treblinka, Belzec, Majdanek, Chelmno...), pero el de Auschwitz, instalado en 1940 en la localidad polaca de Oswiecim, a setenta kilómetros de Cracovia, se ha erigido en símbolo de aquella ignominia. Víctimas de las cámaras de gas, de trabajo esclavo, hambre, enfermedad, tortura, experimentos de laboratorio o ejecuciones a tiros, murieron en Auschwitz-Birkenau (nombre completo del campo tras sucesivas ampliaciones) 1,1 millones de personas, según estimaciones aceptadas por el museo y memorial instalado en el lugar. La inmensa mayoría eran judíos de países europeos, pero también polacos, gitanos, homosexuales, prisioneros de guerra soviéticos y testigos de Jehová, entre otros.

Hace ahora 70 años, cuando el Ejército Rojo que avanzaba hacia el oeste liberó Auschwitz, halló a siete mil supervivientes macilentos, un millar de cadáveres amontonados para ser quemados y unos 600 muertos diseminados, casi todos asesinados a tiros a última hora. La Segunda Guerra Mundial estaba en sus postrimerías, se palpaba la derrota alemana, y ante el avance de los aliados, los ejecutores de la indecible infamia intentaron borrar las pruebas de sus crímenes antes de retirarse.

El 17 de enero, diez días antes de la llegada soviética, el comandante del campo, Rudolf Höss -que sería ajusticiado en la horca después de la guerra-, comenzó a evacuarlo: 56.000 prisioneros fueron obligados a partir hacia otros campos de concentración en extenuantes marchas de la muerte, casi siempre a pie. En esas marchas murieron al menos nueve mil personas (algunos historiadores elevan la cifra a 15.000) por frío, hambre, agotamiento o ejecuciones. Mientras, en Auschwitz, unidades de las SS procedían a la eliminación: quemaron archivos en grandes piras y volaron crematorios y almacenes. Pero suprimir todo rastro les resultó imposible.

El 27 de enero, soldados del 60.º Ejército del Primer Frente Ucraniano -así llamado porque entró en Polonia desde Ucrania- abrieron las cancelas del recinto de Auschwitz y fueron recibidos con júbilo por prisioneros exhaustos. Médicos militares soviéticos y voluntarios polacos de la Cruz Roja iniciaron la asistencia a los supervivientes. Los exprisioneros que se sentían con fuerzas se marcharon casi inmediatamente, algunos por sí solos y otros en transportes organizados hacia diversos lugares.

Pero al menos 4.500 seres humanos en gravísima postración pasaron entre tres y cuatro meses en esos hospitales de campaña. Estaban tan esqueléticos que se les tuvo que racionar el regreso a la alimentación normal: al principio, sólo una cucharada de sopa de patata tres veces al día. Semanas después de la liberación, las enfermeras aún encontraban pan escondido bajo los colchones de los pacientes, aterrados ante el temor de que dejaran de dárselo.

"Los supervivientes tuvieron que reconstruir sus vidas, traumatizados, con secuelas físicas y psíquicas, algunos con sentimientos de culpa por haberse salvado cuando otros murieron, y sin querer dar detalles de lo que habían padecido, convencidos de que nadie iba a creerles", explicó en la ceremonia de la Gendarmenmarkt el embajador de Israel en Alemania, Yakov Hadas-Handelsman. Muchos optaron por callar. "Un superviviente del Holocausto me dijo hace poco que en 60 años de matrimonio no había hablado del tema con su esposa jamás", añadió Gideon Joffe, presidente de la Comunidad Judía de Berlín. En Israel, los hijos de los deportados también prefirieron el silencio; los nietos empezaron a preguntar.

"En unos años ya no quedarán supervivientes del Holocausto, y es responsabilidad nuestra como alemanes preservar el legado de los testigos, para que tengan rostro y voz", afirmó Harald Eckert, presidente de Iniciativa 27 de Enero. Por circunstancias del destino, Assia Gorban acabó viviendo en Berlín. "En Petschora, mi abuelo salvó a mi padre ofreciéndose en su lugar cuando los alemanes ya se lo llevaban del campo; fusilaron a mi abuelo -explicó en la catedral, ante una audiencia enmudecida-. Pero ahora yo ya no albergo odio hacia Alemania. Sólo quiero que algo así no se repita nunca más".

Auschwitz - 70 años de su liberación

Alan Jürgens, Clara Penín y Pablo González
TEMAS RELACIONADOS


Leer más: http://www.lavanguardia.com/internacional/20150125/54423944685/auschwitz-70-anos-liberacion.html#ixzz3Pq6kHzO4
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

dissabte, 24 de gener del 2015

Allau de desnonats als pisos socials dels fons voltors

ESCÀNDOL IMMOBILIARI

Allau de desnonats als pisos socials dels fons voltors

L'autonomia i el municipi de Madrid van vendre 5.000 cases públiques a inversors

Les famílies se senten «estafades» i denuncien 'mobbing' immobiliari

ELPERIODICO
MANUEL VILASERÓ
MADRID
Dissabte, 24 de gener del 2015
La família de Wilson, sense ingressos i amb un bebè de pocs dies, es va quedar ahir al carrer al barri madrileny de Vallecas. El dia 3 de febrer li tocarà a la de Roberto, amb tres fills petits, a Carabanchel. Podríem omplir la pàgina amb tot de casos com aquests. La llista és inacabable i sobretot singular perquè aquesta vegada no són ni bancs ni petits propietaris aclaparats pels deutes els que impulsen els desnonaments. Els protagonistes d'aquests drames vivien de lloguer en gairebé 5.000 vivendes públiques de la Comunitat i l'Ajuntament de Madrid que els van ser adjudicades per les seves dificultats econòmiques o socials, però les dues administracions les van vendre el 2013 a dos fons d'inversió, els coneguts com a fons voltors, Goldman Sachs i Blackstone. Els mateixos que ara els forcen a marxar.
Quan es va produir la insòlita operació, les autoritats van assegurar que els veïns no ho notarien, que els inquilins simplement canviaven de llogater. Teòricament s'havien de respectar els contractes. Un any i mig després s'han fet realitat els pitjors auguris.
Els nous propietaris aprofiten qualsevol escletxa legal per apujar les quotes, impedir la pròrroga de contractes vençuts, eliminar les ajudes públiques, descuidar el manteniment i desfer-se així de les famílies per poder vendre o arrendar a preus de mercat. «Mobbing immobiliari en tota la regla. Molts estan marxant perquè no volen passar la vergonya d'un desnonament, però als que no tenen cap alternativa els acaben fent fora», denuncia Arancha Mejías, presidenta de l'associació de veïns de les vivendes socials de l'EMVS a Carabanchel.
El seu és un dels molts col·lectius que s'han creat gairebé de manera espontània per fer front al que consideren «una estafa sense precedents», amb mobilitzacions i també un ampli ventall d'accions judicials, en el qual xifren bona part de les seves esperances perquè, a més, els fons es van emportar els pisos a un «preu de ganga».
Les 2.935 cases de l'Institut de la Vivenda de Madrid (IVIMA), les de la comunitat autònoma, van ser adjudicades l'agost del 2013 per 201 milions d'euros a Azora, un fons d'inversió del banc nord-americà Goldman Sachs. Un dels molts que es dediquen a adquirir societats endeutades o en fallida, actius immobiliaris a preus de saldo a l'espera de treure'ls partit. La compra els va sortir a poc més de 60.000 euros per pis, que ara venen per molt més del doble, entre 140.000 i 150.000 euros de preu mitjà.
ACCIONS JUDICIALS / El negoci és tan rodó que el Partit Socialista de Madrid (PSM) va veure matèria per presentar una querella per prevaricació i malversació de cabals públics contra la directora general de l'institut, Ana Gomendio, a qui el jutge ja ha cridat a declarar com a imputada pels dos delictes. Durant la seva compareixença, va defensar la «transparència i legalitat» del concurs, però el magistrat ha encarregat a la UDEF que investigui el patrimoni de Gomendio i d'altres alts càrrecs per si hi descobreix «enriquiment il·lícit». A la querella s'hi ha sumat l'Associació d'Afectats de l'IVIMA amb un dels equips de lletrats, encapçalat per Miguel Ángel Mora, que mitjançant la presentació de recursos va aconseguir sabotejar la privatització de la sanitat madrilenya.
La mateixa associació ha presentat quatre demandes col·lectives i una d'individual davant la sala contenciosa administrativa demanant la nul·litat de la venda perquè no es va donar opció als veïns a comprar ells els seus pisos. Mesos després encara no les han pogut formalitzar «perquè l'IVIMA no remet els expedients complets per entorpir i dilatar el procés».
Només un mes abans que la comunitat vengués els seus pisos, l'Empresa Municipal de la Vivienda y Suelo (EMVS) de l'ajuntament encapçalat per Ana Botella va adjudicar al fons Magic Real Estate de Blackstone 1.860 habitatges per 218 milions d'euros. En aquest cas, els càlculs resulten una mica més difícils perquè el comprador no ven sinó que lloga a través de l'empresa Federi, però aquí ni tan sols va existir un concurs com a tal, sinó que la venda es va gestionar a través d'una immobiliària.
El grup municipal socialista també ha recorregut als tribunals amb una denúncia per la desviació de béns destinats a finalitats socials, i els veïns s'hi han personat com a acusació popular. «No m'agrada judicialitzar la política però és que no ens deixen cap altra sortida. La situació d'alguna gent és tan crua que a vegades em sembla que estem vivint en una novel·la de Dickens», raona el president del grup socialista, Jaime Lissavetsky.

Noruega vol i dol amb Statoil

Noruega vol i dol amb Statoil

La petroliera, principal actiu d’un país ‘verd’



L’ANY 2014 NO HA SIGUT DELS MILLORS PER A STATOIL, la gran empresa petroliera noruega, de titularitat estatal, que durant dècades ha mantingut una forta presència en l’economia i la societat noruegues. A la primavera va retallar un miler de llocs de treball. Al setembre va posposar la seva participació en un projecte amb arenes bituminoses al Canadà molt criticat. A l’octubre, amb la caiguda del preu del petroli, la companyia va anunciar el seu primer trimestre amb pèrdues des del 2002.
Ara bé, les dificultats a les quals ha de fer front Statoil no es deuen només a les vicissituds del mercat del petroli i de les perforacions de pous. En l’era del canvi climàtic, l’empresa -i, per extensió, tota la indústria petroliera de Noruega, que representa una quarta part del PIB- comença a rebre pressions cada vegada més grans des de dins del país. A la Universitat de Bergen i en altres centres, professors i estudiants s’han manifestat en contra de les investigacions finançades per l’empresa, que inverteix prop de 12 milions de dòlars anuals en projectes de recerca.
Diversos músics i artistes han iniciat campanyes en contra del patrocini de Statoil en esdeveniments i centres culturals. Les tensions s’han traslladat també al Parlament noruec, des d’on el govern i els partits de l’oposició van pressionar Statoil perquè l’electricitat consumida en diversos jaciments de petroli al mar del Nord fos subministrada per terra, fent servir energia hidroelèctrica (i neta) distribuïda per cable en comptes d’utilitzar els generadors de la costa, que emeten gasos d’efecte hivernacle.
Segons Rasmus Hansson, del Partit Verd, “els noruecs cada vegada són més conscients que gran part del seu benestar depèn d’un recurs que accelera el canvi climàtic. És una qüestió ètica”. Alguns fins i tot comencen a debatre la possibilitat que, en un futur, es dugui a terme la transició entre petroli i gas, una idea del tot impensable fa només uns anys. Malgrat tot, encara es produeixen algunes situacions contradictòries.
El desembre passat, el govern va anunciar un increment molt important (250 milions de dòlars) en el fons destinat a les Nacions Unides per ajudar els països més pobres a combatre els efectes del canvi climàtic. Uns dies abans, però, el comitè d’experts del ministeri d’Economia recomanava que l’immens fons sobirà de riquesa de Noruega (que inverteix els beneficis derivats del petroli) no vengués els seus actius en empreses de carbó i petroli, malgrat les pressions de l’oposició. La manera com Noruega afronta aquests reptes pot ajudar a preveure què passarà en altres països rics en petroli, com els EUA.
ADOPTAR UNA ACTITUD CRÍTICA RESPECTE A STATOIL NO ÉS FÀCIL, perquè aquesta companyia ha sigut durant molt de temps una font de riquesa i d’orgull nacional. “Statoil també ens pertany. Per això hauríem de poder decidir en quins projectes i quina direcció estratègica hauria de seguir una empresa que tots ens estimem”, reconeix Truls Gulowsen, director de la secció noruega de Greenpeace.
La reputació de Statoil en qüestions mediambientals és alta, però la majoria del petroli i el gas de Statoil, inclòs el 30% que procedeix de fora de Noruega, es crema en altres països. Així que, mentre que Noruega és més verda i ecològicament respectuosa que altres estats -gairebé tota l’electricitat consumida és hidroelèctrica, per exemple-, també és indirectament responsable d’una bona part de les emissions contaminants al món.
El polític laborista Aasland apunta que “Statoil podria utilitzar la seva experiència en projectes energètics al litoral per desenvolupar sistemes eòlics o altres fonts d’energia alternatives”. Però el sector petrolier encara té molt de pes. I ningú sap del cert com seria el futur de Noruega si el panorama energètic canviés. La vicepresidenta del grup ecologista Natura i Joventut, Ingrid Skjoldvaer, ho té molt clar: “A la gent li costa molt imaginar-se una societat sense la indústria petroliera. Com funcionaria? De què viuríem, aleshores?”

dimecres, 21 de gener del 2015

El 2014, l'any dels gratacels

Dimecres  21.01.2015  06:00

El 2014, l'any dels gratacels

L'any passat es van acabar de construir quasi un centenar d'edificis de més de dos-cents metres, la majoria a la Xina

Vilaweb-http://skyscrapercenter.com
Tot i que la crisi continua present a escala mundial, l'any que hem deixat enrere ha estat el més productiu de la història quant a gratacels: segons l'informe anual del Council on Tall Buildings and Urban Habitat (CTBUH), el 2014 es van completar 97 gratacels de 200 metres o més a tot el món. Sols a la Xina, se n'acabaren 58 (el 60%).
Dels quasi cent gratacels acabats l'any passat, 11 són de més de 300 metres, amb la qual cosa ja hi ha 85 supergratacels repartits per tot el planeta.
L'informe del CTBUH detalla que els 97 gratacels acabats de construir el 2014, entre els quals hi ha el One World Trade Centre de Nova York (541 metres), sumen en conjunt 23.333 metres d'alçada.
La Xina és el país que més gratacels va construir el 2014, seguida dels EUA, el Japó, Indonèsia i el Canadà.
http://skyscrapercenter.com/

Tall Buildings 2014 The Year in Review and Numbers

  • Year in Review 2014

Quick Links

  • CTBUH Height Criteria
  • 100 Tallest Buildings
  • Interactive Data

Featured Tall Building Case study on a seminal building

  • DC Towers

Height Criteria The rules and definitions used in the tall building industry

  • Height Criteria

dilluns, 19 de gener del 2015

L'1% més ric tindrà més que no la resta de la població mundial el 2016

Dilluns  19.01.2015  06:00

L'1% més ric tindrà més que no la resta de la població mundial el 2016

Segons l'ONG Oxfam, els sectors farmacèutic, financer i d'assegurances són els que tenen més milmilionaris i els que inverteixen més en 'lobbies'

Vilaweb
La riquesa que acumulen els setanta milions de persones més riques del planeta podria superar l'any que ve la que tenen conjuntament els set mil milions restants, segons l'estudi titulat 'Riquesa: tenir-ho tot i voler-ne encara més', que l'organització Oxfam Intermón ha fet públic abans de la reunió anual del Fòrum Econòmic de Davos (Suïssa). Si no es prenen mesures per a aturar aquest creixement de la desigualtat, l'1% més ric tindrà el 2016 més del 50% de tota la riquesa del planeta, més que el 99% de la població.
Per l'ONG, l'augment descontrolat de la desigualtat és un impediment per a la lluita contra la pobresa mundial. Recorda que sols una persona de cada nou té actualment prou aliments per a menjar i més de mil milions encara viuen amb menys d'1,25 dòlars el dia.
Oxfam també mostra la preocupació pel poder dels grups de pressió, atès que pot implicar que les polítiques governamentals i internacionals es decantin en favor dels interessos d'uns pocs respecte a les necessitats de la majoria i siguin a la pràctica una barrera significativa, per exemple, per a l'accés a medicaments vitals per als més pobres.
L'estudi destaca que el 20% dels milmilionaris tenen interessos en els sectors financer i d'assegurances, i han vist augmentar el valor de la seva fortuna d'un 11% del 2013 al 2014. Aquests sectors van dedicar 550 milions de dòlars a finançar lobbistes per a influir sobre les polítiques que es decideixen des dels EUA i la UE. En aquesta mateixa línia, els sectors farmacèutic i sanitari s'han gastat en 'lobbies' uns 500 milions de dòlars i s'han convertit en un dels que més s'enriqueixen, perquè la fortuna dels milmilionaris amb interessos en aquests camps ha augmentat d'un 47% aquests últim any.
L'any passat, durant el fòrum de Davos, Oxfam ja va revelar que els vuitanta-cinc més rics del món posseïen gairebé la mateixa riquesa que la meitat més pobra de la població mundial: 3.500 milions de persones. Aquesta xifra és ara de sols vuitanta persones, una disminució notable si es té en compte que el 2010 eren 388. En termes d'efectiu, la riquesa dels vuitanta més rics s'ha duplicat entre 2009 i 2014.

Oasis of the Seas Ship Class Information

Liven acull la planta de biomassa més gran de la Catalunya Central

Liven acull la planta de biomassa més gran de la Catalunya Central

, Berga | ND 18/01/2015 a les 17:28h
 
La planta que Liven té a Berga. Foto: Estefania Escolà/ACN

L'empresa berguedana Liven Snacks, que produeix diversos tipus d'aperitius al polígon industrial de Berga, ha adquirit la planta de biomassa més gran de la Catalunya Central. Ha estat així, després que l'empresa emergent lleidetana Imartec Energia -que forma part de l'acceleradora Start-up Catalonia de la Generalitat de Catalunya a Lleida- l'hagi instal·lat.

La nova caldera que utilitzarà Liven té capacitat per cremar 5.000 tones d'estella forestal a l'any i evitar, d'aquesta manera, l'emissió de 2.500 tones de diòxid de carboni. Aquesta planta de biomassa és un dels últims projectes d'Imartec Energia, una companyia que va ser fundada a finals del 2011 i que ha passat de facturar 160.000 euros el 2012 a 1,8 milions a finals del 2014.

Segons ha informat el director tècnic d'Imartec Energia, Marc Saló, la caldera de biomassa suposarà “una bona oportunitat per a l'empresa, des del punt de vista ecològic, però també pel cost”. En aquest sentit, ha apuntat que permet un 50% d'estalvi respecte del cost d'altes sistemes energètics, a part de fer un favor al medi ambient.

dissabte, 17 de gener del 2015

Confirmat: el 2014 ha estat l'any més càlid de la història

Confirmat: el 2014 ha estat l'any més càlid de la història

La temperatura mitjana mundial global (sumant terra i mar) va ser de 0,69 graus per sobre de la mitjana del segle XX. És la temperatura més elevada des que es tenen registres, l'any 1880

Tot semblava indicar-ho i ara ha estat confirmat: l'any passat va ser l'any més càlid a la Terra des que es tenen registres. La temperatura mitjana mundial global (sumant terra i mar) va situar-se l'any passat 0,69 graus per sobre de la mitjana del segle XX. Això fa del 2014 l'any més càlid dels 135 anys que configuren el període 1880-2014. L'any passat es van superar els registres anteriors del 2005 i 2010 en 0,04 graus.
El rècord de calor va afectar tot el món, des de l'Extrem Orient de Rússia fins a l'oest d'Alaska, l'oest dels Estats Units, parts de l'interior d'Amèrica del Sud, la major part d'Europa, el nord d'Àfrica, parts de l'est i l'oest de l'Austràlia costanera, gran part del nord-est del Pacífic en la zona del golf d'Alaska, el Pacífic equatorial occidental, grans franges de l'Atlàntic nord-oest i sud-est, la major part del mar de Noruega i parts del centre i el sud de l'oceà Índic. A Catalunya, l'informe anual del Meteocat, fet públic dimarts, va destacar que el 2014 va ser un any “majoritàriament càlid”. A la majoria del país la temperatura mitjana de l'any va ser més 0,5 graus superior al valor climàtic de referència. Només va ser normal en punts alts del Pirineu occidental, el nord del Berguedà, el Port del Comte, els ports de Beseit i alguns sectors de la Cerdanya.
Els deu anys més càlids, des del 2000
Les dades que apunten a un rècord històric no fan, però, del 2014 una excepció sinó més aviat la confirmació d'una tendència. Els deu anys més càlids en el registre instrumental s'han produït des de l'any 2000. Aquesta tendència confirma l'escalfament a llarg termini del planeta, segons una anàlisi de les mesures de temperatura en superfície realitzada pels científics de l'Institut d'Estudis Espacials Goddard de la NASA (GISS), a Nova York. 

Acceleració les tres últimes dècades
Des del 1880 la temperatura mitjana de la superfície de la Terra s'ha escalfat uns 0,8 graus, una tendència impulsada en gran mesura per l'augment del diòxid de carboni i altres emissions humanes en l'atmosfera del planeta. La major part de l'escalfament s'ha produït en les últimes tres dècades. "Aquest és l'últim d'una sèrie d'anys càlids, en una sèrie de dècades càlides. Mentre que el rànquing d'anys individuals es pot veure afectat pels patrons climàtics caòtics, les tendències a llarg termini són atribuïbles a factors de canvi climàtic que en aquest moment estan dominats per les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle", ha dit el director de l'GISS, Gavin Schmidt, en declaracions recollides per Europa Press.

La Xina s’obsessiona pels projectes XXL

La Xina s’obsessiona pels projectes XXL

La tradició de grans infraestructures, en qüestió


La xina s’obsessiona pels projectes XXL
 

La Xina s’obsessiona pels projectes XXL

La tradició de grans infraestructures, en qüestió

EL PROJECTE SEMBLA UN DISBARAT. 
Les dues grans ciutats portuàries del nord de la Xina, Dalian i Yantai, quedaran unides aviat per un túnel sota el mar que tindrà el doble de llargada del que hi ha sota el canal de la Mànega, i travessarà una de les zones de més activitat sísmica de l’Àsia. Serà el túnel submarí més llarg del món, hi circularan només trens i haurà costat 30.000 milions d’euros.
Per tot el país afloren projectes gegants com aquest. El pont més llarg del món. L’aeroport amb més capacitat. L’oleoducte més important. 80.000 milions d’euros per transvasar aigua del sud 1.500 quilòmetres cap al nord… Els enormes projectes d’infraestructures són una tradició xinesa. Des de la Gran Muralla fins al Gran Canal, passant per la presa de les Tres Gorges, fa segles que la Xina fa servir l’estratègia de les obres públiques colossals per mostrar la seva destresa en enginyeria i projectar el seu poder econòmic.
Ara, mentre sorgeixen ombres sobre el boom econòmic que viu el país després de tres dècades, els líders xinesos premen l’accelerador en megaprojectes d’infraestructures. El novembre passat la poderosa Comissió Nacional de Reforma i Desenvolupament va aprovar uns plans per invertir 100.000 milions d’euros en 21 noves insfraestructures gegants, entre les quals hi ha alguns aeroports i línies d’alta velocitat.
“La Xina sempre ha tingut una història de megaprojectes”, explica Huang Yukon, economista a la Fundació Carnegie, un think tank amb seu a Washington. “Forma part de l’ADN, de la cultura i de la naturalesa de la societat xinesa. Tot s’ha de fer com més gran millor”. Si la Xina realment necessita aquesta quantitat de grans infraestructures -o, fins i tot, si se les pot permetre-és tota una altra història. De fet, els plans d’infraestructures xoquen amb les intencions del govern xinès de reduir el pes de la inversió estatal sobre l’economia. I hi ha experts que temen que, tot plegat, aboqui el país a un deute enorme que comprometi el seu futur. Es calcula que, el 2013, només les administracions locals tenien un deute de 2,6 bilions d’euros.
“Als xinesos els hauria de preocupar que molt pocs d’aquests grans projectes generin diners”, explica Victor Shih, expert en sinologia a la Universitat de Califòrnia. Però el poder xinès està tan convençut del valor i la necessitat de construir a una escala èpica que els enginyers, els arquitectes i els urbanistes estan immersos en una planificació a desenes d’anys vista.
UN EXEMPLE ÉS XANGAI. Aquesta metròpoli de 25 milions d’habitants està envoltada d’infraestructures XXL: aeroports enormes, inacabables línies de metro, moderns sistemes de clavegueram i plantes energètiques. Al centre financer de la ciutat es fan els últims retocs a la Torre de Xangai, 2.000 milions d’euros d’edifici que perfora els núvols a 632 metres de terra. És el segon edifici més alt del món després del Burj Khalifa de Dubai, que fa 830 metres.
Més a l’est, la ciutat està construint el parc temàtic més gran del món, el Xangai Disney Resort, amb una inversió de 4.200 milions d’euros. Una suma que Xangai es pot permetre, com a centre financer i lloc turístic, però que altres ciutats de la Xina tindrien problemes per assumir. Però és com si res no les aturés. A Tianjin, pocs quilòmetres al sud-est de Pequín, la ciutat s’ha endeutat al màxim per crear el que molts han anomenat una rèplica de Nova York, amb reproduccions del Rockefeller i el Lincoln Center incloses. Avui, però, encara és una zona fantasma, on tot just comencen a aflorar desenes de torres d’oficines i habitatges de luxe.

divendres, 16 de gener del 2015

Destrucció total al pas de Boko Haram

Destrucció total al pas de Boko Haram

Amnistia Internacional i Human Rights Watch mostren fotografies que demostren la devastació després d'un atac dels milicians



La imatge del satèl·lit ha estat tractada per subratllar, en color vermell, el canvi de la massa vegetal de Baga, pràcticament inexistent en la foto de sota, corresponent al 7 de gener. A dalt, la ciutat el 2 de gener, un dia abans de l'atac. FONT: DIGITAL SOURCE

Dues setmanes després de l'atac de Boko Haram a les localitats de Baga i Doro Gowon, el govern de Nigèria continua callat i tan sols ha sortit a negar el balanç apuntat per Amnistia Internacional que els milicians haurien pogut matar 2.000 persones. L'exèrcit nigerià ha rebaixat la xifra fins els 150 i no hi ha hagut cap declaració oficial ni de condemna del brutal atemptat, que de confirmar-se seria el més mortífer del grup que lidera Abubakar Shekau.
Però a falta de xifres confirmades sobre el terreny, Amnistia Internacional acaba de fer públiques unes imatges que evidencien visualment la magnitud de la catàstrofe que el 3 de gener van ocasionar els milicians de Boko Haram. Les fotografies mostren l'abans i el després de l'atac amb la comparació d'una fotografia del 2 de gener i una altra del 7 en què es detecta la destrucció dels arbres i zones forestals de l'àrea atacada.
Segons l'organització humanitària, 3.700 edificis han quedat destrossats o danyats. Els milicians van entrar a Baga i d'altres 16 petits municipis del seu voltant cremant tot el què trobaven al seu pas i matant a trets els civils indefensos. Cases, clíniques i escoles han quedat inservibles, en una zona rural, empobrida i amb mancances de serveis bàsics. Arran de l'atac, milers de persones han fugit de les seves cases per por a més atacs buscant refugi a les selves del veí llac del Txad o la ciutat de Maiduguri, la capital de l'estat de Borno.
"Aquestes imatges detallades mostren la devastació de proporcions catastròfiques en dos pobles, un dels quals va ser gairebé esborrat del mapa en l'espai de quatre dies", denuncia Daniel Eyre, investigador d'Amnistia Internacional per a Nigèria, que subratlla que amb aquest atac Boko Haram ha pujat la intensitat de les seves accions fins fer l'atac més mortífer.
Amnistia ha recollit testimonis dels supervivents, de funcionaris del govern local i d'activistes a favor dels drets humans que coincideixen a parlar de centenars de morts. "Van matar molta gent, potser vaig veure 100 morts en aquell moment al voltant de 100 morts en aquell moment a Baga", explica un dels supervivents a l'entitat. "Vaig córrer cap a la muntanya i ens continuaven disparant i amagant", recorda.
 
Un altre testimoni explica com els milicians disparaven indiscriminadament, fins i tot matant nens i una dona que en aquell moment estava de part.
Human Rights Watch també ha fet pública una fotografia en què es veu la desolació de Baga i Dorow. L'entitat estima que el 10% de la primera ciutat ha quedat totalment destruïda, tot i que la pitjor part de l'atac se l'emporta la veïna localitat, on el 60% d'edificis i estructures estan reduïdes a cendra.
Els milicians van trobar poca resistència d'una societat cansada de l'ofensiva. A més, poques setmanes abans el grup terrorista havia atacat una base militar a l'àrea que allotjava efectius de la força multinacional creada per combatre els insurgents nigerians.

Amnistia Internacional i Human Rights Watch mostren fotografies que demostren la devastació després d'un atac dels milicians



La imatge del satèl·lit ha estat tractada per subratllar, en color vermell, el canvi de la massa vegetal de Baga, pràcticament inexistent en la foto de sota, corresponent al 7 de gener. A dalt, la ciutat el 2 de gener, un dia abans de l'atac. FONT: DIGITAL SOURCE

Dues setmanes després de l'atac de Boko Haram a les localitats de Baga i Doro Gowon, el govern de Nigèria continua callat i tan sols ha sortit a negar el balanç apuntat per Amnistia Internacional que els milicians haurien pogut matar 2.000 persones. L'exèrcit nigerià ha rebaixat la xifra fins els 150 i no hi ha hagut cap declaració oficial ni de condemna del brutal atemptat, que de confirmar-se seria el més mortífer del grup que lidera Abubakar Shekau.
Però a falta de xifres confirmades sobre el terreny, Amnistia Internacional acaba de fer públiques unes imatges que evidencien visualment la magnitud de la catàstrofe que el 3 de gener van ocasionar els milicians de Boko Haram. Les fotografies mostren l'abans i el després de l'atac amb la comparació d'una fotografia del 2 de gener i una altra del 7 en què es detecta la destrucció dels arbres i zones forestals de l'àrea atacada.
Segons l'organització humanitària, 3.700 edificis han quedat destrossats o danyats. Els milicians van entrar a Baga i d'altres 16 petits municipis del seu voltant cremant tot el què trobaven al seu pas i matant a trets els civils indefensos. Cases, clíniques i escoles han quedat inservibles, en una zona rural, empobrida i amb mancances de serveis bàsics. Arran de l'atac, milers de persones han fugit de les seves cases per por a més atacs buscant refugi a les selves del veí llac del Txad o la ciutat de Maiduguri, la capital de l'estat de Borno.
"Aquestes imatges detallades mostren la devastació de proporcions catastròfiques en dos pobles, un dels quals va ser gairebé esborrat del mapa en l'espai de quatre dies", denuncia Daniel Eyre, investigador d'Amnistia Internacional per a Nigèria, que subratlla que amb aquest atac Boko Haram ha pujat la intensitat de les seves accions fins fer l'atac més mortífer.
Amnistia ha recollit testimonis dels supervivents, de funcionaris del govern local i d'activistes a favor dels drets humans que coincideixen a parlar de centenars de morts. "Van matar molta gent, potser vaig veure 100 morts en aquell moment al voltant de 100 morts en aquell moment a Baga", explica un dels supervivents a l'entitat. "Vaig córrer cap a la muntanya i ens continuaven disparant i amagant", recorda.
 
Un altre testimoni explica com els milicians disparaven indiscriminadament, fins i tot matant nens i una dona que en aquell moment estava de part.
Human Rights Watch també ha fet pública una fotografia en què es veu la desolació de Baga i Dorow. L'entitat estima que el 10% de la primera ciutat ha quedat totalment destruïda, tot i que la pitjor part de l'atac se l'emporta la veïna localitat, on el 60% d'edificis i estructures estan reduïdes a cendra.
Els milicians van trobar poca resistència d'una societat cansada de l'ofensiva. A més, poques setmanes abans el grup terrorista havia atacat una base militar a l'àrea que allotjava efectius de la força multinacional creada per combatre els insurgents nigerians.

dimecres, 14 de gener del 2015

Una branca d'Al-Qaeda reivindica l'atemptat contra «Charlie Hebdo»


Una branca d'Al-Qaeda reivindica l'atemptat contra «Charlie Hebdo»

Assegura que va ser una "venjança" per haver insultat el profeta Mahoma

| ND /01/2015 a les 11:45h
 
El líder de la branca iemenita d'Al-Qaeda, Naser bin Alí al Ansi. Foto: Europa Press


Al-Qaeda al Iemen (AQPA) ha reivindicat aquest dimecres els atemptats terroristes que van deixar disset morts la setmana passada a París, assegurant que va ordenar atacar el setmanari Charlie Hebdo en "venjança" per haver insultat el profeta Mahoma.

"Quant a la beneïda batalla de París, nosaltres, l'organització d'Al-Qaeda a la Península Aràbiga, reivindiquem la responsabilitat d'aquesta operació com a venjança pel missatger de Déu", ha assegurat Naser bin Alí al Ansi, líder de la branca iemenita d'Al-Qaeda en un vídeo difós a YouTube i ja retirat.

"Els herois van ser reclutats i van actuar", s'ha vantat. "Volem precisar a l'Ummah [comunitat de creients] que els que van triar el blanc, planificar l'operació i finançar l'operació és la direcció de l'organització, d'acord amb la voluntat d'Al·là i del seu missatger. I sota les ordres del nostre emir general, el generós xeic Ayman Bin al-Zawahiri, respectant la voluntat del xeic Ossama bin Laden, i en coordinació amb el comandant Anwar Al-Awlaki, que va amenaçar Occident en vida i després del seu martiri", sentencia.

"Demanem a Al·là que els accepti a tots entre els màrtirs", conclou Naser bin Alí al Ansi, referint-se als terroristes.

La ciberguerra pren forma més enllà dels atacs informàtics

La ciberguerra pren forma més enllà dels atacs informàtics

Els terroristes s’aferren a les tecnologies per fer por i publicitat


Uns pirates van segrestar el compte de Twitter del Centcom, del Pentàgon, durant 30 minuts.

La ciberguerra pren forma més enllà dels atacs informàtics

Els terroristes s’aferren a les tecnologies per fer por i publicitat

Amedy Coulibaly, el terrorista francès que va assassinar quatre dels ostatges del supermercat kosher, portava posada una minicàmera de vídeo GoPro com les que fan servir els esportistes d’aventura per deixar constància de les seves proeses, i amb ella va rodar imatges de la seva acció abans de ser abatut per la policia. Els seus companys jihadistes, els germans Kouachi, van deixar una càmera idèntica, i sense desembalar, al cotxe amb el qual fugien de la redacció de Charlie Hebdo amb un rastre de 12 cadàvers més.
És una evidència que els extremistes han adoptat amb entusiasme la tecnologia més avançada en audiovisuals i telecomunicacions. Els que pretenen sobreviure a les seves pròpies accions esperen fer servir les imatges per revisar-les a posteriori, tal com ho faria un entrenador de futbol per millorar el rendiment dels seus jugadors. Però, sobretot, l’objectiu és exhibir a la xarxa el que han fet, ja sigui en pàgines web d’accés restringit per afavorir la captació de nous activistes i elevar la moral dels existents o bé per fer-se visibles davant l’opinió pública que pretenen atemorir. Les xarxes socials, amb la precipitació i la falta de criteri que les caracteritzen, n’acaben amplificant la difusió.
Atac al poderós Pentàgon
En aquesta mateixa línia de propaganda cal interpretar el segrest temporal de dilluns dels perfils a Twitter i YouTube del comandament central unificat de l’exèrcit dels EUA, el Centcom, per part d’un autodenominat Cibercalifat que afirmava que actuava en nom de l’Estat Islàmic. Els intrusos hi van publicar missatges amenaçadors i enllaços a documents suposadament descriptius de les operacions nord-americanes en curs i llistes de personal militar, incloent-hi comandaments en actiu i retirats. El Pentàgon assegura que aquest material no té valor estratègic: la gran majoria procedeix de pàgines web acadèmiques i científiques i ja no està vigent.
Però tant si és veritat com si no ho és el que diuen els militars, el mal ja està fet: el que ha transcendit sobre l’incident és que els islamistes s’han introduït als sistemes informàtics de l’exèrcit més poderós del món, tot i que només s’ha demostrat que han obtingut -probablement amb les mateixes tècniques d’enginyeria social i suplantació que serveixen per robar fotografies íntimes d’actrius famoses- les contrasenyes d’accés a uns perfils socials que els militars, com les agències d’espionatge, tenen precisament per guanyar-se la simpatia dels ciutadans. En ocasions, per vies sorprenents: ara s’ha descobert que el mateix Centcom publica fotografies d’armament a Pinterest, una xarxa social majoritàriament femenina en què dominen les imatges de cuina, moda i decoració.
Que les guerres del segle XXI es lliuren en bona part a internet està fora de qualsevol dubte: la intrusió del Cibercalifat va tenir lloc precisament mentre el president Obama feia un discurs sobre la importància de la ciberseguretat. En els exèrcits actuals, les habilitats informàtiques poden ser tan letals de cara a l’enemic com la precisió o la capacitat de foc. I a tots els bàndols hi ha combatents que escapen al control dels estats: els hackers d’Anonymous, que porten gairebé 10 anys sabotejant webs d’organismes oficials i grans empreses, ja han començat a fer-ho amb algunes pàgines que donen suport als extremistes islàmics.

dimarts, 13 de gener del 2015

'Drones' per mesurar la contaminació de l’aire

'Drones' per mesurar la contaminació de l’aire

Andrea Rodés Barcelona 13|01|2015- ViaEmpresa

Els arquitectes Marc Viader i Philip Speranza han creat un sistema que quantifica la pol·lució de l’aire dels carrers a partir de vehicles en moviment

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc viader, fundador de UD&CL, una start-up especialitzada en sistemes de control i mesura de la pol·lució a partir de 'drones'.A.Rodés
LES CLAUS El negoci sorgeix perquè a l'escola bressol del seu fill es van diagnosticar 12 casos de lipoatròfia
El primer impuls va ser investigar la contaminació del carrer Urgell de Barcelona
Viader: "Permet als Ajuntaments prendre decisions òptimes de planificació urbanística"
La robòtica i les tecnologies han estat sempre la gran passió de Marc Viader, arquitecte de Barcelona que, com molts altres, va haver de reinventar-se quan va arribar la crisi. Després de 15 anys exercint com a arquitecte –“vaig viure l’època daurada, no em puc queixar”-, el 2009 va veure l’oportunitat per dedicar-se a fer un màster en Intel·ligència Artificial i Robòtica de la UPC, i actualment està fent el doctorat. “Era l’únic arquitecte de tota la classe, la majoria eren enginyers de telecos”, recorda Viader al seu despatx de la zona alta de Barcelona.

D’aquest mix entre la part creativa de l’arquitectura i la part tecnològica de la robòtica, va néixer el seu interès per projectes d’urbanisme i edificació intel·ligent, però la idea de negoci que el convertiria en emprenedor va venir per casualitat: fa dos anys, a l’escola bressol del seu fill (El Roure, al carrer Urgell de Barcelona) es van diagnosticar una desena de casos de lipoatròfia, una malaltia deguda a la falta de ventilació i l’excés de càrregues electrostàtiques. Per primera vegada van emmalaltir nens, i no només professors, el que va obligar l’Ajuntament a tancar les instal·lacions i fer reformes a l’edifici. “A part, el meu fill patia moltes bronquitis”, explica Viader.

El seu primer impuls va ser investigar els nivells de contaminació del carrer Urgell, un dels mes pol·lucionats de Barcelona, i com poder mesurar els nivells de partícules en suspensió en l’aire (PM-10, per exemple), molt més nocives que els nivells de C02.

Juntament amb un soci americà, Philip Speranza, arquitecte expert en temes d’urbanisme i smart cities de la Universitat d’Oregon, i amb l’assessorament de dos experts del CSID i del CREAL en salut i pol·lució- Xavier Querol i Jordi Sunyer-, van crear UD&CL, una start-up especialitzada en sistemes de control i mesura de la pol·lució a partir de drones i vehicles de terra (com bicicletes), i que el passat més van presentar a la fira Smart Cities a través de l’empresa d’enginyeria elèctrica Evectra.

Control de la contaminació a diferents alçades
“L’ús de drones permet prendre mesures de pol·lució a diferents alçades, “perquè no es el mateix el que respira un nen que si vas sobre una bicicleta”, explica l’emprenedor. Després d’un any i mig fent proves, UD&CL ofereix un sistema que permet la recollida de dades d’alta resolució per tota la ciutat a tres nivells diferents – 1 metre, 3 metres i 20 metres (per sobre dels arbres)-, sense necessitat de dependre d’estacions fixes de recollida d'informació, com els que hi ara en alguns punts de Barcelona.

A partir de les dades recollides pels drones, es poden desenvolupar aplicacions que ofereixen informació acurada i en diferents hores del dia de nivells de pol·lució en diferents carrers. “Això permet als Ajuntaments prendre decisions òptimes de planificació urbanística, com per exemple on plantar arbres o matolls, a quin carrer posar un carril bici”, explica Viader, mostrant equip de sensors i drones que formen part de l’equip tècnic de UD&CL.

Els principals generadors de PM-10 són els tubs d’escapament i els frens dels cotxes, aclareix l’emprenedor. No obstant això, hi ha carrers que enganyen, com la Gran Via: sembla més contaminada, perquè hi ha més trànsit, però té una franja d’arbres i matolls al lateral que absorbeixen la pol·lució de l’aire millor que a altres carrers de Barcelona”. De cara al ciutadà, saber el nivell de contaminació pot ser de valor a l’hora de comprar un pis, decidir a quina escola portarà el seu fill, “o fins i tot canviar la ruta de passeig del seu gos”, diu el cofundador de UD&CL.

Limitacions legals
Durant el darrer any i mig, els emprenedors han fet proves a Barcelona i Portland i han invertit més de 10.000 euros -sense comptar hores de feina- a desenvolupar el procés tècnic i el protocol de funcionament. Ara volen comercialitzar-ho i ja han despertat l’ interès de l’Ajuntament de Barcelona, que els hi va fer un primer encàrrec.

No obstant això, el projecte es va aturar després de què el Govern espanyol publiqués el passat juliol una llei que restringia l’ús de drones en zones urbanes en tot l’Estat. “Això ha afectat principalment al sector de la publicitat i audiovisual, que són els que fan servir més els drones a l’hora de filmar des de l’aire”, explica l’emprenedor.

Tot apunta, però, a què la llei es modificarà a principis d'aquest any i tornarà a ser possible volar drones a la ciutat. Viader, un dels primers a treure’s el títol de pilot de drone homologat en tot l’Estat, admet que pilotar un drone és molt més complicat del que sembla. “Pot caure i trencar-li el cap a algú”, explica, abans de fer volar el drone pel seu despatx amb un comandament a distància que sembla el d’un cotxe teledirigit.